La discriminació que Tavernes i la Valldigna (també Xeraco) va patir amb l'anul·lació del projecte de canalització i millora del Vaca

L'última del Vaca: matinada del 16 de novembre del 2018. A la foto, l'aigua ja havia baixat un pam, tot i que per ser de matinada la població no es va assabentar massa

La sentència de la sala del Contenciós-Administratiu coneguda ahir sobre la mota del riu Vaca ens torna a posar al dia- si és que alguna vegada l'hem oblidat- el projecte de canalització del riu Vaca entre Simat i la desembocadura a Xeraco, i la necessitat de cercar una solució definitiva a la problemàtica dels desbordaments del riu. Recordem: 1996, 2007 i 2018, tres anys que ens va arribar a tots l'ai al cor, i sort que altres episodis - cas de la DANA del 29 octubre 2024- no van afectar. Però el perill, el possible desbordament està a l'horitzó quan hi ha episodis com els que vivim de pluges torrencials els darrers anys. 

 

 

 

 

El projecte de millora i canalització del riu Vaca 

 

El Pla Hidrològic Nacional (PHN) del 2001 modificat el 2005 contemplava com a obres urgent les incloses en el denominat "Pla contra Inundacions de la Safor-Valldigna" amb l'objectiu de solucionar els problemes derivats de les inundacions del riu Serpis, a  la Safor, i el Vaca a la Valldigna. Havia estat aprovat pel Govern de Zapatero amb els diners que el govern d'Aznar havia assignat al transvasament no fet de l’Ebre i que venien d'Europa. La seua execució seria a càrrec per tant de fons europeus, i l'obra va ser considerada com a prioritària i urgent, però... durant el govern socialista de Zapatero, del 2006 al 2012, només s’hi van executar obres a la Safor, cap a Tavernes o la Valldigna.

 

 

Ens vam quedar amb les ganes de poder llegir "Acuamed domestica el Vaca"

Les inversions en aquells anys es centraren només a la Safor i de manera resumida foren:

1) Més de 10 milions d'euros per a executar el reforç de la presa de Beniarrés, amb laminació de l'entrada d'aigua al pantà i reducció de la punta d'aigua que arribava a Gandia

2) Presa de laminació del riu Vernissa, una inversió de 36 milions, per detindre les crescudes abans de desembocar en el Serpis, que passa no ho oblidem pel mig de Gandia..

3) Canalització del Serpis a Gandia amb una inversió de 17,8 milions d'euros.

  
El "Pla contra Inundacions de la Safor-Valldigna" va executar la part corresponent al riu Serpis i zona geogràfica d'influència de Gandia entre els anys 2006 i 2012. Era una gran obra que implicava la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb presidència del socialista Juan José Moragues, de Gandia, ciutat on havia estat regidor amb un govern socialista, com també ho era socialista el govern d’Oliva, mentre a Tavernes governava el PP. Després, quan M.Rajoy (del PP) va governar a Espanya tampoc no va canviar la situació, ans al contrari va empitjorar. Ho veiem tot seguit.

 

 

 

 

Una inversió sobre 47 milions (IVA inclós) que va volar de la Valldigna

 

 

 Un projecte Safor-Valldigna... però només va fer obres a la Safor no mai a la Valldigna

Com hem dit - i no hem de deixar-ho de costat- el Pla de la Safor-Valldigna contemplava la canalització del Vaca com a prioritària i urgent i amb fons europeus. Arribem a l'any 2011 amb un projecte aprovat, una licitació començada i i que s'havia d'adjudicar a finals d'anys quan... però l'adjudicació no es va fer efectiva en el darrer Consell d'Administració d'Acuamed, entitat estatal competent. Era ja època electoral.  Quan M. Rajoy va entrar al govern d'Espanya, va paralitzar l'adjudicació de l'obra i, més tard, anul·laria definitivament el projecte. 

 

El Consell de Ministres de Rajoy del 21 de desembre del 2012 va revisar les actuacions pendents d'execució per ACUAMED. El projecte del Vaca estava qualificat com urgent i prioritari en la Llei 10/2001, del 5 de juliol, modificat el 2005, del vigent Pla Hidrològic Nacional però el govern de Rajoy no en va fer cas i va susprendre el projecte.

El govern de Rajoy indicava que el projecte “Laminació i millora del drenatge del Riu Vaca” no s’executava per motius de rendibilitat, era una actuació “sense recuperació de costos”. El Consell d'Administració d'Acuamed, organisme depenent del govern del PP de Rajoy, era clar quan informava de la renuncia definitiva: "atendiendo a interés público". 

 

 

O siga, estalviar-se l'Estat 40 milions que eren de fons europeus era més important que tos els beneficis que duia el projecte a Simat, Benifairó, Tavernes i Xeraco. Estalviar-se 40 milions era més important que evitar tot el perill i danys que causen les inundacions del riu, amb perill inclós per a les persones. 

Amb M. Rajoy de president el que era urgent en el Pla Hidrològic Nacional va deixar de ser-ho: El govern del PP no és que va paralitzar primer l’adjudicació i després va anul·lar el projecte, sinó que entre el 2012 i el 2018, totes les esmenes presentades per compromís en el Congrés de Diputats, demanant la modificació dels Pressupostos Generals de l'Estat i recobrar el projecte van caure en sac foradat. Les set vegades - 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018 - foren votats en contra pels diputats del PP, inclosos els valencians, tot i que era la solució al despropòsit del Vergeret, que no cal ni recordar quin partit el va crear. 

 

Camp del Vergeret: matinada del 15 de novembre del 2018

 

 

És cert que el govern de Rajoy (PP) va canviar/anul·lar inversions en Acuamed, però no podem deixar de costat que entre el 2005 al 2012 el govern a Madrid va ser del PSOE i a la Valldigna no es va executar ni un euro del projecte del Vaca. El PSOE de Tavernes mai no ha explicat el perquè del seu silenci eixos anys, quan les obres del Serpis ocupaven pàgines en la premsa comarcal. Pot ser siga el moment de corregir actuacions passades i gestionar davant el govern de Sánchez, com a mínim l'execució de la promesa canalització del Vaca al pas per Tavernes, amb la qual cosa no caldria cap mota. D'això en parlarem demà. 

 

La Justícia obliga a l'Ajuntament a rescindir el contracte de construcció de la mota del Vaca. L'Ajuntament ho pot recórrer al Suprem de Madrid

El projecte de mota del Vaca

L'Ajuntament haurà de rescindir el contracte de construcció del mur de defensa contra inundacions del riu Vaca que té signat amb l'empresa Cadersa segons sentència de la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ), que no és ferma i l'Ajuntament pot recórrer al Suprem. 

La notícia l'ha publicada el diari Levante-EMV en la seua edició d'avui dissabte i suposa un revés molt fort a les aspiracions de l'Ajuntament per les implicacions que té la sentència, primer perquè es perd però sobre tot per l'afecció a la urbanització del Vergeret, declarada il·legal pel Tribunal Suprem després que el govern del PP (entre el 2004 i el 2011) aprovara i construís la urbanització en terreny inundable. 

Tal com hem informat en els últims anys i més encara a partir del 2021, quan es va signar el contracte i s'iniciaren els treballs, les obres han passat per diversos problemes, sobretot després que amb les obres aparegueren estructures ocultes (un mur i un col·lector de pluvials al riu) no contemplades en el projecte i que es desconeixien. Cal indicar que el projecte estava consensuat i avalat per la Confederació i va suposar anys i anys de gestions i treballs Ajuntament-Confederació fins a arribar al redactat definitiu. 

 

 

Inici de les obres

La Confederació va exigir la paralització de l'obra i un modificat del projecte, mentre l'Ajuntament exigia a Cadersa que reiniciara els treballs mentre s'aprovava el modificat del projecte, però la Confederació s'oposava si no hi havia modificat i advertia de sancions. Tot aquest garbull va acabar on solen acabar aquests garbulls: en el jutjat i encara que l'Ajuntament va guanyar la primera sentència, ara el Contenciós Administratiu l'anul·la i li dona la raó a Cadersa.

Recordem la història 

 

En el mes de juliol del 2021, el govern de Compromís licita la construcció de la mota, que es va adjudicar a Cadersa per  408.789 euros.  Una moto que venia obligada després que el govern de M. Rajoy anul·larà el projecte del Vaca (39 milions d'euros i fons europeus), amb la qual cosa Tavernes es veia obligat a executar i pagar amb els seus diners l'obra  per legalitzar la zona d'afecció del riu en el Vergeret i evitar la demolició d'habitatges en els 10 edificis declarats "il·legals" pel Tribunal Suprem. La sentència del Suprem confirmava i reconeixia que el PP va construir la urbanització El Vergeret  en zona inundable i sense permís de la Confederació. 

 

 

El problema

  

Les obres es van iniciar, però a l'estiu del 2022 es van paralitzar en aparéixer en el marge del riu una entrada erosiva, tapada per capes de vegetació durant dècades, i de la qual no hi havia constància en cap dels plànols que tenia Confederació de la partió de les terres al costat. Una espècie mur trencava l'execució en línia recta i desfeia la planificació a banda de l'eixida de pluvials. Un entrebanc en un projecte molt complex, que ja havia patit de modificats en la redacció feta amb participació de Confederació per donar la conformitat al projecte.

 

I això que implicava: paralitzar l'obra i redactar un modificat per eixe tram de la mota que havia de ser revisat i aprovat novament per la Confederació, organisme competent i qui ha d’autoritzar totes les actuacions. 

Una represa d'obres fallida i l'obra acabada en els tribunals

I arribem al desembre del 2023. L'actual i nou govern municipal presidit pel PSOE demana a l'empresa reiniciar les obres, però Cadersa al·lega que desconeixia el modificat del projecte i tampoc no acceptava les quantitats que li proposava l’Ajuntament: la paralització havia coincidit amb el gran augment de preus d'aquell temps.

Estat de la mota quan es paralitzaren les obres

El tira i arronsa acaba sense acord i l’Ajuntament inicia l’expedient de resolució del contracte per incompliment greu i exigeix a l’empresa una indemnització, perquè és obra subvencionada per Diputació, ja prorrogada, i s’hauria de tornar la subvenció.  

L’empresa, que mai no ha deixat una obra inacabada, no podia assumir les exigències de l’Ajuntament i ni decidir si seguia o no sense conéixer el modificat per solucionar el problema sorgit. També afirmava que no era culpa seua la paralització i que si l'obra no s'havia représ després de 8 mesos era per causes alienes a l'empresa, i per tant reclamava resoldre el contracte amb la devolució dels avals. I com hem dit, la disputa va acabar en els tribunals que va fallar a favor de l'Ajuntament, encara que anul·lava la indemnització demanada per l'Ajuntament a l'empresa per valor de 1689,21 euros.  

L'empresa va presentar un recurs de cassació a la sala del Contenciós-Administratiu del TSJ valencià que, com hem dit adés, ha anul·la la sentencia del jutjat en primera instància i dona la raó a Cadersa. I entrem en un nou terreny de joc judicial, més si finalment l'Ajuntament decideix acudir al Tribunal Suprem o pel contrari accepta la sentència i resol el contracte amb tot el que, pensem suposara, valorar obra feta, pagar a l'empresa, etc. 

Desbordament del Vaca pel passeig Colom

 Quants maldecaps i problemes s'hauria estalviat la ciutat si el projecte del riu Vaca s'hagues executat quan pertocava, com es va executar a Gandia i al Serpis! 

El projecte del Vaca va ser paralitzat uns dies abans de la seua adjudicació i malgrat les constants esmenes presentades entre el 2012 i el 2018 per Compromís als Pressupostos de l'Estat perquè es recuperara,  mai Madrid no va acceptar. 

Potser siga ara, amb un govern a Madrid més "amic" del govern i alcaldia actual, quan calga gestionar per recuperar-lo. Si no anem errats, el Pla Hidrològic Nacional que contemplava l'execució del Vaca amb caràcter urgent és encara vigent i toca ara intentar recuperar, més després del que el hem vist amb la DANA del 2024, i no podem oblidar que el Vaca va desbordar el 1996, el 2007 i el 2018 . I eixe perill de desbordament, Tavernes el té damunt com una espasa de Dàmocles particular. 

 

 

El projecte explicat breument 

El projecte inicial contempla una mota de terra de 1’5 km al costat del riu Vaca, entre l'assut i el Tol·lo, amb altura variable i integrada en el casc urbà, enjardinada amb espècies autòctones i, en el tram de l'Avinguda de les Corts Valencianes, amb un carril compartit per vianants i bicicletes.  

El govern de Compromís va dividir el projecte en dos unitats i va aconseguir ajudes per pagar vora el milió total que costaria tota l'actuació. La primera unitat s'aprofitaria com a tram de la Via Verda Tavernes-Carcaixent,  pel costat de l’Avinguda de les Corts Valencianes, i s'integrava dins de les infraestructures del mur-mota del Vaca, i el Ministeri de Transició Ecològica va acceptar pagar-la.  La segona segon unitat seria la integració paisatgística i urbana del mur mota, a càrrec l’àrea de Medi Ambient de la Diputació,  que va confirmar la seua ajuda en l’execució.

 

La licitació de la millora de l'escola infantil de la Goleta es declara deserta per falta de propostes

  

L'Ajuntament ha declarat deserta la contractació de l'obra denominada “Reparació i adequació de l'escola infantil «La Sardina» en la platja de la Goleta de Tavernes. L'expedient es tramitava de manera urgent des del passat mes d'octubre perquè, segons la subvenció que tenia atorgada l'obra els treballs havien d'estar acabats abans del pròxim dia 31. L'Ajuntament havia destacat l'interés públic del contracte amb l'objectiu de fomentar el benestar dels xiquets del pobles després els episodis de la DANA del 29 d'octubre del 2024.

L'obra estava valorada per 86.646,55 euros, un total de 104.842,33 euros iva inclós, i s'havia distribuït per a l'execució en tres lots diferents d'obres, el primer a realitzar dins del mateix edifici, el segon a l'exterior i un tercer on s'instal·larien jocs infantils i s'efectuaria l'enjardinament i disposició de reg del recinte.

En conjunt, es pretenia aconseguir una protecció climàtica solar amb la instal·lació d'una pèrgola frontal, millorar la protecció en façana i la fusteria metàl·lica i instal·lar un sistema de ventilació a l'edifici, mentre la part exterior muntaria tendals com a protecció solar.  S'hi contemplava també la zona de jocs infantils  i creació d'enjardinament amb una xarxa de reg automatitzada, així com la instal·lació d'una font destinada a ús públic, entre altres.

"Un any de la dana" exposició que arreplega un conjunt de imatges seleccionades per la Unió de Periodistes

 

Una exposició fotogràfica, "Un any de la dana", impulsada pel Congrés dels Diputats i la Unió de Periodistes Valencians, es podrà visitar en diverses localitats valencianes afectades, tot i que en la primera relació coneguda no s'hi troba Tavernes,  també afectada encara que en el nostre cas va ser la zona agrícola de "La Partida" del terme municipal.

La mostra es va estrenar ala Congrés de Madrid el passat 28 d’octubre i reuneix 45 fotografies fetes per 37 fotoperiodistes, seleccionades i comissariades per la Unió de Periodistes. Produïdes i muntades per ArtiClar ofereixen un recorregut visual pels llocs més afectats. Paiporta concentra la major part de les escenes, encara que també s’hi inclouen fotografies captades a Sedaví, Massanassa, Alfafar, Catarroja, Aldaia, Picanya i diferents punts de València, com la pedania de la Torre o l’Albufera. A més, l’exposició incorpora instantànies de Sot de Xera, Utiel, Algemesí, Xiva, l’Alcúdia i de Letur (Albacete).

Aquesta mostra es va inaugurar a la seu de la Mancomunitat de l’Horta Sud de Torrent el dimecres 3 de desembre i estarà oberta fins al 5 de gener en un acte on van participar la presidenta del Congrés, Francina Armengol; el president de la Mancomunitat, José F. Cabanes; i el president de la Unió de Periodistes, Vicent Marco. També els fotoperiodistes Irene Marsilla (Las Provincias) i Miguel Ángel Montesinos (Levante-EMV), que van cobrir des de la zona zero la nit en què es va desencadenar la tragèdia.

Després de Torrent, s'anuncia que  l’exposició es traslladarà a Paiporta al gener, a Catarroja al febrer, a Castellar al març, a Picanya a l’abril, a Sedaví al maig i a Massanassa al juny. No s'ha indicat si en passar l'estiu es reprendran les exposicions ni si es podrà exposar en altres localitats afectades, cas de Tavernes. 

Segons la informació publicada en eldiario.es 

L'empresa SAV SA prepara la decoració de Nadal

L'ambient nadalenc comença a veure's  a les nostres ciutats i ho notem principalment en tasques que són habituals aquests dies, preparació de l'enllumenat i decoració d'espais públics, i Tavernes no n'és cap excepció.  

 

Aquests dies hem vist atrafegats els operaris de l'empresa encarregada del manteniment i conservació de les zones enjardinades, SAV SA, canviat alguns elements vegetals existents per transformar-los a un ambient més adequat al Nadal, en algun cas, i en altres, decorant carrers i espais d'ús general.

 

Així, entre altres es pot observar el canvi en la rotonda d'entrada a la població, on s'han arrancat la bardissa que vorejava la rotonda en la totalitat per plantar ponsèties o flor de Nadal, mentre per exemple el carrer Nou s'ha decorat  amb cossiols plantats d'eugènies M46 i de ponsèties, com es pot observar ales fotografies.

 

Ara només cal que impere el civisme i l'educació i es respecte el treball realitzat i no que als pocs dies s'hi observe com han desaparegut majorment les flors de Nadal. 

Remés

Licitació de les obres de millora que subvenciona l'IVACE en el Polígon El Golfo

 

L'Ajuntament de Tavernes licita obres de subministrament, millora i modernització en les infraestructures i serveis del polígon “El Golfo”, per a la qual cosa compta amb una subvenció de l'IVACE (Institut Valencià de Competitivitat i Innovació). Les millores s'han distribuït en 4 lots i estan valorades amb un import total, impostos inclosos, de 239.541,88 euros.  Les empreses interessades poden presentar ofertes als lots que els interesse.

 

Lot 1. Implantació d'un sistema de vigilància CCTV intel·ligent, amb un valor de 88.079,37 euros impostos inclosos.

 

Lot 2: Serveis CPI: instal·lació d'hidrant, per valor de 43.954,13 euros impostos inclosos. 

 

Lot 4: Millora d'eficiència energètica en l'enllumenat públic per valor de 78.373,24 euros impostos inclosos

 

Lot 5: Senyalització vertical del trànsit per import de 29.135,14 euros impostos inclosos.

 

L'expedient té un tràmit urgent, amb reducció de terminis, perquè segons la concessió de la subvenció atorgada, els treballs han d'iniciar-se abans del 31 de desembre. El termini per executar els treballs és de dos mesos.

L'Orquesta Simfònica de la SIUM ofereix un extraordinari concert en el Palau de les Arts

 

Extraordinari el concert que l'Orquestra Simfònica de la SIUM de Tavernes ha oferit aquesta vesprada en el Palau de les Arts sota la direcció de Ximo Arias Botías i on ha vist premiades les seues interpretacions amb uns emotius aplaudiments dels assistents. El concert s'emmarcava dins del "VII Festival CaixaBank d'Orquestres" i ha estat retransmés en directe per youtube. 

 

 

 

L'orquestra vallera ha delectat els assistents amb les interpretacions d'unes peces de gran qualitat i sobre tot amb la Simfonia número 3 en La menor. Op. 56 "L'escocesa" de Félix Mendelssohn, una obra de gran exigència, i on s'ha notat el treball de preparació realitzats els darrers mesos, en una simfonia amb fragments molt delicats i que té moments de dificultat, superats pel bon fer de tots els músics i direcció.

La simfonia retrata el temps que Mendelssohn va viure a Escòcia i en els quatre moviments podem endevinar primer els paisatges de boira de les Terres Altes d'Escòcia ( A' Ghàidhealtachd en gaèlic) amb la qual cosa es crea una atmosfera misteriosa però solemne, fins a moments - l'Adagio- inspirat en el record de les ruïnes del castell de Holyrood, i amb el darrer moviment arribar al caràcter marcial iniciat per la secció de corda fins arribar a afegir la resta dels instruments amb un poderós efecte culminant amb una conclusió d'himne triomfal en contrapartida a l'inici de la malenconiosa melodia que havia obert la simfonia. 

 

 

En finalitzar els concerts, els directors i presidents de les associacions musicals reberen un pergamí i detall recordatori del festival, que en el cas de l'agrupació vallera ha rebut la presidenta Maria Lluïsa Mifsud i el director Ximo Arias.

 

Càritas recapta 2.670 euros en la Trobada Multicultural per a destinar a fins solidaris

 

Càritas Interparroquial de Tavernes ha donat el seu agraïment a tots aquells i aquelles que contribuïren divendres a que la  Trobada es convertirà  en una vesprada festiva, en un espai comú de convivència entre tots aquells i aquelles que lluitem per la inclusió, la igualtat i la construcció d’un món més just, equitatiu i humà.

 

Així, gràcies a la generosa participació s'hi aconseguí la recaptació de  2.670 € però,  el més important de tot: aconseguir que l'esdeveniment es convertira en un punt d’encontre, de retrobament, de conscienciació i sensibilització social .... on s’obriren espais de relació normalitzats entre la població veïnal de Tavernes ( usuaris i participants, voluntariat, col·laboradores/s i autoritats.

 

L'ONG vallera agraeix als col·laboradors/es i simpatitzants de Càritas la seua aportació amb dolços i salats, als participants i usuaris per compartir els seus dolços i fer-nos partícips de la seua cultura gastronòmica, a totes les entitats i partits polítics que han recolzat, a tot el personal del Mercat Municipal per la seua professionalitat i paciència, a la Brigada Municipal per l'ajuda amb la intendència  i  a l’Ajuntament per coordinar tota aquesta ajuda i per comptar amb ells sempre que els necessitem.També a als mitjans de comunicació i xarxes socials: radio, periòdics, blogs per  donar sempre difusió als nostres projectes.

 

I per últim ha expressat un especial agraïment al cor "Vent de veus" per la seua excel·lent actuació i la seua contribució a omplir de festa aquesta trobada.  

 

 

Càritas informa que amb aquesta acció enceta la Campanya de Nadal: "DONA AMB COR" durant la qual es durà endavant la Campanya del Quilo on es recaptaran aliments o productes d’higiene destinats a l'Economat. També indicar que aprofitant el berenar, l’Ajuntament ha fet entrega dels 1400 € recaptats aquest estiu en el BINGO SOLIDARI  realitzat a la platja.