L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dilluns, 31 d’octubre del 2022

Tradicions que perd el poble valencia: la nit de les ànimes


 
Avui, dia de la Nit de Tots Sants, envairan la nit els dracs, les bruixes, els donyets i ànimes en moviment.  Una nit molt arrelada en la tradició secular i popular valenciana, i que cal recordar que encara no fa massa anys donava motiu per reunir-se al costat del foc de la llar per contar històries de sempre de por, relats on intervenien els monstres tradicionals valencians (com el Moroti, la Tarasca, la Quarantamaula, el Butoni o la Cuca Fera ), junt a relats de morts i aparicions de fantasmes,  mols dels quals tornaven durant unes hores al món dels vius.

Això va donar lloc a un conjunt de relats tradicionals i rondalles valencianes, protagonitzades per aquests personatges que han passat de generació en generació per tradició oral, tot i que algunes han estat recollides en llibres i  antologies, cas per exemple "I queixalets també" d'Enric Valor.

Avui en dia, i ho hem denunciat moltes vegades, els monstres valencians van perdent terrenys, empesos per celebracions estrangeres com la de Halloween, que impulsen mitjans de comunicació i entitats i associacions valencianes per tot arreu que, tal dia com avui, bandegen les tradicions dels seus pobles per sumar-se a la moda que ens imposen des de Nord-amèrica. 

Aquesta nit, els xiquets i xiquetes que van a soles pel carrer o que desobeixen els pares i les mares no seran perseguits pel Moroti, ni per l'Home del Sac, ni pels donyets ni cap altre monstre, ni tampoc la Quarantamaula que diuen pren la forma de gat, o fins i tot de gallina amb plomes, i que sol amagar-se en els pantans fins a arribar a una nit com la d'avui, quan es passeja per les teulades de les cases i fa el soroll que espanta la xicalla.

Cal dir també que avui és la nit de les ànimes, una tradició que en el fons del segles era celta  i que hem de relacionar amb el ritus Samhain, celebrat l’1 de novembre,  i que obria un període en què la frontera entre el món dels vius i el dels morts desapareixia i els esperits dels morts tornaven a la terra. 

Les  tradicions valencianes l'han adaptat i diuen que aquesta nit, la de la vespra de Tots Sants, les ànimes del purgatori tornen a casa. I cal facilitar-los el camí i que no es perden en la nit, d'ací el costum d'encendre ciris o allò que a Tavernes en deien "encendre una animeta", una metxa o una torçuda dins d'un recipient amb oli que cremava tota la nit i demà, dia de Tots Sants. Tradicions que es van perdent, per no dir que s'han perdut per complet, i ara els menuts encendran una "terrorífica" carabassa, completament despersonalitzada i industrialitzada, mentre pel carrer el "truc o tracte" imperarà de porta en porta.

Elaboració pròpia


L'Ajuntament licita la instal·lació d'una nova zona de jocs infantils en el Parc del Molló

 

L'Ajuntament de Tavernes, a través de la regidoria d'Urbanisme, que dirigeix el regidor de Compromís Josep Llàcer, instal·larà una nova zona de jocs infantils en el "Parc del Molló".  La inversió prevista per aquesta obra és de 60.000 euros, IVA inclós, i una vegada adjudicat el concurs públic l'adjudicatària tindrà un termini d'execució de dos mesos.

La licitació es pot consultar en la PCSP, i segons assenyala l'objectiu del contracte és el subministrament i instal·lació de jocs infantils, amb el corresponent paviment de seguretat. El lloc triat per a instal·lar-se és la plaça existent, que serà habilitada per albergar els jocs infantils, amb la col·locació de nou paviment de cautxú de seguretat i uns jocs infantils que es vol tinguen temàtica d’esports nàutics, talment com la zona de platja on s'ubicaran.

 

El cercle roig marca la placeta on s'ubicarà la zona de jocs infantils

 Els elements d’equipament que es col·loquen han de ser adaptats a les situacions físiques reals actuals del parc, i han de garantir una línia d’harmonia amb l’entorn, així com la seguretat dels seus usuaris.

Els jocs estaran orientats a una població fins els 12 anys i, com la resta d'instal·lacions, han de ser elements accessibles a xiquets i xiquetes amb problemes de mobilitat o deficiències sensorials, han de  fomentar la no discriminació d’aquests en moments d’esplai de forma que gaudesquen en les mateixes condicions i igual que altres de la seua edat. A més, els jocs  seran d'elevat  contingut  lúdic, convidaran a la participació  infantil, seran inclusius  i  formaran un  conjunt  homogeni  amb  l’entorn.

 

Un dels accessos a la placeta de jocs
 

Les empreses interessades poden presentar inclosa en la seua oferta una fotocomposició  o  dibuix en planta sobre la disposició i com quedarà la zona de jocs.

 Elaboració pròpia segons el text de licitació en la PCSP

diumenge, 30 d’octubre del 2022

"VIATGE A OZ. EL MUSICAL" : Espectacular estrena a la Casa de la Cultura (vídeo)


"Trencadís" va estrenar ahir la versió valenciana del seu darrer espectacle “Viatge a Oz. El musical” en la Casa de la Cultura, teatre de residència de la companyia a la nostra ciutat.

Un espectacle increïble, meravellós i màgic dirigit als més petits de la casa (i també als majors) amb un missatge relacionat amb les vocacions i la recerca del que volem fer en la vida, on el valor de l'amistat es potencia a través del recorregut pel camí simbòlic format pels taulells grocs i que cal fer plegats.
 
L'argument ens parla de Dora, la protagonista de “Viatge a Oz, el musical”, una xiqueta que dibuixa de meravella (camps bonics de blat amb roselles, espantaocells, castells de llaunes i peluixos de lleó), que se li dóna bé la vessant de les arts, però com que cal una persona que duga els comptes de la granja familiar, sembla ser que aquest serà el destí que li volen els oncles.

 
 
 
A partir d’aquesta premissa, i talment com en els seus últims muntatges,  "Trencadís" combina els relats clàssics amb l'adaptació i missatges carregats d'actualitat. I en aquest cas els missatges de la història són ben evidents: els xiquets i xiquetes pensen contínuament en allò que volen ser de majors, i a partir d’eixe fet, la història del mag de Oz serveix de vehicle per a explicar-los, en el seu propi llenguatge, la importància de trobar allò que els motive en la vida i que finalment es puga convertir en el seu futur treball.

Els espectadors hi hem trobat els personatges i els escenaris del clàssic de Frank Baum en el viatge que Dora, la protagonista de la nostra història, emprén cap al país dOz meravellós i on descobrirà quina és la seua vertadera passió en la vida, la qual cosa realment la farà al final feliç.
 
 
.
 
 
“Viatge a Oz. El musical” és per tant la recerca dels vertaders interessos i vocacions, del que volem ser, d'allò a què volem dedicar la nostra vida i, sobretot, de la necessitat de poder fer el que ens acoste a la felicitat. I en el muntatge del musical, la fantasia, el color i la imaginació com a embolcalls del viatge fascinant que naix dels dubtes i inseguretats inicials de Dora i que l’aproparà al somni que sempre ha desitjat. 

“Trencadís” en aquest nou espectacle segueix les premisses bàsiques
del teatre musical, la combinació de la música, la cançó, els diàlegs i el ball i alhora segueix el que de sempre ha estat la tònica dels seus muntatges: el ritme en l'espectacle i la diversió, però no només dels menuts i menudes, sinó de tota la família
 
 

  
I això ho hem pogut comprovar avui, amb les palmes rítmiques dels espectadors quan han  acompanyat en moltes ocasions els números musicals del muntatge, els quals fan un recorregut per múltiples i distints estils musicals vigents i actuals, i on no ha faltat ni una picada d'ull al cabaret, tant en la música com en el vestuari espectacular del número quasi al final en la Ciutat Maragda.
 
La proposta que hem pogut presenciar avui potser siga la "més musical" dels musicals fins ara muntats per la companyia, amb una proposta que uneix els personatges de sempre amb uns números musicals i interpretacions on cal destacar la qualitat de les veus, el muntatge ben cuidat, una música original alegre,  una vistosa i atractiva coreografia, un dels vestuaris amb més colorit entre els muntatges de Trencadís, sempre adequat a cada personatges i una escenografia que agrada i deixa bocabadat l’espectador per la seua qualitat.
 
 
 
 
 
I per aconseguir-ho, es compta amb la genial interpretació de Mary Porcar com a Dora; Mamen Mengó com a Glinda, la Bruixa del Sud; Arturo Sebastià és l'Espantaocells que acompanya Dora, Àngel Crespo com a l’Home de Llanda i Adrián Romero que és el Lleó, sense oblidar l’equip artístic de primera línia que formen Pascual Peris, en el vestuari, Daniel Raga a les llums, l’escenografia de Row Disseny Escènic, la robòtica de Domènec Mesquita, les projeccions de Jaume Girona, el disseny dels dibuixos de Dora de Chicorela Art&Esdeveniments, l’attrezzo de Raquel Segarra, la perruqueria i maquillatge d'Inma Fuentes, les titelles de Muppetece, les coreografies de Pachi G. Fenollar, la música original de Vanessa Gil i Carlos Mansa tot per amanir el text del valler Josep Mollà i la direcció de José Tomàs Chàfer.
 
 
 

Un muntatge que, estem ben segurs i així ho desitgem, serà ben acollit per la crítica i pels espectadors de tot l’estat, com ja s’ha esdevingut amb altres muntatges: “Aladín, un musical genial”, “Merlín un musical de Llegenda” o “Alícia en el musical de les meravelles”. Són deu anys de dedicació al teatre musical, amb cinc espectacles en gira, reconeixements de la xarxa Nacional de Teatres i molt guardons de les diferents convocatòries de premis de teatre i milers de funcions a la seua esquena.

La nostra enhorabona. 
 
Les fotografies i vídeo corresponen a la presentació a Tavernes i a la nota de premsa de "Trencadís", excepte la  primera i última fotografia que són de la salutació al final de la representació de les 17 hores d'avui.

 

INFORME: L'àrea de Foment ha dedicat 4 milions per als tallers d'ocupació laboral "Millorem l'entorn de Tavernes"

  
 
  No importa que el gat siga blanc o siga negre
Mentre cace ratolins, és un bon gat." 
 Deng Xiao Ping
 
 
L'àrea de Foment de l'Ajuntament ha aconseguit una subvenció de 754.063,20 euros per a engegar la cinquena edició del taller d’ocupació "Millorem l’entorn de Tavernes". Això permetrà contractar 30 veïns i veïnes i 6 persones per a l’equip docent durant un any, els quals començaran les tasques el pròxim mes de desembre.
 
L'àrea de Foment Local, dirigida pel regidor Josep Llàcer, de Compromís, amb aquesta nova subvenció per a  Tavernes porta aconseguits sobre els 4 milions en subvencions per aquest tallers d'ocupació que començaren en la passada legislatura i que s'han dedicat a pal·liar la situació de gent desocupada de la nostra ciutat.
 
Talment com en les anteriors edicions, aquesta cinquena de "Millorem l’entorn de Tavernes"  constarà de tres itineraris diferenciats, amb 10 alumnes per cada especialitat:  1) activitats auxiliars en vivers, jardins, jardineres i manteniment de zones verdes, 2) activitats auxiliars en conservació i millora de muntanyes i repoblació forestal, 3) operacions auxiliars en acabats rígids i urbanització i pintura decorativa en construccions.

 

Parc del Cambro, una de les obres dutes a cap per l'alumnat del Taller d'Ocupació


Actualment es duen a cap les tasques d'aprenentatge del taller d'ocupació "Millorem l’entorn de Tavernes IV", les quals van començar a finals del desembre 2021 també amb els tres itineraris diferenciats de formació que ja hem esmentat i igual nombre d'alumnes i professorat, i que està previst finalitzen el mes que va, car la durada del taller és un any.
 
Abans d'aquests quart i cinqué tallers, l'àrea de Foment va engegar el tercer, el segon i el primer taller, tasques iniciades en la passada legislatura 2015-2019 i fins al moment actual. Cadascun dels tallers ha dut implícit una subvenció sobre 750.000 euros, als quals cal sumar sobre els 50.000 d'aportació municipal. Amb això, els cinc taller, com hem dit, suposen una inversió sobre els 4 milions dedicats a millorar l'ocupació de vallers i valleres.
 
 
Setembre del 2016: Reunió amb el Servef per impulsar el programa "Millorem Tavernes"
 
 
LLàcer: "Estem entre les localitats que més subvencions han aconseguit

El regidor de Foment, Josep Llácer, de Compromís, ha remarcat que "Tavernes està entre els localitats valencianes que més subvencions ha aconseguit. Això demostra la faena ben feta dels tallers i que està ben valorada per l'Administració que les atorga. Any rere any aconseguim els objectius que ens marquem i marca la subvenció, que no són altres que pal·liar l'atur a la nostra ciutat, però també formar a veïns i veïnes en noves tasques perquè puguen accedir a nous llocs de treball".

Josep Llàcer ha indicat que "actualment estem desenvolupant la quarta edició, ja tenim concedida la subvenció per al cinqué taller amb la qual cosa podrem donar continuïtat al treball i projectes dels anteriors. La previsió és iniciar aquest cinqué taller a desembre, nomes acabe el quart".  
 
 
 
El regidor de Compromís ha recordat que "Els Tallers d'Ocupació tenen un programa configurat sobre la base mixta de formació-ocupació de les persones contractades i que no tenen treball.  La realització d'obres o serveis d'interés general per a Tavernes i la formació especialitzada que reben al llarg d'un any, els facilita integrar-se en el mon laboral".
 
Els tallers s'han convertit en un referent social a Tavernes en acollir veïns i veïnes que es trobaven en situació de vulnerabilitat, molts d'ells per ser aturats de temps. Com ha indicat el regidor Llácer, és un any de contracte els que se'ls ofereix durant el qual realitzen obres i serveis per a millorar la ciutat, però allò que és molt important per a la futura vida laboral reben una formació que els permet obtenir el Certificat de Professionalitat que millora la seua qualificació professional.
 
Febrer 2019: Rafael Climent, conseller d'Economia, Comerç i Treball visita els tallers d'ocupació

 Josep Llàcer ha recordat que "Millorem Tavernes" no és l'únic programa d'ocupació que du a a cap l'àrea de Foment que ell dirigeix i a més cal recordar altres tallers amb semblant finalitat, de pal·liar l'atur i donar treballs als veïns i veïnes de la ciutat. 
 
Entre aquests es trobem els programes "Empuju", "Emcuju", "Emcorp", "Avalem joves" o el "Sepe agrícola", entre altres, amb la qual cosa caldria multiplicar per vora quatre les subvencions totals aconseguides pel regidor de Foment per a programes de treballs, Però d'eixos programes, ja en parlarem.
 
 
Elaboració pròpia