Els valenciano parlants som ciutadans de segona categoria

Compromís afirma que diu que “al negar-se a demanar als funcionaris el requisit lingüístic, el PP i el PSOE permeten que hi haja “ciutadans de segona”, que som els que parlem valencià."
El diputat del BLOC i candidat per Compromís, Josep Maria Pañella, ha assenyalat que el govern valencià ha declarat que estudia aplicar la “clausula Camps” per a exigir allò que el Tribunal ha considerat constitucional per a Catalunya. "Ens sembla molt bé, quant més autogovern millor, però és curiós que s’hagen apressat a dir que deixaran fora d’aquestes reivindicacions d’augment competencial el tema lingüístic, concretament que el valencià siga l’idioma vehicular en l’ensenyament, com diu l’Estatut català. I, per a justificar-ho, el conseller Castellano ha argumentat que no volen que “hi haja ciutadans de primera i ciutadans de segona, segons l’idioma”.
El diputat de Compromís ha fet notar que “és ara quan hi ha ciutadans de segona, però som aquells que volem viure plenament en valencià i no ho podem fer, perquè el valencià, per més que siga oficial, és sistemàticament arraconat i marginat per l’administració autonòmica, a tots els nivells, començant pel mateix ensenyament. Sense anar més lluny, ara, en aprovar la Llei de la Funció Pública, el PP s’ha negat a acceptar la proposta de Compromís que als nous funcionaris se’ls demane el “requisit lingüístic”, és a dir, el coneixement de les dues llengües oficials del territori, per poder opositar; i el PSOE l’ha secundat en aquesta negativa".
Compromis afirma que amb mesures i exclusions com aquestes, els qui resultem marginats, i són "“ciutadans de segona"” som els que veiem com el nostre dret a ser atesos en valencià no és respectat. "Sí, té raó el conseller Castellano quan diu que hi ha ciutadans de primera i de segona segons l’idioma, però s’oblida de dir que els de segona som justament els valencianoparlants”.

Nota de Compromís

.

LA MIRADA DE LA COTORRA

Carrer Fontetes de Cantus encreuament amb Carrer Bonavista.

Avui el servei de recollida de fem no ha buidat el contenidor. Els veïns ens diuen que el camió no pot arribar allí si no es fent marxa enrrere i de vegades, moltes, ratllant o colpejant els turismes.

Ens informen els veïns que la solució és que els treballadors s'acosten i aprofitant que tenen rodes, abaixen pel carrer els contenidors fins el Carrer Quevedo. I allí el camió, l'agafa i l'aboca a la cuba.

Però el carrer Quevedo és en obres, i no ha pogut passar el camió. I s'han deixat els contenidors que veiu, tots plens i sense arreplegar. I estan situats a la part del sol, amb la qual cosa d'ací unes hores podem esperar pudor i mosques.

Esperem que siga només cosa d'un dia i que es buiden al llarg de la jornada i que, aquesta pròxima matinada, l'arreplegada es faça.

Simplement, entre altres coses, per higiene i salubritat dels veïns.

-

L'arena de la platja

L'arena que trasvassem al final de la primavera s'amuntona sempre al mateix lloc i forma més duna de protecció respecte als edificis que els replanets que existien fa vints anys a tots els llocs de la platja,
Caldria replantejar si després de l'observació que tots els anys passa igual, és el millor mètode per a la platja de Tavernes. Al respecte ens dieun alguns entesos,que l'arena -o si voleu la sorra- pressumptament és de riu, no és propia de la zona. No tenim la certificació del fet però seria interessant que ens contareu ací, a la Cotorra, quin és l’origen si algú el coneix d’aquesta sorra que s'amuntona des de la farola fins a Xeraco, i es retalla des del Canal fins a la farola.
A la foto podeu vore el moment actual. Com a comprovació estan les escales, repletes per la sorra que pel temps han anat dipositant els caminons, i de la qual desconeixem l'origen.

-

Dijous comença el voluntariat a Simat sense ajudes de la Generalitat

El dia 1 de juliol comença el voluntariat de Simat sense cap ajuda com altres anys de la Generalitat.
El Grup de Muntanya Valldigna enguany tornaem a col·laborar amb el Voluntariat Ambiental, que organitza la Regidoria de Medi Ambient de l'ajuntament de Simat de la Valldigna, després de diversos anys de fer-se i d’haver estat durant l'època de les festes de Pasqua realitzant treballs de vigilància ambiental.
I ho fem inclús amb un esfoçs extraordinari perquè enguany no podem comptar amb les ajudes de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana.
La institució Valenciana a pesar dels bons resultats dels anys anteriors, no han valorat prou el projecte i l'esforç que l'ajuntament de Simat de la Valldigna ha realitzat durant estos anys. Els resultats han segut molt positius, ja que s’han reduït considerablement els incendis i les hectàrees cremades.
Des del GMValldigna estem disposats realitzar dins de les nostres possibilitats, comptant com sempre, amb la col·laboració de la Mancomunitat de la Valldigna, els treballs de vigilància i contribuir amb el nostre xicotet esforç en la conservació del medi ambient, des d'esta entitat al servici de la Valldigna, pretenem aconseguir millorar o que seguisquen mantenint-se els resultats d'estos anys anteriors.
Enguany els estudiants de la Universitat Politècnica, poden obtindre crèdits si realitzen activitats amb el Voluntariat Ambiental de Simat de la Valldigna.
Des de la nostra divulgació social, animem a totes les persones que estiguen interessades a col·laborar amb nosaltres, que vingueu a realitzar durant el temps que pugeu este treball social. També volem agrair l'esforç i consideració, a la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Simat de la Valldigna, que correrà amb tota l’ejecció i el finançament del projecte.

Remés pel Grup de Muntanya Valldigna
-

LA MIRADA DE LA COTORRA: els jardins del carrer Sant Jaume

Si fa uns dies parlàvem dels jocs del Calvari i fa uns mesos del mateix Calvari, ari li ha arribat l'hora als jardins que l’ajuntament va plantar al costat mateix, al Carrer Sant Jaume.

Ens comentava un veí, que per cert deia que va treballar un temps a l’juntament, com als pocs dies de plantar-los havien desaparegut totes les plantes i només hi havia la terra.

Una cosa semblant ens deia va passar amb les flors de pasqua que se solen plantar per Nadal. A l’endema, només hi havia quatre mates. La resta arrancades, tirades per terra o desaparegudes.
Les imatges parlen per si mateix. El que havia de ser un petit jardí, és un complet brossegal i prou. ¿La culpa? No anem a descobrir res de l’altre món si diguem que els xiquets en fan de les seues, com tampoc diguem res de l’altre món si diguem que el manteniment, atenció, reposició de plantes, vigilancia… que ha de fer l’ajuntament, brilla sobre tot per l’absència.
¿Per a quan un complet i vertader programa de manteniment de jardins a Tavernes? Potser primer hagen de ploure naps!

-

¿Quin valencià volen el PP i el PSOE?

Una vegada més, els dos partits majoritaris amb seu central a Madrid, s'han posat d'acord per a aprovar la Llei de la Funció Pública Valenciana, una llei que margina la llengua pròpia del País Valencià, ja que s'elimina el requisit lingüístic com una cosa necessària per a poder accedir a un lloc de treball en l'administració autonòmica.
El diputat de Compromís, Josep Maria Pañella (BLOC), ha dit que "hem perdut l'oportunitat de fer una llei moderna i queda clar que no és una llei de consens, perquè no es van a tractar més de 300 esmenes, de les quals, més de 100 són del nostre grup".
Pañella ha defensat que la llei deuria reflectir el requisit lingüístic i que siga una exigència prèvia al nomenament del funcionari i no posterior. La llei aprovada pels dos partits sucursalistes margina al valencià i va en la línia "d'atac constant contra la nostra llengua que efectua la Generalitat, suprimint línies en valencià de col·legis i instituts, retallant el pressupost per al doblatge en valencià en la televisió pública i no donant suport als grups i cantants que fan la seua música en la nostra llengua".
Per al parlamentari valencianista, "la llei que hui han aprovat PP i PSOE va en eixa línia d'ofensiva clara i directa contra el valencià i per això, a més de perquè no s'han tractat 127 esmenes nostres, hem votat en contra".

Nota remesa per Compromís-Bloc
-

Un desert enmig Tavernes

Un lector ens escriu i reflexiona sobre el sequer a ple sol (diu) en què s’ha convertit el Passeig. Ens diu com abans podia anar a prendre una orxata a partir de les cinc o sis de la vesprada, gaudir de la fresca i de l’aire davall dels arbres mentre els xiquets jugaven. Ara diu que no es pot anar, que la calor allí no hi ha qui l’aguante i si vas, serà a torrar-te com Sant Llorenç.
El comunicant es queixa de com desferen una zona verda, amb arbres que donaven ombra per plantar la burla d’arbres que hi ha i que, afirma, mai no seran arbres com cal ni donaran ombra.
I reflexiona sobre el perquè d’un canvi que gairebé ningú no el volia , i perquè s'entossudiren els responsables municipals a fer un aparcament del qual afirma que ningú no usa i poc benefici ha tret la ciutat, quan el benefici estava en tindre un passeig com teníem, i no com ara una zona on fa tanta calor com en el desert.
Efectivament coincidim en que l’aparcament no ha estat ni és cap benefici per Tavernes. I així ho sent la ciutat, que passa sense entrar ni aparcar, i funciona amb més penes que glòries i sense atraure el veïnat pesar que el nostre govern municipal li va regalar a la companyia 20 anys més de concessió. El que no sembla tampoc és ser massa negoci per a la concessionàaria.
-

Notes breus

De vegades ens envien correus electrònics, no comentaris a un notícia, fent-nos algun apunt o observació sobre un tema del poble. Perquè ningú no es pense que no ens arriben o no volem publicar-los, ací tenim els últims:

Un amic ens diu que "la pantalla gegant de davant del pavelló i on es va vore el partit d'Espanya el passat divendres va estar pagada pel Club La Vall d'alfandec".

Un altre lector ens diu sobre l'empresa de Socorrisme que "encara que hui ha tret el Levante la noticia de que estan fent-li sabotatge, el diari no diu que fan moltes hores, crec que 10 hores i que sols tenen 20 minuts per a dinar i ho han de fer en la platja i que només hi ha quatre del poble".

Un altre es queixa que "l'Ajuntament esta en crisi pero el partit que governa no fa res per la seua part. I ens diu que "divendres a les 00:30 en la biblioteca hi havien tres xics estudiant i un TROYANO DE GUARDIA, que no pot fallar. Hem d'estalviar un 5% del capitol de personal dels presupostos pero el PP només fa que que gastar i gastar".

Gràcies per la col·laboració

-

La dipu et beca

La Diputació de València ha recordat als alcaldes que acullen els 2.415 estudiants del programa "La dipu et beca" que cal acudir a rebre l'acreditació de mans del president Rus.
El carnet de becari dóna dret a fer pràctiques formatives d'estiu en 266 ajuntaments de la província de València, entre ells Tavernes (500 euros al mes), i tal com estan les coses a més atorga el privilegi d’immortalitzar-se en una foto al costat del president de la diputació Alfonso Rus.
És el segon any que l’acreditació s’ha de recollir en alguna de les sessions programades per a lliurar el carnet, cosa que es fa per comarques per evitar evitar els embussos en el repartiment de credencials.
El diputat delegat del programa, Manuel Álvaro, ha recordat als alcaldes que l'assistència de l'estudiant és requisit per a la seua participació i ho justifica dient que la presència és indispensable per formalitzar l'assegurança de la cobertura de les practiques i que això està en la base setena de la convocatòria. Tanmateix, les bases de les convocatòries de les pràctiques no diu res sobre que siga condició indispensable per aconseguir la beca assistir a un acte com aquest.
Es considera que fer anar als estudiants a Valencia és completament innecessari i l'argument que han de firmar una assegurança no justifica res perquè els 2.415 joves poden fer en el propi ajuntament les gestions necessàries.

Ací hem volgut esbrinar quins són els elegits, però la consulta que hem fet al web municipal ha estat infructuosa. Nosaltres no hem trobat cap llistat d’admesos, aprovats, acceptats (digueu-li com vulgueu) en el programa. Si no hem sabut buscar, rectifiqueu-nos. A no ser que ara ens diguen que no es pot fer public el llistat per la Llei de dades, cosa que no creguem, perquè si es pot posar un llistat de noms d'alumnes acceptats en els centres escolars (com podeu comprovar en els enllaços de la pàgina a continuació) , també es podrà posar un llistat amb els noms, només els noms ¿eh? dels beneficiats. 0 no?

http://www.tavernes.org/descarregues.php?pPagina=1

Redacció elaborada a partir de les informacions en premsa. Fotografia Levante-EMV

Morera>: "El PP és enemic del valencià, de la televisió publica i de la creació d'ocupació"

El síndic de Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera (BLOC), ha denunciat que RTVV “té previst reduir un 70% el pressupost per a doblatge. En xifres, el pressupost per a esta activitat ha passat de 4,1 milions en 2009 a 1,5 milions enguany, la qual cosa posa en perill moltíssims llocs de treball i per tant es confirmar que el PP és un enemic de la promoció del valencià, de la televisió pública i de la creació d’ocupació”.
El portaveu valencianista ha registrat una pregunta parlamentària perquè el Consell done explicacions d’esta retallada tan acusada per saber, “com justifiquen esta baixada de pressupost a un sector productiu que és clau en la difusió de la nostra llengua i en la seua normalització”.
Morera també s’ha preocupat pels proveïdors de RTVV, que en alguns casos estan passant greus dificultats econòmiques perquè l’ens públic tarda en pagar 450 dies les seues factures, quasi any i mig. El síndic de Compromís vol saber també els motius d’estos retards, “que suposem que també afectarà a les productores de fora del nostre territori i que venen una programació bastant patètica, o possiblement no els afecta igual i cobren a temps”.

Nota remesa per Compromís-Bloc
-

IV Encontre de Corals Valldigna

El pròxim dissabte, 3 de juliol, s'anuncia al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna, el "IV Encontre Nacional de Cors Valldigna".

Si feu clic damunt el cartell podreu llegir els grups participants i el programa.

-

LA MIRADA DE LA COTORRA

El jocs infantils que s'han instal·lat en passar el mur de defensa, a la falda de la Muntanya de Les Creus no deuen de ser molts usats pels xiquets per les noticies que tenim.

Això no lleva perquè estiguen ple de pedres, que les lloses de suro estiguen algunes soltes o trencades i arrancades. Com ens diu la nostra comunicant el personal de la neteja i manteniment no s'hi acosta massa.

Serà potser perquè l'ajuntament ha oblidat que allí hi ha una instal·lació de jocs....

-

LLuita contra els robatoris a la Valldigna

Ahir, dijous dia de Sant Joan, era la tercera o quarta vegada que es controlava per part de la policia nacional i la guardia civil els estrangers que resideixen a Tavernes sense papers.
Uns cotxes de la policia, dos en concret sense cap distintiu que els identifiqués com de la policia nacional pararen a la Font dels Gitanos per controlar a tots els immigrants que alli hi havien. En abaixar dels cotxes s'habillaren els seus jupetis identificatius de Policia Nacional i començaren a identificar a tots els immigrants.
També es van dirigir amb uns exalumnes d'un centre public local que anaven cap a Gandia amb un conegut futbolista del jovenil de color que els acompanyava i quedaren molt estranyats.
Davant de l'ajuntament disposaven d'una furgoneta cel.lular per a detinguts i amb policies ja vestits reglamentàriament.
L'objectiu d'aquets dispositiu sembla ser atendre les demandes veïnals de major control per part dels cossos de seguretat i vore d'eliminar els excessius robatoris a la zona així com identificar els possibles autors, segons ens informen, uns grups d'uns quants marroquis, uns lituans i romanesos.
No tenim noticies de detencions, però si poden informar que els immigrants de color de Tavernes passaven amb molta tranquilitat en vore la policia, això sí, amb els documents en regla a la mà.
.

Inspecció al sistema de neteja de les escales

Hem sabut d’alguns veïns, president de les finques on viuen a la platja, que son visitades per uns inspectors de treball que s’interessen pel sistema com es neteja les escales de la finca. Sense quasi identificar-se, si el president li diu que una dona es qui neteja, li demanen l’alta a la seguretat social i si no, sancionen la finca i pregunten des de quan està treballant, etc.
En cas de dir que la netegen els veïns cadascú una setmana et diuen que s'ha de declarar l'activitat des de principi d'any com a mínim. Això està duent a la situació de dir que no es neteja l'escala i cadascú fa la seua portalada, com es feia abans i es feia davant de casa, en la via pública. “Vaig a agranar el carrer” era una frase prou coneguda fa uns anys.
I ens preguntem si no serà una forma de donar d'alta a persones i fer baixar l'atur.

-

Compromís vol estalviar 2 milions a les Corts Valencianes

El grup parlamentari Compromís presentarà en la pròxima Comissió de Govern Interior unes mesures d’austeritat de pressupostos amb els quals vol estalviar a la Càmara més de 2 milions d’euros en dos mesos. La proposta la contraposada a la “ridícula” i de “paper mullat” que portarà el PP i que només implica estalviar de 450.000 euros.
A més, Compromís està a favor d’establir un sistema que premia amb més assignació económica la productivitat dels diputats.
El portaveu de Compromís, Enric Morera, ha justificat les mesures en la "responsabilitat" i "exemple" que han de donar els polítics i governants en un moment de crisi econòmica "gravíssima".
Morera vol que s’estudie un sistema de productivitat semblant al que funciona en el Parlament Europeo, on el diputat absent, que no treballa i no compleix uns mínims, no cobra. I s’apuntava que en el Parlament valencià qui tindria dificultats per passar el mínim seria Rita Barberá.
Compromís calcula en 2.226.944 euros l’estalvi en sis mesos i vol que eixos diners es destinen "obligatoriament" a una nova línia del pressupost de la Conselleria de Bienestar Social per ajudes a les persones sense ocupació, en risc d’exclusió social i a la dependència.
Els mes de 2 milions contrasten amb la proposta popular, xifrada en 450.000 euros i van criticar que el PP parle de reduccions de salaris sense esmentar per a res els membres de la Mesa ni els alts càrrecs de les Corts.
Compromís planteja reduir el 10 % el sou dels diputats; reduir un 20% els complements dels membres de la Mesa de les Corts, cas de la presidenta i vicepresidents i secretari.
Compromís proposa rebaixar un 15% les assignacions dels portaveus i 12% els portaveus adjunts i reduccions del 30% en dietes, indemnitzacions i despeses de transports d’alts càrrecs.
Altra proposta de Compromís demana mesures per eliminar actuacions com les de regalar televisors de pantalla plana per Nadal.

- Elaboració: Nota d'Europa Press i de Compromís

-

La nit de Sant Joan és nit d'alegria...

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, L’estiu ens arriba
De mans d’un fillet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hiverm es retira.
Si arribés l’amor, mai mes moriría.

Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l’amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el día més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

La Nit de Sant Joan és una de les cançons emblemàtiques del cantautor Sisa, també conegut un temps com a Ricardo Solfa.

La nit de Sant Joan, malgrat el desinterés del nostre govern municipal més interessat a la revetla del ¿comiat de la primavera? i a amagar les pròpies tradicions valencians, se celebrava amb una bona participación popular. A partir de les vuit de la vesprada es veía un trànsit cada vegada més intens cap a la platja, fins i tot de molts forasters que muntaren les tauletes a vora mar, enmig de l’arena, feren les seues fogueres i gaudiren de la fraternitat en la que és la nit més curt de l'any.
Enguany l'hem celebrada, això sí i gracies al PP, sense revetla ni els dimonis del correfoc. Bambú era debades i tancava més enlla de les cinc del matí. També hi mancaren enguany les grans fogueres, fetes pel veïnat dels edificis més grans de la platja.
I vam vore a la Guàrdia Civil a peu, vigilant la falla. I no ens vàrem estar de preguntar-los si es podía fer foc a la platja i ens van dir que per part de l’autoritat gubernativa no tenien cap ordre de prohibició i si anaven a peu era perquè feien tasques de policía de proximitat. També ens digueren que si de cas hi haguera alguna prohibició era tasca de la policía local, però ho desconeixien.
La gent de la Cotorra va sopar en família i amb els amics, encenguerem la nostra foguera, petitat, i ens banyarem els peus a les 12. I que demanàrem? Primer desitjarem llarga vida a La Cotorra, una bona anyada i que l’any que ve, tinguem revetla i correfocs.
La nostra amiga La Cotorra, que també va estar revoltejant per la platja i va mullar-s’hi els peus i les ales, ens ha dit que va parlar amb la gent del partit nacionalista que hi eren present i res, que l’any que ve, quan canvie l’ajuntament, ells agafaven el Compromís de recuperar la tradició.
Per a l’any, si la gent vol revetla i correfocs, com deia el tio Pep de Llebra: "Que canvien les vares".
També ens han arribat queixes sobre els rentapeus, dient que no funcionaven. La gent no podía traure’s l’arena dels peus i les cames. No hem pogut confirmar si era una mancança d’una zona concreta o tota la platja. Ja ens informeu, encara que avui hem observat gent muntant passarel·les..
I també ens han dit que s’ha notat a faltar la manca de grups de voluntaris organtizant les eixides després de les 12. ¿I els altres anys de quina organització eren els voluntaris?
En resum, una nit de Sant Joan atípica per la manca d’organització festiva, i que hauria de servir per reflexionar la regidoría de festes sobre si és més convenient gastar-se els diners en les “eixides de primavera” i altres que en la nit de Sant Joan.

-

Lektorát katalánštiny v Praze | Lectorat de català a Praga -subcomarca valenciana de la Valldigna

Informació rebuda

Gràcies a la col.laboració entre el Lectorat de català (Govern d'Andorra) i la subcomarca valenciana de la Valldigna, els estudiants tenen possibilitat de gaudir de diverses beques d'estiu a pobles tals com Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna i Barx.
Només han de fer unes hores de col.laboració diària en els ajuntaments respectius, i els alumnes disposen d'estada i manutenció gratuïta.
A hores d'ara s'ultima un ampli programa cultural obert al públic del qual aviat donarem informació.

CATALAN EROPEAN LANGUAGE
http://www.epep.cz/

-

La desfeta de Televisió Valenciana - Canal 9

La nostra televisió pública autonòmica, la televisió creada per promoure el valencià, per garantir el dret a la informació dels valencians i valencianes, per respectar la pluralitat, (Va, xé, no us rigueu...), es troba en un dèficit galopant doble: econòmic i d’audiència.
El síndic de Compromís assegura que el president Camps és el responsable del deute descontrolat, la pèrdua d'audiència i credibilitat i de la persecució sindical encetada contra els sindicalistes que han denunciat els casos d'assetjament sexual en l'ens valencià.
El portaveu de Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera (BLOC), considera que el president de la Generalitat ha d'actuar amb caràcter d'urgència en RTVV per ser “el culpable final i màxim responsable del que està passant en la radiotelevisió pública”. El parlamentari valencianista atribueix a Camps “la pèrdua d'audiència, el deute descontrolat, la caiguda en picat de la credibilitat, de la persecució sindical i de la falta de suport al sector audiovisual valencià, que travessa una de les seues pitjors crisis per la nefasta política audiovisual del PP”
Segons Morera, “la situació és desastrosa i catastròfica i demanem al president que prenga cartes en l'assumpte ja, hui mateix i que ordene un canvi total en la política de RTVV perquè s'aposte per un model de televisió propi, modern i plural”.

Sobre la fugida del director de TVV, López Jaraba per a no comparèixer en les Corts, Morera considera que un director general de RTVV, “no té en la seua agenda res més important que no siga anar al parlament a donar comptes de la seua gestió. Si amb el poc temps que duu en el càrrec ja comença a fugir del control parlamentari només podem esperar que la situació de la nostra televisió pública empitjore i que aviat per falta de diners, d'audiència i de credibilitat, vorem el cartell de tancat”.

Elaborat a partir de la nota de Compromís-Bloc

-

LA MIRADA DE LA COTORRA

A qui haurem de considerar com a éssers més irracionals ¿aquells a qui van destinats els pipicans o aquells que es dediquen a trencar-los i desfer-los?
En una primera part, ens preguntem quin mal faran les intal·lacions municipals perquè hi haja gent amb poca consciencia cívica i es dedique a fer-les malbé i destrossar-les.
I després a pagar-ho tots, clar, perquè ix dels nostres impostos.
I en una segona, també ens preguntem quan el nostre ajuntament estarà més amatent i diligent a fer les reparacions que cal al mobiliari urbà? Perque ja fa mesos que estan així… i la vista deixa molt que desitjar. I en ple Passeig Colon.

Com algú comentava: si quan en pillen a algú o saben qui és, l’escarment fora bo…. Bé, tots sabem el que passa en aquests casos.

-

D'ací poc, pagarem la segona factura del fem.....

Alguns dels nostres conciudatans s’havien alegrat quan, en rebre el rebut el fem, veien que no havia pujat i que, fins i tot, pagaven menys que altres anys.
Una il·lusió perquè la pujada d’enguany pot estar sobre el 40% (no ho diu La Cotorra, es va dir en el ple corresponent) i eixe primer rebut era la part de l’ajuntament, l’arreplegada de fem que ens fa FCC.
Faltava la segona part, la taxa de tractament, que no té res a vore amb l’anterior i que enguany la cobra la Diputació de Valencia a part de l’altre rebut. Fins ara es cobraven les dos com un rebut únic.
La taxa de tractament és això que el seu nom ens diu: el que costa de reciclar, tractar els fems, arreplegada selectiva… que es du a cap a la planta de Guadassuar.

Ara estem rebent els avisos del consorci (fotografia) i d’ací uns quants dies.. ¡nou pagament i amb pujada! I sort que el nostre govern municipal del PP sempre diu que no ha de pujar els impostos.

I prepareu –vos la part de “l’extra” que d’ací poc ens carregaran al banc la contribució, l’IBI.

La información que avançàrem ja fa mesos indicava que el nostre govern municipal havia establit “taxa única” per a tots: tots paguen igual sense distincions de cases, comerços, botigues…
La podeu rellegir a:

http://lacotorradelavall.blogspot.com/2009/11/taxa-unica-i-igual-de-fem-per-vivendes.html

http://lacotorradelavall.blogspot.com/2009/11/i-seguim-amb-el-ple-mes-impostos-al.html

-

Presentació del 6é Pop al Carrer a València. El festival serà el 16 de juliol a la platja de Tavernes

El pròxim dijous, 1 de juliol, a les 20.00 hores es presenta a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Carrer Sant Ferran, 12 de València) el 6é Pop al Carrer amb l'actuació teatral "Mariua i Paco (l'amor fot... però no mata)". L'entrada és gratuïta.

Us fem un avançament de la programació del festival que tindrà lloc un any més a la a la Plaça dels Tarongers de la platja de Tavernes de la Valldigna el divendres 16 de juliol. Enguany el fil conductor del festival seran *les veus femenines* i es comptarà amb la participació de Mariua, com a presentadora.

Grups participants:
Delên. Formació folk-pop de Menorca.

Eva Dénia Trad Quartet.Després de recórrer els camins del *jazz*, la cançó francesa i la *bossa*, Eva Dénia ha fet un gir cap a la cançó tradicional valenciana.

Tiu. De Mallorca, i fan el que ells anomenen *músicogastronomia*, és a dir,
cançons, amb flaire mediterrani-tropical.

Limbotheque. Proposta musical heterodoxa formada per músics valencians de diversa
procedència i amplia trajectòria, que oscil·la entre el pop, el swing, la
cançó francesa, el cabaret i fins i tot la música gitana o el country.

-

Comença el voluntariat mediambiental a Simat

La regidoria de Medi Ambient en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Gandia i el Grup de Muntanya Valldigna fa saber que dijous, 1 de juliol, començarà el voluntariat mediambiental.
Els interessats poden acudir a l'ajuntament de Simat a apuntar-se.

Nota remesa per l'Ajuntament de Simat
Regidoria de Medi Ambient
mediambient@simat.cat

I nosaltres afegim: I el de Tavernes començarà, si Déu vol, un any d'aquests.

-

ACPV presenta 650.000 firmes per impulsar una llei de TV sense fronteres

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha lliurat aquest matí a la Junta Electoral les 651.650 signatures recollides –en calien només 500.000– per impulsar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, que advoca per la lliure reciprocitat dels canals televisius que comparteixen llengua.
La ILP, que en el seu origen representa una resposta cívica davant el setge a les emissions de TV3 al País Valencià per part del govern de Camps, haurà de ser ara admesa a tràmit, o bé rebutjada, al Congrés dels Diputats, una vegada que la Junta Electoral comunique a la mesa del parlament espanyol la validesa de les signatures.
Per territoris, la majoria d'adhesions corresponen a Catalunya (321.150), seguida del País Valencià (253.549) i les Illes Balears (29.472). També s'ha registrat un número substancial de signatures a Navarra (29.070) i el País Basc (16.141). A la resta de l'Estat se n'han arreplegat 2.268.
Les adhesions, agrupades en 85 caixes, han sigut lliurades per Eliseu Climent, president d'ACPV, acompanyat de Julian García Candau, periodista, Enric Garcés, advocat valencià i assessor de l'expresident xilè Salvador Allende, el pintor Joan Genovés i l'escriptor i polític Ignasi Riera.
Climent, en declaracions recollides per ACN, ha recordat que ara els diputats tenen l'oportunitat de «donar un pas històric per a la llengua, la democràcia i la comunicació al nostre país.

Fotografia: D'esquerra a dreta: Ignasi Riera, Joan Genovés, Eliseu Climent, Enric Garcés i Julián García Candau, en l'acte a Madrid

-

LA MIRADA DE... ELS AMICS DE LA COTORRA

Un amic ens ha enviat un correu on ens diu que viu al Vergeret i que en tornar del treball ha vist a la porta de les cotxeres un avís de l’ajuntament, totalment en castellà, on diu que el dissabte per la vesprada durant unes hores no es pot anar amb el cotxe pel carrer ni tampoc eixir o entrar en les seues cotxeres. Cursa ciclista, ens diu, és el motiu
Els nostre amic diu que està molt bé l’avís, però molt malament què l’ajuntament haja oblidat que està en un poble valencià i no ha posat ni un cartell en valencià. Ens diu que ha anat a vore les cotxeres del costat i totes tenen el cartell en castellà. Ens envía unes fotos per publicar fetes amb el móvil, i ja ens diu que no són massa bones.
Gràcies amic. La part final que ens dius ens la deixem. Suposem que ja els hauran xiulat les orelles a alguns responsables. I si t'hem de contestar... No, pensem que no usen només el castellà perquè se celebra el Mundial i cal recolzar la "Roja". Més bé, nosaltres sempre recolzem els rojos i ho volem en valencià.
I que vols que diguem nosaltres? Una mostra més de la consideració que té la nostra llengua en el nostre govern municipal i en el PP en general. I això que estem en un poble on els veïns a l’últim cens, si mal no recordem, es manifestava en més d’un 90% valenciano parlant.

-

-

DEBAT: L'any que ve, ¿han d'anar en barracons els alumnes de primer cicle d'ESO o cal esperar al nou institut?

Avui acaba el curs en les escoles públiques. L'any que ve i com a gran novetat, els alumnes de primer cicle d’ESO de tots els centres públics de la Valldigna passen als dos instituts. Els xiquets i xiquetes de Tavernes, Benifairó i Simat s’hauran d’acomodar en 16 barracons que, segons la coordinadora d’AMPES, instal·larà la Conselleria en els terrenys dels actuals institus atés que el nou no està acabat.

LES DADES
El nou institut es va projectar l’any1998, s’havia d’executar de seguida i havia d’iniciar el funcionament en el curs del 2002. L’arribada al govern municipal del PP per majoria absoluta va servir per paralitzar la programació d’obres consensuada amb la Conselleria durant l’anterior legislatura, quan la regiduría d’obres de Tavernes la portava el Bloc.
A hores d’ara, i per eixa paralització, i després de moltes promeses i dates no complides dels nostre govern municipal del PP, portem 8 cursos de retard en la posada en marxa del seu funcionamient, 8 anys en que la zona educativa de la Valldigna no compleix la llei vigent quant el centre educatiu on han de rebre classes els alumnes d’ESO.

PROPOSTA DE LES QÜESTIONS DE DEBAT
Si la Valldigna porta 8 anys de retard ¿podem els pares i mares esperar un any més? ¿Consideren vostés que els alumnes han de romandre un any més en les escoles abans que allotjar-los en barracons? ¿Seria més convenient esperar un any més i paralitzar el lloguer de barracons atés el seu cost i el temps de crisi que corren?

És el tema que els proposem per debatre, per conéixer les seues opinions. La fotografia són barracons a Torrent.

-

La Coral Polifónica Marinyén de Tavernes va participar el passat cap de semana en un concert extraordinari junt amb la coral d’Ermua en aquesta localitat d’Euskadi.
La nostra coral va interpretar un programa basat en la música de la nostra terra i com es lògic i natural, en valencià. També la coral d’Ermua va interpretar algunes de les seus cançons en euskara. Com a colofó de l’acte, les dues corals cantaren conjuntament el tema “Te quiero” i l’himne “Agur Jaunak”.
L’encontre de les dues corals comptava amb la col·laboració de la Diputaciò de Valencia dins dels actes del programa “Retrobem la nostra Música”.
Els membres de la coral valldignenca han destacat l’extraordinària acollida que els van dispensar els components de la coral de Ermua, així com les constants atencions i especialmente el tracte de la directora, Elisabeth, que va servir de guia en tot moment dels vallers. Els vallers aprofitaren per visitar Guermica, visitar la Casa de Juntes i l’arbre emblema dels bascs a Mundaka y Bermeo. També pogueren visitar Donosti un temps, fins la tornada a Tavernes.
La coral Marinyén ha volgut expresar el més sincer agraïment a la coral de Ermua per totes les atencions rebudes.

-

Els carrers de la Sardina necessiten atenció

Les obres d’urbanització de Playa Naranjos o La Sardina, nom més popular i d’ací, estava previst començaren a principi d’any, tal com va anunciar l’alcalde el passat agost en l’assemblea de propietaris. Ni han començat ni se sap quan ho faran.
Si que han començat les obres de la urbanització del sector 12; de la construcció de clavegueram de pluvials en els carrers de la urbanització i també de la guarderia enmig de la plaça on tota la vida s’havia dit aniria una zona enjardinada. Es podeu pensar el trànsit de camions i altres vehicles de la zona per un carrer sense asfaltar, de terra i de sempre plens de clots. Cada dia els clots son més grans, es fa més difícil el pas de vehicles tant d’obra com els particulars i quan plou, com està passant des de fa unes setmanes... Ai, quan plou!! No cal que us diguem res: mireu les fotografies de la zona al costat de l’obra de la guarderia. (Clic damunt per fer-les grans).
A tot això, l’aigua arriba a cobrir les trapes metàl·lica amb el consegüent perill per a les cobertes dels vehicles.
Ens fem eco dels comentaris veïnals: Aprofitant que la zona pateix una invasió de camions d’obra, ¿seria massa demanar a l’ajuntament que negociara amb les empreses i feren per tirar alguns camions de sorra en els forats i els deixaren mínimament transitables? Al cap i a la fi els veïns paguen tots els impostos, com qualsevol altra zona, i no gaudeixen de neteja, d’arreplegada de fem com cal, etc.

-

"Rabos" de pansa per a la falta de memòria

Ha arribat l’estiu. Avui dia 22 pràcticament som a la nova estació. I d’ací uns dies començaran a arribar-nos els turistes a la platja i les ofertes d’ocis que els hi dedica el nostre ajuntament: passejades per la Valldigna, rutes de muntanya, visita al monestir… Els llocs de sempre, com és normal. Hi ha el que hi a la nostra comarca.
Segur estem que l’ajuntament de Tavernes no els oferirà una visita i estança d’uns minuts a les nostres zones humides, als nostres ullals. No estan per a rebre visites!
Ha passat un any, i caldrà recordar les manifestacions que el regidor responsable va fer l’any passat a la premsa comarcal. Precisament les feia uns dies després que ací mateix denunciàvem l’estat de l’ullal. Venia a dir el regidor que només passar festes del poble l’empresa concessionària de la carretera procederia a netejar i condicionar la zona de l’ullal, que reconeixia es trobava feta un desastre.
Fa uns dies es fa desbrossar i netejar tots els marges de la carretera en la zona. Pel que sembla, els treballadors de carreteres ni s’adonaren que l’ullal estava al costat. Però sembla normal, al cap i a la fi l’ullal deu ser del poble, de Tavernes i no de carreteres. Així que, un any després, tot continua igual amb l’afegit de més desolació i més brossegal.
Si al regidor responsable de torn se li ha oblidat l'ullal, no passa res, ací estem per recordar-li-ho. De res!

-

Nou triomf d'Olegario en el campionat d'Espanya

Olegario Alario guanya en categoria de veterans el Campionat i Copa d'Espanya de KM. Vertical de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada, celebrat el passat diumenge dia 20 de juny en la localitat del “Real Sitio de San Ildefonso” (Segòvia).
La correguda estava organitzada pel Grup de Muntanya l'Acebeda.
El corredor de l’equip de carreres per muntanya, Mancomunitat de la Valldigna, representava a la Comunitat Valenciana, en l’equip de carreres de Federació d'Esports de Muntanya d'Escalada (FEDMECV) i no ha defraudat. Va estar entre els millors corredors d'Espanya de carreres Verticals en entrar el vint-i-dos de la general amb un temps de 50’ 38’’. El triomf va estar als 100 metres finals de la difícil ascensió al pic del Peñalara de 2.430m.
El temps va estar molt desagradable, ja que la sensació tèrmica en la meta era de -2º C, amb molta boira en els últims 600 metres. Destaquem el bon ambient festiu i un gran dia per a les Curses per Muntanya. Els atletes han felicitat a l’organització i quedaren meravellats dels paisatges de la Serra del Guadarrama, que ha sigut l’entorn que ha rodejat el Campionat d'Espanya.

Olegario, la nostra més sincera enhorabona.

-

LA MIRADA DE LA COTORRA: Passos de vianants a mitjan pintar

Arribaren un dia de bon matí a pìntar les ratlles del pas de vianants, davant l'oficina de correus. Una bona idea, perquè a Correus van centenars i centenars de veïns tots els dies i cal donar seguretat en passar el carrer.

Els pintors començaren i, sense haver acabat, sembla ser que se n'anaren a esmorzar o a dinar. I ja no han tornat!!! I es va quedar la meitat del pas de vianants sense pintar!

Han passat dies i dies. No un ni dos ni tres, tants dies han passat que les tres ratlles pintades (la meitat) ja van perdent l'immaculat color blanc. I ningú no s'acosta a acabar el treball.

¿S'ha acabat el pressupost? ¿Tenen por els pintors que la crisi afecte i l'ajuntament no els pague?

-

Els musics, i també els de la Valldigna, protesten per les retallades

La Federació de Societats Musicals valencianes (FSMCV), l'entitat que engloba les societats musicals i bandes de la Valldigna, va celebrar ahir la I Trobada d'Escoles de Música amb la presència de milers de músics i alumnes d'escoles de música. L'acte celebrat a València va tindre caràcter reivindicatiu i va denunciar els "retalls" del govern del PP de la Generalitat.

La FSMCV calcula que els retalls en subvencions provocaran l'acomiadament del 70 per cent dels seus 3.000 professors i el tancament del 25 per cent de les escoles.
L'acte es va celebrar en el riu Turia, davant del Palau de la Música de Valencia i va rebre el suport d'entitats, associacions i personalitats polítiques com el president del Bloc i diputat de Compromís en les Corts, Josep Maria Pañella .
El president de la FSMCV, Josep Francesc Almeria, va destacar en la seua intervenció la "difícil situació econòmica" que travessa el col·lectiu, en general, i les escoles de música, en particular, "després dels retalls dels ajuts i de l'incompliment dels acords per part del Consell de la Generalitat". Es va destacar igualment l'"escàs suport i sensibilitat" del Consell del PP amb el moviment associatiu musical valencià, mentre es manifestava que "el Govern valencià està realitzant el major error polític de la història de la nostra Comunitat des de la restauració de la democràcia. És un error polític sense precedents".
Per als dirigents de la FSMCV "sol amb una mínima part dels gairebé 5.000 milions d'euros destinats als grans esdeveniments en els últims anys, les societats musicals valencianes haurien estat una cosa valorada com a única en tot el món".
La FSMCV protesta pels "retalls" del Consell als ajuts que reben les societats musicals de la Comunitat Valenciana, retalls que "s'han incrementat en aquest últim exercici". La campanya reivindicativa culminarà amb un "gran acte de protesta" que tindrà lloc a València la pròxima tardor.
La FSMCV és una entitat amb més de 40 anys d'existència i representa a un col·lectiu integrat per 525 societats musicals d'Alacant, Castelló i València, entre elles li de li poblacions de la Valdligna.

Extracte fet de la nota de premsa de l'Agència Europa Press

-

València, segona capital de l'Estat en atur

La ciutat de València ha estat una de les dos ciutats de l’Estat on més grans esdeveniments s’han produït en el últims dos anys. Això no ha significat la creació de més llocs de treball i Valencia és també la segona ciutat on més ha crescut l’atur. ¿I quina és la primera? Es preguntareu. Saragossa.
Els grans actes han estat la cirera del pastís de les polítiques del Consell de Francisco Camps centrades a la capital del Túria, on governa amb majoria absoluta Rita Barberà. Aquests projectes s’han emportat una gran quantitat de milions d’euros de tots els valencians i valencianes i no s’han traduït en la creació de llocs de treball com demostren clarament les dades d’atur extretes del Servei Valencià d’Ocupació (Servef) en el últims dos anys.
La Copa de l’Amèrica, dos grans premis de la Fórmula 1 o les dues temporades d’òpera de primer nivell al Palau de Les Arts. Però lluny de augmentar els llocs de treball i d’atraure milions de milions d’euros com van prometre Camps i Rita Barberá, han convertit al Cap i Casal en la segona ciutat de les set més poblades de l’Estat on més llocs de treball s’han destruït, només superada per Saragossa.
L’atur va créixer a València un 140% entre març de 2008 i abril de 2010, en concret en vora 35.000 persones. I no hi ha l’excusa de l’augment de población: Valencia continua tenint els mateixos 800.000 habitants de fa anys.
Quants llocs de treball s’hagueren creat si els milions i milions d’euros dels valencians i valencianes s’hagueren invertit en altres prioritats? Si els 1090 milions d’euros, 181.000 milions de pessetes, s’hagueren invertit en un altres prioritats ¿Quina educación, sanitat, serveix, carreteres, etc. podriem tindre ara?
Les xifres negatives s’agreugen si tenim en compte que el circuit ja supera els 90 milions d’euros, la renovació de la dàrsena va pujar més dels 400 milions i les despeses a la Ciutat de Les Arts i les Ciències han tingut un sobrecost de 600 milions d’euros.
Eixos diners, gestionats per Rita Barberá, només han servit per convertir Valencia en la ciutat de l’atur. ¿Quants llocs de treball s’hagueren creat dedicant-los a altres prioritats i necessitats dels valencians i valencianes?

Segur que no caldria retallar subvencions a les bandes de música, ni ajudes al valencià, ni retallar el número de professors... Si pensem en Tavernes, potser estaria acabat el Parc de Cantalot, ja fa anys que funcionaria el nou institut i ara mateix les màquines estarien treballant a tota pastilla per acabar la ronda abans de les eleccions i per acabar la piscina abans de Festes del Poble.

-Informació realitzada a partir de les dades de L'Informatiu.

-

IN MEMORIAM: José Saramago

Ha mort Jose Saramagó. A Lanzarote (Illes Canàries) on vivia de fa temps. Als 87 anys d'edat.

Ha mort i, encara que no siga massa conegut, era un home vinculat a la Valldigna per mitja del Festival Internacional “Sete Sois Sete Luas” del qual Tavernes és una seu espanyola. L’autor portugués, Premi Nobel de Literatura, fins i tot va estar fa uns anys, al principi de l'andadura vallera del festival, en l’acte de presentació de Tavernes com a seu que va tindre lloc a València perquè, al igual que el Premi Nobel italià Dario Fo, són el promotors del festival i màxims impulsors i representants.
Precisament el nom del festival “Sete Sois, Sete Luas” ( http://www.7sois7luas.com/ ) pren el nom dels personatges de la novel·la de Samarago que el va donar a conéixer com a gran escriptor: “Memorial del convent” i de la qual us recomanem la lectura, encara que siga un poc complexa per l’estil de l’autor.

La seua mort va ser divendres passat. L’equip de la Cotorra em deixat passar uns dies (no volem que ens diguem oportunistes) esperant que el nostre ajuntament i en especial els polítics del PP, que per cert els d'aleshores tan profusament es fotografiaren amb Saramago en l’acte de presentació que comentem abans, ferà de cara als ciutadans i ciutadanes alguna nota oficial, alguna cosa que recordara als veïns al Saramago artifex i promotor del festival "Sete Sois, Sete Luas" que, des de fa més d’una dècada, està donat a conéixer el nom de Tavernes i la Valldigna per tota Europa; alguna mostra de condolència publica, algun recordatori en el web municipal, alguna bandera a mitjan pal, algun dia de dol oficial.... res de res.
Ha mort José Saramago i el govern municipal sembla ser que ni s’ha assabentat. Sembla ser que tampoc els fa falta: A l’estiu continuaran acudint a les seus d’altres països, enviaran a algun artista valencià o de la Valldigna de representant al festival, aniran a Pondedera o a qualsevol seu estrangera, eixiran a la fotes i faran turisme gràcies al festival, però de Saramago.... ¿Qui és eixe Saramago?

Només uns breus apunts: Va ser el primer autor portuguès en rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1998. Entre les seves obres destaquen “Memorial del convent” , “L'any de la mort de Ricardo Reis” (1984), “L'evangeli segons Jesucrist” (1991), “Assaig sobre la ceguesa' (1995)” i “La caverna' (2001)”
La mort de José Saramago representa la desaparició de l’últim dels grans escriptors portuguesos compromesos amb la Revolució dels Clavells. Enfront del corrent socialdemòcrata i reformista, Saramago i el grup d’autors pròxim al Partit Comunista del Diário de Notícias, van encarnar el corrent radical que va sostenir l’experiència revolucionària de Vasco Gonçalves.
El premi Nobel de literatura de l’any 1998 representava un doble reconeixement: a la ploma de Saramago, amarada de compromís social, i a la generació que va resistir la iniquitat salazarista per salvar la dignitat de la cultura portuguesa.

-

Les bandes de Música protesten avui per la falta d'ajuda del Govern Valencià del PP

La Federació de Societats Musicals valencianes ( on s’inclouen les bandes de la Valldigna) ha donat a conéixer que Catalunya destina deu vegades més que València a finançar les escoles de música.
En números rodons, per cada alumne Catalunya subvenciona 600 euros mentre que ací, la terra de la música, només són 60 euros en aquest 2010 després de la retallada del 55% aprovada pel Consell del PP. La quantitat subvencionada només representa el 8’5 % de les despeses de les escoles de música.
Ara, no penseu que només són els catalans: El govern basc multiplica per quatre les ajudes, Navarra les triplica i Madrid i Canàries, com altres exemples, donen d’ajuda 159 i 90 euros per alumne.
La Federació de Bandes de Música, que té entre els membres les bandes de Tavernes, Benifairó, Simat i Barx, avisa que la reducció del pressupost en el 55% provocarà el tancament del 25% de les 280 escoles de música valencianes, unes escoles que a hores d’ara acullen 33.930 alumnes. També pot provocar que per motius econòmics un 70% dels professors siguen despatxats.
Si seguim fent números, caldrà dir que hi ha 1.120 bandes en tot l’Estat Espanyol, i un 47% estan en terres valencianes. Hi ha 80.000 músics a Espanya i vora 40.000 toquen en bandes valencianes. Hi ha 150.000 alumnes de música a tot l’estat i el 40% són valencians.
Avui mateix, la federació celebra la I Trobada d'Escoles de Música als jardins del antic llit del Túria front al Palau de la Música. La jornada es totalment reivindicativa. Un primer pols a l’estissorada musical feta pel govern valencià del PP.

-

ARTICLE D'OPINIO: Traïdor

En 17 dies els valencians hem perdut els dos instruments financers més importants que tenim: la CAM i Bancaixa. Poden dissimular-ho com vulguen, poden fer la demagògia que troben oportú però, els fets són irrefutables. Bancaixa i la CAM s’han integrat en unes estructures on no pinten fava. Per tant, quan s’hagen de prendre decisions, els representants de Bancaixa i la CAM estaran en minoria. I això no deixa de ser una nova traïció als interessos valencians: els econòmics i també els socials. Tenim des de fa anys un govern que no governa, un president que no fa de president. Un president que s’ha dedicat a buscar les factures dels trages i que no ha tingut temps per a dedicar-se a les coses importants. Des de fa mesos hem advertit que calia un posició valenciana de lideratge davant la reordenació del mapa de caixes d’estalvis d’Espanya. Al nostre entendre l’objectiu era que els valencians no ens quedàrem sense un instrument financer, sense un banc valencià públic, per a garantir la autonomia financera i l’autonomia política. És evident que esta fusió també comportava sacrificis però els directius sols van pensar en el seu propi interés, no en l’interés general. I es van fer informes per tots els costats per dir que no. Que no era viable. Nosaltres som conscients que els vents que vénen de la resta d’Europa i la política econòmica dominada per la gran banca van en contra del model de caixes, un model propi i d’èxit. En el últims anys les caixes han incrementat la seua quota de mercat, fins arribar al 55%. Intolerable per als gran bancs. La gran banca domina la política econòmica d’Espanya i així, obedients, Rajoy i Zapatero, van pactar entregar als bancs les nostres caixes d’estalvi. Camps ha estat un peó útil per al centralisme i el gran bancs. I el seu govern ha propiciat la mort de Bancaixa i la CAM. I hem tingut possibilitats per evitar-ho però els nostres governants han estat incapaços. No sé si per debilitat o perquè no deixen de ser una colla de traïdors botiflers al poble valencià.

I és que fins a cinc vegades s’ha perdut l’oportunitat de fer les coses ben fetes. Al 2003 Camps va paralitzar el primer intent de fusió animat per Zaplana i que engegaren Julio de Miguel i Vicent Sala, presidents respectius de les caixes amb seu a València i Alacant. Posteriorment al 2007 el senyor Olivas va fer un altre intent sense obtindre el suport del govern valencià. Al 2008, ja en plena crisi, Camps va rebre l’advertiment de la possible pèrdua de les nostres caixes. Fins i tot diputats del mateix PP van animar el President a prendre la iniciativa, però tampoc es va fer cap pas endavant. A l’abril del 2009, un alt directiu de Bancaixa el va animar a absorbir Caixa de Catalunya i crear un potent eix bancari al mediterrani. La ceguesa de Camps va tornar a imposar-se. Mesos més tard el conseller Gerardo Camps a ran d’una pregunta que li vaig formular a les Corts, es va manifestar de forma pública i va confirmar que era conscient del perill que s’apropava. Fins i tot el Banc d’Espanya va oferir la possibilitat de què Bancaixa liderara una fusió important, amb seu ací i que hauria donat un lideratge important a l’economia valenciana. Cinc ocasions perdudes per incapacitat, debilitat, ceguesa, nul·la visió estratègica i cap estima als interesos del poble valencià. Camps ha consentit la pèrdua de les nostres caixes, això sí amb la cooperació còmplice i el vot favorable dels socialistes. El PP-PSOE, Camps-Alarte, Alarte-Camps. Són conscients que totes les operacions superiors a 10 milions d’euros hauran de passar per l’angonal de Madrid? Que disminuiran les operacions fetes per la CAM o per Bancaixa en el nostre teixit productiu per decisions estratègiques que no controlarem els valencians? Són conscients que operacions com la feta l’estiu passat per donar en 24 hores un préstec de 74 milions d’euros per a la fundació del VCF no les podran ordenar per telèfon des de la Generalitat? Que ara haurem d’anar a demanar crèdit a Rato quan es donen circumstàncies excepcionals? No, no són conscients. Ni el president de la Generalitat amb un peu i mig en la banqueta dels acusats, ni el cap de l’oposició, més preocupat perquè no li moguen la cadira que per defensar els interesos del poble valencià. Traïdors i botiflers. 303 anys desprès, la història es repeteix.

Enric Morera

Diputat Compromis-Bloc

-

Adéu, adéu... Nit de Sant Joan.

Les fogueres a vora mar la nit de Sant Joan és una tradició del nostre poble i també de molts i molts pobles de la riba del Mediterrani. Anar a les dotze en punt de la nit a mullar-s'hi els peus i demanar un desig la nit més curta de l’any, és un “tradicionarius” de la nostra cultura i sense dubte que se’ns concedira.
La festa l’ha formada el poble any rere any, però sembla ser que enguany no hi haurà festa. La crisi, sempre la maleïda crisi com a culpable de la falta de correfocs pel carrer a la zona de Padur, de la revetla, i també s’ha corregut la remor que no hi haurà fogueres a vora mar. Que no es va a permetre. Hi haurà policia a cada cent metres per impedir-ho?
I assenyalen a Demarcació de Costes com a responsable de la mesura, però pensem que es una forma com un altra de tirar-li el mort al govern central per no fer la festa i, de rebot, impedir que els nostres comerciants i restaurants de la platja no guanyen - o si voleu, fer que perden - la primera recaptació de l’any.
Se’ns omple la boca en parlar de beneficiar al turisme local i s’abandona aquesta festa. Si no es poden fer foguerades a vora mar, sempre queda el recurs de fer una gran foguera multitudinària en una zona urbana publica amb participació de castells de focs i coets per les falles . ¿O és que els nostres governants no se’n recorden de les fogueres de Sant Pere, una tradició morta i desapareguda amb l’escusa de que es feia malbé l’adoquinat del carrer?. Aquelles es feien al carrer, ara s'hi pot repetir.

La nit de Sant Joan no es mereix una prohibició, ni per activa ni per passiva. Una més de les nostres tradicions que volen carregar-se mentre els valencians continuem ofrenant noves glòries i oferint-los Bancaixa i la CAM.

-

Qui cerca, troba

“Qui cerca, troba” que els castellans traduirien com “quien la sigue la consigue” i per això caldra felicitar els xicots del Bloc per “trobar” i aconseguir que, per fi!!! el PP els haja fet cas i solucione els sorolls de les trapes soltes enmig dels carrers.
No ha estat tasca fàcil, no. Si semblava de vegades que les peticions es feren a la paret d’un frontó. El més cridaner ha estat el cas de la trapes soltes al Passeig Colom: quatre anys, sis escrits dels veïns (o tal vegada són 12), dues compareixences davant la policia local,(o tal vegada són 4), escrit al Síndic de Greuges i precs al plenari municipal, entre ells l’últim i del qual ens ferem ressó ací mateix, perquè l’ajuntament haja rectificat el que semblava ser política d’orella sorda i avui no sone el “CLAC-CLAC”.
I preguntem: no serà perque hauran començat la campanya electoral?. I parlant de campanyes electorals, anem a recordar que el punt 106 del programa electoral del PP a les passades eleccions locals diu així: “creació de l’Alcalde respon en la web de l’Ajuntament, a la qual podran dirigir-se tots els veïns per a exposar les seues inquietuds”.
I continua en el 107: “els desperfectes en mobiliari urbà o vies públiques comunicats amb este sistema se solucionaran en 72 hores”.
Bé, només direm que pocs casos, per no dir-ne cap, coneixem que en 72 hores s’hagen solucionat. Aquest que comentem, ha passat de 72 hores a 4 anys ¡¡¡ aixó si que és fer temps !!!. També al mateix programa electoral del PP al punt 96 diu: s’ampliarà la cooperació amb la Creu Roja...
Paroles, paroles, paroles, com diu la cançó.

-

No estem en terra de meravelles

Una bona amiga ens ha dit que li preocupa la quantitat industial de "merda" que hi ha al peu de la Muntanya de les Creus. Ens diu que han fet allí una certa "reforma", si es pot dir així, i no han posat ni una paperera. I damunt es fan botellons, i està ple de botelles de vidre buides, això sense parlar del nivel molt baix d'accessibilitat.
I afirma també que està tot molt mal acabat i els banquets estan com "reballats" enmig de la muntanya! A banda de no hi haure cap paperera, no assoma el cap cap home de la FCC ni de casualitat.
Tot això li fa recordar que la muntanya es crema freqüentment i per tant… no estem per a jugar! Acaba dient-nos que cal tindre major cura del nostre patrimoni natural. Amb això coincidim: més atenció a ullals, a les zones humides, a les dunes, al riu Vaca, a la muntanya de les Creus...
Ja veus, amiga nostra, que no estàs en país de meravelles!!!
Gràcies por tant complida informació.

-

AVIS

Estem observant des de fa uns dies que molts dels comentaris que ens envieu no apareixen com a comptabilitzats, malgrat que sí estan visibles i perfectament es poden llegir quan entres a la notícia.
Això fa que el número de comentaris no s'adiga a la realitat dels que puga haver-hi.
Aquesta irregularitat no es per causa nostra.
-

Valldigna Accessible premia als restaurants accessibles

L’Associació “Valldigna Accessible”, al igual que fa a la Valldigna i a la Safor, promou els seus valors a la ciutat de València.
Al “cap i casal” com a Tavernes hi ha restaurants on, a més del bon menjar i ambient acollidor, que els faria tindre 5 estrelles en tenen una afegida per ser completament accesibles: entres al local sense cap graó i disposa d’un bany adaptat a les persones amb diversistat funcional, compartit amb la resta de clients sense cap distinció que pot resultar ofensiva d’homes, dones i minúsvàlids, com si foren una raça a banda.
L’Associació “Valldigna Accessible” ha lliurat el logo “Ací Sí”, distintiu de qualitat i prestiga al Restaurante Navarro, del carrer Arquebisbe Majoral, 55 i on es demostra que la tradició no està renyida amb l’adaptació a les noves tecnologies i a la diversitat funcional.

Remes per Valldigna Accessible

Compromís acusa Camps de traïr els interessos econòmics valencians

El Sindic de Compromís, Enric Morera, li ha pregunta al president de la Generalitat si era conscient que operacions com la de l’estiu passat que es va donar en 24 hores un préstec de 74 milions d'euros per a la fundació del València Club de Futbol no les podran ordenar per telèfon des de la Generalitat i que haurem de pidolar crèdit a Rodrigo Rato. El parlamentari valencianista ha dit que amb la pèrdua de Bancaixa és més difícil finalitzar el nou estadi del València i Camps “s’ha desentés del tema i ha dit que eixa no és la seua prioritat”.
Morera afirma que “Camps té altres preocupacions i li té igual que s’acabe o no l’estadi, com li té igual que ara el València haja d’anar a Madrid a demanar diners, perquè Bancaixa, per molt que diga Camps, no podrà autoritzar operacions superiors a 10 milions d’euros”.

Les cinc oportunitats perdudes de Camps

1.- Al 2003 Camps va negar l'acció del president Zaplana per a procedir, en temps i forma la fusió de CAM i Bancaixa. Va parar el procés engegat per Julio de Miguel i Vicent Sala, presidents respectius de Bancaixa i CAM al 2003. Quan Camps va assumir la presidència de la Generalitat, hi havia temps per a dur el procés amb la major garantia d'èxit i poc o nul cost social.

2.- Al 2007 José Luis Olivas va fer un altre intent i Camps el va parar.

3.- En setembre del 2008, ja en plena crisi, Camps va rebre l'advertiment de la possible pèrdua de les nostres caixes i un diputat del PP li va dir de fer alguna cosa i Camps no es va interessar.

4.- En abril del 2009, un alt directiu de la caixa va fer una oferta per a procedir a que Bancaixa absorbira Caixa Catalunya i crear un potent eix bancari al mediterrani. I Camps va dir que no.

5.- Mesos més tard, el conseller Gerardo Camps va tornar a insistir, fins i tot de forma pública, a preguntes d’Enric Morera en les Corts i va donar la cara, va eixir conscient del perill que s'apropava i Camps li va donar l'esquena.

En resum, i en paraules de Morera: “En total, cinc ocasions perdudes per la seua incapacitat, feblesa o més encara, perquè vosté ha traït els interessos del poble valencià”.
-

Debat obert: El salvament i socorrisme 2010 a la platja

Ens estan arribant comentaris i missatges que ens demanen que actualitzem el tema del Salvament i Socorrisme 201o a la platja de Tavernes.
Ens diuen que només hi haurà 4 contractats de Tavernes front a la totalitat d'altres anys per "quedar be".
Ens diuen que l'empresa portarà tots els responsables de fora amb la qual cosa no coneixen la platja i necessitats.
Ens diuen que ha llogat un pis dalt del que fou restaurant Camberi com a base logística.
Ens diuen que els contractats ho seran per 100 euros menys que pagava la Creu Roja i que faran una hora més.
Ens diuen, ens diuen... moltes coses i hem pensat obrir aquest espai de debat perquè digueu les vostres opinions. Només us demanen serietat, bons modos sense insults ni altres coses mal sonants ( sabem que esteu enfadats, però això no és cap justificació) i opinions contrastades.
Només oferim el mitjà i poder moderar. Ara, el debat és vostre. I feu-lo en sentit positiu, de manera que el nostre govern municipal com a responsable màxim per la majoria absoluta que ostenta, tinga base per a rectificar coses l'any passat.
-

La Valldigna acull fins el dia 20 la celebració de la “VI Multaqa de les tres cultures”

La “Multaqa de les Tres Cultures” (àrab, cristiana i jueva) és una activitat realitzada dins del “Forum Valldigna del Mediterráneo” que patrocina la UNESCO al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna. Se celebra enguany sota el lema “El mar i els camins de la pau” i té confirmada la presència de Federico Mayor Zaragoza, que va ser director general de la UNESCO fins el 1999 i que ara presideix la “Fundació per a una Cultura de Paz”, a la sessió plenària del dissabte.
La sessió de dissabte servirà per fer lliurament dels Premis UNESCO-Valldigna “10 anys treballant per la pau al Mediterrani”, que enguany s’ha concedit al professor José Vidal Beneyto a títul pòstum i a la Comissària Europea de Relacions Exteriors i Veïnatge, Benita Ferrero-Waldner.
Al llarg de tres dies, les ponències abordaran temes com la “Memòria del Mediterráni, els Consulats del Mar”, “El cressol mediterrani: del Tirant i del Funduc”; “Un mar d’impulsos: història i futur del proces Euromediterrani”, “El mar i els camins de la pau”; “Qué espera la UNESCO dels ports i de les ciutats portuàries en el segle XXI” i com a exposició “Raimundus Cristianus Arabicus" en el refectori monacal.
La jornada de demà divendres per la vesprada serà ocupada per un taller amb el títol genèric “¿On van els valors?, presentat per José Maria Ridao, analista, exambaixador d’España en la UNESCO.
Aquesta sessió de treball servirà per presentar les activitats i objectius de centres, associacions i clubs integrats a la xarxa civil de la UNESCO i se celebrarn reunions de treballs amb els representants dels centres UNESCO, Comunitats Autònomes i països mediterranis a més de representants d’universitats de Portugal, França, Espanya, Itàlia, Croacia, Marroc, Argelia, Túnes, Malta i Brasil,vinculades a lla Càtedra Internacional dels Valors Unitius del Mediterrani.

-

L'equip del GMMV al campionat d'Espanya

Aquest diumenge dia 20 de juny se celebra el Campionat i Copa d’Espanya de cursa vertical de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada, en la localitat del Real Sitio de San Ildefonso (Segòvia) organitzada pel GRUP DE MUNTANYA L'ACEBEDA. A la correguda hi ha prevista la participació el corredor de l’equip de curses per muntanya Mancomunitat de la Valldigna, Olegario Alario. El recorregut discorre pel vessant nord de la Serra de Guadarrama.

Eixida: Fuente del Chotete (1430 m). 10:30 h
Meta: Cima de Peñalara (2.430 m).
Longitud total: 5 Km.
Coeficient de dificultat: Mig - alt
Percentatge de superfície tècnica: 60 %
Desnivell positiu: 1.000 m (últims 1.200 m amb un pendent del 49,50 %).

-

Sobre la ronda de circumval·lació

La visita la setmana passada del conseller Mario Flores, responsable d’infrastructures i transports, ha servit per a molt i ha deixat molt clares algunes coses. Si ens feiem fa uns dies ressó de que el Parc del Cantalot no s’anava a fer, també hem pogut saber que tampoc es farà prompte el desviament de la comarcal CV-50 fora de Tavernes.
O siga, la ronda de circumval·lació no es farà tal i com ens van dir i prometre el PP. Almenys no és farà en uns quants anys més.
El conseller, segons ha manifestat en la premsa comarcal, és de l’opinió que primer cal resoldre els obstacles que hi ha i entre ells citava les actuacions urbanístiques en la zona.
El senyor conseller pot ser no sàpiga que la ronda i la reserva de 28 metres per a encabir la carretera al costat del riu ja feia anys i anys que estava prevista, quan encara ningú no s’havia pensat ni construir al Vergeret.
Ara ja s’ha construït al Vergeret, ben al costat del riu, i tothom sap que allí ja no cap el desviament de la comarcal (veure les fotografies). Si s’haguera fet al revés, primer la circumval·lació i després la urbanització...
Ara caldrà esperar a que el Ministeri de Medi Ambient de Madrid, la Confederació del Xúquer i Aquamed convinguen a executar el projecte de millora i canalització del Vaca, que la premsa anuncia avui està acabat, per deixar-hi lloc a la carretera..
¿ I per a quan diu que ho vol? Si la cosa es presentava ja negra abans de la crisi, ara amb crisi inclosa i el retall pressupostari.... vorem, vorem, com queda la cosa.
Mentre tant, al igual que el Parc del Cantalot, una nova promesa que el PP no complirà.

I no volíem dir-ho, però en honor a la veritat si volem seriosos i rogorosos, hem de dir que el nostre alcalde, del PP, com a responsable de desembolicar i negociar en la Generalitat, també del PP, tots aquests projecte, sembla ser que pinta poc i no pesa res. Parlem del pes polític.
El mateix dia el conseller afirmava que la Generalitat, del PP, dóna a Gandia, amb alcalde del PSOE, ni més ni menys que 16 milions d’euros perquè faça un tràmvia que, es pregunten a la ciutat del Sant Duc, quina falta que es fa.
Ací ni un euro per al Parc del Cantalot, ni per a la circumval•lació, o per a millorar i fer ampla la carretera a Borderia, entre altres coses.

-

LA MIRADA DE LA COTORRA

Algunes vegades ja ho hem dit. I no és que vulguem posar-nos en el treball de cadascú, però hi ha coses que són de lògica, de caixò i només cal un poc d’interés per facilitar les coses al veïnat i ciutadans en general.
Això d’arribar un gran camió a una obra, haver d’estar descarregant formigó, taulells o material en general i tallar el carrer mitja, una hora o més, sense donar cap alternativa de trànsit i suposem que habitualment ni s'avise a l'ajuntament... ¿Què volem que us diguem?
I més encara quan es fa en una via que creua el poble de costat a costat, i com que no hi ha cap previsió, pega la volta, abaixa a la carretera i dóna la volta a tot el poble o comença a fer circuits per on pugues. I no cal parlar les inconveniències si això li passa a un servei urgent – mèdic, bombers, ambulancia…- on el temps és preciós.
El carrer Sant Antoni i continuant per carrer Sant Benet forma una via que travessa de punta a punta per dalt del casc urbà en sentit est a oest. Si no ens equivoquem l’única. Avui mateix, una tanca d’obra posada a saber per qui en un punt del carrer, amb un cartel enganxat dient que el carrer estarà tallat i... buscat la vida.

-

INFORME: El valencià en la UCI (II): L'esglèsia valentina mira a Castella-Madrid

¿Predicaria Jesucrist al poble jueu en llatí? ¿S’hauria atrevit a impartir els ensenyaments als seus deixebles –apòstols en llatí? I dic llatí perquè era la llengua comuna, la de tot l’Imperi Roma al qual estaven sotmesos els territoris bíblics. Segurament ara feus un somríst i pensau amb un no. ¡Com faria això Jesucrit, tan arrelat al poble!
Doncs, ací tenim –salvant les distàncies- una situació semblant i els deixebles de Jesucrist, menys excepcions que es comptarien amb els dits de la mà, ens estarien parlant en llatí. I és que la situació del valencià al si de l’Església és pitjor.
El valencià està completament proscrit en els programes d’ensenyament dels centres eclesiàstics i per tant, els futurs rectors només es formen en castellà.
Al seminari diocesà de Montcada no hi ha cap línea d’ensenyament en valencià, ni la llengua nostra existeix com assignatura ni es dona cap matèria. Potser per fer-se perdonar aquest gros pecat contra el poble que hauran d’evangelitzar hi ha una missa setmanal en valencià.
A la Facultat de Teologia tampoc hi ha línea en valencià, però... ¡lloat siga Déu! hi ha una assignatura en la llengua pròpia. Altres centres de la diòcesis –Institut de Ciències Religioses, Centre d’Estudis Canònics, Institut Joan Pau II d’estudis sobre la família... – no tenen assignatures en valencià ni línea d’estudis.
En aquestes condicions és impossible esperar ni confiar en una església valenciana. Més encara, el “Grup de Capellans del Dissabte” augura la condemna a mort i asseguren que quedarà destinat a ús folklòric i residual. En poques paraules: a usar-lo uns minuts en l’homilia del dia del Sant Patró o alguna coseta de recordatori en el soterrar. I para de comptar!
Aquest grup de clergues demana mesures perquè als centres eclesiàstics el valencià siga llengua vehicular i de formació. I no deixen de costat una forta crítica a la mateixa Església quan diuen que és la institució que més s’ha oposat a la valencianització. I fins i tot assenyalen boicots, com el cas dels textos litúrgics elaborats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb tramitació bloquejada des del 2004.

-

Hisenda Local: Avancem com els carrancs

Tal com passa el temps anem coneixent poc a poc les xifres de la Hisenda Municipal referides al pressupost del 2009. I la cosa no avança. No és que no avança sinó que anem com els carrancs: cap enrere.
Les dades que hem pogut conéixer ens diuen que l’ajuntament té de l’any passat un remanent de tresoreria negatiu de més d’1 milió d’euros.
Potser algú dira: “Hem avançat. L’any 2008 eren de 4 milions”. Sí dit així, sembla ser que sí, però…. ja anem amb els peros!!!
Tenim un remanent negatiu de més d’1 milio però després d’haver usat en el 2009 i com a ingressos els 2 milions del canon de l’aigua potable dels pròxims 15 anys. A més, ja tenim reconegudes factures del 2009, que es pagaran en el pressupost d’enguany, per valor de 1’5 milions.
O siga que si a 1 milió de remanent, li afegim els 2 milions del canon, més el 1’5 de factures de l’any passat que es pagaran enguany… sumeu i voreu quant resultaría el remanent que hi hauria en el 2009!!!
I a tot això, tenim en vigència un pla de sanejament de la Hisenda local que no es compleix de cap manera.

-

El Tavernes Juvenil jugarà la lliga nacional

El Tavernes Juvenil ha culminat una gran campanya aconseguint l’ascens a la lliga nacional. La gesta es va assolir al camp del Villajoyosa, amb un gol marcat cap al final del partit per Vicent d’un xut ben fort i col·locat. Era el minut 87, tres abans de l’acabament, i la joia i emoció dels jugadors vallers és va desbordar.
El Tavernes Juvenil havia pogut jugar la fase d’ascens a la lliga nacional després d’haver-se proclamat campió de grup i haver evitat una primera eliminatòria per haver-ho fet entre els millors campions.
L’equip està entrenat per Quique Beltran, un home amb experiència i que ja havia aconseguit èxits com entrenador d’aquest juvenil . Ha dedicat l’ascens a la família, directiva, familiars dels jugadors i als esportistes en general, sense oblidar la gran tasca i esforç dels jugadors – d’això donem fe- en tota la temporada.
L’equip de La Cotorra us felicitem a tots i us encoratgem per al pròxim any perquè dugueu el nom de Tavernes i la Valldigna per tota la geografia estatal.

-