Per a què volem que facen inversions si després no les cuidem?

¿Per a què volem que l’Ajuntament faça inversions, canvie les casetes i les infraestructures del servei de vigilància de platja si després som els mateixos vallers i valleres els primers que no les cuidem i les fem malbé? És una d’eixes preguntes que la gent diu “del milió”, però que no ens les faríem si alguna gent no demostrara el poc – per no dir gens- sentit cívic i educació que té. I damunt sense pensar que les destrosses i les reparacións ixen dels impostos que tots paguem, o siga de la butxaca de tots.

Avui de matí , al final de la platja de la Goleta, en l’eixida a la mar que hi ha en la zona esportiva, l’escala o posta de vigilància estava a terra, completament tombada. I no cal ni dir que no es cau a soles. Algú o alguns sembla ser que s’han divertit la nit passada tirant-la a terra, i el que és pitjor i com es pot vore en el requadre dalt a la dreta de la fotografia, damunt li han trencat un graó de l’escala. Una vegada més el mobiliari urbà ve a ser qui paga la falta de civisme, el gamberrisme i la poca educació de la gent.

I no és l’únic que es veia a la zona abans de la neteja: restes de sopars, capses de menjar ràpid i envasos de begudes deixades arreu, quan a escasses passes tenien la seua paperera. Després venen les queixes de si el poble està brut, si hi ha això o allò enmig del carrer, al costat o damunt dels bancs públics o en les zones enjardinades.

 
Els papers, les bosses, els envasos de begudes... no estan allí, no hi apareixen perquè sí. Tan simple com és posar-ho tot dins d’una bossa i llançar-ho als contenidors! No és més net qui més neteja, se sol dir, sinó aquell que no embruta. 

-

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: El crepuscle de la ideologia

Alguna persona de Tavernes, o més d’una, pot arribar a pensar que hi ha alguna “ xapussa” en veure com un suposadament socialista, un exregidor del PSOE de Tavernes, advocat com és el senyor Elena, siga qui defense en aquest cas al grup popular i a la senyora Karina Vercher després de la fallida moció de censura contra el govern de l’Ajuntament de Tavernes que formen Compromís i el PSOE. 

Aquest desgavell ideològic, com si el PP no tinguera advocats, ve determinat per aprofitar un lletrat regidor socialista en la passada legislatura, perquè vaja contra els acords del que rsera el seu propi partit. Ens confirmen, després d'algunes notícies confuses al respecte, que ja no està militant. Per tant, no tenim ara mateix un altre cas Karina, en allò que representaria un transfuguisme ideològic. 

¿No els sembla complicat el tema ? ¿O podríem pensar com és la dreta de marrullera? ¿No tenen més recursos que buscar un nou advocat exsocialista ? 

“Hem d’atendre a tots els que reclamen els nostres serveis” sol dir-se en aquests casos. I cal també entendre que de vegades aquestes persones, els nous advocats, són solament comercials d’altres despatxos de lletrats, que són els que finalment defensen el dia del juí als demandants. Això sí, cobren per cada cas que els porten. 

Ara de coincidències anem. El senyor Elena porta dos casos contra l’alcalde Jordi Joan. Un el de la denuncia sobre l’agressió que va rebre d’un regidor de Favara, i el segon aquest de la moció de censura després del transfuguisme de la regidora elegida dins d’EUPV, i expulsada del seu partit. 

És parla i és comenta d’altres personatges de la vida pública vallera que treballen de “comercial” per a aquests “buffets”. Ens comenten que és una forma normal de començar a treballar i sobre tot si un és nou titulat en l’advocacia. Aquest cas, per al senyor Elena, li pot resultar molt propagandístic a nivell professional, però la defensa que fa del PP i de Karina Vercher és també alhora un atac frontal a la ideologia que suposadament tenia i defensava quan era regidor socialista de la ciutat.

-

Demà dilluns dia 1 comencen a l’Ajuntament les pràctiques formatives de “la Dipu et beca”

Un total de 28 estudiants universitaris comencen demà les pràctiques formatives en l’Ajuntament de Tavernes, pràctiques que es realitzaran al llarg dels mesos de juliol i agost, dins del programa “La Dipu et Beca” de la Diputació de València al qual s’ha acollit el nostre Ajuntament. 

Els estudiants estan cobert per assegurances i cadascú rep una beca de 500 euros al mes, un total de 1000 euros per la totalitat de les pràctiques. El programa està dirigit a jóvens majors de 18 anys, de nacionalitat espanyola, i que cursen algun dels ensenyaments oficials de cicles formatius de formació professional o ensenyaments universitaris oficials de grau, diplomatura o llicenciatura o màster oficial impartit per les universitats. 

Els 28 becaris s’han distribuït en les següents àrees d’activitat municipal:
Medi ambient 2
Activitats físiques i esportives 2
Secretariat i finances 6
Assessoria de gestió econòmica 1
Assessoria jurídica 2
Documentació 2
Turisme 3
Manteniment elèctric 2
Enginyeria industrial 1
Servicis socioculturals i joventut 1
Sanitat 4
Educació 2 

-

La Conselleria d’Educació reacciona davant l’anunciada reunió de les bandes i Compromís amb el ministre Wert i pacta a úlitma hora una reunió trilateral

Joan Baldoví: "Ens alegrem que la consellera Català per fi es recorde de les societats musicals"

El president de la federació de societats musicals (FSM), Josep Francesc Almeria, es va quedar amb els bitllets de l'AVE a Madrid amb la mà . Ell, i el diputat de Compromís en el Congrés dels Diputats, Joan Baldoví, anaven a reunir-se amb el ministre Wert per reclamar que la música siga assignatura troncal del sistema educatiu.

La reunió s'anul·lava a última hora perquè la Conselleria d'Educació, que no havia tingut cap interès abans, va cridar al president de la FSM per a avortar la reunió amb Baldoví, de Compromís, com a intermediari. Això era massa per al PP: donar llargues a la FSM i que ara Compromís abanderara les peticions de la FSM.

La Conselleria d’Educació va proposar a Almeria anul·lar la reunió i, a canvi, convocar una altra per al mes de juliol a tres bandes: el ministre Wert, la consellera d'Educació María José Català, i el president de la federació de bandes, cosa que aquest va acceptar en entendre que era un pas endavant en estar presents les Administracions que decidiran el futur de l'ensenyament musical.

Baldoví ha considerat un èxit que la cita amb WERT haja fet reaccionar a la Generalitat Valenciana. “Ens alegrem que la consellera Català per fi es recorde de les societats musicals i convoque una reunió amb el ministre que pot ser profitosa", ha afirmat el diputat de Compromís. 

Almeria per la seua banda ha agraït a Baldovi “la seua col·laboració i el suport a les esmenes de la FSM" i "la seua altura política" en acceptar anul·lar la reunió de Madrid.

El excap de policia de Tavernes, Ginés Ortega, va cobrar 1217 euros de demés en hores extres entre el 2009 al 2011. Les hores del 2008 no es contemplen per haver prescrit el cobrament de més.

Una sentencia de la jutgessa María Jesús Guijarro Nadal, del jutjat del contenciós-administratiu nº 7 de Valencia i contra la qual no hi ha recurs, condemna a l’excap de la policia local a tornar 1217’53 euros procedent de cobrar un euro més per hora extra treballada entre el 2009 i el 2011, havent quedat fora les hores fetes del 2008 per haver prescrit segons la Llei General Tributària.

Un decret del 10 d’octubre del 2012 del regidor de personal, Evarist Sansaloni, confirmava l’error i el pagament de més tant a l’excap de policia com a altres funcionaris i sol·licitava a Intervenció l’inici de l’expedient de resolució per tornar les quantitats de més. Segons s’ha indicat, Ginés Ortega hauria estat cobrant un euro més per hora extra, cosa que no passava amb la resta dels agents.

L’excap de policia va recorrer judicialment el decret i fonamentava en la seua defensa que el preu en les hores extraordinàries “depende de la aplicación de una serie de acuerdos que no se identifican” i argumentant també que el que es pretenía “es imponerle una sanción encubierta dada las malas relaciones entre las partes”, alhora que considerava que era “un agravio comparativo el hecho de que la devolución sólo se le ha pedido a él y no al resto de la plantilla de Policía Local”.

Segons les nostres noticies això no seria cert perquè els funcionaris afectats pel cobrament de més haurien ja tornat les quantitats corresponents i l’únic que va recórrer per la via judicial el decret del regidor va ser l’excap de la policia.

Els arguments de Ginés Ortega han estat rebutjats per la jutgessa, que ha desestimat el recurs. L’implicat afirma en la premsa d’avui que desconeixia cobrar de més per hores extraordinàries, un fet bastant rar perquè és difícil que en quatre anys no haja comprovat la seua nòmina, i hores extres segons tenim entés en té anotades quasi tots els mesos. Els diners ja estan tornats en haver-se li descomptat de la nòmina.

Així, i sense entrar en detalls, algunes de les hores extraordinàries computades entre el 2009 i el 2011, segons les nostres noticies, serien les corresponents a reunions del Projecte Iceberg (maig del 2011) i que va suposar un cobrament important a l’excap, o altres com reunions de les falles amb oficials, volta a peu, controls de la nit de Sant Joan.

-

L’Ajuntament ha adequat les instal·lacions esportives del Parc del Nord de la platja

Estat d'abans i després de l'actuació d'una porteria

La Regidoria d’Esports que dirigeix el regidor Josep LLàcer ha adequat les instal·lacions esportives del Parc del Nord de la platja de Tavernes per tal que eixe espai estiga en condicions per acollir totes les activitats esportives previstes per als mesos de juliol i agost. 

 

A més d’aquestes activitats, els nombrosos usuaris particulars que fan ús de les pistes esportives de forma habitual fora de les diferents competicions esportives, podran disposar de tots els seus elements en perfecte estat i amb les màximes garanties de seguretat. Les actuacions s’han realitzat en les instal·lacions i en l’equipament esportiu.

-

ARTICLE D'OPINIÓ: Trilerisme polític

En general, la sort com la felicitat se la busca cadascú; una cosa semblat pasa als governs. Més enllà de la manipulació legal dels diferents sistemes electorals, sempre allunyant-se el més possible de la democràcia real, amb tot aquell discurs de fer majories en pro de la governabilitat i l'estabilitat. En fi, tot un plantejament que amb el que ha passat ens demostra la falsedat del sistema i qui són els qui han eixit guanyant. Encara que en gran mesura, els qui ens governen són un fidel reflex d'una bona part de la societat. 

I açò explica que el PP en les passades eleccions autonòmiques portara uns set imputats en les seues llistes i que, amb alguns silencis de mitjans de comunicació, guanyaren les eleccions. I ara resulta que el nombre d'imputats segueix augmentant i comencen per tirar l'últim, sense tocar-ne a cap més. 

Clar que hi ha fidelitats electorals a prova de bomba. I és que perquè aquest sistema de rojos i blaus siga creïble i funcione, es necessita molta teatralizació i ser un expert en l'art del trilerisme. Anem a pams. Hi ha coses sagrades com la Constitució, però si els caps diuen que cal modificar alguna cosa pel bé de la banca, perdó dels ciutadans, el PSOE i el PP en un plis plas i a l'agost, ho fan. 

Ara bé, diuen que els acords són pel bé de la societat, encara que la factura la pague només una part, mentre una altra, privilegiada es queda amb les ajudes. L'últim episodi del PSOE amb les preferents és magnífic, com si ells no saberen res de l'assumpte. Governaven, legislaven i es reunien amb els banquers, però ara volen ser la punta de llança dels preferentistes. 

Llàstima que no adoptaren aquesta actitud quan ocupaven el govern. En definitiva, es tracta de fer veure que dos partits que en el substancial han governat igual, no són el mateix, encara que els fets diguen que sí. 

I és que no hi ha més cec que qui no vol veure. Just ara, quan diuen que ja es veuen brots verds i, encara que siga en diferit, arriba la recuperació. Serà per a alguns. La majoria, ni ens n'assabentem. 

Pere Mayor 

President de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco