L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.113
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 4.102

dijous, 21 d’octubre de 2021

Cal trencar el silenci en defensa del camp valencià, com sempre que pot ho fa Javi Escrihuela.

 

El dijous que ve, 28 d'octubre, i organitzada per les associacions independents de les comarques de Castelló de la Plana, però sempre oberta a la participació de tots i totes els afectats, associacions, empresaris o agricultors, s'ha convocat una manifestació al cap i casal, València, per a reivindicar i defensar el  camp valencià i  fer un toc d'atenció al que qualifiquen com a "incompetència política".

I al voltant d'això, volem ací recordar una conversa que fa uns dies vam tindre amb Javi Escrihuela, exregidor d'Agricultura de Compromís en la passada legislatura, i que no cal ni dir persona molt compromesa en el camp i l'agricultura de Tavernes i del País Valencià.

Ens comentava la trista realitat, que els llauradors cada dia que passa estan més abandonats per part de les administracions, i van cap a la ruïna total... I ací parlàvem de tota la problemàtica existents, que si la importació de taronges de països tercers, sense plenes garanties fitosanitàries i com ens estan enviant plagues, si la situació dels preus on hi ha un total "parada" de les compres, ens indicava, com si fora una mesura que busca que el llaurador es canse en faltar-li ofertes i arribe a donar la fruita més barata, els pocs guanys en el camp mentre tot apuja de preu... 

 

 

Tot un rosari de queixes i qüestions per a les quals,  afirmava Javi Escrihuela, que des de les Administracions poca cosa fan a la recerca de solucions . I feia un retret a aquestes administracions, que durant la pandemia, quant la gent no podia eixir al carrer, els llauradors es van deixar la feina per desinfectar els carrers dels pobles, amb tot el risc que allò comportava. I no només a Tavernes, sinó a moltes poblacions de la geografia estatal.

Els llauradors actuaren, solidaris, sense cap interés personal, moguts només per ajudar a la gent del seu poble, de la seua autonomia. Foren molts els llauradors en tota Espanya i.. ¿ara què? es preguntava. "Ara que necessitem l'ajuda de les institucions, s'obliden de nosaltres?".

Però els llauradors afirmava  que "els tenim ben posats i eixirem d'este malson" mentre opinava que, accions com les anunciades per al dijous que ve, cal fer-les i tots les hem de recolzar, perquè afirmava que no és només els llauradors, sinó l'economia valenciana, el futur dels nostres fills i poder viure dignament del treball de la terra. 

I en això, Javi Escrihuela, pensem que tots i totes estem d'acord!! Sort i que el clam del camp valencià arribe primer al govern valencià i després enllà on es couen els tractats i demés: Madrid i Europa.