Una porta oberta a l'esperança?l

La consellera Portaveu del govern valencià, Paula Sánchez de León, i el conseller català de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha acordat aquest matí DE DISSABTE 31 accelerar els tràmits per normalitzar la reciprocitat televisiva de Canal 9 i TV3, una iniciativa per a la qual sol·licitaran una entrevista amb el ministre d'Indústria on li exposaran la necessitat de disposar d'un tercer múltiplex per normalitzar l'emissió dels dos canals en tots dos territoris.
Les dues administracions estan disposades a accelerar els tràmits, de fet, Sánchez de León i Tresserras s'han compromès a reunir-se novament en el termini d'un mes per valorar els avanços en la matèria. Els governs català i valencià demanaran a Indústria que faça servir la fórmula legal més ràpida al efecte.
Sobre la qüestió del tancament del repetidor propietat d'Acció Cultural del País Valencià que permet veure TV3 a València i les comarques limítrofs en l'actualitat –i sobre el qual pesa una ordre de clausura en el termini de 10 dies hàbils–, Sánchez de León va subratllar que no té res a veure amb l'acord de reciprocitat. «Tenim l'obligació de tallar les emissions il·legals», va assenyalar la valenciana que, no obstant això, va deixar una porta oberta a què el tancament definitiu de l'emissor no es produïsca abans que es puga formalitzar la concessió d'un tercer múltiplex i, per tant, la recepció normalitzada de TV3 al País Valencià i Canal 9 a Catalunya.
«Si la cobertura legal arriba a bon terme, evidentment deixarà d'emetre's a través de l'entitat per la qual s'emet ara, perquè ja hi haurà una emissió legal i oficial. Els procediments judicials no són curts sinó llargs, per això és possible que no es deixe d'emetre en digital en la ciutat de València, encara que tampoc estic segura. En tot cas, nosaltres hem iniciat un procediment que anem a continuar, com no pot ser d'una altra manera i, en paral·lel, estem treballant», ha declarat Sánchez de León.
En principi, l'acord de reciprocitat només contempla la visió dels primers programes de cada cadena, ni Punt 2, ni Canal 33, ni cap altre-

És Tots Sant al barri Els Sequers

Els Sequers presenten un bon aspecte, ben cuidat, potser gràcies a que s’acosta Tots Sants. ¡Tant de bo fóra sempre Tots Sants! és el desig que algú ha expressat recordant com tantes i tantes vegades la barriada ha semblat descuidada i un femer.
Encara tenim - parlant de neteja - la taca de la Caserna de la Guardia Civil. No ens han fet cas i les brosses continuen.
Un altre problema ens diuen que està en els carrers de vianants, on la falsa pimienta - eixe arbre que fa boletes menudes groguetes- esta alçant de mala forma i manera el pis, els taulells. I clar, hi ha dificultat de pas per als carrets de xiquets, caminadors d'ancians o les cadires de rodes. Mireu el carrer de la Solidaritat. Ironia del destí el nom d’un carrer que li cal “solidaritat mantinença” de l’ajuntament..
I aquests dies el barri està ple de vehicles, el cementeri tanca a vora mitja nit i hi ha una activitat que no es veu la resta de l’any i que pot servir per passejar i prendre alguna coseta a la Plaça Joan Carles I.

I així vore el canvi de la pavimentació a la plaça dels vents i pensar en els diners que ens ha costat. Imaginar per davall la xarxa de tubs per a posar línies d’alta o mitja tensió cap a la platja i admirar com està la zona verda,- cada vegada en queda menys - gràcies a la il.luminació que ressalta el verd per la nit. I caminar, i trobar-te amb algú que feia temps que no veies, i xerrar aprofitant l’estiu que ens ha vingut.

Però això sí: atenció en caminar pels carrers de vianants..

El preu de la taronja

Després de gairebé quasi una dècada, en plena crisi de recessió econòmica, es dóna el cas que vénen a buscar-te per a comprar-te la taronja, ara la navel. El preu està pels 3'5 euros unes sis-centes pessetes. Ja sabeu que hi ha poca collita enguany, però la gràcia del tema és que el llaurador productor, o la llauradora, no sap que fer: si donar-la i si baixa el preu no me la colliran, o bé pot ser esperar si es l'any de traure un benefici millor.
En temps passats el llaurador diria que és massa prompte per a vendre. Però el temps actuals sabem que el primer preu ha estat el millor, ja que entra una gran quantitat de taronja de fora i fa que abaixe el preu d'eixida. Difícil situació per a un producte que no pot aguantar.
Tal vegada siga l'any de perdre com els altres anys i aguantar pel bé del sector. La veritat és que falta qui lidere un debat amb els productors del poble, cada vegada mes individuals i prendre decisions que podrien beneficiar a tots.
I així, ens trobem en una situació en què al llaurador li arriba a molestar la falta de costum que ningú vaja a sa casa a comprar-li la taronja. On hem arribat!!!!
Però si que podem dir que tots els indicis és que ara és bon moment per esperar

El final de TV3 a la zona de Valencia capital i Horta

El Govern Valencià ha requerit a Acció Cultural del País Valencià a tancar el repetidor que emet el senyal de TV3 a València i l’Horta, en el termini de 10 dies hàbils a partir del dia d’avui.
Tal com alguns mitjans de comunicació avançaven ahir que era la intenció de la Generalitat Valenciana, aquest matí s’ha personat un funcionari de la Generalitat Valenciana a la seu central d’ACPV, i ha comunicat a l’entitat l’ordre de cessament de les emissions de TV3 i de tancament del repetidor de Perenxisa, en un termini màxim de 10 dies hàbils a partir del dia d’avui.
Passat aquest període se’ns ha comunicat que la Generalitat procedirà al tancament forçós i deixarà sense cobertura a les comarques de l’Horta, part del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Foia de Bunyol i Ribera Alta i Baixa (es veurien afectats uns 1.300.000 habitants).

Palestina

REMES

Encara que no siga un tema de la Valldigna, si que és un tema que afecta a la Humanitat i a la consciència de tots. Podeu descarregar aquest fitxer informatiu sobre alguns aspectes de com viu i que passa en el poble palestí. Ens hem pres la llibertat de traduir-lo al valencià.

http://rapidshare.com/files/300126999/Who_is_who_-_Qui___s_qui.pps.html

Els empresaris ja tenen qui els escriga

L’alcalde de Tavernes, Manolo Vidal s’ha adreçat a tots els empresaris de la nostra localitat. La carta la podeu llegir adalt (doble clic i la teniu en gran). I la veritat sobren comentaris. I realment, com deia un empresari :"una manera més de gastar temps i diners en paper”, perquè el que diu de l’Antena de Comerç, els interessats ho saben massa.
Per poder creer riquesa a la ciutat i més ocupació, segons els empresaris, només cal tindre en compte unes quantes coses que el PP no ha tingut en 14 anys i sembla ser no tindrà: més i millors polígons industrials, empentar el PGOU i els sectors de la platja, millor comunicacions de Tavernes (circumval·lació ), acabar el Teularet, foment de la producció agrària i potenciació de les nostres taronges a traves de marca pròpia, etc, etc. Hi ha tantes coses que es poden fer...

Per tant això que diu de continuar treballant per generar ocupació i riquesa no ho hem vist.

I mentres tant, cada dia són més els desocupats a Tavernes, més empreses que fugen o tanquen, i el mes passat erem els campions de la Safor de gent en atur. Esperem les noves dades del mes a vore que ens diuen i com va l’index de treball a la ciutat.

Per a quan deixar lliure el carrer i aparcaments?

Pagarà o no l'ocupació del carrer l'empresa que ha construït la vorera est del Magraner?

És la pregunta que es fan pares i mares quan veuen que fa temps que, segons tots els indicis, la vorera està acabada, que per allí no apareix cap treballador però el lloc s'aprofita per deixar material d'obra.

¿D'obres que s'estan fent en altres zones del poble? ens han preguntat. No ho sabem, però no pensem siga el detall massa important, sinó que donat que està al costat mateix d'una zona escolar, i el material i tot el que hi ha no té cap vigilància, qui ens diu que un grup de xiquets.... bé, que ho deixen net i polit, és el que ens han dit. I així ho diguem.

Bones festes fins el Nadal

Despiste? Falta d'interés? Segurament, segur que no és de tot això.

Simplement és que la cosa econòmica està tant malament que el nostre ajuntament ha decidit no llevar el cartell de festes del poble i aguantar-lo fins les festes de Nadal. Així s'estalvien uns quants diners del jornal i el temps de llevar-lo.

I preguntem: ¿perquè no s'ha llevat el cartell aprofitant les tasques de neteja i arranjament del jardí, una cosa que feien avui mateix els treballadors?. Una vegada allí els treballadors...

29 d'octubre... fum, fum, fum

Aquesta nit passada ha fet calor. Sembla ser que això del canvi climàtic és més seriós del que pensem. Les finestres han estat obertes en gran part de la població de Tavernes. Després de vore/escoltar els partits de futbol cadascú segons els seus colors, anàrem a dormir, i poguerem sentir a les nostres habitacions l'olor característica que se sent a l'entrada del poble quan vens des de Benifairó.
Ahir feia ponent, aquesta matinada també i hem tornat a sentir per tot el casc urbà la mateixa olor. Sembla ser que és una olor especial que només senten els veïns i no les nostres autoritats. De broma vam pensar si no funcionaria l’anemòmetre de la fàbrica.
Tornant al tema, ja déiem ací a la Cotorra que en el ple el nostre govern municipal va dir que s’havien pres mesures perquè això no passe. La nit passada sembla ser que no van funcionar. I ningú explica perquè sentim olor a Tavernes.
I la veritat no és pot callar ni amagar les evidències i els fets. Molts veïns continuen arreplegant firmes exigint una solució definitiva a les olors. Mentrestant, hi ha nits que Tavernes sembla ser una ciutat milionària en persones - en deutes ja ho som – amb la seua pol·lució ambienta i dels anys 70 quan això no era un problema perquè ningú no es preocupava del tema ambiental. Però estem en el 2009.

La balança fiscal dels valencians i valencianes

Els valencians som ciutadans de segona? No som nosaltres qui per a dir que sí o que no. Cadascú que mire, compare i trie el que considere.
Simplement recordar que el tema de la balança fiscal dels valencians i valencianes i la manera en que ens expolia/explota el govern central, mane el PSOE o el PP, ja va de temps i cap dels dos partits que manen o han manat a Madrid han fet per solucionar-ho. Paguem a l’estat i molt, i rebem molt poc. Però com que això els valencians ens agrada - ¿serem masoques, politicament volem dir?- seguim votant els mateixos. ¿Fins quan?
I mentres tant hem passat del “jardín de flores” i del “Levante feliz” a tindre un dels nivells de renta per capita més baixos d’Espanya, etc. etc
Feu deble clic damunt de la imatgeta per ampliar-la.

De tot un poc

Ens arriben notícies per tots els costats. Ens bombardegen temes d’actualitat, que poden semblar insignificants però són el réflex de com està el pati per Tavernes.

Han cremat un altre cotxe a la platja, el passat diumenge. No hem pogut esbrinar res més, però si algú en sap algún detall o tots els detalls, ens ho podría dir.

Si que podem dir que augmenten les persones immigrants a Tavernes. Això de que les taronges ací es cullen 15 dies abans ha provocat un “efecto llamada” i el boca a boca ha corregut i ha omplit el poble d’immigrants que busquen alleugerir els seus problemes com a collidors. Com avance el temps i en altres llocs comencen la campanya, és lògic que minven, i també si hi ha menys collita com s’ha comentat en el sector.
Aquesta situació està fent que Caritas siga desbordada per la necessitat d’atendre i ajudar molta gent per tal que puguen menjar una vegada al dia. Perquè, ho hem de dir, hem vist gent regirant contenidors de fems de finques i dels supermercatgs. Una situació que demostra la necessitat de conéixer les necessitats i si cal establir una ajuda institucional, sanitària, de menjar, etc.

I ja per acabar, i no sabem si per casualitat a la platja de Tavernes s’han donat cinc trencament de canonades d’aigua potable quasi alhora. La causa? No la sabem i si algú ho sap i ens ho explica, li quedem agraïts. Les finques afectades: Venecia , San Pablo, IV, San Pablo VI , San Pablo zona comun, i la finca Santa Maria.

Formigó fins en la sopa

Tothom es pensava que volien fer un carrer bonic i amb trellat, d'acord amb el disseny general de l’edifici que ocupa l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, i per això s’havien reformat les voreres amb nous fanals i cercles per plantar arbres. Uns arbres que suposadament havien de fer un bon conjunt amb els “xulos” fanals que han instal·lat.
Sembla ser que no. De la nit al matí els cercles on tots s'imaginaven arbres han aparegut totalment recoberts de formigó. No sabem la responsabilitat de l’actuació a qui correspon, si a l’empresa constructora o a l’ajuntament, ni tampoc sabem qui els havia de plantar, els arbres. Si que sabem que els comentaris entre els vallers són irreproduibles davant aquesta demostració d’amor al formigó dels nostres responsables municipals. Por ser siga perquè ens acostumem ara quan vinga el PAI...
Igual ara ens posem uns quants “maceteros”, a imitació del passeig, i res… tot solucionat. Això si, amb palmeres, que sembla ser están de rebaixa.

En definitiva una actuació que se suma a l'altra més grossa permesa per l'ajuntament, que les balconades de la finca se n'isquen en cercle cap a fora i trenquen per complet l'estètica i la fesonomia de la placeta que havia aconseguit els altres edificis, aquests sí, amb balconades cap endins.

València olímpica el 2020

El nostre amic "falcó" ens envia aquest escrit no exempt d'ironia i bon humor

València mereix celebrar unes Olimpíades pel que donem suport i proposem la candidatura de València com seu de les Olimpíades en 2020 després de l’elecció de Rio de Janeiro en 2016. València seria seu Olímpica al costat de les subseus de Castelló i Alacant, el que sens dubte tindria un efecte vertebrador del territori gràcies a les excel·lents comunicacions amb l’AVE que entraran en funcionament en 2010 després de les inversions del Govern central, així com per autovia.

La Ciutat de les Ciències es convertiria en el centre logístic d’este esdeveniment mundial aixina com l’edifici Veles i Vents en el Port de la Copa Amèrica. La futura ciutat Olímpica es podria construir en els terrenys d’En Corts, respectant les alqueries de l’horta i fent possible un desenvolupament sostenible de l’esdeveniment, com una de les possibles ubicacions, aixina com en la franja litoral nord creant serveis públics en comptes de les edificacions previstes pels actuals mandataris.

València és la joia del Mediterrani i sens dubte estos Jocs Olímpics servirien per a unir als pobles del Mediterrani i del Món en una gran Aliança de l’esport, la cultura i les civilitzacions, el que sens dubte marcarà un nou temps en les relacions dels pobles. València és una excel·lent candidata i serà sens dubte millor seu olímpica si entre tots posem el nostre granet d´arena. Per una Valencia Olímpica, junts podem. Ara és la veu dels valencians i s´ens ha de sentir forta i unida.

De cultura i de festes....

Ahir es va reunir la comissió informativa de Cultura, Festes i similars. Dilluns que ve toca ple municipal i s'havien de debatre els temes i prendre posició.

Tranquils, tranquils.... Quiets, quiets...!!!! No s'escaroteu que de festes, res de res. No es va parlar de les festes passades, no es va fer cap valoració, no es va informar de res. I no es van anunciar l'inici de reunions dels partits i entitats locals per parlar del canvi de dates i de millor programació.

Els grans titulars de fa un mes publicats a la premsa amiga comarcal on afirmaven que s'anava a iniciar un debat sobre festes, s'han quedat en res. Per ara. Continuarem insistint.

Si que hem pogut saber que encara no s'han pagat tots els actes, que no se sap encara tots els diners gastats, que no se sap..... Eixa va ser la resposta que va rebre el Bloc a la seua demanda que havia fet abans d'informació sobre actes i despeses. El PSOE tornava a reclamar la inclusió en el acta de la seua petició de que les colles d'amics paguen 5 euros per paella i que es destine a una ONG. Per evitar algun que altre abús.

Es va donar als assistents la programació culturla pròxima on es confirma que el dia 6, el cantant Paco Muñoz s'acomiadara dels vallers en un recital a la Casa de la Cultura. L'autor de "Que vos passa valencians" o "La Font de la LLibertat" es jubila de la cançó i nosaltres perdem un dels artistes que més ha fet per la nostra llengua i cultura a través de tants i tants LP i CDS, de tota temàtica i en especial els dedicats als xiquets i xiquetes, perquè molts han estimat la nostra llengua escoltant les seues cançons tradicionals.

Gràcies, Paco.

G's i la taronja

Us oferim una molt assenyada col·laboració sobre la taronja:

Pensàvem fa uns quatre anys, que els sindicats del productors de taronja podrien encarar la situació dels preus. Però la generació que ara ronda els cinquanta va entendre que era impossible donades les condicions: per fer una vaga li demanaven permís als sector del comerciants. Parlem de la vaga de desembre.
Un mal cami que ens recordava la famosa frasse de Kirkegard, el filosof alemany: cal prendre consell del nostre enemic. I això era el que veiem i viviem a l'ajuntament de Tavernes, ja en el nou edifici, a la sala de reunions del costat de l'alcaldia, amb productors no sindicalistes, per molt que estigueren en un sindicat groc: l'única preocupació era el preu del gasoil del reg, i que el comerç comprara les seues taronges.
Dos anys, després a unes jornades al monestir de Valldigna sobre el camp valencià, Joan Brusca, va donar una de les seues últimes conferencies. Joanma Mansanet era el presentador i va citar un frase de Galbraith, que poc o menys deia allò de que si no penses en el teu pervindre no el tindràs.
Ja haviem fallat en el noranta l'intent de comercialitzar-nos nosaltres la taronja, amb la marca Punt Verd, i res, va ser el pitjor any que es recorda per al comerç. Inclús Torres va haver de refer taronja envasada per no baixar els preus. Mal any 1990.
Amb un company de tota la vida intentarem, com diria Cervantes, fabricar-nos el nostre destí, junt evidentment a la taronja. Va vindre el moment de la ecologia, en el sentit de fer producció ecològica. El nostre amic Pep portava una experiencia i li funcionava. Pero ens demanaven que tinguerem unes càmeres per traure el producte poc a poc. No volguerem entrar en aquestes despeses, el local no era el mes indicat i ens llançarem a coneixer una comercialitzadora com era G's. De G's, solament sabíem que havia comprat Pascual Hermanos.

I ací comença la informació que no saben la majoria dels productors de taronja del poble.
G's arriba a Espanya des d'Anglaterra per comercialitzar productes d'horta i citrics, treballa en els millors paisos del món en agricultura i va entrar a Murcia amb una proposta única: el llaurador seria l'amo de la seua terra, treballaria per a G's a un preu establert, tindria les seues vacances, i segons producció estimada aniria cobrant mes a mes.
Era un molt bona solució al problema minifundista de Tavernes i la Valldigna. La taronja navel l'any passat la va pagar a 3'75 euors l'arrova. Prompte va tindre a molts treballadors de G's, i com empresa podria fer una força gran cara a plantejar els seues problemes,a les seues ajudes, en fi com la banca en moments de crisi ha fet.
Pero l’empresa va passar sensen que no ningu s'enterara. Deia François Mauriac, que els homes d'estat són com els cirurgians: els seues errors són mortals. Al no haver publicitat del tema, els politics que manen a Tavernes i que s'omplin la boca d'estar pel camp, eixos que com a titelles no paren de demanar aigua per a Valencia, quan a Tavernes l'estan enviant a la mar, i no es una solució massa favorable egoistament per a la nostra agricultura. No van vore, no van saber portar a una empresa a gastos pagats a visitar la Valldigna. I es que ací no hi havia com diria el Bigotes "nada donde rascar de inmediato". Era el moment d' intentar fer un canvi estructural del camp local a partir d’aquesta empresa.

I ara amics i amigues lectors, els anglesos van entendre bé la dita de qui persegueix dos llebres no n'agarra ninguna, i van acceptar comprar als comerços les taronges, i aquests comerços a la vegada, els van fer presidents del comité de citrics de Valencia i Murcia. El seu delegat a Espanya ho ós o ho era, ja poc m'importa.
Productors, comerciants, collidors, anem caent per una mala politica agraria. I com deia Joan Fuster, qui no fa politica, li la fan. I te raó la persona que anuncia que no volen la taronja, volen les nostres terres. Perdoneu.
“Mai no hi ha vent favorable per a qui no sap cap on va” es una cita de Seneca, -en honor d'un bon advocat d'Albacete. ¡Quina forma diferent de portar l'ajuntament en la població manxega de Seneguin!- I es cert, ni les autoritats sembla que tenen ganes de salvar el camp, ni els comerciants de fer cap canvi, alguns d'ells estan fotuts, pero d'altres actualment sembla ser que guanyen més, respecte a preu de compra a preu de venda. I nosaltres pensant si li fariem mal al comerç, quan estaven morint-nos i sense ningú fer-nos res.
Cadascú té el que es mereix. No és cert, el camp de Tavernes, no es mereix eixa desatenció per part dels avars més dolents de la història de la humanitat.

Que vinga la llum!!

La nostra cotorra va volar diumenge, i comprovava que, amb el canvi d'hora, la nit era més nit. Però si a més la farola que fins ara feia intermitencies al Carrer Llevant, davant del 14, deixa de funcionar… ¡oscuretat com la gola d'un llop!
La cotorra ens ha dit que el veïnat ja ha avisat prou a l'ajuntament i ens ha contat que no pensen anar a dir-li-ho més, que ja està bé, i també que els molestava més abans, quan feia intermitències que ara.
Li cotorra ens ha dit que, podem passar aquesta nit per vore com està de negre el tram del carrer. I tot de seguit, s'ha posat a entonar la cançó de Al Tall

Ja se’n podeu anar on siga a protestar
que la llum que hi havia, segur que no vindra…

Segur que no? De totes maneres

Que vinga que vinga
Que vinga la llum

Els ous de Halloween

Remés per un lector, amb "experiència" (mala) en les nits de Halloween i els ous. Confiem no es repetesca enguany. Ja ho contarem.

Tremolen les persones de bé quan ve HALLOWEEN. Gràcies a l’anglés a les escoles, als dibuixos animats, a la generació SIMPSON, als parcs tematics, en especial Port Aventura, a tantes bovades que porten a que tiren ous a les façanes de les cases, als cristalls, a alguns cotxes, en fi, porten a que s'acaben els ous a Mercadona i Superpatri, i dóna igual si dones caramels.
Tremolen les persones de bé quan els diuen: Truco o trato, així en castellà, Quan sents açò, s’acosta una festa que el dia Tots Sants ens du a traure motxos, draps banyats i escales per a retirar la vergonya del ous que ens ha tirat a la terressa o a les parets.
Hem de reconeixer que tants els mestres com les autoritats fan el possible per explicar que es una mala festa quan s'utilitzen els ous contra els veïns i les veïnes de Tavernes sense condició de cap tipus. I s’ha d'agrair als polícies municipals que han estat a moltes cases de matinada, per a ajudar alguns veïns en els casos més greus.
Hi ha gent que va fer rentar una façana als fills i des d'aleshores el Halloween ja no era igual per a ells. Ara odien el Halloween pels ous.
És nit de bombarotes, nit fosca de por, per a divertir-se amb mala marxa, per espantar a altres per culpa dels ous.
L’autoritat s’haurà de deixar vore eixa nit, per evitar els estralls de l’estranya banda de llançaous que fan que tots ens enfadem perquè vinga eixa festa.
Tu ja ens ho contaràs, Cotorra, com ha estat eixe dia, o millor, eixa nit d'estranya festa..

Comunicat d'ACPV sobre la TV3

ACCIÓ CULTURAL AFIRMA QUE L’ÚNIC CULPABLE DE LA CENSURA DE TV3 ÉS EL GOVERN VALENCIÀ I QUE NO CAL UN TERCER MULTIPLEX

Davant les declaracions de la portaveu del Govern valencià, Paula Sánchez de Leon, en les que afirma que la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià depenen de la concessió d’un tercer canal multiplex al Govern valencià i que, per tant, la responsabilitat de la situació de precarietat i progressiu tancament de la xarxa de TV3 és responsabilitat del Govern espanyol, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) vol fer fer públiques les següents consideracions:

1ª.- No és cert que siga necessària la concessió d’un tercer canal multiplex al Govern valencià per a que siga possible veure legalment TV3 al País Valencià. El Govern valencià té actualment concedits 2 canals multiplex. Pel primer passen els tres canals autonòmics (Canal 9, Punt 2 i el nou canal de notícies de la televisió autonòmica) i 2 canals privats (Libertad Digital i Popular Televisión). En canvi, pel segon canal multiplex no està passant cap televisió: per tant, per aquest segon multiplex el Govern valencià podria fer passar els 4 canals de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals (TV3, Canal 33, 3/24 i 300) si volguera fer-ho: si no ho fa és, simplement, perquè no vol.

2ª.- El Govern valencià pretén amagar la seua responsabilitat en l’intent de censura d’una televisió pública per motius de persecució cultural i lingüística i obssessió pel control polític dels mitjans de comunicació, i desviar-la cap al Govern espanyol amb afirmacions que no es corresponen amb la realitat. Acció Cultural li demana publicament a la senyora Sanchez de Leon que conteste perquè el seu Govern no permet que TV3 ocupe un dels canals lliures del segon multiplex que ja té concedit el Consell.

3ª.- Acció Cultural demana públicament al Govern espanyol que no concedesca un tercer canal multiplex al Govern valencià, perquè

a) no és necessari tècnicament per a fer possible la recepció de TV3 al País Valencià

b) el Govern valencià el faria servir per a amplir el número de concessions a “televisions amigues” i així garantir el control de la televisió per TDT al País Valencià durant els propers anys, amb un greu prejudici a la llibertat d’informació i a la pluralitat d’opinions

4ª.- Acció Cultural exigeix al Govern valencià que deixe de fer afirmacions que no es corresponen amb la realitat i pose fi a la censura de TV3 i a la persecució econòmica i política contra la nostra entitat. I fer-ho depén només d’ell, simplement amb l’arxiu dels expedients administratius i les multes contra ACPV, la reobertura dels tres repetidors tancats i l’emissió de TV3 per un dels canals del segon multiplex que té concedit i que està totalment lliure.

5ª.- Finalment, Acció Cultural es reafirma en que l’única via de solució passa per la Iniciativa Legislativa Popular i, per tant, fa una crida als ciutadans a firmar a favor del projecte de llei que permetrà veure TV3 al País Valencià, una vegada hem comprovat que el Govern valencià no només no vol posar fi a la seua política de censura i persecució, sinó que a més falta a la veritat.

Un nou ecoparc a Tavernes?

Per a què volem un ecoparc si la gent no en fa ús? A la foto podeu vore la situació d’un dels solars del Vergeret, al carrer que dóna al pavelló i al Camp del Futbol.
La gent l’està aprofitant per a llançat tot el que li ve de gust i no cal dir quina és la imatge que s’emporten de Tavernes els centenars de forasters que venen els caps de setmana per temes esportius.
El lamentable és que hi ha una ordenança municipal que obliga a “vallar” i netejar els solars, però ací s’ha oblidat. I que no ens vinguen amb monsergues, perquè posar una tanca metàl·lica d’obra no és cumplir l’ordenança.
Més lamentable és que la situació l’hàgem de denunciar la gent de La Cotorra quan és perfectament visible i comprobable fins i tot pels membres del nostre govern municipal. A més, aquesta situació d’abandó no es dóna de fa una semana, sino de fa mesos i mesos.
Al final, en vore que hi ha xiquets que aprofiten per a jugar, ho informem per si l’ajuntament vol donar una solució.

El fatídic 5%. La injusta barrera electoral dels valencians

El nostre amic Falcó ens va enviar el 9'octubre aquest estudi electoral. Li demanem disculpes pel retard (s'havia mesclat amb els comentaris) i el publiquem integre donat el seu interés i la bona tasca de síntesi feta. Gràcies.

És injust, en una societat democràtica del segle XXI, que més de 100.000 votants queden sense representació política al parlament autonòmic. Això és el que passa al País Valencià on una formació política nacionalista ha quedat fora del parlament des que es van iniciar les eleccions autonòmiques fins arribar a 2003, quan eixe partit, amb 114.122 vots (el 4,77%), va quedar novament fora de les Corts. Em referisc al Bloc Nacionalista Valencià. Em remunte a eixa convocatòria perquè en la més recent, la de 2007, el Bloc anava en coalición amb EU sota la denominación de Compromís, coalició feta a preces i corregudes per evitar desaparéixer de l’arc parlamentari uns, EU, i els altres, Bloc, tornar a quedar-se fora una vegada més.
Dit això, cal fer un poc d’història per tal de saber per què està establerta en el 5% la barrera electoral al País Valencià, i no el 3% com en la resta d’autonomies.
Eixa barrera electoral, que encara contempla en nostre Estatut d'Autonomia després de la seua reforma tan celebrada (brindant amb cava inclòs pels representants de les forces implicades, PP i PSOE. No sé si ho recordeu d’això) i que encara continua sent el pitjor de tots els estatuts de l'estat espanyol, és fruit d'un acord entre les dues forces més representatives al País Valencià en el moment de la seua primera redacció, abans de les primeres eleccions autonòmiques de 1983: la UCD, que llavors liderava al País Valencià Abril Martorell, i el PSOE alcapdavant del qual era Joan Lerma, amb el suport dels que encara sobrevivien al PSPV al front del qual era Alfons Cucó (el PSPV era la força política socialista valenciana -igual que el PSC o el PSE, socialistes de Catalunya i Euskadi, respectivament- que, lamentablement, ja no existeix per estar fagocitada pel PSOE).
Sense dubte, l'establiment d'eixa barrera electoral suposava evitar la proliferació de partits nacionalistes que pugueren posar en perill l’estabilitat i unitat d'Espanya, tal i com la cocebeixen els dos grans partits espanyols -o nacionalistes espanyols-, perquè igual que els nacionalistes de les diferents autonomies defensen i representen, per damunt de tot, el seu territorio, PP i PSOE també defensen i representen el territori espanyol. Es a dir, són partits nacionalistes espanyols, mentre que el Bloc és nacionalista Valencià o el Bloc per Mallorca és nacionalista balear; CiU nacionalista català, igual que ERC, encara que aquest propugna més la independència; el PNV nacionalista al País Basc o el Bloque a Galícia.
Segons la crònica d'un periodista valencià sobre un acte intern d' Alianza Popular AP (ara PP) celebrat a València en eixa mateixa època, Mariano Oreja Aguirre, (alt mandatari d'aquesta formació política a la que recentment havia accedit després d'abandonar la UCD que liderava Adolfo Suárez) va manifestar, sobre la guerra dels símbols d'identitat que: "si conseguimos mantener a los valencianos desunidos i enfrentados, tendremos gran parte del trabajo realizado i será más fácil mantener la unidad de España...". L'esmentada guerra dels símbols era la referida a la senyera amb faixa blava o no; la denominació de l'autonomia -País, regne, o Comunitat- i l'himne regional el de Serrano amb la lletra original de Tous o amb l'arranjament posterior, o la Muxeranga.
En la mateixa crònica, el mateix polític fa referència a la barrera electoral dient: "...No echemos a perder la labor realizada hasta ahora por nuestros predecesores... No dejemos que las minorias valencianas se subleven i de la mano de partidos nacionalistas históricos catalanes i vascos, puedan llegar a desestabilizar la unidad nacional y entorpecer el proceso democratizador de la nación", com si els partits nacionalistes de les autonomies foren el dimoni.
Això coincidia amb el naixenent a terres nostres de forces nacionalistes com la UPV, (Unitat del Poble Valencià) formada per militants del PSPV desencisats i enganyats, i polítics que havien estat abans a la UCD. També hi havia un partit bastant dinàmic i engrescador, el PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional). Aleshores hi havia l’intent de formar un partit, el PCA (Partido Cantonalista de Alicante) que propugnava la segregació política, econòmica i cultural del País Valencià perquè, com deien: "nosotros somos españoles! Somos alicantinos, provincia profundamente española...". Un dels líders d'aquest partit era el que després va ser sogre d'E. Zaplana. Aquest partit va quedar en això, en un intent fagocitat pels populars.
A les primeres eleccions autonòmiques de 1983, cap ni un dels partits minoritaris va aconseguir representació a les Corts Valencianes, en no superar la barrera electoral del 5%. Això va suposar, per part de la UPV, formar coalició electoral amb els comunistes d’EU per a les eleccions autonòmiques de 1987, on si que va obtenir representació però la cosa va acabar com el rosari de l'Aurora, igual que ha passat ara amb el Compromís (s'ha demostrat que són dues forces que no poden conviure en el mateix àmbit).
Mireu si això d’evitar la proliferació de partits nacionalistes al País Valencià i propugnar la unitat idisoluble de la nació espanyola ha tingut èxit que, ara per ara, sols estan representades al Parlament Valencià tres formacions: PP, PSOE i Compromís (EU i Bloc), i que, al pas que anem, acabaran sent dos: PP i PSOE. En canvi, a altres autonomies han anat surgint més formacions polítiques d’obediència territorial o nacionalistas, aconseguint conformar els seus parlaments amb una representació més variada o plural i així seguirà en anys veniders. Per exemple, a Aragó estan: PSOE, PP, CHA (Chunta Aragonesista), PAR (Partido Aragonesista) i IU. A Castella-Lleó: PSOE, PP, IU, UPL (Unión del Pueblo Leonés). A Catalunya estan representats: CIU, PSOE, ERC, Iniciativa-EU, PP i Ciutadans. A Balears: PP, PSOE, Bloc per Mallorca, UM (Unió Mallorquina), PS-Eivissa (Partit Socialista d’Eivissa), PSM-Verds (Partit dels Socialistes de Menorca) i AIPF (Agrupació Independent Popular de Formentera).
El que cal saber ara és quants vots han havut d'aconseguir les diferents formacions politiquees, i en especial les minoritàries, per tal d'aconseguir representació parlamentària.

Evolució del vot nacionalista al País Valencià:
ANY SIGLES VOTS % ESCONS
1983 UPV 58.712 3,09% 0
1987 EU-UPV 142.570 7,51% 6
1991 UPV 73.813 3,70% 0
1995 BLOC-UPV 64.257 2,70% 0
1999 BLOC-Verds 102.700 4,60% 0
2003 BLOC-EV 114.122 4,77% 0
2007 COMPROMÍS 194.928 8,13% 7

Comparant-ho amb altres autonomies veiem a les clares la injustícia que es comet amb la formació política nacionalista valenciana per haver de superar eixe fatídic 5%.
Per a eixa comparació, cal remuntar-se a les eleccions de 2003 perquè són les més a prop en les que el Bloc s’ha presentat amb les actuals sigles encara que amb coalición amb Esquerra Verda. En estes eleccions la formació política va aconseguir el major nombre de vots de la seua curta història, un considerable nombre de vots que van quedar en no res i van anar a parar al fem.

AUTONOMIA PARTIT VOTS % ESCONS
País Valencià BLOC-EV 114.122 4,77% 0
Aragó IU 21.795 3,12% 1
Castella-Lleó UPL 60.331 3,94% 2
Balears EU-Verds 20.797 4,88% 2
Canàries FNC 44.703 4,80% 3
Catalunya Ciutadans 89.840 3,03% 3

No cal fixar-se massa per comprovar que amb 114.122 vots els nacionalistes valencians s’han quedat fora del Parlament i formacions amb menys vots, estan degudament representades.
En el cas de Catalunya, s’han pres com a referent els resultats de les eleccions de 2006 ja que no coincideixen amb les que se celebren en la majoria d’autonomies, igual que fan al País Basc i Galícia. Als parlaments de Balears i Catalunya és on més pluralitat es dóna: 7 i 6 partits polítics represntats. Així, a Catalunya veiem com arriba a estar representada una formació política com Ciutadans, àmbit d’influència de la qual es redueix als núclis urbans del cinturó industrial de Barcelona (Gava, Castelldefels, El Prat de Llobregat, etc…), on es concentra la major part de castellanoparlants o contraris a la llengua catalana, què és el principal motiu de creació d’aquesta formació espanyolista.
Referent a les sigles dels partits: IU o EU és Esquerra Unida. FNC és Federación Nacionalista Canaria. UPL és Unión del Pueblo Leonés.


NOTA: les dades podeu trobarles a diferents llocs de la zarza Internet: elecciones autonomicas; al web de la generalitat valenciana o a gencat.cat, per exemple

S'han produit alguns actes vandàlics a la platja

Ens han enviat el següent correu:

Se ha observado estos últimos días que ha habido mas Guardia Civil por las carreteras y en especial en la playa de Tavernes. Sobretodo el martes y miércoles de esta semana. El problema ha estado que entraron en la casa de la playa de un conocido pastelero de la ciudad, en mitad de la avenida a robar y luego incendiaron el apartamento. El lunes se podía ver a la guardia civil en la misma avenida controlando la situación, pero el martes segun nos informan incendiaron en le mismo lugar un coche que habia aparcado.

Estos hechos en una población no acostumbrada a ellos, ha producido el acostumbrado temor en parte de la población de nuestra ciudad. Intentaremos dar mas información a La Cotorra para que ella haga su función de hablar e informar.

Gràcies. No és habitual que ens envien fets així.

Ara toca als collidors

Tothom coneix la situació del camp a Tavernes a nivell de productors. La campanya actual sembla ser millor que la passada a falta de vore la producció final per fanecada, encara que tots diuen que hi ha menys arroves per a collir i l'aiguat ha fet algun acte de presència.
I per arredonir-ho, només faltava que el comerç que tradicionalment més collia a Tavernes, “Torres”, sembla ser que enguany no està comprant tant i està deixant pas a que altres comerços tanque tractes.
Ens conten que gràcies a aquestes compres, altres comerços estan agafant mercat de venta al interior de l'Estat que abans no tenien. I la raó que donen és que la taronja del nostre terme té un paladar espacial. Els mateixos diuen que si els productors, a causa dels baixos preus de compra dels comerços, abaixen la qualitat dels productes per reduir adobs i polvoritzades, acabarem amb aquest especial paladar i no serem competitius. Ens diuen, repetim.
Al que anavem. Ara els toca als collidors. Menys jornals que els esperats i canviant les condicions que inicialment tenien: cobraven una part si anaven de bon mati al lloc de reunió; acomiadant a gent per reduir despeses… Els collidors el que critiquen i ens ha arribat a la Cotorra és que hi ha personal que està anant a 30 euros al dia. I això ens diuen que és fer-li mal al sector.
Caldria controlar aquest tema ja o acabarà pitjor que la difícil situació que té el productor, el llaurador. .Suposem que hauran d’actuar els sindicats i les autoritats competents en la matèria perquè no acabe com una selva el que ha sigut un paradís de la taronja.
I no és per res, però recordem que fa anys i anys que la Generalitat té totes les competències en matèria d’agrícola, i alguna pensem podrà fer al respecte.

Adéu a TV3?

Comunicat d'ACPV

EL TSJ AUTORITZA EL TANCAMENT DEL REPETIDOR DE TV3 QUE COBREIX VALÈNCIA, L’HORTA I PART DEL CAMP DE MORVEDRE, CAMP DE TÚRIA, FOIA DE BUNYOL I RIBERA ALTA I BAIXA

La Secció 5a de la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià ha comunicat a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) la seua sentència 272 / 09 en base a la qual autoritza el Govern valencià a precintar el reemissor de TV que la nostra entitat té a Perenxisa, al terme municipal de Xiva, el qual fa arribar el senyal de TV3 en TDT a la ciutat de València, la comarca de l’Horta i part de les comarques del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Foia de Bunyol i Ribera Alta i Baixa (és a dir, es veurien afectats uns 1.300.000 habitants).

Aquesta sentència és la resolució d’un recurs d’apelació que va interposar la Generalitat valenciana contra la inicial negativa judicial a autoritzar el tancament del repetidor. Recordem, en aquest sentit, que Acció Cultural ha obtingut diversos pronunciaments judicials al seu favor i que, per tant, en aquest tema hi ha sentències discrepants.

La sentència 272 / 09 autoritza l’entrada del Govern valencià en el nostre centre emissor en base al suport en principi a “la ejecución de un acto emanado de una autoridad pública”, sense entrar al fons de la qüestió, ja que la mateixa sentència afirma que “no procede controlar [per part del tribunal] la conformidad o disconformidad del acto que se pretende ejecutar”. És a dir: el TSJ ha aplicat el principi de pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques, autoritzant per tant l’execució d’una disposició administrativa sense entrar al fons de la qüestió, i entenent que aquest fons en tot cas s’ha de dirimir en un recurs específic i a banda.

És evident que Acció Cultural no comparteix aquest punt de vista, per dos motius:

-primer, perquè discutim la competència legal de la Generalitat valenciana per actuar sobre una televisió pública que és emesa per un canal de TDT la titularitat del qual no és autonòmic;

-segon, perquè l’aplicació de la pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques en aquest cas pot provocar un dany major, ja que el tancament d’una televisió implica un exercici de censura, per molt que aquesta decisió fóra suposadament revocable per un sentència posterior, que en el millor dels casos podria tardar anys a arribar.

Acció Cultural denuncia la insistència de l’actual Govern valencià en la seua voluntat de tancament del conjunt de la xarxa de TV3 al País Valencià i de càstig econòmic a la nostra entitat, afirmació que es demostra en el fet que l’esmentat Govern no només no ha arxivat els expedients administratius i les multes imposades a Acció Cultural ni ha reobert cap dels tres repetidors tancats, sinó que a més ha continuat els procediments judicials per intentar continuar tancant els repetidors encara oberts.

Amb aquesta sentència, el tancament del repetidor que cobreix l’àrea més poblada del País Valencià pot ser imminent, i depén en exclusiva de l’arbitrarietat política i l’interès partidista de l’actual Govern valencià, el mateix que està implicat en una sèrie de gravíssims casos de corrupció. Davant d’això, Acció Cultural fa una crida als ciutadans per donar un impuls encara més gran a la campanya d’Iniciativa Legislativa Popular que la nostra entitat està impulsant, perquè és evident que només per aquesta via aconseguirem frenar aquest intent de censura.

Te'n recordes? Una proposta de l'octubre del 2000

El poble que oblida la seua història la torna a repetir

El Bloc va proposar una moció en el ple d’octubre del 2000 per iniciar una reflexió i debat ciutadà sobre el model de les festes del poble, mitjançant reunions on totes les entitats i estaments foren escoltats. Al mateix temps, demanaven un canvi de les dates i una adaptació del model de festes a la societat actual.
La proposta es va presentar com a moció – res de prec i preguntes- i els valencianistes recordaven que les festes del poble no són només cosa d’un partit encara que tinga la majoria absoluta ( igual es pot dir ara, després de 9 anys) i és la societat qui havia de fixar el model de les seues festes.
El Bloc afirmava en la moció que el model que se seguía (era l’any 2000) estava caducat i no atreia a ningú per molt que el PP volguera fer creure que les festes són magnifiques. (O siga, una cosa com passa ara després de 9 anys, com enguany).
I com va acabar la cosa? El senyor alcalde d’aleshores va encomanar a la regidora responsable de festes establir una serie de reunions per estudiar, considerar, vore…. etc, etc, el tema. (No us sona que s'ha dit alguna cosa així enguany?) i….
Això, res de res, tot igual després de 9 anys.

Quan acaben el centre de salut?

Els usuaris del Centre de Salut de Tavernes están bastant preocupats per la situació que viuen arran de les obres que es fan a les dependències. Les obres fan que alguns serveis sanitaris compartesquen el lloc habitual de les consultes amb serveis molt diversos i altres especialitats han vist com part de les seues depèndencies destinades a consultes o altres actes mèdics han estat ocupats amb arxius o com a magatzems. En alguns casos, els malalts arriben a ser atesos en passadissos on s’han posat els equips, per exemple de rehabilitació, o en altres llocs no massa adequats. En aquestes circumstàncies hi ha actes mèdics que perden la privacitat o intimitat que necessiten.
“La situació és tercermundista en aquests moments per les obres, encara que de cara als pacient la sensació que es dona i que es transmet és de total normalitat i que tot es bonic i tot va molt bé”, és el comentari d'algun professional del centre, quan la realitat és molt diferent.
Tot el món comprén que les obres porten aquesta servitud, i el comparen amb la situació de qualsevol familia que visquera en casa mentre fa obres i reformes generals.
Tot el món sap que ha de suportar molèsties, però els que hi treballen no tenen massa clar que unes obres que pressuposadament havien d'acabar el passat mes de juny, van tan endarrerides que no està massa clara ni la data d’acabament.
La Cotorra opina que hauria de ser el contrari, posar tots els mitjans per intentar acabar les obres quan abans millor per donar un bon servei i evitar molesties i problemas tant als professionals com usuaris

Un beso y una flor (V)

El nostre comentarista musical ens remet la seua habitual crònica:

Un concurs és un concurs, com aquell que va definir el futbol com a futbol, no té res a vore la valua o qualitat dels participants, és un element viu on uns senyors mitjancant l'audiència o paraments empirics semblants fan el que creuen per animar la nit a unes persones com nosaltres.

El tema es que després d'Ivan, pel qual escrivim tots els dilluns, em vaig adormir. No puc per tant donar resultats finals, si dir-vos que ahir s'enfrontaren Patricia i Ivan en un duel magnífic. Va defensar bé el tema Patricia, i la dificultat d'eixa cançò adaptada per a Ivan que per a mi no es va lluir com altres però va deixar vore que esta en el primer pla del programa. Duel de titans, duel de finalistes. L'equip del bes va arrasar, te molta força vocal, exceptuant el xaval d'Aielo, el Raül, tot i interpretar el millor tema que l'havia vist.
Els piques entre concursants van a menys, i vivim de lluites del passat, on molt intel.ligentment no entra l'Ivan. Però tindre un equip mes fluix també pot ser una garantia per arribar a les finals.
En fi, a la nostra, cada vegada es sent menys el valencià, sols el sentírem ahir en ambient en la visita de Patricia a un club de futbol, i dirigient-se a la gent en alguna plaça. El valencià oblidat per sempre. Hem comentava un amic meu que treballa a TVV que pots esperar de Nino Bravo com exemple, una gran cantant valencià que no te res del seu repertori enregistrat amb la seua llengua materna. En fi, u sempre te esperances, inclús de vore una bona pel.lícula doblada al valencià en canal nou, que ja no es possible. Nino Bravo s'ha fet l'amo de la televisió que va naixer per a potenciar el valencia. I serem els millors valencians pero amb llengua de forasters. Per això tal vegada em vaig adormir.,

Te’n recordes? Era l’octubre del 2001

El poble que oblida la seua història la torna a repetir.

L’area d’urbanisme de l’ajuntament anunciava que sis empreses havien presentat ofertes per a urbanitzar el sector 17, popularment conegut com a “Marenys 2A”. Les empreses eren CALVIGA, del grup LUBASA; URBASSA; GESTIMED, ACTURA del Grup Bancaixa; Programas Urbanísticos Integrados i Promociones Industriales Mafort,.
El PP, a través de l’area d’urbanisme, manifestava la seua satisfació davant la gran quantitat d’empreses interessades i afirmava que s’adjudicaria prompte el Pla Parcial perquè es desenvolupara la urbanització ràpidament. També indicava que la presentació de sis ofertes urbanitzadores permetria a l’ajuntament a seleccionar la millor proposta quan a disseny urbanístic i preu d’execució.
El disseny havia de contemplar obligatòriament el vial perimetral, la cessió de terrenys a l’ajuntament per construir un hotel i zones d’espais verds i equipament, entre els quals era obligari un mercat.
Han passat huit any. Algú sap alguna cosa del sector 17? Eren temps de vaques gordes i es va perdre una bona oportunitat de desenvolupar el sector i crear riquesa per a Tavernes.

El riu Vaca, el gran abocador.

Una vegada més el nostre riu és l’abocador. I una vegada més són els carros de la compra del supermercat és que acaben llançats dins. Es compren les botelles, gots, el gel... tot el que cal habitualment per fer els botellons de cap de setmana i, com sembla ser que resulta més comode no tornar els carros al supermercat, acaben dins del Vaca.
Ara en són tres els que hi al marge que dóna al poble mirant des del pont. La semana que ve no sabem quants en serán i tampoc d’ací un temps, si plou, on aniran a parar. Són elements metàl·lics que poden ajudar a fer tapó en els trams estrets del riu i és d’esperar que els traguen prompte. La gent hauria se ser més conscient del que fa perquè els perjudicats som tots si el riu se n’ix.

De fums i olors a la Vall...

Ens envien el següent correu:
Per cert Cotorra, ja no parleu dels fums que hi ha a Tavernes. Es nota com si la campanya que es va fer havera servit per a no tindre tanta polució. Al menys així ho observa alguna gent en la que he parlat. ¿Sabeu si han fet alguna cosa? Ja que tinc entés que els nous filtres encara no estan posats. ¿Pot ser que ara respecten mes la direcció del fums? Vull dir que si fa ponent no solen anar les xemeneies.
Si teniu alguna informació al respecte seria molt interessant coneixer-la.
Salutacions, que ve de salut, Cotorra.

Segons el que sabem, l’estat de la qüestió:

Podem considerar dues línees:
a) Una institucional, que porta el Bloc, que ve preguntant des de juny “pels fums industrials i les olors que patim a Tavernes”. El Bloc, considera que es un problema de salut pública, i mai ha dit el nom de cap empresa ni indústria del poble com autora. Va ser el mateix alcalde qui va dir clarament i assegurar en el ple que els fums venien d’Asfaltos Chova.
Ho diguem perquè la gent del Bloc ens diu que està un poc calenta davant les acusacions d’alguns que, mesclant-ho tot, acusen els valencianistes de voler tancar la fàbrica, quan el Bloc assegura que només va preguntar pels fums i pensant en la salut de tot com, per exemple, s’interessa per altre qualsevol tema que li indiquen els veïns i és d’interés o preocupació general.
Nosaltres estem d’acord amb el que deia un conegut membre: si un partit polític no pot fer ús del ple, organ d’expressió i representació dels veïns, per donar a coneixer el que pensa i el que proposa. ¿On han de preguntar i trasladar els regidors les inquietuds i peticions dels nostres veïns i votants?
Segons es va dir en el ple, el tècnic municipal està fent l’informe oficial, i ja portem alguns mesos. Esperem que algún dia l’acabe. El senyor alcalde va assegurar a alguns veïns el passat estiu que l’11 de setembre estarien posats els filtres, però el passat plenari encara no eren en funcionament. No passa res: un més dalt o baix, no té importància. Si només és un mes…

b) Un grup de particulars de Tavernes ha començat una arreplegada de firmes. En porten presentades més de 400 en l’ajuntament i continúen la recollida. Ací no hi ha implicat cap partit. I tampoc parlen de cap empresa com a autor. Simplement es parla dels fums i pudors que tot el món nota i es demana a l’alcalde que garantesca la respiració amb tranquil•litat i seguretat.
Ens conten que hi ha gent que no ha volgut firmar i diuen com a justificació: Si algún familiar teu treballara en Asfalts Chova ¿tu firmaries perquè tanquen la fàbrica? Una errada de plantejament, segons afirmen els arreplegadors de firmes, perquè haurien de ser els treballadors els primers interessats a treballar en un ambient saludable i sense cap possible afecció a la salut. Però bé, cadascú s’ho mira com vol….

Ens diuen també que l’empresa ha instal·lat uns filtres nous, i dels bons. I també – i açò sense haver-ho pogut confirmar- que les olors augmentaren el passat abril, quan l’empresa va canviar de materies primeres per a fer els seus productes.

Concert de Quatre Tubes

Ens han remés la següent informació:

El pròxim diumenge dia 18, a la localitat de Corbera, i en el seu Saló Polivalent està anunciat a les 7 un concert del grup “Quatre Tubes”, concert que es repetirà el dia 8 de noviembre a les 6 de la vesprada en l’Auditori de la Societat Musical d’Ador.
El programa comprén en la primera part peces com “Lo cant del valencià” de Pedro Sosa; “La Revoltosa” de R. Chapí, “Sevilla” de Albeniz o “Rapsodia Flamenca” de Toni Giménez, que és l’estrena absoluta per aquesta formació. En la segona part s’anuncien obres com “The Lone Arranger” de G. Rossini, “Dances” de STEVENS, “Visc per a ella” de A. Bocelli, “Tiger Rag” o “Its not inusual” de Tom Jones.
El grup "Quatre Tubes" està format per Martín Colomer Bataller i Miquel Cebolla Cunyat a la tuba tenor, en la tuba baixa per Ricardo Radal Vicedo i en la tuba contrabaixa per Evarist Sansaloni Vila

Cada vegada que cauen quatre gotes, fang i més fang

I seguim amb temes de neteja: el fang de l'Avinguda de Malta.

Tranquils: el riu no se n'ha eixit, però com si ho haguera. Cada vegada que plou... bé la història de sempre: la pluja arrossega la terra de les jardineres i l'escampa per voreres i el carrer. I fang i més fang.

A la fotografia, tres imatges diferents dels aparcaments de l'avinguda. Són d'avui, i no ha plogut massa, però és que la terra porta allí acumulada mesos i mesos.. La Cotorra ha informat del tema algunes vegades i encara que, al costat mateix, es neteja la zona d'esports, de vegades amb el vehicle que porta l'agranador mecànic, no sabem si la causa de la falta de neteja de fang estarà en que Vergeret no està encara dins del conveni.

I eixe aspecte presenta. Perquè després diguen que som exagerats!.

Qui vol olives xafades?

Rabosa ens ha dit: “Heu passat per baix de l'olivera que hi ha en l'encreuament entre el Passeig Colon, Metge Paco Valiente, i l'Avinguda de les Corts Valencianes? Per a més dades és just davant d'on munten la carpa de festes.
Si heu passat per allí, potser us preguntareu per què no netegen les ditxoses olivetes que cauen a tothora. Sembla que els agranadors no arriben a aquesta zona del poble , fa setmanes que allò va empastifant-se més i més.
Cotorra, ja que toques el tema de la brutícia que deixen els dàtils, per favor, si pot ser, fes-te'n ressò també d'aquest tema”.

Ens en fem ressó. I com que una imatge val més que un milió de paraules, us en posem unes quantes d’avui mateix. Amb pluja i tot. I no es penseu que hi ha prop una fàbrica d’olives xafades. D’acord? Diriem millor que, a qui correspon, no ha fet els deures…

La Policia Local estrena vehicles

Hem vist avui pels carrers de Tavernes els vehicles nous de la Policia Local. Els nous Nissan s’han estrenat en un dia tan assenyalat com el del mercat, el dijous, i res… que els agents se’ls disfruten en salut, sense accidents i problemes de cap classe ( I ho diguem sense irònies, amb tots els millors desitjos als agents de l’equip de La Cotorra) i que els servesca per a millorar el servei i la seguretat veïnal.
Suposem que donada la situación económica municipal no els hauran comprat i el sistema usat per a finançar-los será l’habitual del renting, però això no ho sabem cert.

De tota manera, enhorabona i bons serveis a la ciutadania!!

Fan neteja de dàtils (els que són fruits, clar...)

Avui hem vist la brigada de la neteja fent la poda i neteja de les branques dels dàtils en el Carrer la Barca. Enfront del jutjat, per a més senyals. (Foto 1) Sembla que l’ajuntament per fi s’ha adonat de la bruticia que provoquen els dàtils quan cauen madurs i del perill de reslliscades i posterios conseqüències més greus, tal com va advertir La Cotorra fa una semana, i vol posar solucions. Almenys les que, com aquesta, no costen diners.
La nostra - i més la vostra a través dels comentaris- petició de neteja i poda dels datils s’està complint. I arriba bé, en bon moment, perquè és ara quan maduren i deixen el terra fet un xapapote, i més en un dia com el d’avui en que hem vist de nou la pluja aparéixer.
Ara cal que continuen per les palmeres de la carretera perquè en alguns llocs (foto 2) el “pegomàs” és de por.

Un poc més complicat perquè són més altes, les palmeres, però esperem que això no siga cap excusa i , si el partit que governa a Tavernes no pot netejar tots els dàtils, almenys que netege els que ens embruten les vies públiques valleres.

I segueixen reclamant una solució, que no arriba.

Els veïns de les vivendes de protecció oficial del Vergeret continuen la seua campanya particular de protesta contra les institucions valencianes, entre elles l'ajuntament, per les males condicions del garaig.

Ara, han triat com a manera de fer palesa la seua protesta la paret de la finca VPO, que els ha servit de gran cartell per a denunciar - com podeu vore a la foto- quina és la situació que viuen. Tal com hem dit ja en altres ocasions en aquest mateix blog, les 17 cotxeres estan construïdes de manera que els cotxes no tenen cap facilitat de maniobra, i segons diuen, no poden entrar ni eixir quan hi ha dins la majoria de vehicles. Afirmen que és un garaig inservible a pesar que han pagat 15.000 euros + IVA.

Protesta per incompliment d'acord laboral

La central sindical CCOO ha efectuat avui una protesta contra l’empresa Kerdua S.L. per haver incomplit l’acord que va firmar en el Tribunal d’Arbitratge Laboral amb CC.OO (FECOMA) i els treballadors. La firma de l'acord va tindre lloc després que s’iniciarà l’expedient de regulació d’ocupació que suposava l’extincio del lloc de treball per a 42 treballadors.
Els afectats han denunciat que no els paguen indemnitzacions ni els salaris que els deuen, i recorden que les seues families han de menjar. La situación ja fa uns mesos que dura, perquè la signatura de l’acord va ser en juliol i el deude s’allarga des del mes de maig.
Els treballadors han remarcat que no era una vaga, sinó una concentracio que tindrà lloc en totes les obres que té l’empresa i que, si no canvien coses, la setmana que ve es tornarà a repetir a Tavernes. La protesta s’ha efectuat davant de l’obra que l’empresa té al costat del col•legi Sant Josep (Patronat) on s’alçaven les naus de Federico Giner SA

Atemptat contra la mesquita de la Xara

Quin qualificatiu caldrà posar a actes com aquest? Salvatgisme…? Incultura…? Despreci al patrimoni de la Valldigna…? O simplement ganer de fer mal per fer-ne?
Tenim la sort de tindre a la Valldigna, a Simat, la mesquita de la Xara, única que ens roman completa al País Valencià, ha estat objecte d’un atemptat. Les parets han aparegut pintades amb creus tombades, i ja seria la segona vegada, mentre tota la senyalització próxima del monument ha estat tatxada amb pinzell o sprai negre.
I ens preguntem amb quin objectiu? És l’expressió de sentiments xenòfobs contra el món àrab? O l’acte d’alguns que volen demostrar que están plens de rancunia contra tota religió?
No pensem que siga eixe el motiu, i ens inclinem més per una gamberrada després d’alguna nit de disbauxa. Un lamentable atac i despreci al patromoni dels valldignencs.

Això sí, tant de bo els pillaren i els feren netejar la pintura….

Amics per a sempre

Oferim una imatge idílica, d'aqueixes que se'n veuen poques avui en dia. Tota un plaer per a la vista. Les oques i les tortugues (no les de casa, eh? les de fora, les que ens estan envaint sèquies i rius) juntes en harmonia, santa pau i felicitat, prenent el sol i les darrers calors d'aquest pont del Pilar. Amics per a sempre.

Una imatge val més que cent paraules. I la imatge és una prova més de com les promeses de l'estiu del 2008 de netejar el llac de la Goleta, eliminar els espècies intrusives, etc. etc. és simplement parlar per parlar. Omplir els fulls del diari quan hi ha problemes, com en aquest cas, es produia l'epidemia que ens va deixar sense una de les colònies d'ànecs blaus asilvestrats més important de la costa.

I mentres tant, el llac acumula dins bruticia i més bruticia. Potser també això corresponga, com el riu Vaca, a la Confederació.

¿Qui em compra un dispensador?

A principi de curs, és a dir, fa només poc d’un mes, en una reunió de professionals de l’educació i l’ajuntament arran de les mesures de prevenció de la Grip A es va acordar que s’instal·larien dispensadors de sabó per a les mans en els centres educatius de Tavernes. Ja sabeu que els xiquets són un gran factor de risc i les mans sempre ben netes és una de les mesures que s’indiquen des de les altes instàncies sanitàries.
A la reunió es va acordar que, cada centre, estudiara els llocs (waters, aula de manualitats, pati, etc) més adients per instal·lar-los i que l’ajuntament procederia a posar i pagar-los.
Però el temps passa – si te he visto no me acuerdo- i ningú diu res. Li pregunten a l’empresa que porta els productes de neteja als centres i diu que no sap res: ningú els ha dit res. Al final, els centres telefonen a l’ajuntament a vore que passa i el funcionari responsable – fill per cert d’un exregidor - els informa que tot s’ha tornat arrere i que de dispensadors res de res. El xicot els diu que “no havia tingut cor” (textual com ens ho han contat) per telefonar i dir-ho als centres.
Els centres educatius de Tavernes no tindran dispensadors. Almenys pagats per l’ajuntament. Si que hi ha altres mesures de prevenció, les que están posant els/les mestres.

Un beso y una flor (IV)

El nostre col·laborador ens ha enviat la habitual crònica del programa televisiu, on el valler Ivan s'està fent l'amo i senyor

Ahir, dilluns dia dotze, com va dir Ivan, dia de les Pilars i la Pilarica, el progama va anar molt diferent del passat dilluns. Encara es va viure de rendes, ens referim a les enemistats i les males situacions creades el dilluns passat sobretot per Raül, el xicot d'Aielo, que la gracia és que sense penedir-se demanava disculpes a tots, inclús al jurat, que si li era favorable, com ahir en el repte era molt bo i tenia mol bona preparació.
La veritat sembla una guerra entre "Patricios i Plebeyos", perdoneu-me pero es que vaig vore l'estrena de Agora, i quina diferencia en tot. Continuem, Patricis i Plebeus, on es nota que l'equip de Patricia es més sòlid, amb actuacions, i un equip mes irregular porta el nostre amic amb la Flor. Ara bé cal nivellar en la part econòmica el programa, quans diners em portes tu, i passes a ser algú. Qui ha dit que l'educació musical a TVV es gratuita?. En l''ultim moment va botar el tema per la capitana del Bes, quan va dir, denunciar, que molts ajuntaments estan donant suport econòmic a certs concursants. La veritat es que el concurs es veia de primeres aixina, cal portar calés per a guanyar. Que dos bones cançons la de la xica de Dénia, i la de Patricia, ací està el triunvirat guanyador. Pren això també és d'Agora, que bona pel.li.
Respecte el que ens interessa, l'objectiu va fent-se el nostre Ivan va situant-se - com a secret- i dir-vos que van traent-li més plans a ells soles, i primers plans, el regidor o regidora, ja que crec que li deien Pilar, va situant-nos al nostre Ivan, que no li afavoreix el pla complet si no està en moviment, així com tindre les cames molt juntes, però be son coses més d'estil.

El secret que anavem a contar es que Ximo Baio, el veu com el millor pero cal fer-lo passar, i patir el concurs. Recordem que no sols es cantar, per això ja tinc la radio, el nostre Ivan dona espectacle, vullga o no es paga més un showman, que no una veu. La prova esta en que el triunfito de Santander, el que plorava sempre, només coneixia i parlava de l'Ivan, això que era el torn de Raul, i molt cucament el Bertin, quina gracia de tio, està en tot, va cridar a Ivan, ja que sabia que era ell el protagonista, i el Bustamente anava a quedar-se amb ell. Cal preparar-li una gira per la Safor, si ho fa com a Tavernes i com m'ha arribat com a La Font, es una garantia segura que aconseguira patrimoni econòmic per a ser el millor. Com a nota negativa, per a ell podia ser favorable una cançò en valencia. Com a nota la nostra benvolguda regidora de festes de Tavernes parlant en castellà. De poble, xè.
Ivan amb l'entrada fisica que va fer amb rock a rock "a la plaza de un pueblo", ja va demostrar la marxa que té. Si Jesús, jurat, pot aguantar el que li tires i més, però per favor, cuideu el vestuari que TVV a tornar a baixar el nivell, i per fa el desodorant del nostre Ivan de marca, del que no t'abandona, com el public i especialment el de la Vall.

Avui Dia del Pilar, no s'ha inaugurat la nova caserna

Un any més la celebració de la patrona de la Guardia Civil, la Verge del Pilar, s’ha celebrat a Simat. Se suposava que el Dia del Pilar seria el dia escollit per inaugurar la nova caserna de Tavernes, però no. Sembla ser que Madrid, que ha de dotar l’edifici, confía en fer-ho en un parell de mesos, segons s’ha dit en l’acte d’avui de Simat.
Un acte on estaven presents el president de la mancomunitat, els quatre alcaldes, regidors de tots els ajuntaments, agents de les policies locals i representats d’algunes entitats. Després de la missa i el cant de l’himne de la patrona, s’ha oferit un vi d’honor. Vi que, com els darrers anys, ha estat sufragat per la Mancomunitat de la Valldigna. També s’ha fet lliurament d’una placa als agents que es jubilen.

I tornant al nou edifici de Tavernes. Ja està acabat, però falta la dotació: mobiliari, ordinadors i tot allò que cal a una caserna moderna, on s’espera hi haja una secció de violència de gènere, i que ha se ser el centre d’un centenar d’agents a tota la Valldigna. Ara en són sobre els cinquanta. I aprofitem per donar a conéixer que les dades fetes publiques indiquen que la delinqüència ha abaixat un 20% en la Valldigna. Una bona noticia.
O siga que els rumors que deien que el retard de la inauguració era pels familiars dels agents que no veien amb molt bons ulls la proximitat del cementeri, són parladuries i supersticions. Sé que algú es riura, però de veritat es va dir que això era la causa.
Més seriós és que la ubicació sembla que no acaba d’agradar del tot per la falta d’una eixida directa a la carretera i per estar enmig d’una urbanització. Eixa circumstància ja la va posar damunt la taula l’oposició, però la majoria absoluta va determinar el lloc i de rebot retallar un espai esportiu.
Bé, a banda de la dotació, ens diuen que ara després de les pluges s’hauran d’arreglar algunes goteres.

I també, i suposem que será faena de l’ajuntament, s’haurà de tallar la brossa que hi ha en tot el recinte: dóna massa sensació d’abandó. Si fins i tot, les brosses se n’ixen per les reixes i la palmera – foto del mig- no s’aprecia tapada per les brosses.

Els primers en desocupats: a setembre un augment del 7'6%.

Seguim els primers en desocupats i a setembre, segons les dades del SERVEF, a Tavernes la taxa de desocupació va augmentar un 7’6%. Això ens situa a la capçalera de les xifres percentuals d’aturats entre les localitats més grans de la comarca.
El mateix mes, Gandia va augmentar la seua desocupació en un 6’4% mentre que Oliva ho feia només un 3’2%.
En setembre, Tavernes passava a tindre 1646 aturats quan en agost foren 1529; a Gandia els desocupats eren 7345 front als 6911 d’agost i a Oliva eren 2383 mentre el mes d’agost anterior eren de 2310.
Per sectors, a la nostra ciutat eren 83 els desocupats en agricultura; 244 en la industria, 261 en la construcción, 971 en el sector serveis i 87 sense activitat concreta.
A Simat, els desocupats eren 255 en el mes de setembre, a Benifairó 107 i a Barx 86.
Tot això a pesar que el Pla Zapatero ha impulsat la creació de treball en molts llocs de la Safor. El cas de Tavernes, com ja diguerem en el seu moment, és especial perquè d’una inversión superior als 3 milions d’euros, només hi havia previst crear nous 19 llocs de treball, sempre segons la informació oficial de l’ajuntament i que potser algú vulga repassar a:

http://lacotorradelavall.blogspot.com/2009/04/les-obres-del-pla-zapatero-tavernes_17.html

"La Vall Eterna" de Vicent Palomares.

Avui, dissabte, estarà a Tavernes, el seu poble, Vicent Palomares, autor del llibre encara no publicat, “La Vall Eterna”, és a dir la nostra Valldigna que va haver de deixar per anar-se’n a Barcelona després de la mort de son pare.
El llibre per la seua erudició trenca tot el que s’ha pogut llegir fins ara sobre Tavernes. Dos volums de tres-centes pàgines cadascun narren moments de la infantesa de l’autor: la guerra civil i la primera década del franquisme. Ell l’ha titolat “La Vall Eterna. Crònica popular d'una postguerra civil. Tavernes de la Valldigna sota la primera dècada franquista”.
Hi ha una editorial que vol publicar-lo, i és un llibre per als vallers i valleres, per a qui a que els agrade l'erudició lèxica, d'on venen les paraules com La Dula, Barx, Cullera, etc… per a qui els agraden les històries de persones com Don Vicent Narbon, Màquina, Tomaco... i també per conéixer els moments de la guerra civil a Tavernes, la situació des d'estar a la platja i esclatar la guerra, des dels zapatones al nom de les cançons de l'època, totes les pel.lícules que es veien a Tavernes en aquella època de la primera dècada franquista.

El llibre, molt interessant, s'acompanya i està ple de cites: des de la història de la massoneria, del convent de Simat, els morts per cada bàndol, que al final foren els mateixos 53, sino recordem mal; també els de Simat, els de Benifairó on només en foren sis. Però destaca la vida a la presó de Sant Miquel dels Reis i la historia del metge Rincon de Arellano.

El capítol de festes del poble entre les xiques de la Jauma, Tomaco i les corregudes de bous, són excel.lents. Un llibre que, com ha dit, son els records de la seua juventut amb la intenció de traure tots els fantasmes que portava damunt. Us assegurem que aquest paisà nostre, que ha arribat a sentir-se com exilat a casa pròpia, té una memòria excepcional. Ja Joan Fuster, gran amic seu, el feia servir com actualment fem servir els ordinadors.

En fi, podrem avui parlar amb Vicent, en el nostre poble, de la nostra història, per entendre la nostra realitat actual.

Però qui és Vicent Domenec Palomares? Nascut a Tavernes, ens va haver de deixar als quinze anys, després haver estat educat per don Víctor Calatayud, i va poder estudiar cinc carreres universitaries, amb l'esforç del treball propi i de la seua mare a Barcelona on anaren per seguir vivint sense son pare. Aquest li va dir, des de Sant Miquel dels Reis "estudia molt per a poder contar el que nosaltres no sabem ni podem. Estudia".

Paraules que caigueren en bon camp intel.lectual, estudia magisteri i fou professor de la Normal, estudia Belles Arts, estudia Enginyeria Tècnica, estudia Periodisme i finalment Teologia. Ha estat un mestre reconegut, actualment president de l'Associació de Mestres del Vallés, com a periodista ha dirigit la revista Doblon i ha estat director de la Editorial Bruguera. És autor de comics que tots Hem llegit als coneguts tebeos, amic dels dibuixants i escriptors un d'ells el Terenci Moix, entre molts i com escriptor se li ha reconegut el valor dels seus llibres sobre la censura al franquisme. En Belles Arts ha estat un bon dibuixant, faceta que va practicar per guanyar els primers diners i poder a seguir estudiant. I és per últim una persona piadosa, respectuosa de Déu, però cal llegir les seues opinions al llibre sobre el perfil de la religió en aquells moments històrics.

En fi, amics i amigues de la Cotorra, avui està a Tavernes un bon fill, un amic predilecte: Vicent D. Palomares, del carrer Sant Benet, i això és el que demanaríem a les nostres autoritats, un reconeixement oficial com s’ha fet a altres persones que hagueren de marxar de casa, cas de Josep Monleón, per poder deixar el nom de Tavernes i la Valldigna ben alt, o han treballat ací com el benvolgut mestre Arnau. Esperem com se sol dir, que “algú moga fitxa”, com en el seu dia es faça amb Rafael Chirbes, per exemple.

Un Beso y una Flor (III)

El nostre col·laborador en temes musicals, i més en concret, sobre Ivan i el programa "Un Beso y una Flor" ens ha enviat aquest comentari.

El darrer programa no el vaig acabar de vore. Sólament vaig poder aguantar els primers quatre enfrontaments, mai tan ben dit. D'inici ja vaig entendre els valors que anaven a imposar, bàsicament aquells que normalment volen uns centres sense ciudadania. Vaja començament per a una reflexió sobre el companyerisme, la convivencia artistica, l'ajuda mutua… ! En fi que l'home es un llop per al home, ja ho deia Nietchze, perà per això estaven els valors de l'educació i la cultura, allò que queda en la persona quan ha estat educada.
¡Quina vergonya haver d'explicar als meus fills que allò que estava fent eixe xiquet d'Aielo, tan bon poble, no era el que corresponia! No cal que parlem de les preferències, les manies, en fi, per a mi, un concurs de vergonya. Allò anava de mal en pitjor, ara tots eren malvats, o ho havien de ser. Un llop per a un altre llop, visca la llei de la selva!.
El millor per a mi Bertin. Quina cara, com s'ho passa i damunt " me pagan estos valencianos".
No oblideu que son diners publics i estan incumplint els objectius fundacionals de la TVV.
Anem al grà: El vestuari es va enriquir respecte al segon programa. La posada escènica de l'Ivan va ser molt bona. Va reclamar per a no repetir-se - per a bé – com ja li deia en la meua opinió basada en anys de treball al medi. En fi esperem vore'l en una cançò melódica.
Per a mi va bordar la tranquil·litat, i per a mostra un botó, quan en dues vegades el nostre amic Ivan va rodar el micro per l'aire. Això es diu control escènic. Esperem poder donar la nostra opinió quan no hi haja el moviment que li demana la musica que fins ara ha hagut de defensar.
Volem vore'l amb els gestos, amb mirades de domini de la càmera.
Amics, per actuar no cal ser bonic, cal donar espectacle. Sinó posariem models de passarel-la, com fa TVV, llevant periodistes per a posar telebarbis, al més pur estil d'Italia. Fa poc que estiguerem a Italia, i us puc dir que la TVV és una copia de la RAI i altres cadenes del Berlusconi. No sé si el nostre país volen que siga una còpia de la gent d'allí, espere que no.
I continue amb la meua. Els valencians i les valencianes no tenim cançons en valencià que puguen defensar els cantants de la terra.. Per al jurat que no només siga entendre l'anglés, el francés i l'italia…. que coneguen també tres cançons en valencià. Serà possible que un dia sentim cantar en valencià en un BESO Y UNA FLOR?
La pròxima entrega us contaré un secret, si deixen el model Nino Bravo, i passen com a mínim al de Juan Bau, que si que en va cantar algunes cançons en valencià I no diguem res de “Els Cinc Xics”.
En fi recordar, que la meua filla demanava vore i estar amb l'Ivan, que es va quedar tercer, i dir-vos que, encara que siga tapant-nos el nas per no saber on van els diners, cal enviar més missatges per a que continue essent el primer en sms i telefonades.
Sobre la necessitat de psicolegs quan acaben, ara pense que si els deuen necesitar, per les pressions dels anti-persones que dirigeixen un concurs de cançons, no una selva amb música.

Què s'ha fet de la subvenció?

La Cotorrra va denunciar fa uns dies la falta de neteja del riu Vaca, tot ple de canyes i malesa, i amb evident perill de taponaments si venien fortes pluges.
La contestació a la denuncia de la Cotorra va vindre fa uns dies en la premsa comarcal tant de part de l’alcalde valler, Manolo Vidal, com del responsable de la regidoria d’Agricultura, el senyor Mario Enguix, que s’espolsaven la responsabilitat i ho deixaven tot per a la Confederació.
Com que les coses de vegades no son com semblen, o si voleu, memòria o cames, us deixem aquest enllaç perquè pensem que deixa clar algunes coses:

http://www.lasprovincias.es/valencia/20090730/safor/tavernes-recibe-euros-para-20090730.html

I nosaltres preguntem: Què s’ha fet de la subvenció? En què s'han dedicat els 139.987 euros que parla Las Provincias per a netejar el riu, entre altres? Atenció: Ho diu Las Provincias, i a partir de la nota oficial de l'ajuntament.

I el deute augmenta.

El deute municipal, com si fos una bola de neu que cau per la muntanya nevada, segueix augmentant. El nostre govern municipal en el ple del dilluns passat, dia 5, aprovava la concertació de tres pòlisses per valor total de 2’2 milions d’euros. Les pòlisses són de 900.000, 700.000 i 600.000 euros i tot apunta a què el nostre govern ha dividit en tres la quantitat final tres perquè així els bancs ho tinguen més fácil, ja que no cal que un sol banc atorgue les tres.
La primera, la de 900.000 euros, són per a pagar el 30% que a l’ajuntament li correspon avançar del Pla Zapatero i les altres per anar pagant. No cal ni dir que la firma de pòlisses suposa igualment el pagament d’interessos.
Suma i segueix…

Més val tard que no mai

Més val tard que no mai. Al final sembla que tindrem la pista poliesportiva del Camp de Futbol. Almenys les obres ja sembla van de bo, encara que avui dijous, estava la porta ben tancada i ningú hi treballava.
La construcció de la “pista polisportiva zona oest” són 128.000 euros d’inversió, dins del Pla Zapatero, i segons es va comentar fa mesos, hauria d’estar acabada a setembre tot coincidint amb l’inici de les activitats esportives dels xiquets i escolars. De fet, abans de l’estiu les competicions i altres activitats es van acabar abans d’hora per tal de començar-la.
Així semblava que anava bé la planificació i des de maig a setembre, amb temps de sobra, però… ens ha tornat a agafar el bou, potser perquè a l’estiu tot el món viu… i no s’ha fet res.
Però tot està bé si tot acaba bé: fa uns dies, les obres s’han représ i segurament abans de Nadal estarà la pista acabada. I això segur, perquè per eixe temps han d’estar totes les obres del Pla Zapatero acabades. I si els xiquets i escolars perden uns mesos d’ús, no passa res. Tot siga per la millora de les instal·lacions.

Sobre el cas Gurtel, Camps i altres

El grup municipal del Bloc ens ha remés aquest enllaç per si considerem convenient publicar-lo.
Suposem que hi haurà molts lectors nostres que el llegiran amb interés i atenció:

http://www.elpais.com:80/articulo/Comunidad/Valenciana/Autogobierno/regeneracion/democratica/elpepuespval/20091008elpval_5/Tes