Ni de Tavernes, ni valencians ni tant sols espanyols. Els valencians i valencianes, totalment influïts per l'imaginari i els costums nord-americà
de la festa de Halloween, potenciades també des de instàncies tan dispars com les escoles, les activitats falleres o els mateixos mitjans de comunicació i premsa, hem oblidat els
monstres i personatges desagradables del nostre País Valencià que encara perviuen - cada dia menys - en la tradició oral
dels nostres majors i que servien per atemorir els nostres iaios i iaies quan
eren menuts.
A les nostres cases ens hem
oblidat del Butoni (que entra a les cases pel forat del pany); del dimoni
Quarantamaula (va saltant per les teulades, a la recerca d'infants descreguts i rebels);
de les encantades (de llacs i brolladors d'aigua); del Saginer (rapta xiquets
per fer sagí amb el seu greix), de la bruixa Pinta; de la Tarasca (semblant a
la cuca fera, una horrible serp d'ulls rogencs i alè pútrid), de l'home dels
nassos (té tants nassos com dies té l'any i es fa presents en els llocs més
insospitats); dels gambosins (homenets que viuen al bosc, semblant als
donyets); de la Cuca Fera (un drac monstruós) o del Drac del Patriarca.
Tots aquestes monstres populars, segons en quina comarca hi vius, servien per espantar amb més o menys grau els
menuts i menudes, per fer-los obeir o simplement eren els personatges dels contes a la vora del foc en
les nits d’hivern quan la televisió, la play o, fins i tot els mòbils i
tauletes, no se’ls imaginava ningú.
Aquests personatges que feien por els
menuts eren els veritables protagonistes dels contes a la vora del foc la Nit d'Ànimes, que eixe és el nostre Halloween, i també a les nits d'hivern quan la família es reunia al voltant de la llar.
Ara ja ho veieu: Els valencians vivim una constant pèrdua de
les nostres tradicions, bombejats per tradicions anglosaxons introduïts via
televisió o la repetitiva propaganda de la televisió o premsa, on un bon exemple a més del Halloweewn, el tenim en Sant Valentí impulsat majorment pel Corte Inglés, mentre la veritable festa valenciana dels enamorats,
Sant Dionis, són pocs qui la celebren. Forasters vindran que de
casa ens trauran!.
L'alternativa front a la despersonalització, sobre tot en escoles i centres educatius.
"Espanta la Por! ,
que enguany està dedicat a Enric Valor en agraïment a la seua gran
tasca de recopilació i difusió de la narració oral valenciana, celebra
enguany els 6 anys reivindicant la "por valenciana" al voltant del dia
de Tots Sants, dibuixant el nostre monstre imaginari i
llegint les meravelloses rondalles i històries de la nostra terra.
Un
any més, les activitats que impulsa la s Biblioteca i Departament de Didàctica de L’ETNO, el Museu Valencià d'Etnologia, espanta les pors molt ben acompanyats de les biblioteques
valencianes, els museus etnològics locals i les escoles i centres educatius que ho desitgen.
|
El Butoni en un monument faller |
"Espanta la por!"
és un projecte global que pretén divulgar entre els xiquets i xiquetes
l'imaginari tradicional dels monstres valencians entorn de la festivitat
de Tots els Sants. Aquest
projecte organitzat per la biblioteca i el departament de Didàctica de
l'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia es compon de diferents activitats i
propostes didàctiques dirigides a:
-
Escoles amb tallers i activitats a realitzar en els centres o el museu.
-
Biblioteques i els museus locals.
-
Famílies, en tallers dels diumenge d'octubre i novembre.
La Biblioteca
de l'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia en la col·laboració del Servei de
Formació del Professorat de la Generalitat Valenciana i el departament
de didàctica del museu ofereixen a estos col·lectius una sèrie de
recursos educatius dirigits a aconseguir els següents objectius:
-
Difondre l’imaginari popular valencià sobre la por.
-
Fomentar la lectura i el coneixement de la literatura popular valenciana.
-
Treballar l’emoció de la por.
-
Promoure l’ús de les biblioteques.
-
Propiciar la recopilació local de llegendes i rondalles.
La còpia d'una festa importada via Estats Units
Que la festivitat a la "manera americana" ha arrelat molt en els nostres pobles es pot comprovar avui en l'edició comarcal del diari Levante-EMV, on només Potries ha previst unes jornades basades en la tradició i els monstres valencians. Halloween s’ha fet l’amo
i senyor de les celebracions de Tots Sants, un pas més en el procés de la pèrdua de les nostres tradicions i patrimoni, en aquest cas oral i tradicional.
La festivitat Halloween, l'origen de la qual cal cercar en les antiquíssimes celebracions
celtes, foren assumides i acceptades pel cristianisme, i van arribar als Estats Units duta pels irlandesos que emigraren amb la gran fam. Allí l'han pres com a pròpia, i a la vegada, són els grans importadors a la resta del món.
I que en podem dir de les disfresses? Doncs també el mateix origen. Els celtes encenien fogueres per foragitar els mals esperits ( d'ací la
carabassa amb la llum dins) i convençuts com estaven que les ànimes dels morts visitaven les cases per trobar un
nou cos on habitar, viatge que feien acompanyades per bruixes i mals esperits,
la gent es disfressava per confondre l'ànima interessada en prendre-li el cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada