Dia 11 de setembre: 30 anys de la inundació pel desbordament del riu Vaca

Una imatge del Passeig Colon front la plaça del futbol sobre les 3 de la vesprada

 

Sembla com si fos ahir però el pròxim dia11 de farà ja 30 anys de la inundació de Tavernes pel desbordament del riu Vaca. Era dimecres de festes del poble, i eixa data de l'11 de setembre s'ha fet molt coneguda a banda de ser la Diada de Catalunya pel colp d’Estat del dictador Pinochet contra el president Allende a Xile l'any 1973, o l'atac de les Torres Bessones als Estats Units fa 21 anys i, fins i tot a ca nostra, l'atemptat amb bomba a Joan Fuster el 1981 (per cert, mai no es van saber o no es van voler saber els autors)

Els fets segurament, molts dels vallers i valleres que ara estan en la quarantena o menys anys no els recorden perquè eren molt menuts. Avui és el moment de recordar aquell episodi de la història col·lectiva vallera i, sobre tot, perquè tot el que es va dir i parlar de solucions que hi arribarien des de l'Estat, no se n'ha complert cap.

 
L’11 de setembre del 1996 els mars del cel es van precipitar sobre Tavernes de manera com mai no ho havien fet. Hi ha constància històrica, tradició oral majorment, de grans avingudes sobre el casc urbà des de Les Creues, i per evitar-los es va construir el mur de defensa, però una inundació com aquella no tenia cap antecedent històric.

Una vista aèria (amb més 1 metre d'aigua) de la fira de festes

Aquell dia com hem dit era dimecres, Tavernes estava en festes majors i resultaven molt deslluïdes perquè des del diumenge que plovia. El concent de les bandes de Música de diumenge ja es va haver de suspendre, de fet, tot es va suspendre pel fort ruixat que va continuar dilluns i dimarts, i que es va acréixer com mai no s’havia vist durant la nit i la matinada del dimarts i el dimecres.

I quant va ploure? Realment no se sap. Es calcula que les pluges podrien haver superat els 900 litres, tot i que a Tavernes s'acumularen 520 litres la matinada i matí eixe 11 de setembre. Era una DANA (aleshores només s'usava l'expressió gota freta) centrada damunt de la Valldigna, i plovent a bots i barrals sobre la conca del Vaca. El Vaca, el Malet, el Vadell, l’Ull del Bou, el Clot de la Font, la Fontarda, Bolomor... duien aigua com ningú mai no recordava.

 

Adossats del final del Passeig Colom

Voltants del CEIP Alfàndec

 

Er sobre les 11 del mati quan l’aigua saltava per damunt del pont de riu a l’Ombria i començava a desbordar en els llindars del poble. Tot i això, el riu ja havia desbordat abans d'arribar el nucli urbà, per la zona d'Envasos Grau, i l’aigua corria pel Passeig Lepanto i en poques hores, el casc urbà comprés entre la carretera i el riu era.... com un riu més!.

Tota la part baixa del poble era un riu de color marró, amb aigües que arrossegaven fang, canyes, bidons, molts troncs que venien d'Envasos Grau i fins i tot en el poble arrosegava els turismes, sobre tot els aparcats al final del Passeig Colom. Va ser la zona mes castigada i el nivell va arribar als 1’80 metres i més en alguns punts.

Eren Festes del Poble però les escoles, amb un horari diferent de l'actual, no havien iniciat encara les classes. I això va ser de molta sort, perquè amb les aules plenes de xiquets i xiquetes s'haurien viscut amb seguretat moment d’angoixa i de gran complicació, car és normal que els pares haguessen volgut entrar per dins del corrent per endur-se els fills. I no sabem que hauria pogut passar..

 

Final del Passeig Colom

 

Al CEIP Alfàndec , el més afectat per la ubicació, només hi havia el professorat, molts dels quals es trobaren rodejats d'aigua a les classes i els seus vehicles, com tants de veïns aparcats al carrer o les cotxeres, completament anegats i molts ja només serviren per a ferralla.

L’aigua, com se sol dir, corria cavallera fins l’AP-7 que va tindre efecte barrera i hi va formar com una mena de reclosa gegantina d’aigua que va inundar la carretera de Borderia i El Teularet, afectant les fàbriques. Fins i tot Tavernes va quedar incomunicada unes hores i envoltada per una mar d’aigua fangosa.

Tot això esdevenia a la zona plana del poble, mentre des de les Crues es precipitaven els barrancs plens a vessar, com a grans cataractes, cap a la ciutat, saltant el mur de defensa i arribant les pedres arrossegades dins de les cases, mentre en alguns carrers (Sant Josep) els antics barrancs canalitzats que corrien per davall rebentaven i omplien d’aigua les cases.

Plaça del futbol i destrosses en la fira

 

Va ser només unes hores. A les cinc de la vesprada, la mar d’aigua procedent del Vaca havia creuat Tavernes en sentit oest-est omplint de destrucció i fang, sobre tot molt de fang, les cases i baixos.

La fira instal·lada als voltants del Passeig Colom, majorment on ara hi ha el pavelló cobert, va ser completament arrasada. La força de l'aigua va ser tal que fins i tots els cotxets de xoc foren arrossegats fins al Camí Gandia.

 

Ho podeu vore en el vídeo que gravarem aquell dia i que està penjat a youtube 

 

 

 

Han passat 30 anys i tot està igual

El dia 11 farà 30 anys. Governava la Generalitat el PP  i a Madrid governava el Sr. Aznar, també del PP, i promeses i alguna que altra visita institucional les hagueren com la permeabilització de l’AP7, canalització del Vaca, millores en el llit del riu....., res de res després de 30 anys s'ha executat i el riu Vaca continua igual que abans, amb l’afegit que ara tenim el Vergeret construït en zona inundable, i en constant perill si hi ha un desbordament.

 

La canalització i millora del Vaca entre Simat i Xeraco s’han quedat en un no res perquè el projecte que havia d'executar l'entitat estatal ACUAMED va ser paralitzat en la fase d'adjudicació a finals del 2011 i després finalment (any 2015) totalment descartat. 

Avui 20 anys anys després Tavernes continua en perill i mirant el cel cada vegada que AEMET anuncia una DANA sobre el nostre territori. 

 

 

Espeleòlegs de Tavernes troben noves restes arqueològiques en una cova desconeguda de la Valldigna

Sala principal: La Catedral

Els membres de la secció d’espeleologia del Centre Excursionista de Tavernes (CETV) així com del Grup Muntanya Valldigna (GMV) han convertit les muntanyes de la comarca en un autèntic territori d’exploració els darrers anys. La tasca, centrada en la localització i catalogació de coves, avencs, abrics i altres cavitats del territori, els ha portat a descobrir espais que, malgrat trobar-se relativament a prop de zones habitades, havien romàs ocults durant dècades.

 El fruit més important ha estat el descobriment d’una cavitat, fins ara desconeguda, que els mateixos espeleòlegs han batejat amb el nom de «La Catedral» per les seues extraordinàries dimensions i la grandiositat de la sala principal.

 La descoberta es va produir després de nombroses eixides de camp i d’un treball d’exploració especialment exigent. La zona, coberta per una vegetació molt densa i amb importants desnivells, va obligar els exploradors a superar pendents, passos complicats i trams que dificultaven enormement l’accés. Eixa dificultat podria explicar que la cavitat haja romàs desconeguda i, aparentment, intacta durant tant de temps. Un accés més fàcil i que les persones que la usarien farien no ha estat localitzat durant les exploracions realitzades.

Reunió per comentar les troballes

Una entrada estreta dona pas  a un petit corredor que, de manera  sobtada, s’obri  a una gran sala. És aquest canvi radical d’escala el que va donar origen al nom de La Catedral. Les primeres tasques de topografia  han permés  determinar  les  principals dades  espeleomètriques de la cavitat: un desenvolupament de 175 metres i una profunditat màxima de -16 metres.  Però és especialment significativa la magnitud  de la seua  sala  principal. L’espai conegut com La Catedral presenta un volum de 10.341 metres cúbics, una dimensió que ajuda a comprendre el perquè del nom amb què els seus  descobridors han volgut batejar aquesta espectacular formació subterrània.

Aquestes dades han estat obtingudes en el procés  de topografia de la cavitat, una tasca que ha permés documentar amb precisió el seu recorregut i les seues principals formes i dimensions. Però la descoberta ha requerit també  una  mirada  multidisciplinària, amb  la participació de l’espeleologia, l’arqueologia i la història.  La documentació de les  restes,  la seua contextualització i l’estudi  dels materials permeten abordar la cavitat no sols  des del punt de vista subterrani,  sinó també com un espai de valor arqueològic i històric.

L'entrada

Un conjunt arqueològic que posa  en valor la descoberta

 Durant les diferents jornades  d’exploració i documentació, els  membres  del  CETV  i del  GMV han  localitzat un conjunt de restes arqueològiques que aporten indicis clars  de la presència humana a la cavitat en diferents moments  de la història.

 Un dels  elements més  destacats és un enterrament  secundari en una zona interior de difícil accés, on es poden distingir les restes de diversos individus. Juntament amb les restes òssies s’han localitzat materials ceràmics i una destral que han estat objecte d’una primera valoració per part d’especialistes de la Universitat de València.

 

Boca de la gatera 33 cm. S'hi observa fragment de crani i estació usada per a la topografia

En aquest sentit, els passos seguits durant la descoberta han estat fonamentals. Les restes van ser documentades i fotografiades in situ pels arqueòlegs, abans de presentar-les posteriorment als  diferents  especialistes de  la  Universitat  de  València. Aquest  procediment  ha  permés conservar la informació  del context en què van aparéixer les peces i facilitar-ne una valoració científica posterior.

Les  primeres  valoracions  universitàries han  estat  especialment  significatives: la  ceràmica localitzada  ha  estat  catalogada  per  especialista  com a materials  de  l’edat  del  bronze de les terres valencianes.  La  destral s’integra  en  aquest   mateix  context  arqueològic. Per  tant,  ja  no  es  tracta únicament d’una  primera  hipòtesi  dels  exploradors, sinó  d’una  identificació  realitzada per especialistes de referència a partir de les peces recuperades i documentades.

Aquesta  constatació dona  una  dimensió especial a la  descoberta. Les  restes  localitzades permeten situar una part de l’activitat humana de La Catedral en un període prehistòric concret, l’edat del bronze, i converteixen  la cavitat en un espai  d’interés  arqueològic que haurà de ser estudiat amb profunditat.

Fragment de lluerna vidriada àrab

En diferents punts de la cavitat han aparegut restes  ceràmiques, que per la seva catalogació, pertanyen al període andalusí. Entre els materials identificats hi ha una lluerna i una pipa de saori, juntament amb altres fragments ceràmics repartits per diverses  estances.

 A aquests materials se sumen  les restes  de diverses  fogueres.  La seua  presència, juntament amb els materials abandonats en diferents punts de la cavitat, produeix una impressió especialment  suggeridora:   la  d’un  espai   que  podria   haver  estat   abandonat  de  manera precipitada. La sensació que transmeten  les restes  és la d’un lloc on l’activitat  humana  es va interrompre sobtadament i que, després, va quedar novament ocult a l’interior de la muntanya. Al mateix temps, la dificultat de l’accés actual  fa pensar que les persones que hi van entrar en el passat podrien haver utilitzat un altre itinerari, probablement més accessible, que encara no ha pogut ser localitzat pels espeleòlegs.

Escalada i exploració zona nord cavitat

Seguint les passes dels nostres avantpassats

Per als  espeleòlegs del CETV  i GMV, la descoberta representa  molt més  que la localització d’una   nova  cavitat.   Durant   anys   han  recorregut   les   muntanyes  de  la  Valldigna   seguint informacions, testimonis, documents antics  i indicis sobre possibles cavitats. Moltes d’aquestes  exploracions  han  acabat   simplement  amb   el  descobriment  d’un   nou  espai subterrani.  En aquest  cas, però, la cova ha conservat en el seu interior una part de la història humana del territori.

D’alguna  manera,   els   exploradors  senten   que   estan   seguint   les   passes  dels   nostres avantpassats. Cada resta,  cada  fragment ceràmic i cada  element  documentat contribueix  a reconstruir la història d’un territori que ha estat habitat i transitat durant milers d’anys.

La tasca multidisciplinària ha estat essencial al llarg de tot el procés. L’espeleologia ha permés localitzar, explorar i topografiar la cavitat; l’arqueologia ha documentat les restes in situ i n’ha preservat  el  context;  i la  perspectiva històrica contribueix  a  interpretar  les  diferents  fases

Remés