ELECCIONS 22 DE MAIG - Compromís-Bloc: “El PP se’n recorda sols de les societats musicals quan vénen les eleccions”

 La Coalició Compromís s'ha reunit amb la directiva de la Federació de Societats Musicals i els ha assegurat que la coalició que lidera el Bloc " comparteix al 100% les seues reivindicacions i no és una cosa d'ara, perquè hem defensat sempre a les Corts la cultura valenciana, les escoles de música i les societats musicals davant les retallades d'un Consell que ha intentat acabar amb l'ensenyament musical en la nostra terra".

Va ser el diputat del Bloc Josep Maria Pañella, responsable d'Educació del grup ue Compromís de les Corts, qui va demanar, sense èxit, en les Corts que no es feren retallades a les subvencions a les societats musicals "i el PP va votar en contra i no sols això, després han tractat a les entitats musicals com si foren la falsa moneda perquè per a negociar han enviat a Blasco, a Miró, a Font de Mora i finalment s'ha quedat Castellano, que és el conseller que ha de coordinar els incendis i sembla que amb les societats musicals el Consell té un gran foc que no sap molt bé com apagar".

La coalicio Compromís ha declarat que el PP, "sols se'n recorda de Santa Bàrbara quan trona i de les societats musicals quan vénen les eleccions i per evitar manifestacions massives, però de complir promeses, res de res".

El diputat del Bloc ha aplaudit la tramitació de declaració de BIC per a les bandes de música, tema que ha comptat sempre amb el recolzament del Bloc i de Compromís, però ha dit que "arriba tard i en període electoral i per això ens preguntem què ha estat fent el PP en estos quatre anys".

Remés per Compromís-Bloc
-

Què vénen eleccions? El misteriós cas de la CV-50

 

La CV-50 (la nostra, la que patim i patirem sembla ser durant anys tots els dies) comença a Tavernes, en la unió de la N-332, i funciona com una especie de circumval·lació exterior de l'àrea de Valencia ciutat una vegada entres a les comarques de la Ribera Alta, La Foia de Bunyol i el Camp de Turia. S'acaba a la ciutat de LLíria després de passar per Alzira, L'Alcudia, Carlet, Llombai, Turís, Xiva, Xest i Villamarxant.

No cal dir, és cosa ben sabuda que des de fa anys i anys, es ve parlant de millores, ampliació, etc. Fins i tot de la famosa autovia pel mig de la Valldigna. És un tema recurrent, de temps d'eleccions fora de la Valldigna sobre tot, i que ací passa prou desapercebut, però no a altres comarques.

Com que venen eleccions, doncs.... de nou la CV-50! La Conselleria d'Infraestructures ara diu que estudiarà la viabilitat econòmica de construir la CV-50 per concessió, setze anys després que la duplicació es contemplara en el II Pla de Carreteres (1995-2002), que es tornara a incloure en el Pla d'Infraestructures Estratègiques (PIE) del 2004-2010 i també en el de 2010-2020.

Ahir mateix, s'iniciava la "informació pública de l'estudi de viabilitat econòmica i financera del contracte de concessió per a la construcció i explotació de la CV-50" en els dos trams: Xiva-Torís-LLombai i Llombai -L' Alcúdia.

Segur que l'anunci farà riure a més d'un vei de les comarques de la Ribera i la Foia de Bunyol que des de fa quinze anys escolten aquest tipus d'anuncis quan les eleccions estan prop. Només recordar el del 2006, quan el va fer el conseller d'Infraestructures, José Ramón García Antón i fins i tot el 2007 es van adjudicar les obres per a la construcció i explotació pel sistema del peatge a l'ombra de la CV-50 entre Benaguasil i l'A-3 a les empreses Dragados i Sedesa (aquesta última encara estava en mans de la família del vicepresident del Consell, Juan Cotino). Les obres ni s'han iniciat perquè les concessionàries han tingut importants problemes per aconseguir el finançament. 

I que és això del peatge a l'ombra? El sistema obliga a les empreses concessionàries a avançar el cost de la carretera i, després, cobrar en funció del nombre de vehicles que circulen per la carretera (com succeeix a la CV-35).

Però ara no circulen tants vehic les i les entitats financeres no veuen clar el negoci. La Conselleria d'Infraestructures vol licitar ara les concessions pel risc de disponibilitat (o siga l'empresa avança els diners i cobra un cànon anual sempre que mantinga la carretera en perfecte estat de revista).  El conseller diu que les concessions per a la CV-50 "ofereixen rendibilitats com a mínim del 10%", però caldrà vore que diu la banca.

Nosaltres si que ho diguem: vénen eleccions. Però en el cas nostre, i en allò que ens afecta, millor que ens deixen tranquils i ens obliden. Ja en tenim prou travessant-nos el poble - y lo que te rondaré, morena- sense circumval·lació perquè, damunt, ens travessen la Valldigna. 

-

Suma i segueix: Som una de les comunitats més afectades negativament per la desocupació

De nou, i suma i segueix, ens hem alçat com una de les comunitats estatals líders en la desocupació i destrucció de treball. L'index valencià arriba al 24'12% mentre que l'estatal es del 21, 29%.

L'atur a les terres valencianes ha pujat en 24.000 persones en el primer trimestre de l'any, una xifra que situa la taxa en la comunitat en el 24,12%  i eleva el nombre total de desocupats fins a les 599.900 persones, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) feta pública aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). 

 El  nombre d'aturats s'ha incrementat a Espanya en 213.500, de manera que la taxa d'atur en l'estat arriba  al 21,29%, quasi tres punts per davall de la taxa general valenciana. La taxa d'atur masculí s'ha situat en el 23,77 per cent en el primer trimestre del 2011, mentre la taxa de l'atur femení és del 24,54 per cent.

-

ELECCIONS 22 DE MAIG: EL BLOC I EL CENTRE DE DIA

 "Tavernes necessita un Centre de Dia per als major.s El Bloc impulsarà la seua construcció, amb els serveis que cal, per millorar la qualitat de vida dels nostres majors"

 

Jordi Juan, candidat a l'alcaldia per Bloc-Coalició Compromís, ha assegurat que des del govern municipal "impulsarem la construcció d'un Centre de Dia públic, a l’abast de la gent major de Tavernes i amb servei com assistència mèdica, animadors socioculturals i formadors per a desenvolupar tasques integradores".

 Jordi Juan ha d'assenyalar que els objectius del Bloc-Coalició Compromís són "fomentar la integració de la gent major, fer-la sentir veritablement útil per a la societat" a més de millorar la qualitat de vida de moltes de les persones de la tercera edat que per circumstàncies de treball dels seus familiars no poden rebre l’atenció que es mereixen. El Centre de Dia ha de servir també per promoure la interrelació entre la gent major i els joves i fins i tot, per fomentar el voluntariat social a Tavernes.

-

Els estudiants valencians suspenen en comprensió lectora i matemàtiques

Els alumnes de 15 i 16 anys dels últims cursos de l'ESO no assoleixen la puntuació mitjana en erudició dels adolescents dels països de l'OCDE, segons dades dels últims informes PISA. L'educació publica valenciana, com hem dit, està entre les de  la cua d'Espanya.

Els estudiants  valencians de 15 i 16 anys estan al furgó de cua nacional pel que fa a comprensió lectora, ciències i matemàtiques. Un estudi realitzat pel Gabinet d'Anàlisi Demoscòpic (GAD) per a la revista "Magisterio" conclou que els alumnes valencians se situen en el dotzè lloc d'Espanya i que suspendrien en realitzar una projecció de dades sobre la mitjana de punts de l'Informe PISA.

 

L'informe PISA és el programa internacional que avalua cada tres anys els coneixements i habilitats que han adquirit els joves dels països de l'OCDE per a participar en la societat del saber.

Aquest estudi ha demostrat una realitat que el govern de Francisco Camps sempre ha voltut amagar sobre l'ensenyament valencià. El govern valencià no ha volgut presentar-se a l'Informe PISA, com tampoc els governs d'Extremadura i Castella-la Manxa. No obstant això, després de comparar amb els l'Informe PISA d'anys precedents (2003, 2006 i 2009) les dades dels alumnes d'aquestes tres comunitats, es conclou que el coneixement dels estudiants valencians se situa en el dotzè lloc d'Espanya, el dels castellans manxecs en el tretzè i el dels extremenys en el quinzè.

Els estudiants valencians obtindrien en l'informe PISA un total de 477,6 punts en comprensió lectora. Això és 14,4 punts menys que els joves dels països de l'OCDE, on la mitjana és de 492 punts d'una avaluació es fa sobre una mitjana de 500 amb desviacions de 100. Quan a matemàtiques només els separa una diferència de 9 punts respecte a la nota obtinguda pels estudiants de la resta del món (de 487-496) ara en ciències l'abisme és de 20 punts (de 481-501).

-

ELECCIONS 22 DE MAIG: 100 dies tirats al fem (en queden 23)

La (pre)campanya del 22 de maig ha entrat en un procés perpetu d'hibernació que s'estén no només entre els partits polítics, sinò també en el panorama mediàtic.

"Sembla com si fos ahir..." que deia la Trinca, i ja han passat més de cent dies. Portem quasi quatre mesos, catorze setmanes en les quals no hem avançat… gens. Som al 29 d'abril, a 23 dies per a les eleccions autonòmiques i municipals, i realment el panorama no es massa diferent d'aquell 14 de gener. 

Fa mesos que semtim als nostres amics els polítics: en aquest temps se li pot donar la volta al marcador... prepareu-se per al que pot passar.... hi haurà sorpreses. I centenars de frases buides més d'eixes que, se sap de memòria tot polític amb ofici. 

Què ha passat fins ara? Res. Si alguna cosa, però canviar, ha canviat poc. El president de la Generalitat, Francisco Camps,  continua desaparegut i sembla que els demés han fet el mateix. Primer era per motius judicials, i ara, per qüestions mèdiques. Ara, algu puntualitzarà que sí que ha passat alguna cosa important: el Tribunal Superior de Justícia valencià investigarà també als qui li van regalar els vestits a Camps i els altres imputats per suborn. Però falta per saber si els jutjarà per separat o junts, que és el que de debò tindria conseqüències més greus per a l'esdevenir judicial del president.

De jutjats sembla que va la cosa. De moment han alleujat les esquenes del PSOE. Jorge Alarte, expert a visitar processons, es confirma després del cas Asunción com el candidat legítim dels socialistes a la presidència de la Generalitat.

Resulta curiós com s'han repartit els papers el secretari general i el portaveu del PSOE, Angel Luna. El primer és el conciliador, el que mostra la cara bonica dels socialistes, el que promet, el que alguns creuen que és una miqueta bla amb els de fora, però inflexible amb els de dins. El segon és el que denuncia, el que trau els colors al d'enfront abans que aquest entenga el que sent. El poli bo i el poli dolent, es diu en les pel·lícules americanes de sobretaula. 

Mentrestant Compromís-Bloc i EU lluiten contra les enquestes que són tan poc de fiar com fa quatre mesos. Anem a vore: Un sondeig telefònic de 400 persones entre cinc milions d'habitants, 600.000 d'ells en l'atur, i on l'enquestador no sap per quines sigles preguntar si ha d'anar més enllà del PP i el PSOE, és menys fiable que una predicció de la pitonisa Lola. Ara això si: a algú sempre li ve bé que eixos estudis traguen a Compromís fora de l'arc parlamentari i que li donen a EU un 5% pelat. O siga, que les enquestes caldra llegir-les el 22 de maig a la nit, davant del televisor.

Si algú esperava una campanya de nivell s'ha equivocat. Podem esperar alguna cosa dels grans actes de campanya. Tal volta vinga Mariano Rajoy a animar el cotarro (però no, que a Camps no el vol veure ni en pintura). O Rodriguez Zapatero vinga a alçar els ànims (home, però si està perquè l'animen a ell). O Cayo Lara, que ja ve prou sovint, a treure un raig d'esperança... Si les coses són així, quasi és millor que Morera no duga cap companyia.

-