Ahir celebrarem la VIIa edició del Dia Internacional de la traducció (DIT)

Un any més, i com ja ho férem en els anteriors, ahir vam celebrar a la Casa de la Cultura de Tavernes la setena edició del “Dia Internacional de la traducció”, organitzat per l’escriptora i traductora vallera Encarna Sant Celoni i Verger en col·laboració amb la regidoria de Cultura de l'Ajuntament que presideix la regidora Encar Mifsud.

La poetessa Encarna Sant Celoni, entre Encarna Sansaloni (esquerra) cronista oficial i Encarna Mifsud (dreta) regidora de Cultura de Compromís.

Enguany s'ha volgut destacar especialment el treball dels qui fan versions de belles i famoses cançons, tot traduint-les al valencià per fer-nos-les més entenedores. 

Una tasca sempre difícil i meritòria la de traslladar un text escrit originàriament en una llengua a una altra, però a més el treball de qui tradueix cançons és encara més complicat i feixuc perquè, a més de respectar el sentit de la lletra original, cal que aquesta s’ajuste a la mesura de la melodia i al ritme de la partitura musical. 

Encarna Sant Celoni ha començat l’acte amb la lectura d’un text que ella mateixa ha escrit a propòsit per a l’ocasió, conjuntament amb la doctora i traductora Margarida Castells. Hi ha destacat aquest mèrit dels traductors de les lletres de les cançons, així com d’altres aspectes ben interessants. Si voleu llegir aquest manifest, o recordar-lo de nou els qui hem assistit, ho podrem fer en aquest enllaç.

Tot seguit, diverses agrupacions de veus locals han interpretat una sèrie de cançons, les quals han fet gaudir bona cosa el nombrós públic present a la sala. 

  

La primera actuació ha servit perquè debutara el magnífic sextet "Sis ... Màaambo!" que va cantar dues precioses versions seues: “Tu vas fent l’americà”, a partir de la cançó “Tu vuò fà l’americano”  i “Xicotiuiua Serenata”, a partir de “Picolíssima serenata”, totes dues de l’italià Renato Carosone. 

Després el grup de música folk  "L’Ajunt de la Bota" va interpretar versions seues en valencià de dues cançons molt conegudes: “Bel·la ciao”, la cançó dels partisans italians, d’autor desconegut que ha estat traduïda al català per Claudio Gabriel Sanna., i “Lili Marlen” de Hans Leip, que fou cantada en el seu dia per Lale Andersen, mentre la versió en la nostra llengua és de Feliu Formosa. "L'Ajunt de la Bota" va fer l'adaptació, conjuntament amb Encarna Sant Celoni,  de les dues cançons que cantaren.

  

També el "Cor de l’Escola d’Adults Bolomor",  dirigit per Ximo Mifsud,  va posar veu a “L’estaca” de Lluís Llach, “Bon dia” d’Els Pets i la versió en valencià de la cançó “All I have to do is dream”, del duo americà Everly Brothers, que ells han titulat “Somnis”.

Finalment la "Coral Marinyén", sota la direcció de Fran Lledó, van interpretar “Idoia izango zen”, popular al País Basc, del cantautor Mikel Laboa, “No puedo estar sin ti” de Rosana i la versió que el duo català Filferro va fer de la famosa cançó de Leonard Cohen titulada “Al·leluia”.

EL SOL IX PER A TOTS: Heteronomia versus autonomia, per Jaume Talens

 Joan Fuster: "Reivindiqueu sempre el dret a canviar d'opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics".

Ahir parlava amb un bon company què era el contrari d'autonomia. I no és res més que allò que intenten confondre amb centralisme els nous autoritaris del moment, quan apliquen tots els mals de la realitat pròpia i externa de la política a l'estat.

Doncs bé, la paraula contrària a autonomia, és HETERONOMIA. El seu significat explica la realitat... Significa que no sóc independent, que m'obliguen a fer coses que jo no desitge fer i que, a la vegada, lamente haver fet. I  si estiguera en possessió de les meues facultats, si jo fora realment jo, no ho estaria fent.

L'HETERONOMIA significa, per tant, que estem sotmesos,  som esclaus de factors sobre els quals no tenim cap domini.

Autonomia  és, com sabeu, el contrari: actues per la teua voluntat, no actués per la voluntat d'altres. Autonomia, significa, a més, aconseguir que en una terra no operen forces hostils de les quals no en sóc responsable i ho fan al caprici inclús d'un tirà o un sistema insensible al meu autogovern.

Sempre que hi haja elecció en condicions d'autonomia pròpia, sense ingerències, direm que hem elegit. I per suposat, podrem tornar a elegir de nou.

Per tant Compromís, com a col.lectiu amb estructura legal, som i hem estat autònoms en elegir. I anem amb gent de Madrid i d'altres zones de l'estat espanyol. Sabem que hi ha territoris a l'Estat on estan  aplicant-los l'HETERONOMIA, en sentit autoritari. I cal ser solidaris ja que moltes lleis tampoc nosaltres podem aplicar-les com a valencians. (Els valencians som necessaris per defensar una autonomia real.) 

Bon dia,  però essent autònoms i podent decidir.

Jaume Talens

El fiscal valler de Medi Ambient, Antonio Vercher, premiat per l'ONU per la defensa de la capa d'ozó

Antonio Vercher, Fiscal de Medi Ambiente i Urbanisme, es troba entre els guardonats per l'ONU amb un premi per la defensa de la capa d'ozó dins de la reunió celebrada entre diversos països europeus i d'Àsia Central a Kiev (Ucraïna) per valorar el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient. Fotografia: Antonio Vercher és el tercer començant per la dreta.

L'organització va entregar el premi de Medi Ambient a la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme, guardó que va recollir el fiscal valler  Antonio Vercher.

L'ONU reconeix així la tasca de la Fiscalia que compta amb fiscals especialitzats en tot el territori espanyol coordinats pel valler La unitat de fiscalia que coordina Vercher participa també de forma activa en la Xarxa Europea de Fiscals per al Medi Ambient, E.N.P.E. (European Network of Prosecutors for the Environment), una associació destinada a promoure un enfocament unitari a l'hora de processar els delictes ambientals en tota Europa.

Entre els diferents grups de treball internacionals on està present hi ha el grup de contaminació de l'aire, on s'analitzen els diversos problemes processals derivats de l'incompliment de les lleis d'emissions industrials a la atmosfera, així com les legislacions en matèria de risc d'accidents en tota Europa.

Canvis pròxims del sentit de circulació als carrers Sant Josep, Sant Pere i Metge Grau

La circulació dels carrers Sant Josep,  Sant Pere, Metge Grau (tram de Carnisseria a carrer Carme) es modificar els pròxims dies com a resultat de la conversió de la Plaça Major en plaça de vianants i tancada al pas de vehicles. 

Les modificacions, segons la nota remesa als veïns/veïnes per la regidoria de Seguretat Ciutadana, respon a la millora en la circulació de vehicles per facilitar les eixides i accessos a la zona centre de la població.

Aquests són els canvis, tal com hem pogut llegir en la nota:

 

Carrer Sant Josep:  Canvi   de  sentit  des  del  carrer Barranc  fins  al carrer de la Divina Aurora per tal de permetre una eixida més  ràpida a la CV-50  des del centre. Facilitarà més opcions d'estacionament, evitant  embussos  i donarà major seguretat  en  els accessos  a l'escola  i església. Cal recordar que a l'encreuament amb  el carrer Divina  Aurora s'ha  habilitat  una  zona  d'estacionament  i futura zona d'oci.

Carrer Sant Pere:  Canvi de sentit arribant des del carrer de  la  Divina Aurora  fins  al  carrer de l Santíssim  Crist. Això facilitarà un  accés  directe a la zona  centre amb opcions, a l'altura del carrer Barranc,  d'accedir  a la part alta  de  la  població o  al centre  directament. Cal recordar que s 'ha habilitat  una  zona  d'estacionament  a  l'entrada  del  carrer  accedint des del carrer de la Divina Aurora, que disposa d’accés  per a vianants fins el carrer Sant Josep.

Carrer del Metge Grau:  Canvi de sentit des del carrer de la Carnisseria pel tall de la circulació a la Plaça Major. Es facilita l'accés a la part alta de la població.

La nota oficial enviada per l’Ajuntament indica que qualsevol dubte, aclariment o suggeriment es faça per escrit.

Els alumnes del taller "Labora" milloren els jardins de l'Avinguda de Malta

Els alumnes del taller "Labora" efectuen treballs de millora dels murets de l'Avinguda de Malta que tenen com a objectiu recuperar la part est de la zona enjardinada del passeig central, amb una actuació que pretén igualment que les pluges no arrosseguen al mig del carrer la terra de les jardineres.

Tal com es pot apreciar en les fotografies, l'alumnat està construint un muret de pedra reglada tot al llarg de la jardinera lateral est de l'Avinguda de Malta, amb la qual cosa una vegada estiga acabada es podrà reomplir de terra i plantar-se amb especies ornamentals.

En aquest lloc la jardinera seguia un pendent cap al carrer, amb la qual cosa les pluges arrossegaven la terra per damunt la vorera i anava a parar enmig del carrer, omplint de fang la zona de pas dels vehicles. Aquesta situació es corregirà ara amb aquest muret que executen els alumnes del taller.

 

Cal recordar que, tal com vam informar el passar juny, la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, que dirigeix el conseller de Compromís, Rafael Climent, ha via concedit a Tavernes una subvenció a Tavernes de 267.610 euros, per poder continuar en la tasca duta des de feia dos anys per diversos tallers formatius en la nostra ciutat.

Els programes formatius que s'hi realitzen, tenen una part teòrica de formació i una pràctica que es dedica a obres diverses de millora en els espais públics i urbans de Tavernes, amb la qual cosa adquireixen experiència laboral, cosa que sempre ajuda en la inserció en el món del treball.

Recordem que en la passada legislatura, aquest joves executaren la transformació a zona accessible de diversos passos de vianants, entre els qual cal citar tota la zona al voltant de Correus, zona del carrer Vergeret, Alfàndec i actuacions en les zones de pas de l'IES la Valldigna.

Caminar per salut, per una ciutat més saludable i amb menys contaminació.

Caminar, fer trajectes a peu,  és la manera més natural que té el ser humà per desplaçar-se i hauria de ser per tant el principal, aquell que tots hauríem d’usar diàriament.

Gastar les soles de les sabates, en lloc de gasolina i pneumàtics de vehicles per desplaçar-nos per Tavernes, a més de lluitar contra la contaminació, contra les emissions de CO2 que estan enverinant el planeta, és també una forma de viure saludable, d’autoajudar-nos a millorar la salut, nostra i la de tot el veïnat, de promoure l’exercici físic... aquell eslògan de qui mou les cames mou el cor, amb tots els avantatges que comporta, és cada dia més una necessitat.

A més, caminar pels carrers de Tavernes té altres avantatges de caràcter social perquè permet recuperar relacions amb veïns i veïnes. No és el mateix estar a soles, dins del vehicle, que caminar pel carrer i poder xerrar amb amics, companys i veïnat, simplement pel fet de caminar. Per fer una comparació, és el mateix cas del xiquet que juga sempre a soles en l’habitació front al que ix al carrer i juga amb amics.

Caminar a peu és trobar-nos amb històries locals, amb els nostres amics, amb la arquitectura, la història .... en definitiva és també assaborir l’essència del nostre poble perquè, quan caminem, és aleshores quan ens adonem de detalls locals en els quals mai no havíem caigut.  

 

El fet de posar-nos dempeus i caminar, fa milions d’anys, va ser encetar el camí evolutiu de la humanitat, va ser una de les fites que ens va transformar d’homínids a humans. Continuem-la.

El govern municipal vol sumar Tavernes a la filosofia de centenars i centenars de localitats, cada dia més, que recuperen espais per als veïns i veïnes, un espai que se’ls torna després de què, amb el pas del temps, els vehicles havien guanyat als vianants. Fer una ciutat per als vianants és fer també una ciutat més humana, més saludable, més lliure de contaminació, més compromesa amb la lluita pel nostre planeta.

La recepta que es vol usar a Tavernes ni és nova ni novedosa, és la que usen centenars de ciutats en tota Europa: recuperar una part de l’espai urbà que ara tenen els vehicles, sobre tot en la zona centre, la històrica, allà on el trànsit és més conflictiu, i donar-lo als ciutadans perquè el gaudesquen. Aconseguir uns espais segurs, saludables i més lliures de contaminació. Espais on els menuts juguen i omplin de rialles l'espai urbà.

Cal canviar de mentalitat, començar a vore que les ciutats són per als seus habitants i no només per als vehicles.I això no hauria de ser qüestió política, sinó de salut, de lluitar per una ciutat més saludable, més lliure de contaminació... pel planeta.