El consistori va celebrar ahir dilluns un plenari extraordinari i , a proposta de l’alcalde Jordi Joan, va aprovar iniciar els tràmits per a formalitzar un conflicte de competències amb l’Estat per tal de defendre l’autonomia local contra els articles de la Llei denominada “Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local” aprovada en el Congrés pel PP amb el vot en contra de la resta de partits.
En la pràctica, i després d’aprovar-ho el plenari d’anit, significa que Tavernes se suma als milers d’Ajuntaments de tot l’Estat per presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei aprovada en solitari pel PP. La llei es considerada com un atac en primera línia contra els Ajuntaments i la seua autonomia, i sobre tot per als municipis que com Tavernes no tenen 20.000 habitants, perquè els buida de contingut en moltes de les competències actuals, cas de Serveis Socials i Educació per exemple.
El debat va tindre poc de debat: el portaveu del PP es va limitar a llegir durant 20 minuts el “totxo” d’arguments del PP on per cert va dir que no estaven d’acord en molts dels articles aprovats, però votarien en contra de la proposta de l’alcaldia. Suposem que això serà la disciplina de partit: estem en contra, però votem allò que ens diuen o obliguen, i després demanem a l’Ajuntament que preste als veïns ajudes de tot tipus quan ahir estaven votant a favor perquè li lleven a l’Ajuntament totes les competències, cas per exemple les de l’àrea de Serveis Socials. Incomprensible, senyors del PP!
Llum Sansaloni, portaveu de Compromís-Bloc, va dir que votaria a favor de la proposta de l’alcaldia i va explicar que la llei es una conseqüència de les males polítiques de les Administracions estatals i autonòmiques i que ho paga la local i que l’eliminació de competències als ajuntaments farà que, per exemple, a Tavernes desapareguen Serveis Socials, o serveis educatius com l’Escola d’Adults de Bolomor i en altres pobles Escoles de Música Municipals, per exemple.
Carmen Canet, portaveu del PSOE, va fer un paral·lelisme entre el 23F i l’atac que estava rebent l’autonomia local, unes competències que recordava han costat molts anys de guanyar, i per tant votaria a favor de la proposta.
La regidora no adscrita, Karina Vercher, va dir que recolzava les polítiques d’esquerra i per tant votaria a favor de la proposta.
La proposta de l’alcaldia va comptar amb els vots a favor de Compromís-Bloc, PSOE i la regidora no adscrita amb la qual cosa s’aconseguia la majoria absoluta del consistori, cosa que per llei calia per poder-se unir a la demanda de la resta d’Ajuntaments.
Un poc d'història
Tots els partits de l'oposició en el Congrés de Diputats van signar un acord perquè 3.500 ajuntaments que representen a 15 milions d'habitants presenten un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Reforma Local del PP. És la primera vegada que s'utilitza aquest procediment arreplegat en la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional sota la denominació de Conflicte en Defensa de l'Autonomia Local.
La Llei Orgànica del Tribunal Constitucional estableix que la impugnació ha de comptar amb el suport mínim de la setena part dels ajuntaments espanyols, o siga 1.160 municipis i que representen com a mínim la sisena part de la població, sobre els 7’5 milions d'habitants.
Què implica la Reforma Local aprovada només pel PP?
1. La Reforma Local del PP desmantella la democràcia en els nostres pobles i ciutats i suposa canviar el model d'Estat per a acabar amb el municipalisme. Amb aquesta llei, Ajuntaments com els de Tavernes deixen de ser autònoms i el seu govern local serà un simple gestor del que dicten uns altres.
2. La Reforma Local torna els Ajuntaments a la tutela de l’Estat. El Govern del PP de Rajoy menysprea als Ajuntaments perquè no els considera part de l'Estat en igualtat amb les altres administracions.
3. La Reforma Local és un atac al model autonòmic perquè ignora les competències locals recollides en els estatuts d'autonomia. És la tàctica del PP per a centralitzar l'Estat i acabar amb l'Estat de les Autonomies.
4. La Reforma Local no respecta l'Autonomia Local ni els estatuts d'autonomia, reconeguts en la Constitució.
6. La Reforma Local intervé els Ajuntaments de menys de 20.000 habitants, cas de Tavernes, que passen a dependre d'una institució obsoleta com la Diputació. Les Entitats Locals Menors perden aqueixa consideració.
7. La Reforma Local privatitza els serveis públics municipals amb la fixació del "cost efectiu" pel Ministeri d'Hisenda. Els serveis socials no seran atesos pels Ajuntaments. La reforma afavoreix “la iniciativa econòmica privada” i el pagament del deute municipal estarà per damunt de qualsevol consideració política o social. Les privatitzacions i retallades de serveis públics municipals suposen la pèrdua de 200.000 llocs de treball, i precarietat i pèrdua de qualitat en els serveis
.
8. La Reforma Local és la recentralizació del funcionariat estatal, que en la seua funció de Secretaria, Intervenció i Tresoreria dependrà del govern central.
9. La Reforma Local aprova la insuficiència financera per a atendre a la ciutadania en la seua dimensió més social.
10. La Reforma Local és la desaparició dels serveis públics de qualitat.
11. La Reforma Local és acabar amb els Ajuntaments democràtics.
-
