Aquesta nit hem canviat a l'horari d'hivern. Han estat prou mesos a l'horari d'estiu i ara toca el d'hivern, un costum que s'allargassa des de la Primera Guerra Mundial, a l'any 1914, quan es va instaurar amb l'argument que , amb més hores de sol, estalviaríem energia. Aleshores es depenia molt del carbó i tenia el seu sentit però ara... això de l'energia i l'estalvi es posa en dubte i fins i tot hi ha investigacions que canviar horari es perjudicial per a la salut.
Amb el canvi d'hora, molta gent presenta molèsties diverses: està més irritable, dorm menys, nota més fatiga i fins i tot hi ha malalties que s'agreugen i altres es donen amb més freqüència com infarts, vessaments cerebrals i augment en accidents, laborals i de trànsit.
Pensem en el moment d'aixecar-nos: el rellotge intern ens prepara per despertar i atura la producció de l'hormona del son, la melanina, i allibera cortisol, hormona reguladora del metabolisme; accelerem la espiració, el cor batega més de pressa i puja la temperatura del cos. Tot regit pel rellotge biològic intern, controlat en el cervell per l'hipotàlem, que garanteix que tots els teixits i òrgans per
Però canviem l'hora, i modifiquem el senyal més fiable per al nostre cos, la llum, i dues vegades a l'any patim una desincronització del nostre rellotge. L'adaptació pot ser cosa d'uns dies o setmanes perquè tot funcione de nou amb harmonia.
1.Mantindre un patró de son regular abans i després del canvi d’hora i també aixecar-se a la mateixa hora.
3. Cal buscar la llum del sol al matí, la millor ajuda perquè el cos s'adapte ràpid i sincronitze el rellotge corporal. Això també millora l’estat d’ànim durant el dia i ajuda a dormir a la nit.
4. Atenció a la llum brillant a la nit, i això implica la llum blava dels telèfons mòbils, les tauletes i dispositius electrònics, perquè poden endarrerir l’alliberament de l’hormona del son. El millor ambient per a dormir és el fosc.
5. Cal mantindre un patró regular en el menjar, sempre més o menys a la mateixa hora per ajudar els rellotges corporals. Cal complir els horaris dels menjars i evitar els retards.
Adaptació d'un article de Gisela Helfer, professora de Fisiologia i Metabolisme a la Universitat de Bradford, publicat a The Conversation.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada