Anit vam celebrar la processó de la "Pujà" del Santíssim
Crist de la Sang, patró de Tavernes, des de la parroquial de Sant
Pere a l'ermita del Calvari, un acte que se celebra de forma ininterrompuda des
del 1885, 133 anys.
Les processons de la "Baixà" i de la
"Pujà" són dos dels actes massius de les festes de Tavernes, amb una
gran presencia de vallers que acompanyen primer el patró, des de l'ermita del Calvari
fins a l'arxiprestal de Sant Pere en la "Baixà", i a l'inrevés al cap
de vuit dies.
La imatge del patró va eixir des de la parroquial de Sant
Pere i va fer el recorregut habitual fins l’ermita del Calvari on romandrà fins
la Baixà de l’any que ve. A la comitiva, hi han participat amb la banda de cornetes i
tambors, el grup de tabaleters i dolçainers,
representants de les falles de Tavernes, representants de l’estament eclesial, i
membres de la corporació, presidida per l’alcalde Jordi Joan, els quan van
acompanyar el Crist al llarg del recorregut pels carrers de Tavernes. La banda
de musica va tancar el seguici processional.
Les imatges de l'eixida de la processó
Com ja hem explicat (sempre va bé recordar la nostra història)
les Festes Majors de Tavernes s’inicien el 1885, i l’origen entronca amb
l’epidèmia de còlera morbo que va patir la ciutat eixe any, malaltia que va
provocar moltes morts entre el veïnat (es calcula que sobre un 6% en una
població aleshores sobre els 6.000 habitants).
A més de les morts, hi hagué molts malalts i la situació
esdevingué tan dramàtica que, com a últim recurs, l’Ajuntament d’aleshores va
decidir baixar el Crist de la Sang de l’ermita del Calvari a l’església
parroquial perquè als vallers els fora més fàcil demanar la seua intercessió
per eliminar la mortal plaga.
Quan va desaparéixer, l’Ajuntament va celebrar unes festes dedicades
al Crist abans de la pujada a l’ermita i va autoritzar a la Comissió de Festes que
disposara dels recursos econòmics per donar la màxima brillantor a la festa.
Les imatges de la processó
El 26 de juliol de
1885 l’ajuntament va acordar celebrar la pujada el 9 d’agost. La Banda de Música i l’Orquestra Primitiva de
Xàtiva participaren en els primers festejos i el sermó el va predicar el
canonge de la seu de València, José Cirugeda. Aquella nit, un gran riu humà que
anava precedit de traques i sons del tabalet i la dolçaina va efectuar la
primera pujada coneguda, una comitiva de
caràcter cívic i d’alegria per la desaparició del còlera, a iniciativa com hem
dit de l’Ajuntament, amb independència que el pas dels anys, i sobre tot durant
el franquisme, esdevingué majorment acte religiós.
L’Ajuntament va continuar amb el reconeixement i la gratitud
de Tavernes els anys successius i ho va fer en forma de festes anuals dedicades
al patró que, amb els canvis i modificacions amb el pas del temps, són l’origen de les actuals Festes Majors de
Tavernes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada