L'Ajuntament pot pleitejar contra l'Estat per no executar el projecte del Vaca

L’Ajuntament de Tavernes aprovarà en el plenari del dilluns  sol ·licitar al Govern de Rajoy l'execució de les obres de laminació i millora del drenatge en la conca del riu Vaca, previstes en el Pla Hidrològic Nacional des de l'any 2005. La sol·licitud, si no té resposta, pot ser el pas previ a pletejar contra l'Estat en base a que el govern de Rajoy no compleix les lleis vigents.

La sol·licitud es va aprovar en comissió amb els vots de Compromís, PSOE i EU, tal com es pot vore en l’expedient públic del plenari en el web municipal.

El PP no s’ha sumat a aquesta proposta. Ells continuen sense recolzar les propostes de Compromís que beneficien Tavernes si afecten decisions del govern de Rajoy. La postura del PP va en contra de dels interessos de Tavernes, de tota manera cal esperar al plenari on es farà definitiva o tindran l’oportunitat de modificar el seu vot.

L'Ajnuntament vol evitar repeticions d'inundacions com la d'octubre del 2007

¿I per què aquesta sol·licitud? 

Doncs perquè l’Ajuntament de Tavernes té un informe del catedràtic de dret administratiu, José Marií Bayne Leon, que diu que el Pla Hidrològic Nacional  contempla com a actuació prioritària i urgent l'obra de millora del Vaca, i que malgrat eixe caràcter urgent i prioritari, l'Administració estatal no ha executat les obres, sinó el contrari: el Reial Decret 18/2016, es posa el termini d'execució de sis anys.

I això suposa, diu l’informe, una il·legalitat perquè contradiu el Pla Hidrològic Nacional i també una falta de coherència amb els actes i disposicions de la mateixa Administració. Recordem que el Tribunal Suprem té establit la coherència de les actuacions amb les finalitats, una doctrina aplicable als plans del Pla Hidrològic Nacional  que, repetim, indica la prioritat i urgència de l'obra.

Per tant la llei està per damunt dels plans de conca de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. El caràcter prioritari i urgent de les obres del Vaca està vigent i  l'Administració ha d'actuar segons la llei i al dret. 

Conclusió: 

La llei del Pla Hidrològic Nacional (PHN) està vigent i les obres que són prioritàries i urgents, l'Administració ha d’executar-les.  No és admissible que des de l'any 2005 el projecte encara no estiga executat.

Compromís, amb recolzament del PSOE i EU, podria decidir denunciar l'Estat a l'Audiència Nacional

I que podria fer l’Ajuntament? 

A més del dret al “pataleo”, donada la situació legal i en base a les lleis pot pletejar contra l’Estat, un pleit que es duria davant l’Audiència Nacional en anar contra l’Estat i cas de guanyar, segur que l’Estat apel·laria al Suprem, amb la qual cosa es pot allarga el plet fins als 10 anys de durada. Complicat per tant, però és factible segons es dedueix de l'informe que podeu llegir en el web municipal. 


Atenció: És una deducció nostra, en base al que ja es va dir en el plenari de març. Caldrà esperar al dilluns per conèixer finalment com i en quins termes s’aprova el punt.

De totes les maneres algun PPartit ja s’ha retratat:  sempre en contra dels interessos de Tavernes si afecten el govern del seu partit. Primer, sempre el partit, i després Tavernes. Ja ho feren en l'alta tensió. Igual dilluns, després del que hem informat , canvien de vot.

El PP menteix amb la nova depuradora. I ho demostrem

El PP acusa al Consell i al govern municipal de Compromís d’haver endarrerit la nova depuradora de Tavernes. I això és una mentida tan gran com la catedral de València. Una més de les mentires. I ho demostrem

D'eixida, només cal vore el cartell de dalt per comprovar-ho. Ací l’únic que no ha complit, l’únic que ha anul·lat el projecte de la depuradora, eixe que hi ha en el cartell que tants anys exposaren en l'Ajuntament, són els governs del PP.

El PP és un gran especialista a anular projectes de Tavernes, cas del riu Vaca o de la circumval·lació, o del Parc del Cantalot, per cert d’eixe gran projecte ningú mai no parla.

Els governs del PP en la Generalitat i a Tavernes no feren res per la depuradora des del 2002, quan hi ha els primers informes que cal iniciar el projecte.  I ho demostrem. Només cal recordar la història del projecte de la depuradora des dels inici, i vore quina ha estat l’actuació de cada partit i de cada govern. 

La nova depuradora de Tavernes és un projecte que comença a gestar-se fa més d’una dècada. 

Any 2002, dins dels informes per aprovar el PGOU, l’EPSAR avisa que per urbanitzar tots els sectors de la platja prevists en eixe PGOU, no n’hi ha prou amb les tres depuradores existents. Cal una nova depuradora

Any 2004.  S’aprova el PGOU amb una reserva de terrenys de 20.000 metres per a la nova depuradora.

Any 2007:  Per incloure en la depuradora els anunciats projectes de La Vall del Mar i Granata Golf es canvia el seu previst emplaçament i s’incrementa i es reserven 55.000 metres quadrats de terreny en la partida del Tancat.

Manolo Vidal firma un conveni amb la Generalitat que mai no es va complir

Febrer 2009.  Després del que hem dit i de la necessitat expressada en el PGOU, anys després, en febrer es firma el conveni de construcció entre l’Ajuntament i l’EPSAR de la Generalitat. El finançament de la nova estació depuradora aniria a càrrec de l’EPSAR: 36.667.297,56 euros, aproximadament i prevista per a 94.000 persones en incloure els PAIs Bancaja i Granata Golf. 

http://www.lasprovincias.es/valencia/20090226/safor/generalitat-invertira-millones-para-20090226.html

http://www.lasprovincias.es/v/20100603/especial-1/tavernes-hara-mayor-inversion-20100603.html


Juny del 2011: Eleccions municipals. El nou govern sap que el PP no ha avançat res en el projecte i que no s’ha adjudicat la seua redacció. No s’ha executat res del projecte i de les previstes expropiacions,  a pesar que el PP va fer un préstec de 900.000 euros per pagar els terrenys.

Octubre 2011. El nou govern municipal accelera els tràmits. Adjudica la redacció del projecte i altres projectes i estudis tècnics a l’UTE Abakal-KM. 

Jordi Joan firma el contracte de redacció del projecte de depuradora

Setembre 2012. L’Ajuntament rep els treballs de la UTE Abakal-KM.  L’Ajuntament entrega l’avantprojecte de la depuradora i els altres documents tècnics a l’EPSAR perquè emeta el seu informe de supervisió. 

http://lacotorradelavall.blogspot.com.es/2012/10/informe-lajuntament-fa-els-deures-i.html 

Agost del 2013: La Generalitat  del PP no està disposada a construir la nova depuradora de Tavernes després d'anunciar que l'EPsar reduirà un 83 % la inversió per a depuradores. Un informe de las pròpia EPSAR revela que "no existeixen nous projectes susceptibles de ser iniciats". I tenien els documents feia un any i un conveni de construcció firmat en el 2009.

Un informe de la Sindicatura de Comptes confirma que l’EPSAR va pagar obres i serveis relacionats amb la 32 Copa de Amèrica i amb l’Expo Zaragoza 2012 per valor de 148,75 milions d’euros.  Ací estaven els diners de la depuradora de Tavernes, usat per a altres coses per la Generalitat del PP.

Mentrestant, l’Ajuntament s’havia gastat 175.000 euros en el projecte abandonat per la Generalitat del PP.

Traçat del nou projecte de depuradora

Situació actual de la nova depuradora 

La negativa de la Generalitat en agost del 2013 a continuar amb el conveni firmat en el 2009 per construir la depuradora obliga al govern de  Compromís a un replanteig general del projecte imprescindible per urbanitzar els sectors de la platja.

Compromís negocia amb la Generalitat una nova depuradora més real amb les necessitats de Tavernes.  L’acord assolit és redactar un nou projecte adaptat a la nova realitat de Tavernes, sense PAIs ni urbanitzacions impossibles.

Per tant, es redimensionarà la depuradora a la situació real i es farà un nou projecte: 10.000 metres cúbics, cost sobre els 22 milions i una població sobre les 43.000 persones.

L’empresa redactora a hagut de redactar un nou projecte amb els nous condicionants de la depuradora: una nova estació depuradora (EDAR) amb capacitat per a tractar les aigües residuals generades pels actuals nuclis urbans de la ciutat i de la platja, de les zones industrials existents i dels futurs desenvolupaments urbanístics. A més, dins d’este projecte es construiran estacions de bombament i col·lectors i s’eliminaran les tres estacions depuradores existents (Tavernes-nucli, Bassa i Goleta). Les obres ascendiran a un total de 22,7 milions d’euros, que haurà d’assumir la Generalitat.

Aquesta nou projecte ha tingut un cost per a l’Ajuntament de 50.000 euros i ja ha estat enviat per l’Ajuntament a l’EPSAR per al seu informe final i així poder iniciar tots els tràmits que duran a l’execució.

Ara l’Ajuntament treballa en la redacció del pla especial per a la depuradora i la tramitació del document urbanístic que servirà per a donar seguretat jurídica a l’expropiació i adquisició dels futurs terrenys on s’ubicarà la nova EDAR en el Tancat. 

http://lacotorradelavall.blogspot.com.es/2016/11/informe-la-depuradora-i-lelectrificacio.html

El regidor d’Urbanisme, Josep Llàcer, ha assenyalat que Compromís és qui ha treballat des del principi per fer possible la depuradora i “continuem treballant per a poder garantir uns serveis de sanejament adequats al nostre municipi i a les perspectives reals de creixement. Esta és una infraestructura necessària per a poder desenvolupar els sectors de la platja i, en especial, el sector 17, que és una prioritat per a este govern”.

Tavernes continua reparant els danys dels temporals

Tavernes continua amb les tasques de reparació dels danys dels temporals dels passats mesos de desembre i gener i ara ho fa amb les conduccions d'aigua que proveeixen les dutxes i els rentapeus.

Els temporals feren malbé gran part de les canonades, les desenterraren i trencaren, i ara, tal com es veu a les fotografies, s'està procedint a una nova instal·lació dins de les rases obertes per maquinària en l'arena. Aquestes noves conduccions connectaran amb les dutxes i rentapeus.

L'Ajuntament treballa per tal de disposar els serveis que facen atractiva l'estança en la nostra platja dels visitants, o els mateixos vallers, que passen allí les vacances de Pasqua.

Enguany l'Associació Animalista es beneficia de la recaptació en els contenidors de roba

L’Ajuntament destina la recaptació dels contenidors de roba usada a l’Associació Animalista de Tavernes, que rebrà 2.164 euros per aquest concepte.

L'Ajuntament té un conveni signat amb l’empresa encarregada dels contenidors per a roba usada, Texlimca SA, que cedeix una part dels recursos econòmics obtinguts a les associacions o ONG que el Consistori determina. 

Enguany, els recursos seran per a l’Associació Animalista de Tavernes, amb qui l' Ajuntament va signar el dimecres passat un nou conveni per eixe mateix import. L’objectiu del conveni és el control i l’esterilització de les colònies felines de Tavernes. 

D'altra banda, l'associació ha signat un segon conveni de 1.500 euros per a realitzar campanyes de conscienciació, de respecte als animals, així com campanyes d’acollida. Entre les tasques hi ha les campanyes centrades en la recollida d’excrements, així com l’assistència a animals abandonats i ferits.

En total, l’Ajuntament destina amb els dos convenis més de 3.600 euros per a aquesta associació.

L’Ajuntament subhasta el baret del Parc del Nord a la platja de la Goleta

L’Ajuntament de Tavernes informa que el baret de platja situat en la zona del Parc del Nord, en la zona de la platja de la Goleta, està disponible per a tots els que estiguen interessats en l’adjudicació.

La Regidoria d’Urbanisme trau a subhasta la instal·lació composta per un baret amb venda de begudes destinat a la prestació dels serveis de temporada de platja durant la pròxima temporada estival. El baret podrà estar muntat des de l’1 de juny fins al 30 de setembre.

La data límit de presentació de les ofertes serà de 15 dies hàbils comptadors a partir de l’endemà de la publicació de l’anunci en el DOGV i s’hauran d’entregar en el registre general de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna. L'import mínim de licitació és de 4.680 euros.

Per a més informació podeu acudir al Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tavernes.

PUNT DE VISTA : "El bou d'Osborne" per Sico Fons

Per fi, lloats siguen els déus, per fi podré descansar! Per fi podré eixugar-me les llàgrimes que em cobrien el rostre des de fa tants dies! Per fi, amics meus, podré dormir i dir adéu a tantes nits d’insomni, dolors i patiments! 

 

Que quin és el motiu de tanta felicitat per a mi? Que quina és la causa que em farceix el cor de plaer, joia i goig? Que no ho sabeu? Que no heu llegit la premsa? 

 

Doncs jo vos donaré la notícia; la grandiosa i meravellosa notícia: 

 

L’empresa Osborne ha decidit tornar a plantar el seu bou orgullós, altiu i conyaquer a Tavernes de la Valldigna. Eixe gran monument a la raça i a l’orgull ibèric que enderrocaren les forces separatistes i comunistes del mal, fa uns mesos. 

 

I no només això, sinó que, a més a més, han dit que, tantes vegades com el tomben les hosts perverses i malignes dels catalanistes irreverents, tantes vegades el tornaran a plantar. “Para cohone lo nueztroh!”, ha declarat un dels seus representants. 

 

Que la gent ho sàpiga, doncs! No ha de romandre ni un sol pam del “suelo patrio español” sense el seu corresponent bou.

 

Perquè açò és Espanya, que collons! Una Espanya “Grande y Libre” i plena de bous torturats i assassinats com a màxima representació d’un imperi on mai s’amaga el Sol... ni el poc trellat. Bé els temps canvien; no passa res. Abans, aquest imperi imperial i castellaníssim, era representat per una àliga i ara per un bou. Hem passat de les aus de presa, als mamífers remugants amb banyes. Bé està! 

 

Però quina alenada he pegat en llegir la notícia, xe! 

 

I el cas és que jo, emprenedor i actiu com sóc, ja havia pensat en substituir el bou. Volia posar al tossal, on ens mirava vigilant i a l’aguait com un guàrdia civil de trànsit, el bou ara tombat, un ruc, un burro que, almenys, ens alegrara la vista i l’esperit.
En fi, jo crec que la idea era bona. No? 

 

Bé, ho consultaré amb Grupo Osborne, l’empresa de begudes alcohòliques que es dedica, altruista com ningú, a vetlar pels interessos patriòtics i espirituals (o era espirituosos?) d’aquesta gran nació. 

 

En tot cas, i per fi, Tavernes de la Valldigna tornarà a esguardar l’horitzó amb
esperança i alegria hispàniques! 

 

Les opinions vessades en els articles són pròpies de l'autor. 

Campanya municipal: Respectar les abelles és cuidar el medi ambient

L’Ajuntament de Tavernes ha començat una campanya de conscienciació i de respecte amb el medi ambient, mitjançant la qual es recomana usar els productes fitosanitaris que siguen menys agressius, i sobre tot pensant en aquells menys nocius per a les abelles.

Aquest insecte és fonamental per a la tasca de polinització de tants i tants arbres fruiters i especies vegetals, d'ací que l’Ajuntament de Tavernes, a través de la Regidoria d’Agricultura, haja iniciat la campanya “Respectem les abelles” per tal de conscienciar en el respecte al medi ambient i a la fauna que és útil a l'home.

L' acció pretén que, ara al començament de la primavera, quan es fan els tractaments agrícoles de polvorització, s’utilitzen productes fitosanitaris que siguen menys agressius per al medi ambient.

Tavernes, tot un model de transparència municipal

Val a dir, per començar, que el titular no és nostre. Ho diu un estudi sobre la transparència municipal en la Safor-Valldigna - que també va publicar el diari Levante-EMV-  on s'indica que l'Ajuntament de Tavernes compleix la Llei de Transparència i Accés a la Informació Pública mitjançant la publicació en la web municipal del procediment que facilita als veïns l'accés a la informació pública, com contempla la Llei de Transparència. 

Així, qualsevol informació que el ciutadà vulga conèixer i no la trobe pot demanar-la de manera gratuïta conforme al procediment que s'acaba d'aprovar.    

L'estudi indica que la nostra ciutat ha avançat més d'un any el termini marcat en la Llei amb l'objectiu "d'aconseguir major transparència de l'activitat pública municipal i que la ciutadania valore la capacitat dels representants al capdavant de l'Administració". Una gran part de l'objectiu marcat per la llei s'ha aconseguit tant en el disseny de la web municipal com en l'Activitat de Règim Interior, Modernització i Protecció de Dades.

El cas de Tavernes xoca amb la situació de la majoria dels ajuntaments de la Safor-Valldigna, que incompleixen de manera sistemàtica les lleis de transparència, a pesar que en les eleccions del 2015, tots els partits polítics portaven aqueixa promesa en el programa. El 38 % dels ajuntaments no té una opció de transparència en els seus portals d'internet, segons l'estudi d'Openclock.

La majoria d'Ajuntaments es limita a publicar la informació elemental que oferia abans de l'entrada en vigor de les lleis, cas de les licitacions o adjudicacions públiques – el «Perfil del Contractant»–, i en alguns casos  documents del planejament urbanístic.

El 62 % de municipis anuncia un apartat de «transparència», però l'opció no sempre és una garantia que l'usuari vaja a trobar-se amb la informació promesa. 

Cal saber que la transparència no ha de dependre de la voluntat política de l'alcalde o del govern municipal del municipi, sinó que és una obligació, a l'empara de la llei 19/2013, de 9 de desembre, aprovada per les Corts Generals, que va entrar en vigor dos anys després, en 2015. També de la llei 2/2015, de 2 d'abril, dels Corts. Aquesta última és d'obligat compliment des del seu mateix any de publicació.

La Unió demana més recursos i mitjans per evitar robatoris en els camps

El Secretari General de la Unió, Ramón Mampel, ha demanat al Ministeri de l'Interior, com a responsable dels cossos i forces de seguretat, majors recursos i  mitjans per lluitar contra els robatoris en el camp i així que la xifra de delictes comesos en les explotacions es reduesca de forma considerable. També ha remarcat que la creació del Grup ROCA de la Guàrdia Civil va ser un encert però assenyala que treballen amb escassos recursos i açò repercuteix sobre els agricultors i ramaders.

La Unió posa de manifest el baix percentatge d'esclariment dels casos conforme a les dades facilitades pel Ministeri de l'Interior. Només 670 successos es van esclarir en tota la Comunitat Valenciana de 3.013 fets coneguts, xifra que suposa el 20% dels robatoris en el camp espanyol. La província de València, amb 2.088 robatoris, va ser en 2016 la província amb més robatoris en el camp, un 14% del total, duplicant a la següent província, Almeria, que va comptabilitzar 1.014.

Interior comptabilitza en l’estadística els fets computats de delictes i faltes de furts, furts a l'interior dels vehicles, robatoris amb força, robatoris amb força a l'interior dels vehicles i robatoris amb violència i intimidació, comesos en explotacions agrícoles i ramaderes.

La Unió considera que molts fets no són denunciats pel descoratjament i la poca confiança dels productors en la resolució dels delictes, encara que aquesta organització agrària insta sempre als afectats a presentar denúncia. També reitera la necessitat de facilitar la denúncia per mitjans telemàtics sense necessitat de personar-se en comissaria i agilitar els tràmits burocràtics.

Govern del PP de Rajoy: 1.882 milions als trens de rodalies catalans, 15 milions als valencians

Punt de partida i estat de la qüestió:

1 -  El Govern del PP de Mariano Rajoy anuncia una pluja de milions per a acabar amb els continus retards en la xarxa de Rodalies de Catalunya. 

2 - El Govern del PP de Mariano Rajoy asfixia econòmicament des de fa 5 anys les Rodalies de la Comunitat Valenciana.

En els últims cinc anys, el govern de Rajoy només ha licitat 15,5 milions d'euros en actuacions en territori valencià, va afirmar ahir el director de la Càmera de Contractistes, Manuel Miñés.

Eixes inversions són només el 0,45% de les anunciades a so de bombo i platerets en el 2010 pel president aleshores de la Generalitat, Francisco Camps, del PP, i el Ministeri de Foment.

El Pla d'Infraestructures de Rodalies valencià arreplegava importants actuacions de modernització, renovació i ampliació del mapa de Rodalies de la Comunitat per un import aproximat de 3.400 milions d'euros durant 10 anys, fins el 2020. Fins ara, any 2017,  només se n’han dedicat 15’5 milions.

Y en eso llego Mariano Rajoy al gobierno de España. I com en tantes coses,  amb l’arribada de Rajoy i del PP a la Moncloa,  les intencions d'inversions van acabar dins d’ un calaix del Ministeri. O siga, com el projecte del Vaca!! 

Set anys després els projectes programats o no han prosperat o estan al ralentí en els Pressupostos Generals de l'Estat. Per exemple, del Tren de la Costa, per connectar València i Alacant pel litoral. El tram més complex, entre Gandia i Dénia, era a càrrec del Govern i hi  invertiria  380 milions. Només ha destinat 1,2 milions.

Mentrestant els valencians i valencianes  podem seguir votant PP i oferint noves glòries a Espanya.