L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 2.268
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 55.345

dijous, 6 de setembre de 2018

El cas Taula estudia un espoli de fons públics en la reconstrucció del claustret del palau de l'abat


 El jutjat 18 de València analitza si la diferència entre el cost anunciat de la recuperació del denominat claustret del palau de l’abat del monestir de Santa Maria de Valldigna i la quantitat finalment abonada era per pagar comissions.

El monestir de Santa Maria de Valldigna està d'actualitat amb la “Operació Taula” perquè, segons els informes de la Guàrdia Civil el principi de les activitats de la trama corrupta estaria en la Fundació Jaume II el Just.

L’Operació Taula investiga actuacions de l'exalcalde de Xàtiva i antic president del PP en la província, Alfonso Rus, al costat dels dirigents del partit Màximo Caturla i Vicente Burgos, gerent de la Fundació en els seus primers anys.

La investigació de la Unitat Central Operativa (UCO) assenyala que, en el cas de la Fundació Jaume II el Just, tot  va començar l'any 2003 i l'inici de les activitats de la trama coincideix amb l'arribada de Vicente Burgos, del PP, amic personal de Camps, a la gerència de la Fundació.

La Fundació Jaume II el Just tenia com a objectiu  recuperar el patrimoni artístic i cultural valencià, i potenciar el monestir que té l'honor de ser citat en l'Estatut com a centre espiritual dels valencians. Tot apunta a que va ser un dels centres d'actuacions del PP que tenien poc d'espiritual i si molt de material.

La Fundació Jaume II el Just, creada el 1999, quan Francisco Camps era conseller de Cultura, tenia al Patronat càrrecs de la Generalitat del PP i importants constructors. Sospitosa  per presumpta corrupció, espera ara la liquidació després que el patronat va aprovar l'extinció el 27 de juny de 2017.

L'any 2001 la Generalitat decideix recuperar el claustret del palau de l’abat  del monestir de la Valldigna, espoliat el 1922 i que estava al Canto del Pico de Torrelodones, de propietat privada. La compra va costar un milió d'euros i es va fer a través de la Fundació Jaume II, quan ja Camps era el president de la Generalitat i Esteban González Pons el conseller de Cultura.

Una primera oferta parlava de 120.000 euros per la compra més 60.000 per a la reconstrucció en cartó pedra d'una rèplica al palau de Torrelodones. El 2006, l'aleshores conseller de Cultura, Alejandro Font de Mora, ja afirmava en roda de premsa que "el trasllat i el muntatge del claustre el pagaria la Federación de Empresas de la Comunidad Valenciana (Fecoval)" i que la inversió seria de 400.000 euros".


El 2004 s’hvia creat l'empresa Fecoval Jaume II el Just SL. Tenia d’administradors mancomunats José Carlos Asensio, apoderat mancomunat a ACS, l'empresa constructora de Florentino Pérez, i a Pedro Ignacio Muguruza, el delegat del constructor Enrique Ortiz. Ambdós grans empresaris han estat investigats per la justícia.

El misteri de la diferència entre la primera xifra i el milió d'euros que finalment va el claustret del palau de l’abat del monestir està en el milers de documents del sumari del cas Taula en el  Jutjat d'Instrucció número 18 de València. L'altra qüestió a esbrinar és perquè i a canvi de què una federació d'empresaris s’ofereix a fer la reconstrucció de forma altruista.

Les diligències policials tenen la clau. Marcos Benavent, que treballava a la Fundació Jaume II el Just, “comença a relacionar-se amb diferents empreses, a les quals li són adjudicats diferents contractes tant en l'àmbit de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València com en l'àmbit de la Fundació". Així "com a conseqüència dels favors a les empreses anteriorment esmentades, Marcos Benavent hauria rebut determinades contraprestacions econòmiques que oscil·larien, segons la seua declaració, entorn del dos o el tres per cent de l'import d'adjudicació, que segons ell mateix era l'habitual".

O siga, segons les interlocutòries, "Marcos Benavent identifica en la seua declaració els relatius al 'claustrillo' de Torrelodones, la sala capitular o un edifici que poguera ser el claustre" i la policia assenyala que "pot correspondre's amb l'operació de reconstrucció i trasllat del 'claustrillo' del Palacio del Abad des de Torrelodones al Monestir de Santa Maria de la Valldigna".


Els investigadors expliquen que "tot l'anteriorment exposat hauria permés a aquestes persones lucrar-se indegudament”. De fet, hi ha converses gravades per Marcos Benavent en la qual ell mateix intervé al costat de María José Alcón, que posen de manifest el lliurament de diners per part del primer a Vicente Burgos. I segueix el relat dels agents: "S'ha pogut apuntar al fet que l'origen d'aquests diners seria l'adjudicació d'una obra per un import d'un milió d'euros".

La procedència dels diners podria tindre el seu origen en una empresa afavorida des de la Fundació i molts indicis senyalen la mercantil EMR, que segons Marcos Benavent és una de les empreses constructores que s'ofereix i finalment executa els treballs de restauració del claustret del plau de l’abat del monestir. A més, coincideix que entre els anys 2006 i 2007 aquesta empresa factura a la Fundació Jaume II el Just un total de 1.004.612,17 euros, import pràcticament coincident amb el que Marcos Benavent i María José Alcón citen en una conversa telefònica aportada a la causa.


També hi ha un encreuament de facturació entre determinades empreses a nom de tercers en què Marcos Benavent hi participava. Si es constatara aquesta circumstància, "no solament podria haver-se vist perjudicada l'Administració per l'adjudicació fraudulenta de contractes, sinó que podria haver existit una operativa de desviament de fons públics de la Fundació articulada a través de l'emissió de facturació falsa a terceres societats", explica la Policia.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Eh... Se vos ha passat publicar les declaracions de Mangolo Vidal i Eva PPalomares sobre l'assunt. Va home, ara direu que no vos heu enterat, però si en Antena 3 no paren de posar les declaracions. Inclos a CG li ha agarrat una rampa en la ma dreta de tant que esta escrivint i reproduint aquestes declaracions en els medis afins.