L'enderrocament de les naus de Federico Giner SA s'emporta més de 100 anys de la història industrial i laboral de Tavernes (1ª PART)

 

 

 

La piqueta s'emporta més de 100 anys de la història de Tavernes. Realment la desfeta de Federico Giner SA va començar fa uns anys i ara arriba ja al final definitiu, amb la desaparició de les darreres naus que han vist esforços, treballs, il·lusions, progrés i no només dels treballadors i treballadores o dels empresaris, sinó de tot Tavernes. Perquè per damunt de tot, Federico Giner SA ha estat sempre, sempre una empresa de Tavernes, arrelada a Tavernes i col·laboradora amb el progrés i modernització de la ciutat. Per damunt dels problemes que va patir els darrers anys. 

 

Som en el 2023 a més de cent anys d'ençà la seua fundació. Es va fundar en l'any 1910 i, després de diverses etapes (república, guerra civil...), es va especialitzar en el mobiliari escolar. El món de l'educació li deu molt a Federico Giner SA, a tots els nivells educatius, des de guarderies, a l'Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, FP, EM i Universitats i donant solucions concretes i satisfactòries a espais comuns dels centres com a biblioteques, sales d'actes, despatxos, sales d'espera, laboratoris, cafeteries, entre altres, fent sempre més agradós el treball dels alumnes i professionals amb la qualitat i disseny ergonòmic del seu mobiliari.

 

 

 

 

Una empresa que va fer una gran aposta pel món de l'educació, però també una aposta per la modernització i l'ocupació a Tavernes, amb productes amb qualitat, robustesa, seguretat i funcionalitat del mobiliari escolar, assegurada a través dels múltiples assajos als quals eren sotmesos tots els prototips i que permeten a l'empresa oferir una garantia en els seus productes. A més del mobiliari escolar, els darrers anys es va diversificar la producció amb moble per a la llar i carros d'aeroport.

 

Els controls de qualitat duts a cap al laboratori d'Ergonomía de l'Institut de Biomecànica de Valencia (IBV) i per l'Institut Tecnològic del Moble, Embalatge i Afins (AIDIMA), del qual va ser membre fundador el 1984 i que va presidir durant 25 anys, així com a president de la Fira Internacional del Moble. Tota una institució que va donar fama, renom i coneixença del nom de Tavernes a tot arreu de l'estat i en molts països europeus.

 

 

 

 

 

 

 

El pas inexorable del temps s'enduu moltes vivències, moltes realitats. Primer van ser les naus i instal·lacions del carrer Sant Josep, Sant Pere i Papa Joan XXIII, convertides en solars on s'han edificat habitatges, però també amb un futur incert en pertànyer encara grans solars a la Sareb, tot i que ara l'Ajuntament ha aconseguit que tinguen un ús social.

 

Aquesta setmana s'enderroquen les naus que ampliaren la factoria, tot un model de desenvolupament harmònic amb la ciutat, amb una disposició al davant de zona enjardinada com a pantalla separadora de la carretera i d'anul·lació de sorolls. Fa uns mesos que s'estava treballant amb l'eliminació de l'amiant del sostre i aquesta setmana, la piqueta ha enderrocat el més i millor símbol del desenvolupament industrial de Tavernes dels anys 1950 fins als 1980, i que malauradament ha desaparegut. 

 

 

Factoria inicial als carrers Sant Josep i Sant Pere

Ampliació de la factoria dècada dels 1980

 

 

 

  

Les naus abans de l'enderrocament

 

 

Amb l'enderrocament de les darrers naus de Federico Giner SA desapareix també part d'un llegat cultural, històric i laboral de Tavernes, tot i que centenars de treballadors i treballadores el guardaran en la memòria.