El memorial pels afusellats de la fossa 112, entre els quals hi ha 13 vallers, ha estat inaugurat aquest matí a Paterna

 

El memorial en record als afusellats de la fossa 112 s'ha inaugurat avui al cementeri de Paterna. El monument recordatori consta d'una escultura de l'artista valler "Xule" i al costat, una reproducció de les últimes reflexions-poema del valler Felipe Agustí Altur, mentre sobre el marbre de la làpida hi ha la inscripció dels noms i localitat de procedència de les 98 persones afusellades que foren enterrats en la fossa comuna, les restes de les quals foren exhumades i les que foren identificades descansen al costat dels seus familiars. 

 

 

En l'acte de record i homenatge de l’associació "Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 112 de Paterna", la presidenta Carmen Gómez, neta de l'alcalde afusellat Vicente Gómez, ha efectuat un emotiu parlament, mentre el cantautor Pau Alabajos ha interpretat temes al·lusius als esdeveniments que ocorregueren en aquell temps.  A l'acte hi havia present representants dels Ajuntaments de procedència dels represaliats convidats per l'associació de familiars.

 

En conjunt ha estat un acte on els sentiments han surat a flor de pells, molt emotiu i que, en cert aspecte, tanca moltes ferides obertes en els familiars amb la celebració ara d'aquest homenatge i recordatori públic, que reconeix uns fets que han estat massa temps amagats i que la democràcia, per la qual lluitaren aquests represaliats, amb la seua Llei de Memòria Històrica ha fet possible recuperar perquè no es tornen mai a repetir.

Els treballs a la fossa comuna 112 del cementeri de Paterna va concloure amb l’exhumació de les restes de les persones  que formaven la denominada “saca 1” de la fossa, afusellats el 30 de novembre del 1939 en el paredó d'Espanya, i de la “saca 2”, afusellats el 9 de desembre del mateix any en el mateix lloc.

 

 

La fossa 112 albergava les restes mortals de 13 vallers, entre els quals hi havia l’alcalde republicà de Tavernes, Vicente Gómez, únic valler afusellat el dia 9 de desembre (la sentència d’afusellament estava signada per a complir-se el dia 8, i es va endarrerir un dia per ser eixe dia la celebració de la Immaculada).

 

Els treballs d’exhumació de la fossa 112 foren possibles en el seu moment, a més del treball i esforç de l'associació de familiars presidits per Carmen Gómez, per la implicació de l'Ajuntament de Tavernes presidit per Jordi Joan, de Compromís, que va gestionar la subvenció de 90.000 euros de la Diputació de València, i completada amb 6.000 euros per l’Ajuntament, que sempre va estar al costat dels familiars. L'Ajuntament va rebre la subvenció, i va hacer de licitar i adjudicar els treballs perquè aleshores l’associació de familiars estava en tràmit de constitució. 

 

 

 

El text del memorial reprodueix el poema que el valler Felipe Agustí Altur, afusellat dins de la denominada "saca 1", va escriure hores abans de la seua mort. 

 

 

 

El correllengua Safor-Valldigna, que se celebra dissabte 18 d'octubre, arriba als 30 anys

 

El Correllengua 2025 de la Safor-Valldigna, que habitualment se celebra a Gandia, arriba enguany a la seua 30a edició el dissabte dia 18, un dia que sembla ser gaudirem de bon oratge.

El lloc serà la plaça Rei En Jaume i s'iniciarà a les 17'30 hores amb el "Zoo il·lustrat (Correllengua per a les famílies)" per seguir a partir de les 19'30 hores amb la "Cercavila de la Flama de la Llengua", a la qual seguirà la lectura del manifest del Correllengua 2025.

 

 

Després del sopar popular, previst per a les 21 hores, hi ha anunciades les actuacions musicals de "Diania duo acústic" i "Primavera Valenciana"  per amenitzar la vetlada.

 

L'acte està patrocinat per Acció Cultural del País Valencià, el Casal Jaume I Safor-Valldigna i CEIC Alfons el Vell

Remés 

 

Es clouen les parpelles (V)

 

Relat (II) (f)

Es clouen les parpelles 5

-Frederic, què mal que estic passant-ho-, varen ser les primeres paraules dites al germà en entrar a ca seua, la cara desencaixada, cosa que s’havia convertit en hàbit d’ençà de l’aventura de la finca del Passeig, en què s’havia de transformar la Fàbrica de Gel, i el germà, ben bé sense saber què dir ni gaire ocupat en esbrinar-ho, més aïna pendent que el dinar transcorregués ràpid i cadascú a ca seua i Déu en la de tots, interpel·lava la filla per guanyar temps i li demanava la raó per la qual havia arribat tan tard a casa, si eixir de l’institut ja feia més de tres quarts d’hora que havia eixit, i Mireia que li explicava com de suro era l’amic, l’Emili, que l’havia fet arrossegar la moto fins a ca seua, i mira quina casualitat havia coincidit amb la tia que eixia de casa just en aqueix moment, cosa que li permetia a Eulàlia, si més no amb la mirada, tornar a col·locar-se al bell mig de la conversa, una mirada igual de perduda que abans, incapaç de matisar-la, tanta era l’obsessió que l’afligia d’uns anys ençà, i amb poca o nul·la capacitat de dir res, l’angoixa impresa als ulls perpètuament, i el cas no és aqueix, pare, el cas era que sí que tenia benzina, que quan la tia i jo entràvem a la finca l’ha posada en marxa, el molt bord, però ja em sentirà, que a mi no me la torna a pegar, Eulàlia menjava amb fruïció, qui sap si també per l’ànsia que la conduïa, o per una qüestió més conductual, d’educació, o per la incomoditat que es generava en estar asseguda a cal germà, quasi bé que de convidada forçada, a ca una desconeguda, qui feia de dona de nou anys ençà, encara que no de cunyada, que cuinava les menges que s’estava empassant, una mica com d’almoina d’una persona que s’havia criat pels carrers on ella no anava ni per una espitllera, en tot cas el carro i la somera que duia les gasoses fabricades a ca seua, incòmoda perquè avesada als criats li resultava molt forçat no tractar-la com una dona de les feines que un temps sovintejaven per la Fàbrica, i ara, ara sola i ben arruïnada, i el germà ho veia, com li costava no tractar de menys la seua dona, però s’havia portat tan bé quan la primera va faltar, i tan rebé quan va intercedir davant dels germans perquè el menut, ell, continués a la casa dels pares, que el menjar no li passava gola avall, patidor d’haver de respondre amb alguna cosa més que un gest a la mirada penosa que fluïa dels vitralls d’ulleres que duia Eulàlia, i tanmateix no podia fer res, oferir-li una mica de companyia i conversa, però quina, i una mica d’esbarjo, difícil en una persona incapaç de compartir, encara sort que Mireia no callava, barrejant expressions afectuoses envers sa mare, clar, la vera havia faltat quan ella només tenia dos anys, i mirades encuriosides adreçades als germans, tan distants i distints en llur relació en comparació amb la que ella mantenia amb els seus ‘caris’, sobretot amb Mauro, però ho atribuïa al fet de ser persones majors i avorrides, manta vegades emmudides per vés a saber quins set sous, tan diferents d’ella i els seus amics, sempre amb la rialla a la boca, estridents i despreocupats, alegres i coratjosos, capaços de tot, amb la vida per endavant i amb la força de la força virginal tota ella per usar encara, i en canvi, la tieta Eulàlia, pobreta, amb aqueixes ulleres i els esquitxos inevitables amb que t’inunda la cara cada cop que vol besar-te, que és sempre que et veu, i la dentadura postissa que li balla tant que fa soroll quan menja, vols dir que jo seré igual quan em faça gran, quin merder, hòstia, tu, i en això que la tieta Eulàlia rellisca de la cadira que s’escapoleix enrere, era d’aquelles peces modernes d’un sol tub, ben poc segures, sobretot si seies a la vora, i pobreta s’estavella barra vista contra el marbre de la taula del menjador, on dinaven en honor a ella, precisament, i de poc no va que es deixa les dents deixades sobre la lluentor de la pedra, i la rialla incontrolada de Mireia encara és motiu de conversa, passats els anys.

Josep Franco i Giner 

Hem arribat a les 7'5 milions de lectures de les nostres notícies

 

Assolim nou record: hem arribat a 7'5 milions de pàgines llegides, amb 19.810 articles publicats i una mitjana de lectura de +/- 1.500 pàgines al dia. El mes passat foren 46853 lectures i en el que portem de mes cal dir que  les noticies més llegides han estat les referents a la DANA, on alguns dels articles han superat les 500 lectures. Per tant, l’agraïment de tot l’equip del blog a tots i totes els que ens seguiu.

En un temps on destaca l'escassetat en la informació sobre la gestió municipal dels partits des dels mitjans oficials, intentarem continuar en la mesura del possible informant, contrastar les notícies i les dades que donem, i no donar cabuda a xafarderies, els comentaris de carrer o de veïns. 

I seguirem publicant temes de Tavernes i del nostre territori valencià, des d’una òptica valencianista, de defensa dels valors de la nostra terra, dels nostres costum i la nostra llengua.

AEMET rebaixa el nivell de risc, tot i que es poden donar ruixats: Totes les dades de la pluja de la DANA Alice

 

AEMET ha rebaixat el nivell de risc de la nostra zona que queda per ara i fins a les 8 del matí en nivell groc mentre manté el nivell taronja en la costa de Castelló. 

 La previsió general per avui dimarts és de cel nuvolós tendint a poc nuvolós al llarg del matí i nuvolositat d'evolució diürna en la meitat nord a la vesprada. Continua la probabilitat de ruixats localment forts o molt forts i amb tempesta en el litoral de Castelló, litorals de València i litoral nord d'Alacant i a la vesprada a l'interior i prelitoral de Castelló i l'interior nord de València.

Un dia podem de calma després dels esdeveniments d'ahir on la pluja va fer acte de presència en algun moments de forma tempestuosa. Les quantitats arreplegades ahir foren, segons AVAMET, les següents a la Valldigna:

DILLUNS DIA 13 

Us recordem les xifres dels dies anteriors que completen tot el període de pluges d'aquesta DANA Alice

  

 DIA 9 D'OCTUBRE

 

DIA 10 D'OCTUBRE

DISSABTE DIA 11 

  .

DIUMENGE DIA 12

 

AEMET decreta alerta roja en la Valldigna: les quantitats del dia fins a les 16 hores

 

Les pluges torrencials del matí han obligat AEMET a decretar el nivell roig per risc extrem a les comarques de la Safor-Valldigna i les Riberes on és pot donar una pluja en acumulat de 100 litres en una hora. L'alerta terminarà a les 23.59 d'aquesta nit.

Emergències de la Generalitat ha enviat un ÉS-Alert a les comarques afectades: risc d'inundació en el litoral sud de València per fortes pluges, fenomen en curs, hora estimada de finalització 15 hores, encara que AEMET ho allarga en el seu web fins a l'hora que hem indicat.

Durant tot el matí ha estat plovent a la Valldigna, en alguns moments de manera torrencial. Els acumulats fins a les 16 hores eren els següents:

 

ACTUALITZACIÓ: Continua l'alerta taronja tot el dilluns. Suspensió de les classes a Tavernes

 

AEMET anuncia avís taronja per a la zona litoral de València, Castelló i nord d'Alacant, i ha augmentat a alerta groga una gran part del territori valencià i fins i tot el centre peninsular.

La dana Alice diu adeu absorbida per un altre tàlveg d'aire fred en altura, però no significa que les pluges acaben perquè continua bufant vent del nord-est, carregat d'humitat des del Mediterrani, i amb la inestabilitat en capes altes, genera les condicions perquè les pluges continuen en tot el litoral de València i Castelló, segons informació de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). 

L'alerta taronja en el litoral sud de València - zona de la Valldigna- pot arreplegar per ruixats més de 40 l/m² en una hora i acumulats de més de 100 l/m² en dotze hores. Terminarà l'alerta inicialment a les 23'59 hores del dilluns.

Davant la situació, l'Ajuntament ha decidit establir les següents mesures de prevenció.

 

 - Suspensió de classes en els centres educatius i qualsevol activitat lectiva en el municipi.

 - Tancament de parcs, jardins i accessos a la mar (a l'arena).

 - Tancament del cementeri municipal.

 - Tancament de la biblioteca municipal.

 - Tancament de les instal·lacions esportives a l’aire lliure i del pavelló Carlos Pellicer.

12 d'octubre, res a celebrar

 

 

En 1492 Colom va descobrir Amèrica i, en correspondència, els nadius van descobrir que eren indis, que estaven nus, que existia el pecat, que devien obediència a un rei i a una reina d'un altre món, que havien d’adorar a un déu d'un altre cel, inventor del pecat i que, fins i tot, en el seu nom, es podia castigar en la foguera  qui adorara el sol i la lluna, la mare Terra i fenòmens meteorològics,  com la pluja.

Després de segles de domini sobre els pobles indígenes d'Amèrica hi ha qui veu l'arribada de Colom com el principi d'una Hispanidad que, avui dia, queda més com un invent i lluny de la voluntat de les nacions americanes. La història de segles de colonialisme està farcida d'episodis d'extermini de la població indígena per malalties portades a Amèrica pels conqueridors (pigota, grip, pallola i tifus, principalment)  per a les quals no tenien immunitat, sense oblidar la violència, esclavitud, saqueig de les seues riqueses i recursos naturals...

 

 

 

Les malalties esmentada foren un exèrcit invisible a favor dels conqueridors. Es calcula que un segle després, cap al 1600, el 90% de la població indígena havia mort però, així i tot, cada 12 d'octubre l'arribada a Amèrica se celebra a Espanya embolicat per l'aura gloriosa de la Hispanidad, davant del desconcert dels supervivents descendents dels pobles indígenes. 

Però... què celebrem en realitat? La visió que alguns volen veure de cresol de pobles i de cultures o la destrucció de milers de llengües, tradicions i costums? Tenim consciència que el concepte Hispanidad és inventat i una rèmora del nacionalisme espanyol d'aquell passat imperial, on no es ponia mai el sol?

 

 

 

Els mites i la deformació de la realitat de segles de domini colonial a Amèrica es van potenciar durant el franquisme amb la creació d'una “llegenda rosa” que encara viu vigent en molts sectors de la societat espanyola: es qualifica el model colonitzador espanyol com el “menys dolent” i s'obvia les morts derivades de l'esclavitud, treballs forçats i massacres; es revisa positivament segles de colonització i s'arriba a afirmar que els espanyols van salvar als indígenes dels jous imperialistes inca i asteca o que la cultura europea va millorar les cultures precolombines quan van destrossar molts coneixements i avanços desconeguts a Europa i, finalment, es dona com a bo tenir una “llengua comuna” i s’obvia l'anihilació lingüística dels pobles americans.

Tot amb el objectiu d'argumentar que la colonització espanyola va ser un procés de civilització, molt lloable, del qual naix el sentiment de germanor, que diuen, tenen els territoris d’Hispanoamèrica i, per tant, es lloa el mestissatge com una idíl·lica trobada de dos mons i s’oblida el genocidi, les violacions, l'esclavitud i l'evangelització forçada. 

 

 

 
La Hispanidad, denominació franquista

La primera denominació de l'actual festa estatal va ser “Día de la Raza”, nom que s'usava a Amèrica Llatina on, en molts països, el 12 d'octubre era també jornada festiva. Ramiro de Maeztu va començar a usar en 1935 el nom de “Día de la Hispanidad”, denominació que es va propagar i va conviure amb l’anterior esmentada. 

Finalment, presidència del govern per un decret de l'any 1958 va declarar el 12 d'octubre “Día de la Hispanidad” i va passar a ser festa estatal, confirmada com a tal en 1982 ja en democràcia. La denominació franquista va desaparèixer amb la Llei 18/1987, i encara que continu com a festa estatal, se li va eliminar la denominació de “Día de la Hispanidad”.

 

 

 

En teoria, es pretén que el 12 d'octubre siga de celebració de tots els espanyoles. És un dia amb gran protagonisme d'una bandera que no tots senten com a pròpia, amb actes entorn de l'exèrcit, a la mare de déu i  sempre amb les referències al procés de colonització iniciat fa més de cinc segles. 

La data del 12 d'octubre en el moment actual, com s'indica en la justificació legal de la diada festiva, pretén ser la jornada històrica en la qual Espanya concloga el procés de construcció de l'Estat a partir de la seua pluralitat cultural i política, amb la integració dels regnes d'Espanya en una mateixa monarquia. La llei considera com a motiu per a ser el “dia de todos los españoles" la integració de tots en la monarquia, però és difícil que s’impliquen en la festa estatal aquells que consideren la monarquia com un valor que no els representa. 

 

 

Indígenes colombians tomben l'estàtua del conquistador espanyol Sebastián de Belalcázar

 

 

La celebració que tenia un bon arrelament en temps passats a Llatinoamèrica està ara en declivi i molts països han “rebatejat” la festivitat com el “dia de les cultures i de la resistència indígena”. En alguns estats dels Estats Units s'ha eliminat la seua celebració, en altres països americans tomben les estàtues i esborren els noms de conqueridors de carrers i monuments i, a Espanya, cada 12 d'octubre sorgeixen més veus sota el lema “Res a Celebrar”.

Potser siga ara el moment de deixar d'enorgullir-nos d'un passat que no va ser exemplar i, això sí, enorgullir-nos de ser un Estat modern, on les celebracions també reconeguen els errors del passat.

 

Continuem en alerta taronja per fortes pluges avui i demà dilluns. Informem de les quantitats totals fins ara a la Valldigna

 

AEMET ha activat (per ara) alerta taronja en el litoral de València i Castelló per avui diumenge i taronja també per a demà dilluns en la província de València, o siga que la Valldigna està afectada per aquest avís de fortes pluges.

Ahir vam tindre un dia plovedor a la Valldigna, amb quantitats diverses segons els punts de la geografia comarcal. Les dades d'AVAMET  ens donen les següents xifres:

DISSABTE DIA 11 

  .

 Recordem les quantitats arreplegades dies passats

 

 DIA 9 D'OCTUBRE

 

DIA 10 D'OCTUBRE

Continuem amb alerta taronja i plou... Vora tres dies que plou i ja hem mesuret en alguns punts de la Valldigna els 200 litres

 

AEMET manté el nivell taronja per risc de fortes pluges en la zona litoral del País Valencià, i per tant a la Valldigna, una alerta que inicialment es manté per al tot el dia d'avui, i on la pluja acumulada en 12 hores pot ser de 140 litres en alguns llocs. 

 

 

La DANA Alice continua oferint pluges al territori valencià i la Valldigna no s'ha escapolit del temporal: les pluges han continuat al llarg de la nit amb quantitats apreciables per tot el territori valldignenc i, de fet quan escrivim aquestes dades, totes les estacions d'AVAMET de la nostra comarca assenyalen que està plovent.

 

El Vaca en fer-se de dia avui

Fins ara, les 7 de les matí, i com a dades provisionals cal indicar que la quantitat arreplegada a Barx oscil·la entre 35 i 50 litres segons estiga ubicada l'estació meteorològica; Benifairó n'ha registrat 20 litres, a Simat són 29 al poble i 42 litres al Pla de Corrals i a Tavernes  hem mesurat 10 litres als Sequers i 21 litres al Cambro-Ull de Bou.  Són xifres provisionals per al dia d'avui, fins a les 7, i que segurament augmentaran al llarg del dia. 

Us oferim un resum de les pluges que hem arreplegat a la Valldigna els dies 9 i 10, i on es pot vore que en total a Barx, i sumant les d'avui,  les quantitats estan sobre els 200 litres. Totes les dades corresponen a AVAMET (Associació Valenciana de Metereologia)  que agrupa més de 600 estacions homologades, entre elles centenars d'Ajuntaments - les de Tavernes no hi pertanyen-  i privades. 

 DIA 9 D'OCTUBRE

 

DIA 10 D'OCTUBRE

Les pluges caigudes en les capçaleres del Vaca i del barranc de Malet han incrementat el cabal del Vaca que presentava ahir per la vesprada en la zona on s'ha actuat per eliminar les canyes (rodalies del Molí del Pla) l'aspecte que us oferim en les fotografies.  

 

 

 

 

La Valldigna arreplega en general més de 100 litres fins ara de les pluges que ha portat la DANA Alice

 

  Quantitats importants les que portem arreplegades des d'ahir, quan va començar el període de pluges que ens ha portat la DANA Alice, i que superen en molts punts els 100 litres a les 20 hores de la vesprada, quan hem consultat les dades d'AVAMET.

 

Una altra vegada és Barx el lloc més plovedor de la Valldigna i al llarg del dia d'avui s'han arreplegat entre 130 i 146 litres, segons les diferents estacions meteorològiques del seu terme que, sumades a les quanitats d'ahir fan un total aproximat sobre els 160 litres. 

A Benifairó són 89 litres els arreplegats avui. que sumats als d'ahir donen xifres aproximades sobre 130 litres, mentre a Simat s'han arreplegat entre 88 i 132 litres, que sumades a les d'ahir arriben a superar els 140 litres. 

A Tavernes avui s'han mesurat 85 litres als Sequers i 96 litres al Cambro -Ull de Bou, que sumats a les quanitats d'ahir ens donen respectivament 130 litres i 150 litres. 

Són quantitats totalment provisional a l'espera del que el temporal faça al llarg de la nit. Ara mateix segons el radar està centrat en les costes alacantines. 

 

 

 

Les pluges han portat a una crescuda del Vaca i problemes en alguns camins del terme.

Segons la Policia Local estan tallats els camins:

 - Camí Hort Herrera
-  Marjaletes amb Camí Vell de Gandia
 -  Camí Vell de Gandia amb Camí de l'Albelló
 - Camí La Dula amb carrer Monestir de la Valldigna
 -  Carrer La Barca direcció Camí La Dula
 -  Polígon Teularet amb CV-50
 -  Camí Travesser amb CV-50
 -  Pas de l'Assut (Polígon del Pla)

Estem en alerta taronja per previsió de fortes pluges i acumulats de 60 litres en una hora

 

AEMET ha donat avís taronja a la zona geogràfica de Valldigna fins a les 23'59 hores d'avui per possibles pluges fortes i acumulats en una hora de 60 litres. 

També ha publicat un avís especial davant el temporal d'Alice, que traduïm en la part que correspon a avui i dies següents: 

 Un tàlveg atlàntic amb una massa freda associada en nivells mitjans va penetrar per l'oest peninsular i ha , donat lloc a la DANA Alice. En superfície, un potent anticicló al nord propiciarà un flux de l'est i nord-est amb recorregut marítim que aportarà abundant humitat a la façana mediterrània. 

Aquesta configuració serà bastant estacionària, propiciant un bloqueig que farà que persistisquen les condicions descrites durant diversos dies, amb precipitacions molt fortes i persistents afectant principalment el terç aquest peninsular i Balears probablement, fins al dilluns 13. La zona de majors acumulats al llarg de l'episodi serà l'entorn del cap de la Nau, particularment les zones litorals i prelitorals de València i Alacant, on podran ser localment torrencials (superiors a 60 mm/h).

 

 

El divendres 10 i el dissabte 11 s'esperen els dies àlgids de l'episodi, amb els vents del nord-est aconseguint la seua màxima intensitat. Els ruixats més intensos s'esperen a València, Alacant i Múrcia, on seran localment molt forts, probablement d'intensitat torrencial, i amb acumulats que podrien superar els 140 mm en 12 hores, de manera més probable a la província de València. 

El diumenge 12 el vent en superfície perdrà intensitat, però s'espera que continue la situació d'inestabilitat amb els ruixats més intensos, localment forts o molt forts, sent més probables entre el cap de la Nau i la desembocadura de l'Ebre.

El dilluns els vents continuaran perdent intensitat. Els ruixats podrien estendre's fins al centre peninsular, encara que els més probables i intensos s'esperen novament a la Comunitat Valenciana i Balears.

 

Acte institucional del 9 d'Octubre, Dia del País Valencià

 

La Diada del 9'Octubre ha estat aprofitada per l'Ajuntament de Tavernes per fer un reconeixement a la trajectòria professionals dels veïns Esperanza Cucarella Ciscar, Jaume Talens Rodríguez i Jose Celestino Pons Duato. A l'acte institucional que s'ha celebrat avui de matí en la Casa de la Cultura s'ha llegit el manifest del dia 9 d'Octubre pel periodista de Levante-EMV Toni Álvarez Casanova.

 

Esperança Cucarella Ciscar és comare del centre de salut de Tavernes des de l’any 2002, idesprés d'haver exèrcit a Algemesí, Alzira i Gandia. Infermera va cursar l'especialitat de comare, a la qual s'ha dedicat en cos i anima, també com as defensora de la lactància materna, però sempre posant a la mare en el centre. Al llarg d'aquests anys ha acompanyat mares i les seues famílies en un procés tan bonic com és l’embaràs i els primers mesos de vida dels nadons. 

 

Jaume Talens Rodríguez ha exercit de mestre amb especialitat en audició i llenguatge, a més d'haver estat actor de doblatge de pel·lícules i guionista. Pioner a introduir el valencià a l’escola, va ser impulsor de les trobades d’escoles en valencià en la Ribera i la Safor-Valldigna.

José Celestino Pons Duato, sindicalista, ha estat secretari d’organització local i secretari general de la Safor per CCOO, a més de regidor entre 1992-1994.

 

 
Lectura del manifest per Toni Alvarez Casanova:

 

 

 L'acte ha finalitzat amb una actuació musical a càrrec de Carme Servà i Josep Casanova, que han interpretat "Homenatge a Teresa" d'Ovidi Montllor i "Abril 74" de Lluís Llach.

La resta d’actes i activitats anunciades s'han suspés per les condicions meteorològiques adverses.

 

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: El 9’Octubre cal reivindicar la llengua, el finançament, el Dret Civil Valencià i tindre un govern a la Generalitat com pertoca.

 

El 9 d’Octubre, Dia del País Valencià, ha de ser un dia d’alegria, però també de reivindicació, més ara quan estem vivint una nova etapa després del canvi de govern del País Valencià, i on el PP i Vox tornen a posicionaments que pensàvem oblidats i on la nostra llengua és maltractada, arraconada i perseguida, i amb ella totes les expressions culturals, siguen del tipus que siguen, entrebancades des de les institucions de la Generalitat.

Massa mostres tenim de les polítiques del PP i Vox: odi contra la llengua, la cultura i la diversitat i exemples en tenim a desenes: eliminar el nom de Vicent Torrent de l’auditori; la censura a Borriana de Vox de publicacions en la nostra llengua de la biblioteca municipal; a Nàquera prohibir les banderes LGBT dels edificis públics; voler excloure Alacant de la zona de predomini lingüístic valencià; eliminar ajudes i subvencions a activitats musicals o cultural en valencià, eliminar els grups de música en valencià de les Falles o la Fira de Juliol; posar través que el fan impossible l'ensenyament del valencià a les comarques castellanoparlants, amb la qual cosa deixen analfabets en una de les llengües cooficials a un gran sector de la població, els furten el dret que tenen els alumnes d’estudiar-la, de conèixer-la, d’estimar-la, en definitiva de ser competents també en una de les llengües oficials del País Valencià. 

I enguany com a burla, dissenyen un cartell amb "VIXCA" com a lema central repetit, una paraula no normativa i no contemplada en cap diccionari ni avalada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. 

“El 9 d’Octubre” ens recorda els nostres orígens com a poble, però també ha de ser una diada que reafirme la voluntat de continuar essent un poble digne, lliure i igualitari, on tot el món tinga cabuda, on sure el respecte per l’altre, sense valencianofòbia, on hi haja igualtat i drets lingüístics.

El 9 d'Octubre volem recordar qui som i d’on venim, que som una nació viva i que continuem dempeus, però no podem oblidar els fets esdevinguts fa quasi un any amb la DANA del 29 d’octubre de l'any passat, un dia trist on els elements colpejaren el País Valencià i la negligència i falta d'actuació i prevenció del govern de Mazón el convertiren en tragèdia i amb 229 víctimes mortals.

I a quasi un any de la tragèdia, seguim sense conéixer què va fer el president, perquè no va assumir les responsabilitats que li pertoquen com a màxima autoritat i mentre passa el temps, dia a dia, apareixen testimonis, vídeos, documents que ens confirmen l'abandó que visquérem els valencians i valencianes aquell dia.

Enguany el "9 d'Octubre" és diada de reivindicació d'un govern valencià responsable, d'exigir la dimissió d'aquells que s'amagaren - Mazón inclós- per no assumir la seua responsabilitat: el poble valencià no es mereix un president i un govern negligent i, segons quins casos, mentider. Els valencians i valencianes tenim la responsabilitat de recuperar les institucions per al servei del poble i que demostren estima al nostre nostre país, a la nostra llengua i a la nostra cultura.

Aquest Nou d’Octubre serà diferent, i tindrem un record respectuós als 229 valencians i valencianes que ens deixaren. I tornarem a eixir al carrer per dir ben fort que el País Valencià es manté en peu. Malgrat la poca vergonya de Mazón, les mentides del PP i l’odi de VOX, continuarem dempeus i al servei d'aquest poble.

I a aquesta reivindicació unirem la defensa de la nostra llengua, el major símbol de la nostra identitat com a poble.  Una llengua pròpia en perill per la pressió constant en contra dels mitjans de comunicació i pel poc ús que en fan els dirigents polítics, tot amb l'objectiu d'aniquilar el valencià del carrer i de la vida pública. 

El 9 d’Octubre hem de reivindicar també un finançament just, el que necessita el País Valencià per dur endavant polítiques socials, laborals i econòmiques, per millorar la nostra sanitat i el nostre ensenyament, per millorar les nostres comunicacions, entre tantes altres coses. Patim l'espoli dels nostres recursos, que van a Madrid però ja no ens els tornen en la mesura que ens calen, i any rere any som a la cua del finançament. I mentre Madrid mira a un altre costat a l’hora d’abordar els problemes del finançament valencià, el deute impropi creix i creix.

El nostre Estatut té 43 anys de vigència, però hem de aprofundir més en el nostre autogovern, assumir noves responsabilitats i competències (sobre les costes valencianes, els tren de rodalies...).  I reivindicar el Dret Civil Valencià, fer costat als 523 Ajuntaments (entre ells Tavernes) que aprovaren mocions per recuperar-lo, mentre els governs a Madrid donen llargues i excuses per no debatre-ho en el Congrés, on porta vora 5 anys paralitzat. Volem que el Dret Civil Valencià tinga vigència legal com la tenen els drets civils d'altres autonomies, perquè els valencians i valencians no volem ser més que ningú, però tampoc volem que ens xafen i ser menys que ningú.

Per tant, i per tantes coses més, volem un "9 d’Octubre" de festa i alegria, però sense oblidar que és també un dia per a reivindicar, per a treballar per un País Valencià més just, més igualitari, més digne i més lliure.

Bon dia del País Valencià a totes i tots!!!