I és que Madrid i el PP de Madrid ens vol als valencians... barbaritats!

¿Es burlarà dels valencians o del PP valencià?

El projecte de pressupostos del 2015 que ha presentat avui el "nostre amic", el ministre Montoro, torna deixar el País Valencià per davall de la mitjana d'inversió per capita a l'estat espanyol. 

El País Valencià rebrà 776 milions d'euros en inversions, el 6,9% del total estatal front a una població del 10% de l'estat. Aquesta xifra representa una mitjana d'inversió per habitant de 156 euros, una xifra molt lluny de la mitjana estatal, que es situa en els 242 euros. 

I altres que "paguen el pato" són Catalunya amb 145 euros per ciutadà i les Illes Balears que se situa com a la pitjor amb 124 euros. Sí, ja ho sabem. Esteu nerviosos i ja s'esteu preguntant ¿I quines són les de major inversió? I vosaltres que es cregueu? Doncs sí, Castella i Lleó que té una inversió de 669 euros per habitant i Galícia amb 504 euros, que són les que rebran la major inversió per part de l'estat per capità. 

Els pressupostos generals de l'estat espanyol de 2015 contemplen una reducció de la despesa d'un 3,2% i deixar-la en 129.060 milions d'euros, i un increment d'ingressos d'un 4,3%. Els territoris que més reben de l'estat percentualment (sense tindre en compte la població) són Andalusia (17,4%), Castella i Lleó (15,5%), i Galícia (12.3%). 

Ara vorem aquests dies pròxims que diu el nostre president Fabra, el que no pinta fava, sobre aquest números. Suposem que res, tornarà ell també "a fer el número" de callar i atorgar i ajupir-se una vegada més davant dels seus dirigents de Madrid. 

I el poble valencià ¿que?. Com deia La Trinca: "al poble que li donguin pel..... que ja té les conferències de Sant Vicens de Paul! que ací, podríem canviar la lletra per "que ja té imputats, Gurtels, Emarses, F1, visites del Papa, deute bestial de RTVV i el Palau de les Arts i de les Ciències". 

-

De molars i cranis

Algunes de les llars de Bolomor

Llegim avui a l'edició comarcal d'uns dels diaris provincials que l'equip de Bolomor està en plena campanya d'excavacions del jaciment. I que dissabte va haver una jornada de portes obertes, una activitat de la qual ací hem informat. 

La notícia en si no aporta res de nou al que s'ha dit en infinitat d'ocasions en els mitjans de comunicació. Realment és un refregit del que és massa sabut, però el que ens sorprén és com malgrat això hi ha una falta de rigor científic en la informació, subsanable amb una simple lectura de les dates que aporta la publicació "La Cova de Bolomor: 25 anys a la recerca del temps perdut", un volum descarregable en la web oficial de l'equip investigador.

I hem llegit "perles" del tipus: "En esta cueva, se han encontrado restos que dan una idea clara de cómo recolectaban y cazaban los hombres primitivos. Molares y cráneos han permitido conocer más sobre el Hombre Neanderthal que vivió en esta cueva".

Un dels fragments de parietal

Vaja, vaja, com que molars i cranis: Començarem per aclarir que cranis no se n'ha trobat cap. ¡Tant de bo se n'hagueren exhumat tres o quatre cranis complets! S'han trobat dos fragments de parietal, ni tan sols complets. 

I quant a molars, doncs sí: s'han trobat dos molars, però també dos canins i un fragment d'un peroné, dels quals no es diu res en la notícia. Però allò que ens deixa bocabadats és l'afirmació de la frase: "De hecho, los restos humanos más antiguos de la Comunitat han sido hallados en Bolomor. Fue un molar de niño que apareció en este yacimiento". 

¡Doncs no! La resta humana exhumada amb datació més antiga en el jaciment és un caní superior esquerre que té una edat entre 190.000 i 235.000 anys, mentre el molar esmentat, el primer que es va trobar, "només" té una edat de 125.000 anys.

Un caní, la resta humana més antiga de Bolomor

Però si Bolomor té un ressó, una importància a nivell mundial no és per les restes humanes, que realment hi ha poques (per ara), i en res comparables, per exemple, amb Atapuerca. Bolomor és important per allò que no té Atapuerca i que no tenen altres jaciments en el Món: una datació de l'ús del foc per l'home sobre els 228.000 anys. Un fet que ha permés que Bolomor fora enguany el motiu central d'una de les sales de la Bienal de Venècia, amb una reproducció enmig de la sala d'una de les llars del jaciment

.
I del foc de Bolomor, que ha estat causa i motiu de centenars i centenars d'articles en revistes científiques i es el que li dóna importància mundial, ni se'n parla ni se'n diu res. 

Com se sol dir "tot està en els llibres" I només calia acudir als llibres i informar-se, per poder retransmetre una bona i veraç informació als lectors. 

-

L'Agència Estatal de Metereologia avisa de la probabilitat de pluges per a demà dimarts i fins divendres.

L'Agència Estatal de Metereologia avisa de la possibilitat de pluges i tempestes en tot l'àrea mediterrània. Està previst que demà dimarts els fronts tormentosos s'estenguen per tota la costa mediterrània i s'aconsella a la població que estiga informada de l'evolució de l'oratge.
Aquests primers dies de la setmana tenim aire fred en nivells alts i unit a la massa d'aire mediterrània càlida i amb alt contingut d'humitat afavoreixen les condicions perquè es donen precipitacions intenses, en ocasions amb tempestes. 

Per a demà dimarts s'anuncia la possibilitat de precipitacions fortes en les zones litorals valencianes, i des del dimecres fins divendres es manté la possibilitat de precipitacions intenses i amb tempestes en el País Valencià.

Recomanacions que es fan:

Amb pluges intenses

 
- Si condueix, minore la velocitat, extreme les precaucions i no es detinga en zones que puguen acumular gran quantitats d'aigua. Circule per carreteres principals i autopistes.
- Mire on aparca. L'augment del nivell de les aigües pot danyar els vehicles aparcats en zones inundables i arrossegar-los.

Amb tempestes
- El perill per a les persones és en camp obert. En les ciutats també hi ha perill de caiguda de rajos, per la qual cosa és convenient col·locar-se prop dels edificis per a protegir-se. Si la tempesta li sorprèn en el camp, no córrega i romanga en llocs elevats, com els alts de muntanyes, crestes o divisòries. No es refugie sota els arbres i allunye's de filats i objectes metàl·lics.

Davant risc d'inundació
- Mantinga's informat per la ràdio i altres mitjans de comunicació de les prediccions meteorològiques i de l'estat de la situació.
- Si ha d'evacuar el seu domicili, trasllade els articles essencials als pisos més alts. Tanque les preses principals d'electricitat i gas i seguesca les instruccions de les autoritats.

-

Alexandre Escrivà Grau, de promesa a realitat musical

Els amants de la música, i els vallers en general, estem d’enhorabona. Alexandre Escrivà Grau (Tavernes, 1996) està consolidant-se com una de les promeses més sòlides de la interpretació musical a terres valencianes, fet que com és ben sabut equival a eixamplar-ne el radi considerar-lo de una de les més sòlides promeses a escala estatal. I això malgrat no haver acomplert encara els 18 anys.

Va començar els seus estudis musicals ben prompte, als vuit anys, a l’Escola de Música "Mestre Arnau" de Tavernes, amb Jose Luís Palomares com a professor en l’especialitat de clarinet fins el tercer curs de grau professional. El curs següent va ingressar al Conservatori "José Manuel Izquierdo" de Catarroja, sota la direcció d’Alberto Ferrer, professor amb el qual va finalitzar el grau professional. Justament aleshores, i en haver conclòs el Batxillerat a l’IES La Valldigna, va aconseguir entrar com a número 1 al Conservatori Superior "Joaquín Rodrigo" de València. En aquest cas, el seu professor d’instrument serà el prestigiós, i també valldignenc, Emilio Ferrando. No sols això, amb la mateixa posició haguera pogut entrar al Conservatori de Castelló. Els que han cursat estudis en aquestes institucions (i aquells altres que ho han intentat) entendran perfectament la dificultat que implica un accés doble com el que acabem d’esmentar. Quasi res porta el diari!

Alexandre Escrivà no sembla tindre mai prou en la seua carrera musical. A més d’haver rebut classes de perfeccionament amb professors de renom, ha participat en diversos cursos de formació. Un dels primers va ser "La música de cambra en el Clàssic Romàntic i el segle XX”, impartit pel professor Robert Silla. Posteriorment en vindrien altres, d’interpretació en especial, dirigits per professors com Enrique Pérez, Rafael Albert, José Cerveró, Carlos Lacruz, Eduard Raimundo, Rafael Climent, Juan Navarro o Jose Franch-Ballester. 

En Ia seua trajectòria, el 2012, amb tan sols quinze anys, va obtindre el segon premi en el "V Concurs de Jòvens Intèrprets" celebrat a Rotglà i Corberà. I aquesta setmana acaba d’aconseguir un dels més prestigiosos guardons musicals que es concedixen a escala autonòmica: el Premi Extraordinari de Final de Grau Professional de Música en l’especialitat de Vent-Fusta. Ha obtingut aquest premi després d’una dura competició celebrada entre el 23 i el 25 de setembre, en la qual han participat els músics joves més brillants de la Comunitat Valenciana, aquells que prèviament havien sigut guardonats amb els respectius premis finals locals de grau pertot arreu de la geografia valenciana. Alexandre va quedar en primer lloc després d’haver sigut qualificat amb la màxima nota en la prova d’interpretació instrumental, amb partitures de C. M. von Weber, Poulenc i A. Copland.

Però, com dèiem, aquest jove de Tavernes no sap el que significa aturar-se. En uns dies participarà en un del més famosos concursos internacionals de clarinet. En concret, des del 15 d’octubre, i acompanyat per sa mare, que sempre ha estat al seu costat, Alexandre viatjarà a Noci (Bari), Itàlia, on concursarà en el 10th International Clarinet Competition “Saverio Mercadante”. Hi interpretarà “Concertino” (de G. Donizzeti) i “Concerto” (de V. Bucchi) davant un jurat de primeríssima fila, conformat per Patrick Messina (França), Jan Jakub Bokun (Polònia), Luís Gomes (Portugal), i Paolo de Gaspari i Antonio Tinelli (Itàlia).

Per tot això, només ens resta felicitar aquesta jove promesa de la música pel que ha aconseguit fins ara i desitjar-li molta sort en tots els reptes que es propose encarar.

Enhorabona, Álex. Amb esforç i dedicació el futur és teu. Ànim i endavant!!!

-

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Si es manté l'actual política lingüística del PP, el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10 % en el 2050 .

Això ho assegura un estudi de Clara Miralles Vila, estudiant de física de la Universitat de València (UV) en un un treball de finalització de grau dirigit pel professor Manel Perucho basat en mètodes matemàtics.

L'estudi pren les dades aportades per les enquestes del Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) de la Generalitat Valenciana i la Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Clara Miralles ha emprat dos estudis matemàtics per a descriure la situació sociolingüística i de competència entre el valencià i el castellà en el nostre territori. El primer, el model de Abrams-Strogatz, considera un sistema format per dues llengües en competició: el valencià i el castellà en el nostre cas. El model afirma que el nombre de parlants de cada llengua està també determinat per un paràmetre d'atracció, és a dir, les oportunitats socials o econòmiques que ofereix als seus parlants. El model deixa clar que, en funció d'aquest desigual atractiu, una llengua desapareix sota la preponderància de l'altra. I no cal dir quina desapareix i quina es la que predomina.

El segon model, el de J. Mira i A. Parets, és una versió millorada de l'anterior, ja que supera els dos blocs lingüístics i incorpora un tercer grup de parlants: els bilingües. A més, prediu que el bilingüisme es mantindrà segons el grau de semblança d'atracció de les dues llengües que competeixen i el transvasament d'un parlant d'una llengua cap a l'altra sol passar per l'estat intermedi, el del bilingüisme, i serà més estable com més semblants siguen ambdues llengües en les oportunitats que ofereix al parlants.

Segons l'autora, les dades tractades en el treball mostren una clara tendència decreixent en l'ús del valencià, tendència que, segons les aproximacions del model, conduiria a la seua minorització i possible desaparició. L'autora afirma que qualsevol model és una simplificació de la realitat, però pot ser de gran utilitat a l'hora de predir situacions futures on es pot arribar si no es canvien els patrons vigents i es prenen mesures polítiques i socials adequades per a reconduir la situació.

En poques paraules: la situació lingüística de llengua clarament "de segona" ( o millor és de tercera?) que ha practicat el govern del PP durant 18 anys, amb polítiques en la seua contra fins arribar a signar la desaparició de RTVV, sense oblidar tots els programes i plans educatius de les conselleries i consellers del ram (Font de Mora, ara Català amb el seu decret del "trilingüisme...) deixen un panorama ben trist i complicat per la supervivència del valencià.

I encara sort que per al PP és un dels senyals importants, potser el més important, del poble valencià segons proclamen. Això si de practicar-la, ben poc. I sort, perquè si no ho arriba a ser, potser fins i tot el PP hauria prohibit parlar-lo i usar-lo o li hauria llevat la qualificació de "llengua cooficial", encara que tots sabem que per al PP això de "cooficial" i la consideració que té en l'Estatut, igual que l'article 2 de la Constitució, són simplement paraules que mai no es tradueixen en fets.

-

.