El Centre Excursionista organitza per al dissabte l'edició anual de la "Valldigna Extrem".

 

El CETV organitza la Valldigna Extrem aquest pròxim dissabte, dia 23 de novembre. Aquesta activitat és una marxa senderista no competitiva de 38 km i 1800 metres de desnivell. La Valldigna Extrem 2024  iniciarà el periple per les nostres muntanyes a les 7’00 hores del matí, en un recorregut de quasi tot el dia de durada i que, com sol passar en totes les edicions, segurament acabarà a últimes hores de la vesprada. 

L'itinerari s'ha marcat per llocs emblemàtics de la comarca valldignenca, i des de l'eixida prevista a la plaça Major els participants marxaran pel racó de Joana, font de la Granata, font de la Sangonera, pla del Barber, els Tossalets, barranc de Maluc, camí vell d'Alzira, Simat, font del Cirer, cova de les Malladetes, el Penalba, el pla de Santomas, la Cisterna i el sender de la Cadira, per tornar a la Major.

 Les inscripcions serà a les 6 hores i, com hem dit, l'eixida a les 7 hores des de la plaça Major. A hores d'ara ja són 230 els participants i es comptarà amb un gran nombre de voluntaris que es faran càrrec dels 5 avituallaments i acompanyament en tot l'itinerari.

La marxa està qualificada de "dificultat molt dura" per la distància i forts desnivells, però els marxadors podran gaudir de les espectaculars vistes de la Valldigna.

El CETV compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tavernes

REPORTATGE I IMATGES INÈDITES (1a PART): La inundació de la part baixa de Tavernes la nit i matinada del 18/19 octubre 2007, tan poc coneguda pels vallers

Entre la nit del dia 18 i la matinada del dia 19 la part baixa del casc urbà de Tavernes va patir una inundació del riu Vaca. Va afectar el passeig Colom i la urbanització del Vergeret, al CEIP Alfàndec i als baixos del casc urbà. Va ser a mitjan nit  i potser per això es desconeguda per molts vallers i valleres, que l'endemà s'alçaren del llit amb la sorpresa del que havia succeït. 

Publiquem ara una selecció de fotografies captades aquella nit l'endemà, quasi totes inèdites, junt a la cronologia dels fets.

Dia 18 - 17:50 hores.   Havia estat plovent tot el dia, però majorment, a mars, amb gran quantitat a les capçaleres del Vaca que, a eixes hores de la vesprada, presentava aquest aspecte. I s'esperava més pujada de nivell pel que se sabia de les pluges més enllà del nostre terme.

 

Dia 18 - 23: 45 hores. Durant la vesprada i fins eixa hora va ploure  amb gran intensitat a les capçaleres del Vaca. Ja s'intuïa el que anava a passar per tal com corria el riu, que anava augmentant el cabal fins al limit de desbordament. Al pont, s'acumulaven tones i tones de canyes que, vora a la mitja nit, obliguen a usar una màquina per traure-les

 

Dia 18 - 23: 45 a 00:00 hores. El Vaca comença a sobrepassar la mota, a eixir-se'n del seu llit  per la zona del Vergeret i entrava aigua i fang a la ciutat  per l'Avinguda de Malta i zones adjacents. Ho fa augmentant el nivell pels carrers a poc poc, però sense parar. 

 

Dia 19 - Entre les 00:00 i 02 hores.  El Vaca inunda el passeig Colom, tal com anava augmentant el seu nivell al pas per Tavernes. Malgrat això, a partir de mitja nit arribaven noticies esperançadores: havia parat de ploure a la capçalera i la pujada de nivell del riu era conseqüència de pluges d'hores passades. S'esperava que pujara un poc més abans d'iniciar el minvament de cabal però... el riu anava fent camí pel passeig Colom. 

 

La pujada del nivell del Vaca no va ser tan exagerat com el 11 de setembre del 1996. El pas de l'aigua pel poble va ser bastant ràpid, i es va notar més al final del passeig Colom, que és la zona més baixa. Al cap d'unes hores l'aigua quasi havia desaparegut del carrer, i s'acumulava al Camí Gandia. Això sí va deixar brutícia i fang. I faena, molta faena per netejar baixos, alguns propietaris ja començaren a traure aigua  eixa nit.

 

Continuarem en una 2a part amb els danys al CEIP Alfàndec i zona urbana així com als horts i camins del terme

Els ullals s'han recuperat gràcies a les pluges: Coneix els ullals que tenim a Tavernes

 

Les pluges que hem gaudit a la Valldigna aquests passats dies per la DANA a més de la recarrega d'aqüífers i neteja de les taronges, s’han plasmat en la millora ben evident que presenten els ullals, sobretot en “El Gran” i “Les Penyetes”, que formen el conjunt humit que trobem al costat de la carretera que du a la platja, al costat de la rodona que anomenem “Las Cinco Hermanas”. La pluja ha fet el seu paper, ha servit per eliminar el perill d'assecar-se que tenien el passat setembre després d'un any sense pluges i que havia afectat també els naixements i brolladors d'aigua de la Valldigna. 

 

 

1 de setembre del 2024

 

 

17 novembre 2024

 Però al costat de l'evident recuperació dels ullals per les pluges, hem de destacar que la zona d'oci que hi ha al voltant presenta un aspecte immillorable, gràcies també a l'atenció que li dediquen els serveis municipals de jardineria. Només un "però"... cal prestar atenció als panells informatius, reparar i millorar perquè no estan en massa bon estat, i desdiuen un paratge que està conceptuat com a "Sender Blau" dins de la Ruta dels Sentits, un sender mediambiental impulsat en les passades legislatures i que ha estat de sempre guardonat amb eixa distinció de "Sender Blau", pels seus valors mediambientals i ecològics.

 

 

 

Els ullals a Tavernes

Els ullals a Tavernes són una conseqüència de l'estructura tectònica de la Valldigna que obliga al subsistema hidrogeològic de la serra de les Agulles a presentar una orientació NO-SE en les aigües subterrànies. Aquestes s'aboquen a la plana costera i són les que majorment alimenten els ullals que podem trobar en el nostre terme.

Els ullals a la Valldigna s’ubiquen en la marjal de Tavernes, on podem trobar cinc ullals principals històrics. De nord a sud del nostre terme localitzem l’ullal del Passiego, l’ullal del Conill, l’ullal del Gat, l’ullal de les Penyetes, l’ullal Gran, l’ullal del Cavaller i l’ullal de Beltrà. Tots ells es troben pròxims a les muntanyes i distants de la mar sobre els 2 km, on cal esmentar que molts estan en procés de desaparició per aterraments que han modificat llur morfologia original i aquesta, ara mateix, no ofereix sempre el tipus de fauna i flora que identifiquen aquests tipus de paisatges palustres. 

 

"Els Ullals" (Gran i Penyetes) el 17 de novembre del 2024

L'ullal del Passiego,  localitzat  vora les muntanyetes de Sant Llorenç, té una extensió sobre els 2.400 m2, mentre l’ullal del Gat és circular, d'uns 2.500 m2. Conegut com a “terra erma” s’alinea amb l'ullal del Conill, de 1.000 m2. Aquests ullals generalment estan aterrats o coberts de bova, i només hi presenten una petita làmina d'aigua molt contaminada perquè la gent els usa com abocadors. Un ullal ben conservat, malgrat la degradació patida els darrers anys, és l'ullal del Cavaller, circular, enclotat i de reduïdes dimensions (25 m2), ubicat al marge esquerre del camí Vell de Gandia.

També ben conservats, gràcies al treball de draga i condicionament duts a cap en passades legislatures, és el conjunt format pels l’ullal de les Penyetes (de forma irregular de 40 ha) i l’ullal Gran (de forma circular d'unes 130 ha). Els dos plegats formen el conjunt que popularment diguem a Tavernes “Els Ullals”, on tot i ser ullals no s’hi observa els característics “brolls” de contacte directe amb l'aqüífer, ni la presència d'aigua cristal·lina de gran qualitat.

Pressupost: 1'7 milions de neteja de platges, que se sumen al milió que va costar la reposició que la mar s'ha tragat

 

 

El mar s'ha engolit 1 milió d'euros.  Aquest milió d'euros  és el cost de la reposició d'arena de la Goleta que Costes va acabar uns dies abans de la DANA, segons ha donat a conéixer el diari Levante-EMV: "más de 20.000 metros cúbicos depositados en este último proyecto, cuyo coste, por cierto, asciende a un millón de euros".

Una arena que, com recorda el diari,  "durante nueve meses estuvo guardado en un solar municipal de la playa" , amb les constants queixes del veïnat per les molèsties. Aquesta arena, per tal de poder usar-se en la reposició de la Goleta, va ser sotmesa a treballs de trillat per eliminar-li pedres i altres restes de materials de construcció que duia mesclats.

A canvi de l'arena que  s'ha tragat, el mar s'ha mostrat "generós" amb Tavernes i com a torna ens ha deixat tones i tones de canyes, troncs i demés elements, una situació que  suposa un greu problema a l'Ajuntament: cal netejar i segons el diari L'ajuntament ja disposa del pressupost d'una empresa per a la neteja, amb un valor dels treballs sobre 1'7 milions d'euros.

Una quantitat que trenca totes les previsions pressupostàries: no hi ha 1'7 milions per a executar la neteja y segons el diari se sol·licitarà ajuda al Govern (el diari no diu si a Mazón o a Sánchez)  per als treballs.

Tavernes reclama a la Generalitat que acabe urgentment el col·lector després de les continues inundacions en la platja.

 

Ho publicarem fa poc més d'una setmana amb els nous episodis de pluja: cal que el govern de la Generalitat del PP acabe el col·lector. Tavernes es cansa de vore com en qualsevol episodi de pluges  la platja s'inunda.  Ho hem vist en les passades DANAs:  l'aigua anava per dalt de les voreres (fotografies 1-2).

 

Tavernes pateix els inconvenients de la falta d'acció del govern de la Generalitat de Mazón que, a més, amb un govern format per PP-VOX van paralitzar les obres de finalització del col·lector, valorades en 1 milió d'euros. 

 

Les obres havien de començar en l'últim trimestre de 2023 per acabar la part realitzada pel govern de Compromís en passades legislatures, obra valorada en més de 3 milions d'euros, i que no aprofita per a desaigüe de la pluja si la Generalitat no acaba la seua part: el  tanc de tempesta i el tram final fins al canal de Sant Pablo.

 

El problema afegit del permís de Costes 

El regidor d'obres, Josep Llàcer, de Compromís, ho ha recordat  en el seu perfil de Facebook i també en manifestacions a Levante-EMV, i reclama a la Generalitat una licitació urgent del projecte, perquè fins ara no hi ha cap procés administratiu en marxa i creu que fins l'any que ve no es licitaran.

 

Avisa que avancem cap a la fi del 2024 i en desembre caduquen els permisos atorgats per Costes per ocupar els terrenys del col·lector i executar el punt on s'han d'abocar al canal. Els permisos de Costes van costar cinc anys de gestions, treball que pot quedar en "no res" perquè les obres no s'han licitat ni s'han començat. 

 

 

Traçat del col·lector, on falta executar el tanc de tempesta i els dos ramals al Canal i a la Séquia Mare.

 

En aquest punt  recorda que l'Ajuntament va acabar la fase de vial perimetral-col·lector que li corresponia en el 2021 però la Generalitat, que havia d'iniciar els processos de licitar i executar la fase final, no ha fet res després de tres anys. 

 

El govern de Mazón anul·la la planificació del Botànic per al col·lector 

 

Tal com s'ha publicat en la premsa comarcal i s'ha dit en repetides ocasions en els plens, el Govern del Botànic va deixar aprovats en els pressupostos de la Generalitat del 2023  una partida bianual (2023-2024)  de vora 1 milió d'euros per executar l'última fase, amb unes obres planificades per començar el darrer trimestre del 2023 i acabar-les enguany.

 

 

Compromís va executar el vial perimetral i davall hi ha enterrat el col·lector

 

Després de les eleccions i amb el canvi de govern en la Generalitat, el primer Consell del PP i Vox, presidit per Carlos Mazón, va eliminar la partida aprovada pel Botànic: deixava 10.000 euros en el 2024  i ajornava la resta dels 960.000 euros per al pressupost del 2025.

 

Però... no s'ha licitat el projecte, i licitar i adjudicar una obra així no sol ser qüestió de setmanes, sinó de mesos amb la qual cosa.... molt ens temem d'un nou retard i que el 2025 ni s'haja començat,  més quan el pressupost calculat amb preus del 2023 segurament quedarà desfasat i s'haurà de revisar perquè podria ser que sense preus actualitzats quedara "desert" en la licitació.

 

 

Més informació sobre la història del col·lector: des del 2006 quan es preveu dins del Pla Director de l'Aigua Potable : 

 

https://lacotorradelavall.blogspot.com/2018/12/informe-detallat-i-complert-de-12-anys.html

 

 https://lacotorradelavall.blogspot.com/2022/05/ple-de-maig-2022-el-collector-o-una.html

 

 

 

Un mar de canyes i restes de tota classe sobre l'arena de les platges

 

Els temporals marítims provocats per les DANAs ja ha acabat i, amb ells, ha acabat també l'aportació de canyes majorment, però també troncs i branques d'arbres, plàstics i tot un conjunt de deixalles sobre les nostres platges, com es pot apreciar en les fotografies preses des dels dos canals de desaigüe.

Majorment procedents del Xúquer, que són arrossegades por la mar en el seu corrent de nord a sud, i que per tant s'acumulen al sud de l'espigó de la desembocadura del riu: més a prop  la platja del Brosquil dóna pena, i després la nostra Goleta i platja de Tavernes.

 

 

Goleta

 

Després de vint dies,  no s'ha produït  la neteja per estar els equips de Diputació dedicats en tasques més urgents en les poblacions afectades per la DANA. Queda clar que la neteja de les dues platges de Tavernes serà un treball complex i amb dificultats per la gran quantitat de material a retirar, per la necessitat d'usar maquinària pesant que només pot accedir a l'arena per llocs concrets en les urbanitzacions. L'Ajuntament no és competent en matèria de costes, i ja 'ha demanat permís per iniciar la neteja i recollida de restes, que començarà quan es tinga l'autorització.

Platja de Tavernes

L'Ajuntament, mentrestant,  ha prohibit l'accés a les platges de Tavernes durant un temps indeterminat amb l'objectiu d'evitar evitar riscos a la població pel mateix perill que representen les restes vegetals i orgànics, o bé per la seua possible putrefracció.

 

La SIUM Tavernes ha celebrat avui el concert de Santa Cecília i ha donat la benvinguda a la musa de la societat i als nous músics

 

La Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes ha celebrat avui el concert extraordinari dedicat a la patrona Santa Cecília en el que ha estat un concert doble en haver participat les dues formacions musicals principals de la societat, l'Orquestra i la Banda, cadascuna en una part del concert.

El programa preparat i executat per les formacions ha estat: 

 

 

 

 

Orquestra Simfònica de la SIUM

 

 - Entrada de la reina de Sheba.... GF Handel
- Concerto Grossa op.6 nº 8  A Corelli
Solistes: Javier Biosca, Sara Paredes, Carlos Artigues
- Concerto Grossa op.6 nº 8  GF Handel
Solistes: Pablo Benito,Cristina Benavent, Manuel Puig

Director: Ximo Arias Botias

 

Juan Bautista González Montero

José Sanroque

 Banda Simfònica de la SIUM

-“De Cai”  Pascual Piqueras
Legacy  Óscar Navarro
- “Concert per oboè”
Oboé solista: Juan Bautista González Montero

Era la primera vegada que s'interpretava a Tavernes

Director: Carlos Sancho Cantus

El concert ha tingut una entrada simbòlica de 3 euros destinada a ajudar als pobles afectats per la Dana del 29 d'octubre, i abans de començar s'ha guardat i minut de silenci en memòria dels 218 morts i 13 desapareguts.

El concert ha estat molt ben rebut per tots integrants d'eixa gran família (músics, familiars i simpatitzants) que forma la SIUM, i bona prova era un auditori ple de gom a gom, gent dempeus i com alguns s'havien quedat fora en no poder entrar.

 

 

 

 

La societat ha acomiadat als que han estat fins avui la musa i el muso de la societat: Leire Martí i Andreu Gómez, i ha donat la benvinguda i ha aplaudit l'entrada de la nova musa Zulema Miñana.

L'acte d'avui ha estat també el de l'entrada de nous músics en la formació musical. Els nous músics que passen ara a augmentar les places de la banda són:

1 Oboé
2 Flautes travesseres
3 Saxos
6 Clarinets
1 Trombó de vares

1 Bombardino 

 

 

Al final, s'ha interpretat l'Himne autonòmic, amb la formació musical dirigida per Ximo Arias.