Santa Anna sou estimada
i digna de ser pregada:
la collita de tomaca
ens has dat esta vegada.
Simat celebra Santa Anna (coneguda amb l’afectuós nom de
Santanneta), en una festa que entremescla elements religiosos i populars del
veïnat, però sempre al voltant de la devoció a la santa.
Santa Anna era originalment una festa de barri, però ara hi
participa tot el poble. El carrer dedicat a la santa es decora i es pinta per a
l’ocasió i s’hi instal·len fanalets decoratius fins a les rodalies de la Font
Gran. El veïnat ho haurà preparat tot amb la màxima cura per a la festa.
La vesprada del dia d’abans de la festa gran, o siga el dia
de Sant Jaume, una romeria porta la imatge fins a la capelleta per a celebrar
la missa en honor a la santa. En acabar, en un carro engalanat es du fins a la
seua ermita, l’antiga mesquita de la Xara, on Santanneta passa la nit.
Eixa nit de Sant Jaume, els veïns del carrer de Santa Anna i
de les rodalies celebren des d’antic un sopar de germanor. Antigament, en
acabar el sopar s’organitzava una cercavila popular i els festers, acompanyats
pel dolçainer, recorrien els carrers de la barriada i saludaven el veïnat. La passejada
era prèvia a la revetlla a la Font Gran que cloïa la vetlada. Temps passats se
solien ballar les danses en acabar el sopar al so de la dolçaina i el tabalet.
Fa anys la diada de la santa, 26 de juliol, començava amb
una despertada on els festers i els joves feien un tomb per Simat mentre
llançaven coets i traques. Actualment aquesta manifestació festiva ha quedat en
el record després que, d’ençà dels principis dels anys 2000, la legislació
respecte a materials pirotècnics és més restrictiva.
El matí del pròxim diumenge, dia 26, serà el dia de Santa
Anna. Una romeria du el guió de la santa a l’ermita (l’antiga mesquita de Xara),
on s’hi celebra la missa, i es ballaran les danses. El petit porrat que s’hi
muntava ha estat substituït pel repartiment de begudes fresques que els festers
ofereixen als participants perquè es defensen de la calor.
Les danses han estat ballades exclusivament per les dones. Modernament
s’ha recuperat el vestit de «santannera»: falda de colors foscos decorada amb
motius florals, camisa blanca i espardenyes d’espart, amb el complement d’un
davantal i un mocador de pit negres vorejats amb puntes blanques.
També hi ha fixat el moment de la festa quan s’hi ballen: la
primera vegada el dia de Sant Jaume en acabar la missa de la capelleta i la
segona dansa és el mateix dia de Santa Anna, a l’esplanada de l’ermita en
acabar la missa. Després davant la casa del fester i a la porta de l’església
parroquial de Sant Miquel abans de la processó.
Els actes del matí acaben amb la romeria que trasllada la
imatge a l’església parroquial al so del tabal i la dolçaina, interpretats
habitualment pels germans Llorca, dolçainers de Simat, i a qui deu molt la recuperació de la festa. A la
vesprada se celebrarà la missa, el repartiment del pa beneït i posteriorment la
processó per tot Simat, amb un total contrast amb la primigènia, quan la imatge
era duta a muscles només pels carrers del barri.
Antigament, a la vesprada, hi havia «perols i cassoles», el
joc tradicional de trencar-los, al qual acudia tota la xicalla del poble amb la
il·lusió de ser un dels elegits per participar en la trencadissa. El perol de terrissa penjava d’una corda
mentre un dels menuts elegits, amb els ulls tapats i un gaiato a les mans,
provava una i altra vegada de trencar-lo mentre algun fester empentava la corda
que feia pujar, baixar o oscil·lar el perol. Quan després de molts intents
infructuosos, el colp del gaiato esclafia el perol, les llepolies queien a
terra i tot era un munt de cossos petits per a arreplegar-les. Ara no se’n fan,
però s’hi organitzen altres jocs i competicions per als menuts.
Les danses de Santa Anna de Simat
Segons les explicacions del dolçainer Pau Llorca, el mestre
de ball Xavier Raussell data les danses en el segle XVIII i van tindre vigència
plena a Simat fins als anys 30 del segle passat. En els anys foscos de la
postguerra les danses patiren una degradació i arribaren a l'extrem d'estar a
punt de desaparèixer, tal que a principis dels anys 80 les danses eren un fet
anecdòtic. És aleshores quan Maria la Cacauera va transmetre la melodia
principal al dolçainer Ernest Llorca.
En aquell moment, dècada dels anys 1980, es ballaven de
forma esporàdica: el dolçainer tocava i algunes dones es posaven a ballar. No
hi havia cap ritual preestablert i les balladores es movien de forma anàrquica
fent passos de dansa, passos de jota, passos inventats, ballant en parella però
també soles... I així va ser fins l’any 1997.
Eixe any, Maria Josep Escrihuela, jove amb vincles familiars
a Simat i que formava part de l’escola del Grup de Danses Alimara de València,
va iniciar una tasca d’investigació per tal de recuperar les danses populars
que romanien en la memòria de les dones més majors del poble. Va comptar amb
l’ajut de Xavier Raussell i alguns companys de l’escola d’Alimara, a més
d’Ernesto Llorca, per la part musical, i algunes dones del poble com Maria la
Cacauera, Luisa Toledo i la tia Aurora Mansanet per a la part del ball.
El treball - que se n’ix d’aquest article resum- ha permés
la seua recuperació i que la «Dansà a Santa Anna» haja arribat en el 2026 a la
seua vint-i-huitena edició.
Els goigs de Santa Anna
Cantar goigs és una de les tradicions més arrelades i
emotives de la devoció popular valenciana. Aquestes composicions poètiques i
musicals, nascudes per a lloar els moments de joia de la Mare de Déu i dels
sants, han esdevingut al llarg dels segles un autèntic tresor del nostre
patrimoni cultural.
Els “Goigs de Santa Anna” pateixen de l'absència històrica
d'una versió cantada en la nostra llengua i això quasi demanava a crits una
tasca de restitució literària que retornara a Simat el pols valencià d'aquesta
devoció secular.
Simat canta els goigs a santa Anna durant les celebracions d’aquests
dies, un text que probablement es fixaria en castellà fa més d’un segle, en el temps
que l’Ésglesia no permetia les expressions litúrgiques en la nostra llengua.
Hem traduït els goigs a la nostra llengua a partir de la versió
en castellà amb l'objectiu principal d’oferir un text lingüísticament genuí
sense alterar la memòria musical ni l'estructura de cant que el poble ha
mantingut viva de manera consuetudinària.
Durant el procés ens vam plantejar el dilema de si calia
readaptar els goigs a l'esquema clàssic de la mètrica valenciana (combinació ABBACC
en les cobles de sis versos) on els versos 5 i 6 formen un parell acoblat que enllaça amb
els dos versos finals de la trobada), però finalment vam optar no seguir el
classicisme valencià estricte per les següents raons tècniques:
1. 1.Respectar l'estructura original, perquè el text en
castellà presenta un esquema molt lligat a una melodia concreta on la rima del
darrer vers de cada cobla (el sisè) fa de nexe acústic fix amb el segon vers de la tornada.
2. 2.Facilitat per al cant popular, perquè l'objectiu
era que els goigs foren cantats amb la mateixa música. Mantindre l'esquema
original evitava qualsevol desquadre melòdic. El darrer vers actua com un
"avís" sonor intuïtiu per als cantors, permetent una transició neta i
natural des del primer vers.
El text està adaptat de manera estricta a la normativa de
l'AVL amb respecte a la mètrica tradicional valenciana dels heptasíl·labs i les
estructures de rima que demana el cant coral litúrgic. Al text del llibre
original, del qual hem extret aquest article, hi ha una explicació més
detallada del procés de traducció així com del significat de cada cobla.
Extracte-resum de dos capítols: el primer dedicat a la festa de Santa Anna i el segon als goigs de la Valldigna, del llibre en preparació d'edició "Festes i celebracions de la Valldigna" de Miquel Joan. Les imatges i l'orla dels goigs són també del llibre
