L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.717
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 33.776

diumenge, 3 d’octubre del 2021

REPORTATGE: "La Dansa del Vetlatori" de Tavernes (Part II) La difusió


La inclusió de “La Dansa del Vetlatori” de Tavernes en el repertori del recent creat Grup Alimara (1975)  i la posterior publicació de la música i cant en el seu LP titulat “A l’aire de la terra” (1981) va servir per escampar la dansa vallera i donar-li una certa popularitat en els cercles de música i balls populars valencians (Foto superior: interpretació de l'escultor Jere). 

Cal dir que el Grup Alimara va ser a finals del segle XX un referent fonamental per a molts altres grups valencians, sobre tot gràcies a la seua tasca de recuperar i donar a conéixer cançons i balls del País Valencià que eren en evident perill de desaparició. Va ser majorment en una època, les dècades dels 70  i 80, en què hi hagué un reviscolament de la cultura popular del poble valencià,  facilitat en bona part pel canvi en la situació política del moment després la mort del dictador, on a les nostres terres s'unia reivindicacions com la petició de l’Estatut i la defensa del valencià.

Van ser unes dècades fèrtils quan a l'aparició de grups i cantants (Al Tall, Ovidi Montllor, Carles Barranco, Els Pavesos, Josep Lluís Valldecabres, Lluís Miquel i els 4Z, Lluís El Sifoner, Araceli Banyuls, Paco Muñoz, Remigi Palmero....) molts dels quals, amb diversos estils i maneres de fer, beuran de les fonts de la música i danses populars. Això indirectament va potenciar el ressorgiment de grups de ball en molts pobles  i, fins i tot, es va empentar el reviscolament i la reivindicació d’instruments nacionals nostrats, com la dolçaina (Joan Blasco, Joan Martínez... )  i el tabalet. 


Portada del LP "A l'aire de la terra" on s'edita en 1981 "La Dansa del Vetlatori"
 

Tornant a "La Dansa del Vetlatori" una recerca a Google ens permet comprovar la seua difusió i trobar a youtube com hi ha altres grups que, seguint el camí d'Alimara, han incorporat al seu repertori la dansa vallera (Grup de Danses Salpassa, el Grup de Ball de la Falla Progrés, el Grup de Danses d’Ontinyent i La Comarcal, també el nostre grup local en altra època, etc)  i com, de vegades, hi ha qui ho fa amb una escenografia que representa la vetla de l’albat.

Alimara  coneix les nostres danses

A principis de la dècada dels 1970, al si de la Societat Coral “El Micalet” de València un grup de persones treballava per crear un grup i escola de ball popular valencià. Alguns dels seus components es van desplaçar a Tavernes. Era l’estiu - tot i que no hem pogut precisar exactament l’any, potser el 1973- i la finalitat era parlar amb el mestre ballador Paco Galera (q.e.p.d.), fill de pares balladors, i ballador ell mateix del grup valler de danses tradicionals.

El grup valler, tan actiu en altres temps, feia anys que havia abandonat l’activitat, entre altres circumstancies, a causa de l'escàs interés -per no dir nul-  que trobava en el franquisme i els Ajuntaments franquistes, poc proclius a potenciar i protegir les expressions de la cultura popular dels valencians i valencianes, la qual moltes vegades era identificada contraria al sentiment de la unitat d'Espanya.

No sabem a València qui els parlaria de Paco Galera (el tio Paco) i dels balls de Tavernes, ni tampoc qui els hi va posar en contacte però, aquell petit grup de persones, format per homes i dones, sí sabem que el visitaren varies vegades al llarg de l’estiu. Tampoc avui en coneixem tots els seus noms però sí  que entre ells hi havia Fermín Pardo, un dels impulsors del grup que s'hi gestava: “Alimara”, perquè el tio Paco l'esmentaria després de vegades en recordar aquells episodis. Aquelles vesprades foren fructíferes i la terrassa-corredor que formava les dues files d’habitatges de l’edifici on vivia (Voramar), obert a la mar, fou improvisat escenari on el tio Paco, a més de parlar-los dels balls de Tavernes, els va explicar els passos i,  fins i tot, encara hi havia temps per comprovar i practicar “in situ” tot allò que els ensenyava. 
 
No podem deixar de banda, i això era ben clar, que les persones que el visitaven coneixien i ballaven, i dependre els passos dels vallers no els seria difícil i menys quan tenien davant un bon mestre. I entre explicacions de balls, assajar alguns passos, comentaris sobre el passat i el futur dels balls populars... els components del “Grup Alimara” van beure de l’esències i esperit dels balls vallers i de la saviesa del tió Paco Galera. És una història que s’ha conservat a la família i que, a falta de més detalls que la memòria ja ha oblidat, a grans trets va ser així.

Això ens obre a formular-nos algunes preguntes:

- A més del “Bolero” i “La Dansa del Vetlatori”, els dos gravats en LP per Alimara... ¿de quins altres balls vallers parlaren? No ho sabem, perquè el tio Paco, i així ens consta, no va poder ensenyar tots el que ell havia ballat en la seu vida de ballador perquè... n’hi havia alguns que els havia oblidat, no els tenia complet en la ment.

- ¿Es podria afirmar que va ser allí, en eixes converses, quan “Alimara” coneix la dansa i el ritus social que implicava, i també el valor cultural que atresorava “La Dansa del Vetlatori” de Tavernes?  Nosaltres n'estem convençuts que sí. 

 

Primer LP d'Alimara que inclou el "Bolero de Tavernes"
 

Els temes vallers als LP i CD del Grup Alimara

L’any 1975 es fundava el Grup Alimara, i poc després, el 1978, es va enregistrar el seu primer vinil, un LP titulat “Cançons i danses del País Valencià”, on entre altres hi havia inclòs el “Bolero de Tavernes”. Seria, amb prou seguretat, un dels balls que aprengueren a la platja vallera, i al LP es manté al text de les cançons
la dualitat de llengües, estrofa en castellà i en valencià, com es canta a Tavernes, tot i que ho feren amb una lletra distinta de la que estem acostumats a sentir al grup de Balls Populars de Tavernes, que escoltarem en vídeo més davall. 

Aquesta és la lletra que  canta Alimara en aquest LP

El bolero, señores,
Ya lo han vedado. Ay!
Ya no diran las damas
Qué bien parado!

En l'assut de Barxeta
hi ha un sarvatxo. Ai!

Ves espai no et mossegue
que està borratxo.


A partir d'ací, vorem el "Bolero de Tavernes" com serà inclós per altres grups en el seu repertori ("Folies" de Carcaixent, "Grup de Danses" de Pedreguer, "Grup de Danses La Senyera" de València...),  a més del “Grup de Balls Populars de la Vall de Tavernes”. 
 
Nosaltres us oferim el “Bolero de Tavernes” en la versió del nostre grup local, amb text amb dos estrofes, una en castellà i una segona en valencià (“Un cazador cazando perdió el pañuelo,¡ay!... El rector de Tavernes té una burreta...), talment com consta en la transcripció que el 1951 havia fet el músic i compositor Antonio Chover.
 
El Bolero. Trobades de Folklore Dipu 2017
 

L’any 1981, com ja hem dit, “Alimara” publicava el tercer LP on incloïa “La Dansa del Vetlatori” però no adoptaren com a text de les cançons cap de les estrofes populars que ja vam publicar en la primera part d’aquest reportatge. Per al grup, l’escriptor i poeta Toni Mestre (q.e.p.d),  una de les persones que més va fer per la nostra llengua en aquelles dècades i molt vinculat al grup i a la Societat Coral el Micalet (també s'hi va iniciar en el ball), va escriure uns versos nous que, popularitzats, són els que ara usen tots els grups que han inclòs la dansa vallera en el seu repertori.

El grup del cap i casal, a més d’incloure la dansa vallera en el seu extens repertori, ha aprofitat de vegades per realitzar un muntatge on es representa com podia ser el vetlatori d’un albat en qualsevol poble valencià. 
 
El resultat és un quadre escènic que recull tot el tipisme i costumari de finals dels segle XIX i principi del XX, que ens deixa vore com seria una nit de vetla en una casa de qualsevol poble, com Tavernes. Escoltarem d'inici el crit esgarrat i de gran dolor d’una mare, la campana menuda del campanar tocar a morts i vorem la taula parada per als balladors, les dones que volen donar conhort als pares, el res del rosari, i com s’inicia la dansa, amb un parella, i com s’hi van afegint altres, fins arribar a un esclafit alegre final amb el ball conjunt de totes les parelles, simbolitzant l’alegria perquè l’albat ara és un angelet que està al cel. 
 
 
 
 

 Nota: Aquest reportatge és un homenatge a l'últim mestre de la dansa a Tavernes, Paco Galera Chover, però també a tots els homes i dones que, a través del temps i ara mateix, treballen,  s'esforcen i lluiten per mantindre viva la flama de la nostra tradició folklòrica, perquè les nostres cançons i balls tradicionals no es perden. A tots ells, com a valencians i vallers, el nostre agraïment.