L'Ajuntament finança el conveni amb ASAEM (malalts mentals) amb la baixa del Conveni Associació de Jubilats

 

El ple municipal, amb l'abstenció del PP, va aprovar la proposta de l'alcaldia que donava de baixa 1.500 euros del conveni amb l'Associació l'Associació de Jubilats i Pensionistes local  per finançar amb eixos diners el conveni amb l'Associació ASAEM (Associació de la Safor a Malats Mentals). 

La proposta va motivar que la portaveu del PP, Eva Palomares, preguntarà el perquè d'eixa baixa a la UDP, a la qual cosa va respondre la regidora Bo Chover, responsable de Serveis Socials dient que "la subvenció no es dóna de baixa,  nosaltres estem encara acabant de concretar temes susceptibles de conveniar i estem en reunions amb ells. Com encara no hem arribat a cap acord, hem vist la necessitat de que l'associació ASAEM, que imaginem la coneixeran, treballa amb malalts mentals, i que ajuda als familiars i als malalts en la falta de recursos que tenen en la conciliació familiar i en la millora de vida d'aquestes persones. Simplement això".

Explicació que l'alcaldessa, Lara Romero, va matisar indicant que "eixes reunions amb la UDP no tenen perquè inferir tampoc amb l'objecte. L'objecte ha d'estat clar, perquè qualsevol subvenció que ix de l'Ajuntament ha d'estat correctament motivada, amb un import que vaja amb correspondència de la necessitat". 

 

Fragment del document de la proposta d'alcaldia

La UDP no vol "suggeriments" sobre els actes a fer amb la subvenció del conveni

L'explicació no ha convençut a la UDP que, a preguntes nostres, en primer lloc ha recordat que ells encara no han firmat el conveni i que l'import promés és de 4.500 euros. Confirmen que hi ha hagut reunions, sense cap acord, amb un desencontre per la finalitat i dedicació de la subvenció, i també que ja fa més d'un mes que no s'han représ unes reunions on han intervingut tant la regidora com l'alcaldessa. Això si, deixen clar que la UDP sí que vol la subvenció, però sense que ningú els diga en què o quins actes se l'han de gastar.

Tal com vam informar quan la firma de convenis, l'associació, que compta amb 1.200 afiliats, vol dedicar la subvenció a actes o actuacions que beneficien els associats, sense altres implicacions, una circumstància que ja deixaren clara el passat més de març.

La UDP recorda i afirma que és independent, sense implicació política alguna, i a l'hora d'acceptar firmar el conveni ha de tindre clar si hi ha condicionants que poden afectar la pròpia programació d'actes, perquè -remarquen- el seu objectiu és el benefici dels socis. 

En resum, la UPD vol la subvenció, però també vol ser lliures per decidir a quins actes per a socis/sòcies la destinen, sense haver d'acceptar suggeriments, com organitzar un berenar gratuït en el pavelló multiusos del Vergeret on puguen assistir els socis i també els ciutadans de Tavernes que vulguen, i que siga un acte que rendibilitzen altres.

 

L'Alumnat de pintura del Taller d'Ocupació inicia els treballs de pintura dels centres públics de primària

 

L’alumnat de l’especialitat de Pintura del Taller d’Ocupació "Millorem Tavernes VI", com ha estat una constant en la passada legislatura, ha començat a realitzar treballs de pintura dels centres escolars, iniciant les tasques pel CEIP Alfàndec.

​Els treballs serveixen per millorar aules, escales, zones comunes, pati, tot en el que és una preparació dels centres de cara al pròxim curs escolar 2024-2025. Les imatges que publiquem permeten comprovar els treballs que efectuen els alumnes en aquest primer centre, al qual seguiran la resta de centres públics de primaria de la ciutat.

 

 

 

 

El Taller d'Ocupació de "Millorem Tavernes VI", depenent de l'àrea de Foment que dirigeix i es responsabilitat de Josep Llàcer, de Compromís, tal com ens ha dit el regidor "actua en els centres educatius de Tavernes, i els alumnes del taller són conscient de la importància del seu treball, perquè en pintar i millorar aules, passadissos, patis, o siga els espais bàsics on es desenvolupa l'educació dels nostres fills i filles en els centres educatius, aporten també el seu gra d’arena a la tasca sempre fonamental d'educar-los-hi, a més de complir un dels objectius del taller: millorar els espais públics de la ciutat".

 

 

 

 

Aquests treballs en els centres educatius contribueixen a que estiguem més nets, siguen més saludables, alhora que creen les condicions que faciliten el treball de l’alumnat i el professorat dels centres.

És temps de mosquits, de tot tipus, el comú i el tigre: consells i mètodes per evitar les picades

 

 

El canvi climàtic fa que els mosquits troben en les altes temperatures i els canvis en les pluges les millors condicions per a la reproducció. I amb major calor tenim una temporada de mosquits més llarga, de primavera a tardor.

Els tolls d'aigua de pluja i la calor són ideals per als mosquits i espècies com el mosquit tigre (Aedes albopictus), que ha expandit la distribució per Europa, Itàlia i l'est d'Espanya majorment. Aquests mosquits són transmissors de malalties com el dengue, la febre del Nil i el chikungunya, que poden tindre conseqüències greus per a la salut.

La protecció és prioritària i en el mercat trobem solucions, des de les mosquiteres fins a aparells amb sons suposadament desagradables per als mosquits. Quins funcionen millor?

 

 

 Protecció física contra els mosquits

A boqueta nit els mosquits estan més actius, la mànega llarga i calcetins pot salvar-nos de moltes picades. A casa, les xarxes mosquiteras sobre el llit proporcionen una barrera física que impedeix el seu pas mentre dormim i afavoreixen la ventilació. Les mosquiteras en portes i finestres prevenen l'entrada de mosquits a casa, i molts models es poden retirar fàcilment a l'hivern quan no són necessaris.

Existeix a la venda roba protectora, útil en països on els mosquits per les malalties que transmeten són un problema greu. És roba de mànega llarga, lleugera i tractada amb permetrina, un repel·lent dels mosquits.

Un mètode de lluita és un simple ventilador. Els mosquits no són grans voladors, i no superen el corrent d'aire i el ventilador engegat els mantindrà allunyats.

   

Repel·lents químics contra els mosquits

Inclouen productes químics però també productes naturals i derivats de naturals. El DEET és dels més efectius i duradors, proporciona entre 4 i 8 hores de protecció, segun la seua concentració. És més car, però la relació cost/eficàcia és més alta, encara que té l'inconvenient que pot causar irritació en la pell en algunes persones i no es recomana per a bebés menors de 2 mesos.

La icaridina és un altre ingredient dels repel·lents, amb duració fins a 7 hores. La icaridina és inodora i no resulta greixosa, és de menys irritació cutània que el DEET i no danya els teixits sintètics ni els plàstics. La permetrina s'utilitza per a tractar roba i mosquiteres, és molt efectiva i duradora, fins i tot després de diverses rentades.

Els olis essencials, com l'eucaliptus llima i la citronel·la, són de protecció moderada i menys duradors, un parell d'hores. Són una opció més natural però de menor eficàcia enfront dels repel·lents sintètics.

 

Paranys per a mosquits

Els mosquits se senten atrets per la llum, però si ens localitzen és perquè detecten el CO₂ que expulsem en respirar. Per això els paranys per a mosquits són de dos tipus: paranys de CO₂ i paranys de llum ultraviolada.

Els paranys de CO₂ són molt efectives en àrees tancades, no a l'aire lliure. Emeten dolls de CO₂ per a atraure als mosquits, que són aspirats a l'interior del parany. Són eficaços, però cars.

Els paranys de llum ultraviolada són més barats. Tenen uns llums blavosos, amb raigs ultraviolats per a atraure als mosquits i matar-los en una xarxa electrificada. Però al final són més eficaços en altres insectes voladors que en els mosquits. Es poden usar en exteriors.

 

Repel·lents d'ultrasons

Les polseres, clauers o dispositius endollables prometen espantar als mosquits amb ultrasons amb la teoria que eixes freqüències són desagradables per als mosquits femella, els que piquen. Eixos aparells són tirar els diners. Els estudis científic demostren que els ultrasons no són efectius per a repel·lir mosquits ni per a disminuir les picades.

Si els mosquits ja ens han picat, un poc d'amoníac dissolt en aigua pot alleujar les molèsties.

El CEIP Magraner rep el premi "A punt" al millor curtmetratge valencià per “Acció-Reacció" en la 39 edició del festival "CINEMAJOVE"

 

El CEIP Magraner ha vist premiat el seu curtmetratge “Acció-Reacció"  a la 39 edició del festival "CINEMAJOVE" en la categoria de "Premi A punt" al millor curtmetratge valencià.

 El dijous dia 27 de juny, els alumnes i professors del centre es van desplaçar a València per assistir al  festival "CINEMAJOVE" en haver-se seleccionat els dos curts del centre “Acció-Reacció" i  “Viruzombie" de les companyies infantils (formades per alumnes del centre) "CIPEMA" i  "CINQUEMA B". En les sessions van visionar els curts fets per centres de Jaén, Tenerife i el Cabanyal de València. El divendres, dia 28 de juny, van tornar a l’entrega dels premis amb la gran alegria que havien guanyat el premi “A Punt” al millor curtmetratge en valencià de la seua categoria.

 

 

Des del curs curs passat el CEIP Magraner té engegades dues companyies de cinema al centre, CIPEMA I CINQUEMA B, amb el treball de totes dues dirigides pel professor Benjamí Garzon. Les dues companyies treballen la fotografia, els tipus de pla, els angles, la il·luminació i vam fer molts exercicis per a agafar “soltura” i després de conéixer el precine i algunes de les il·lusions òptiques, van començar a treballar i imitar la feina dels germans Lumière “El regador regat”, i la màgia de George Méliès fent els trucatges d’escala, substitució, sobreimpressió i croma, tot amb apps a la tauleta, en cinema mut i en blanc i negre.

 

L'experiència s'ha dut enguany a la televisió de l’escola, TELEMAGRANER, que ha informat dels treballs fets a totes les classes a les famílies del centre i també hem treballat la figura de Segon de Chomón i la seua tècnica d’animació, utilitzant la stop-motion, s'han fet molts exercicis i curts molt ben fets, 100% fets pel centres, que hi ha penjats al web.

La nostra enhorabona pel premi i pel treball. I el nostre agraïment per remetre'ns la informació.

 

De l'exili del centre

De l'exili del centre


II

El conte del paradís ens concerneix i en realitat, com en el cas del cinema dominant envers l’ "estatut de territorialitat", no fem més que intents per a tornar a l’essència mitjançant l’adulteració del centre. Un bastard que ens barreja a tots, uns més iguals que altres, i en aquest construir-nos el nosaltres centrat torna a començar amb les exclusions. Centre de bastards que reneguen del seu origen i li neguen a l'altre centrar-se i adulterar-se. Per què no una degeneració de centres en perpètua constel·lació? Perquè la condició de possibilitat de l'existència del centre és l'existència d'aquests altres bastards. Tenir-los allunyats d'ell en la seua alteritat ostensiva o reduïts a res, com la pols li permet al centre d’ésser en la seva Identitat Indiferent, però gens Desmenjat. 

 

Frankenstein - Edison

 

El cinema també va expulsar els seus bastards. Ho va fer amb Méliès i el seu concepte de cinema de fira, màgic i fantàstic, d’hipertextos i intertextos multiplicant-se com notes musicals enfrontades a cares balladores que sabien mirar i veure, i en aquesta pràctica radicava el seu saber. Ho va fer amb Lumière i el seu concepte ‘realista’ del cinema. Fins i tot podríem dir que ho va fer amb Edison, un gran bastard, i la seua imaginaria creació de vida, un Frankenstein de somnis. Ho va fer amb tots aquells que proposaven un text discursiu i va acollir només a aquells que el varen fer relat. Va Expulsar del seu si a aquells que volien saber i va conservar als seus endins als qui podien assumir en la seva representació que, en el seu deliri imaginari, li treien al text les respostes precises a les seves justes preguntes. Però només això, res més. El centrat de l'espectador en la imatge i el centrat de la pròpia imatge van convertir en cec d'orella a l'espectador, que, en la seva alienació, gaudia de les dues línies d'acció i penetració proposades pel sistema de Representació: la posada en escena i la posada en sèrie. Homogeni i coherent, aquest sistema proposa la Identificació en el plànol paradigmàtic i la Continuïtat en el plànol sintagmàtic. Identificació i Continuïtat, més d’allò meu allí en això que em centra i que segueix creixent-me i creixent-se. Més d’allò idèntic a mi en continu frenesí. Finalment, les dues línies possibles (una més delirant, l'altra més racional) es van fondre en el que ha estat anomenant-se Sistema Clàssic, abans MRI (Model de Representació Institucional). Al preu caríssim de nombroses exclusions i a canvi d'incloure/construir un consumidor massiu que permeti la pervivència en el seu si del mateix. Nombroses Maneres de Representació es van quedar en el camí i cada dia més ordre mundial un únic (hegemònic) Model va sobreviure, i d'ell se’n diu que escriu la Història del Cinema. Però, quina Història? Potser la del creixement perpetuo de l'Idèntic i el Continuo que em deixa ser en la meua mateixtitat* un imbècil? A Griffith, per exemple, abans pare i patriarca del cinema, ara se li nega el pa i la sal. En comptes de centrar-se en Griffith hauríem de centrar-nos en alguna cosa així com ara la Manera de Representació Griffithiana, i veuríem com ni va ser sublim abans, ni ara rebuig.

 

Griffith amb barret en el rodatge d'Intolerancia

No hi ha cap cosa a escombrar excepte el centre. Cap al centre es va conduir el ramat i va ser exterminat. Cap al bosc de grèvols es van dirigir multitud d'opcions, i allí van ser sistematitzades, jerarquitzades, catalogades, serialitzades, estandarditzades, normativitzades, verticalitzades, estudiades i anul·lades. Moltíssimes. Unes altres, menors i sense representar cap risc per al centre, van sobreviure en la seva perifèria. Va haver-hi fins i tot qui va pensar d’adquirir i assumir aquell centre i domesticar-lo, convertir-lo en altra cosa, però el pes de la seva buidor li va deixar fredes les mans i aquest li va caure trencat als peus després de provar fortuna per una de les seves línies. Aquest va ser el cas del model analític constructiu del muntatge soviètic. En general, el Cinema, la seva història i la seva pràctica, ha estat això, la del centrat i rentat d'allò altre per escriure. Hi ha hagut intents de re-centrat i re-rentats (centrifugats també) amb determinats autors en l'exili, però centrats, del centre, en un intent de re-essencialitzar-los no se sap de quin diferent d'altra cosa. Així per exemple, la Història del Cinema Espanyol, escriptura del primordial des del centre putrefacte. Però també l'intent autoral de Cahiers du Cinéma, perquè ningú se sentís ofès en la bugaderia. I altres històries, la de la seva estètica, centrada en les grans obres, en la distància o proximitat amb què el cinema era capaç de re-reproduir vida, amb art o en carn viva, en la basada en els grans autors, grans moviments, grans escoles. Tot és gran focalitzat des del centre. 

 

Jean Luc Gottard

Ara acaba de publicar-se altra Història (Històries) del Cinema, proposta per un d’aquells a qui en la seva vaga novetat li van permetre al cinema ser altra cosa distinta. Aquesta li retorna al cinema i a la seva escriptura allò que el Sistema Clàssic els havia llevat: la capacitat de tornar a veure i escoltar. Al cinema, ser altre distint de l'invisible narrador que tant fil transparent va usar en la seva construcció, després de tants anys presentant-se com versemblant i veritable, gran mentider, ara se li permet mostrar-se com el que és: construcció retòrica ben evident (vegin-se les marques de cotxe que apareixen en les persecucions de Ronin). A l'espectador, així, se li permet sortir de l'imaginari sorollós i potser, com l'home clàssic, aprendre a separar paraules i coses. Operació de descentrat necessària, encara que mai suficient, per a poder començar a controlar tanta mancança com vam trobar en la relació film/espectador. És un text, el de Jean-Luc Godard, fascinant i al mateix temps reparador. Es proposa de "fer justícia" parcialment i en la mesura de les seves possibilitats, davant tantes paraules equivocades, mastodòntiques i merlins mesetaris. És un text per a ser vist i escoltat en una pantalla. Es retorna així al text les coses que li van ser arrabassades per feroços centrats. Resitua al lector/espectador, no en aquell feliç imaginari ficcional central on era possible jugar a ser herois, sinó en l'espai límit textualitzat de la interpretació. En el marge de la pantalla/pàgina, perquè en l'interior d'aquesta hi ha tant de signe que és impossible habitar-la. Expulsat així del seu interior, exiliat del centre d'aquest espai, al seu torn exili del centre, l'espectador pot tornar a mirar i veure el que un dia fos l'artefacte. Per a veure cal situar-se fora del centre.

Josep Franco i Giner

Oratge per a avui: començarem juliol amb pluges i tempestes

 

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha publicat avís taronja per a les comarques de Castelló i groc per a les comarques de València i nord d'Alacant per a avui dilluns per pluges que poden aconseguir acumulats de 20 litres per metre quadrat en una hora amb presència de tempestes, tant en el litoral com a l'interior.

Avui és el primer dia de juliol, inici oficial de la temporada alta de l'estiu, i se'ns presenta amb una previsió de cels coberts i tempestes, principalment al matí. Una situació de poca durada perquè es confia que a partir de les primeres hores de la vesprada torne a lluir el sol, amb alguns intervals ennuvolats en el litoral del País Valencià.