La Generalitat inicia el tràmit d'informació pública i al·legacions d'una planta solar a instal·lar entre la CV-50 i el riu Vaca

Possible ubicació en ombrejat groc: dalt la CV-50, la part de davall el riu Vaca i, a l'altra banda del riu encerclada en roig la subestació  

 

L'empresa Solar 2034, amb seu a Alacant, ha presentat una sol·licitud per a instal·lar una planta fotovoltaica batejada com "Horteta" en sòl no urbanitzable de Tavernes .

La notícia l'ha avançada aquesta vesprada Levante-EMV que informa que la ubicació prevista està relativament prop del nucli urbà de Tavernes, entre la carretera CV-50 i el riu Vaca, en terrenys de tarongers en producció i que per estar prop de la subestació elèctrica, el periòdic indica que anirà connectada a ella per una línia subterrània en rasa. Segons aquesta ubicació, i tenint en compte que la subestació està a l'altre costat del riu, aquesta  línia subterrània hauria de travessar el riu Vaca.

La potència seria de 600 kW i la energia produïda gràcies al sol s'injectarà a la xarxa de distribució. amb una inversió prevista de prop de mig milió d'euros disposarà de transformador situat en un edifici de formigó monobloc, segons informa Levante-EMV..

La Generalitat ha sotmés a informació pública el projecte, els estudis d'impacte ambiental i d'integració paisatgística, així com un pla de desmantellament i restitució del terreny i de l'entorn afectat. Les competències per a aprovar aquestes plantes són de la Generalitat que té l'última paraula. Per tant l'ajuntament només té com a possibilitat presentar al·legacions o correccions.

A la Safor estan previstes les plantes solars d'Ador i Palma de Gandia que promou l'empresa Sun Hive, també amb seu a Alacant. Les alcaldesses de Compromís d'aquests dos municipis rebutge la instal·lació en el seus termes municipals i han presentat al·legacions en contra. Els col·lectius locals de Compromís estan animant als veïns a al·legar a títol individual.

Tres borrasques seguides en una setmana i ja ens avisen de la quarta: Avís taronja demà per fort vent al nostre territori i a la mar

Primer va ser Henry, després Ingrid i ara és Joseph la borrasca que ens afecta avui dimarts al País Valencià i amb una afecció que durarà demà dimecres i dijous, però... atenció que l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ja avisa que el tren de borrasques va a continuar i de fet darrere de Josep ja se n'espera una altra, la quarta quasi de seguida.

Joseph està afectat la península i dels seus greus efectes sembla ser que només, per ara, ens estem lliurant a la zona costera de les terres valencianes, tot i que el vent és protagonista i tenim avís groc en la part central del territori per ratxes que poden ser fortes, igual que el litoral d'Alacant on hi ha temporal marítim, però res a vore amb els temporals actuals del nord peninsular i Galícia.

 Demà dimecres es preveu una situació semblant, mentre els avisos d'AEMED canvien i en molta part del nostre territori i costa (vore mapa superior) tenim marcat avís taronja per fort vent que segons els punts del territori podran arribar a 90 km/hora en l'interior i la mar marejada per vent de l'oest de 60 a 75 km/h (força 8) amb ones de 2 a 3 m. Tindrem intervals nuvolosos, amb pluges que aniran avançant d'oest a est, les temperatures en descens.

Per al dijous cel nuvolós amb precipitacions en la meitat nord interior del País Valencià, i la resta probables pero disperses. Pujada de temperatures i vent de l'oest moderat, amb ratxes fortes i molt fortes en l'interior.

L'extinta fundació del monestir de Santa Maria de Simat, com a fons en el judici pel cas Taula

 

El monestir de Santa Maria de Valldigna ha estat d'actualitat amb el judici de la “Operació Taula” perquè, segons els informes de la Guàrdia Civil, el principi de les activitats de la trama corrupta estaria en la Fundació Jaume II el Just. 

 

Recordant antecedents, cal dir que la investigació de la Unitat Central Operativa (UCO) va assenyalar en el seu moment que, en el cas de la Fundació Jaume II el Just, l'inici de les activitats de la trama coincideix amb l'arribada de Vicente Burgos, del PP, amic personal de Camps, a la gerència de la Fundació. La fundació tenia com a objectiu recuperar el patrimoni artístic i cultural valencià, a més de  potenciar el monestir que en l'Estatut és citat com a centre espiritual dels valencians. Però tot apunta a que en les actuacions va tindre poc d'espiritual i si molt de material.

 

Quan l'any 2001 la Generalitat decideix recuperar el claustret del palau de l’abat, que estava al Canto del Pico de Torrelodones, de propietat privada, amb una compra de un milió d'euros feta a través de la Fundació Jaume II, quan Camps era el president de la Generalitat i Esteban González Pons el conseller de Cultura.

 

 

 

 

El 2006, l'aleshores conseller de Cultura, Alejandro Font de Mora, afirmava en roda de premsa que el trasllat i el muntatge del claustre valdria 400.000 euros, però el valor final facturat a la Fundació Jaume II el Just va ser de 1.004.612,17 euros.

El misteri de la diferència entre la primera xifra i el milió d'euros que finalment va costar el claustret del palau de l’abat del monestir consta en els documents del sumari del cas Taula. Les diligències policials assenyalen que Marcos Benavent, que treballava a la Fundació Jaume II el Just, es va relacionar amb empreses que foren després adjudicatàries en l'àmbit de la Fundació i hauria rebut contraprestacions econòmiques, com va declarar, entorn del dos o el tres per cent de l'import d'adjudicació.

 

"No solament podria haver-se vist perjudicada l'Administració per l'adjudicació fraudulenta de contractes, sinó que podria haver existit una operativa de desviament de fons públics de la Fundació articulada a través de l'emissió de facturació falsa a terceres societats", explica la Policia.

 

 

 

El judici ahir

Vicente Burgos, gerent que va ser de la "Fundació Jaume II el Just" va comparéixer ahir en judici  i s'enfronta a una petició de la Fiscalia Anticorrupció de cinc anys de presó per un presumpte delicte continuat de malversació.  Burgos és acusat de contractar Benavent, el ‘ionqui dels diners’, en la Fundació Jaume II el Just, però ha apuntat al conseller de Cultura d'aleshores, Esteban Gonzàlez Pons, qui va firmar el contracte. Esteban González Pons és eurodiputat del PP i membre de la direcció d’Alberto Núñez Feijóo.

L'acusat es va qualificar ahir com a “gerent sense atribucions” i Benavent va ser contractat  per la Conselleria de González Pons, segons afirmava l’acusat, i va cobrar de la Fundació Jaume II el Just un total de 164.676 euros, segons Fiscalia Anticorrupció. El càrrec de Marcos Benavent era de director d’actes institucionals de la fundació.

Ahir va assenyalar que tornar a Valldigna el claustre alt del Palau de l’Abat que estava a Madrid era un objectiu prioritari del Consell de Francisco Camps, que volia convertir el monestir en centre espiritual per als valencians. 

Marcos Benavent no disposava de taula ni cadira en la fundació. Al respecte Vicente Burgos havia afirmat en la fase d’instrucció del cas Taula que  Benavent no anava a treballar a la fundació i només el va acompanyar en els viatges a Torrelodones  per tramitar l’expedient de la llicència de desmuntatge i trasllat del claustret. 

L’acusat va respondre a les preguntes del fiscal i advocats i al final de la declaració, va assenyalar que se l'acusava d'instigador en el cobrament de mossegades però que no apareixia en cap declaració o gravació i tot el que es deia d'ell, era per mitja de terceres persones. 

Recordem que la instrucció del cas Taula va començar fa més d’una dècada i ara s'està celebrant el judici.

La regidoria d'Esports reformarà i millorarà totalment els vestidos i instal·lacions del Vergeret

 

La regidoria d'Esports, que dirigeix Josep Llàcer, de Compromís, executarà pròximament  el projecte "Reforma dels vestidors del Camp d'Esports del Vergeret" després d'haver-se adjudicat l'obra a l'empresa "Vareser 96 SL" per un import total ofertat (amb impostos) de 315.577,17 euros, en considerar que era la millor oferta entre les cinc presentades. Aquesta obra està subvencionada per la Diputació de València dins del Pla Obert d’Inversions 2024-2027 (POI), fins un valor de pressupost de 341.496,78 euros (IVA inclòs).

El regidor Llàcer ens ha comentat que "era una actuació molt demandada donat que l'edifici construït als anys 1980 disposava de molts elements antics i deteriorats pel pas del temps". Els vestidors ubicats en el Camp del Vergeret es troben en un mal estat per l'ús, essent també destacable que no s'acompleixen las condicions d'accessibilitat, ni en l'accés ni a l'interior, aseos i dutxes. Per això l'obra s'ha considerat de "gran reparació"  i s'actuara en cobertes fusteria exterior, instal·lacions, acabaments interiors i equipament sanitari.

Les actuacions previstes son: 1 Rehabilitació de coberta invertida; substitució de la impermeabilització existent i col·locació de llast de formigó amb aïllament tèrmi,c 2 Repintat de les cúpules metàl·liques mitjançant pintura termoaillant, 3 Renovació integral de la fusteria metàl·lica i vidres de les façanes, 4 Renovació de les instal·lacions de lampisteria i sanejament de lavabos i dutxes, 5 Renovació de la instal·lació elèctrica i il·luminació, 6 Renovació de revestiments de parets i sòls,  7 Instal·lació de cabines sanitàries en lavabos 8. Renovació d'equipament sanitari, 9 Col·locació de falsos sostres, 10 Millora de l'accessibilitat a aquesta edificació pública per a les persones discapacitades de manera que s'adeqüen a la normativa vigent. 

Les alternatives previstes pel MITECO per a la Goleta en el projecte "Regeneració de la platja de la Goleta i Brosquil"

 

El temporal Harry i els danys a les platges de Tavernes junt a les visites de representants del PSOE i del PP per conéixer de primera mà la situació, han posat en primer pla l'estat d'execució del projecte de "Regeneració de les platges del Brosquil i la Goleta" donat a conéixer en juny del 2023 quan es pogueren presentar al·legacions.

El projecte del Ministerio para la Transición Ecológica (MITECO) contemplava 4 possibles alternatives per a la platja de la Goleta, però s'inclinava per l'execució de la denominada "Alternativa 4", acceptada pel PSOE local, mentre Compromís i el PP veien en més bons ulls la denominada "Alternativa 3" en les seues al·legacions.

Postures enfrontades per a la Goleta: La alternativa 3 & la 4, triada pel MITECO. 

  

Imatge del projecte Alternativa 4. L'elaboració pròpia es refereix a la de l'empresa redactora

ALTERNATIVA 4: Era l'escollida pel MITECO. En el projecte es contempla un espigó en la part nord  de l'actuació (en el terme de Cullera) de 60 m  i ample de 5 m. i prolongació de l'espigó de la part sud (canal Sant Pau) en 35 m, per reduir el transport de sediments cap al sud degut a l'avanç de la línia de costa. Hi ha més del doble d' actuació en longitud al Brosquil que a la Goleta.

Sobre aquesta alternativa el projecte reconeix que “és la que més afecta a les platges del sud de l'actuació (seria la Platja de Tavernes), afavoreix les platges del nord, no evita l'erosió de la part nord del tram d'estudi, no estabilitza el sistema en la part central, no protegeix les zones crítiques dels temporals, però si aconsegueix una acumulació (d'arena) en la seua part sud que pot ser aprofitada (en altres zones) mitjançant bypass”.

 

Però si ja sap  que l'alternativa 4 que plateja i defensa perjudica les platges del sud, què pensa fer per evitar eixe perjudici?

 

  

Platja de Tavernes, la zona d'afecció negativa al sud de l'actuació de l'Alternativa 4

 

 

ALTERNATIVA 3:  El projecte afirma que amb eixa alternativa els trams més crítics s'estabilitzen amb l'execució d'espigons exempts d'escullera natural paral·lels a la costa (els esculls submarins). Contempla la construcció de l'espigó en “L” en la part nord de 100 + 60 metres necessari per al suport lateral del tram de platja regenerat.

 

Els 3 esculls submarins reduirien la pèrdua d'arena pels temporals. Tindran 70 m de llarg i 6 m d'ample, amb cota de coronació 1'3 m sobre el nivell de la mar i situats a  100 m de la costa regenerada, sense sobrepassar el límit de la zona de bany, a 200 m de la línia de costa i sense problemes a les embarcacions.

 

S'executarà l'abocament d'arena per a aconseguir l'ample de platja desitjat en el projecte general, tornar a la situació i línia del 1957. El projecte assenyala que es protegeixen les zones més crítiques enfront dels temporals, evitant així la reculada de la línia de costa.

 

Imatge del projecte Alternativa 3. L'elaboració pròpia es refereix a la de l'empresa redactora

 

 

Efectivitat de les alternatives 

 

El projecte del MITECO indica que l'Alternativa 3 té el major grau d'efectivitat (valor 9) dels quatre amb un cost de  8.739.985,17 €, mentre l’Alternativa 4 (efectivitat 8)  té un cost de 6.353.303,82 €.  Estem parlant de dades en euros  del 2023, però així i tot caldria preguntar-se si 2’5 milions eren determinants perquè el MITECO elegira l'Alternativa 4. I això ens duria a plantejar si s'ha valorat més el cost que els resultats i si s'havia analitzat com afectarà l'estalvi de 2'5 milions a les platges del sud, i en concret a la Platja de Tavernes i zona del Marenys cap a Xeraco.

L'alternativa 4 triada pel Ministeri va rebre el "placet" del govern del PSOE a Tavernes,  però no va agradar a Compromís i al PP, aquest partit  amb matisos, per no contemplar els espigons-esculls  com a protecció i per evitar la desaparició de l'arena, no obstant ser la solució que el mateix MITECO ha donat en moltes platges valencianes  Recordem: l'alternativa 3 amb esculls costa 8'7 milions mentre l'alternativa 4, del ministeri, té un cost de 6'3 milions.  

Compromís va presentar alternatives i era partidari de l'Alternativa 3. Posava en dubte que l’alternativa escollida pel MITECO fora la més efectiva per resoldre els problemes de regressió i transgressió que pateix la Goleta, uns fenòmens marins que en aquells anys ja començava a notar-se en la resta de platges de Tavernes. 

Compromís demanava un estudi seriós i actuacions en tota la unitat fisiogràfica o morfodinàmica de la costa: segons l’estudi del CEDEX (any 2015), eixa unitat compren el tram costaner entre la Gola de l’Estany de Cullera i el Port de Gandia, mentre el MITECO només contempla una part, entre el  Brosquil i la Goleta.

El PP també considerava millor l'Alternativa 3 perquè la major efectivitat en la protecció de la costa, però afirmava  que acceptaria la 4 per evitar demores en l'execució sempre i quan es complementara en el projecte final els apartats de l’alternativa 3 que milloren el projecte. També demanava mesures de regeneració per corregir l'afecció erosiva en les platges del sud, és a dir la Platja de Tavernes ja afectada per la dana Gloria (ara per la Harry) i Els Marenys. 

 

 

 L'alternativa 4 del Miteco protegeix la Platja de Tavernes o calen millores en el projecte? Dalt borrasca Harry i al davall la Glòria

El projecte triat pel Ministeri no beneficia les platges del sud de Tavernes

No ho diguem nosaltres sinó el MITECO que en els documents del projecte diu que  “es (l'Alternativa 4) la que más afecta a las playas del sur de la actuación, favorece las playas del norte, no evita la erosión de la parte norte del tramo de estudio, no estabiliza el sistema en la parte central, no protege las zonas críticas de los temporales...”.  

L'Alternativa 4 no "ataca" les causes principals del problema: la falta d’aportació d’àrids a les platges per culpa de les infraestructures rígides creades més al nord. El mateix Ministeri ho reconeix:  “La construcción en los años 50 y posterior ampliación en los años 80 de los espigones de encauzamiento de la desembocadura del Júcar, que generó una interrupción de la dinámica litoral provocando un déficit sedimentario en las playas situadas al sur, dando como resultado una onda erosiva sedimentaria que se ha ido propagando hacia el sur, llegando a alcanzar la playa de la Goleta”.

.

L'espigo del Xúquer a Cullera amb l'efecte barrera, acumula arena al nord però no deixa regenerar les platges del sud, el Brosquil i la Goleta

En conjunt tot el projecte presentava la incertesa de l'execució: l’aportació d’àrids depenia de que la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) fora favorable al dragat del jaciment d'arena ubicat en el fons marí, a uns 12 km front a Cullera. I si no s’obtenia la DIA, el projecte era inexecutable. I fins ara no s'ha obtingut, tot i que en les visites de responsables d'aquests dies s'ha afirmat que estarà en uns mesos però.... no oblidem que han passat 2 anys i 7 mesos des de l'exposició i al·legacions al projecte..

Allò que era i ha estat bo per a les platges de València i moltes altres platges, no ho era ni ho és per a les platges de Tavernes

Imatge d'una platja del sud de València, regenerada en octubre del 2023, i on ara s'instal·laven esculla submarins per evitar la pèrdua i arrossegament de l'arena (fotografia pròpia)

 

L'Ajuntament de València anunciava el 12 agost del 2024 a bombo i plateret una prova pilot d'instal·lació d'esculls artificials per impedir la regressió de les platges del sud i que els temporals arrosseguen l'arena de les platges. L'Ajuntament treballava amb els investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) que ja havien efectuat els primers estudis. L'Ajuntament de València en el 2014 va instal·lar el primer escull artificial d'Espanya en la Malva-rosa, havia funcionat molt bé i ara volien implantar el sistema en les platges del sud, més enllà del port.

Fins ací, en resum, la noticia que publicàvem eixe dia, i on, perfectament, si substituïm Ajuntament de València per Ajuntament de Tavernes, ens trobem exactament en l'estudi que el govern de Compromís va encomanar  als  prestigiosos catedràtics de ports i costes de la UPV, Vicent Esteban Chapapría i Josep C. Serra Peris.  En document de 270 pàgines els dos catedràtics doctors de la UPV efectuaven una completa i exhaustiva descripció de la problemàtica de la costa litoral de Tavernes i n'apunten les possibles solucions.

 

 

 

Però el Ministeri de Madrid del govern Sánchez,  va rebutjar l'estudi i el document com ací podeu llegir, una valoració en contra que anava en contra dels estudis de la UPV i en contra del que havien aprovat PER UNANIMITAT i com a declaració institucional els partits vallers quan instaven al govern de Madrid de Pedro Sánchez a executar els projectes de regeneració i recuperació de les platges de Tavernes derivats dels estudis per l’Ajuntament en base als estudis d’esculls submergits redactat per la UPV.

Sobre aquest punt cal llegir molt atentament l'article que ha publicat el Levante-EMV i que recomanem: 

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2026/01/24/expertos-apuestan-dunas-arrecifes-ademas-125972176.html

L'article confirma també les afeccions derivades del trencament de les corrents marines de sedimentació natural a les platges, cas de ports i en el nostre de l'espigo de Cullera, així com l'efecte negatiu de les retencions en embassaments i pantans dels rius, tal com apunta l'estudi sobre les platges de Tavernes. 

 

Localització d'esculls artificials davant la costa de la Goleta segons l'estudi de la UPV

La postura del MITECO - potser determinada perquè tenia o anava a tindre un projecte propi, el que fa vora 3 anys que està paralitzat- suposava un menyspreu a l'estudi dels catedràtics universitaris, als potser entre els millors experts en el tema, i era un dir "NO" a l'estudi i possibles solucions en base a arguments com representar un cost elevat, com si Tavernes, els vallers i valleres, no ens meresquèrem res, ni tan sols la seguretat de les propietats en primera línia.

Tanmateix la resposta que ha donat en múltiples ocasions el mateix Miteco, ha estat confirmar que és possible i vàlid quan ha executat en moltes platges, valencianes i estatals, per exemple a Dénia  un projecte igual al que demanava la declaració institucional de l'Ajuntament. . 

La tasca a Dénia la podeu llegir a l'article  “Una gran draga y maquinaria pesada crean el espigón en paralelo a la costa parar regenerar les Deveses de Dénia”, i on comprovem que allò que sí que ha estat possible a Dénia resulta impossible a Tavernes.  Igualment hi ha instal·lacions semblants en Torreblanca-Peníscola, Almenara, Benicàssim, etc i etc. Només cal cercar.

Això sí, a Tavernes hem continuat fent reposicions d'arena que només duren 2 dies, mentre el temps passa, i ja són  2 anys i 7 mesos que es va publicar l'exposició pública i període d'al·legacions sense que tinguem noticies del projecte de regeneració de les platges Brosquil-Goleta, tot i que l'alcaldessa de Tavernes i la delegada del govern anunciaren que per al 2026 estaria  acabat.

 

És temps de promeses i més promeses: Les administracions visiten les finques afectades per la borrasca Harry

 

Ahir ens va visitar la delegada del Govern al País Valencià, Pilar Bernabé, per a conéixer l'estat dels edificis danyats per la borrasca Harry i comentar les actuacions urgents necessàries per a la recuperació del litoral. També va escoltar de boca dels afectats la situació de les seues cases i els problemes en la mateixa platja.

Va ser una repetició de la visita que realitzava al juliol del 2023 quan la mateixa delegada anunciava que per al 2026 estaria acabat el projecte de regeneració de les platges de Tavernes i el Brosquil. Ahir, no va tindre més remei que assenyalar que el govern de Madrid accelerarà els tràmits per a la seua execució quan estiga aprovada la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA), que es confia siga en uns mesos. Són ja tantes promeses que...  esperem!

I com a actuació urgent la mateixa de sempre: una reposició de seguida de 45.000 m³ d'arena. que va dir deixarà la platja igual que abans del temporal. És a dir, serà segurament un nou "menjar" per als temporals que, com veiem des del 2001, "s'engulen" de seguida les aportacions fetes fins ara i avancen més en la deterioració de les platges valleres en cada temporal. 

La delegada va indicar que aquestes actuacions faran que la platja de Tavernes afectada estiga completament llesta a l'estiu.  

I mentre esperem que el projecte de regeneració de les platges del Brosquil i la Goleta s'execute, després de quasi 3 anys paralitzat i sense saber-ne res, en concret des de l'exposició publica del juny del 2023. Un projecte que la mateixa delegada va dir que en 2026 estaria acabat i que s'executaria amb fons europeus, per ahir novament tornar a considerar-lo com a prioritari per a garantir una solucion definitiva i donar seguretat als veïns. 

 

  

Mentrestant,  la Generalitat  ha reclamat al Govern central actuacions d'emergència a les nostres platges i en altres afectades per la regressió costanera després dels greus danys ocasionats per la borrasca Harry.

El director general de Costes, Ports i Aeroports, Marc García, en la seua visita a la platja de Tavernes ha reiterat el que tothom sap i és de domini públic a Tavernes: els danys es podrien haver minimitzat si s'hagueren dut a terme les obres de regeneració de la costa que porten anys paralitzades.

Al temps ha recordat que algunes edificacions situades en primera línia poden patir conseqüències majors si les ones afecten els fonaments i ha reclamat al Govern actuacions d'emergència a través de palplanxes, esculleres o una combinació d'ambdues, perquè l'onatge no colpege en les fonamentacions d'aquests edificis, perquè "el problema pot ser molt major".

 

Acabem de passar-ne un, i ja ens donen avís d'un altre episodi de mal oratge: fred, vent, neu i temporal en la mar.

Acabem de passar uns dies amb fort temporal mediterrani, i AEMET ha llançat un avís on adverteix que la Península està afectada per una circulació d'origen atlàntic i una nova borrasca: Ingrid

"La presència d'un potent doll en altura afavoreix la formació d'una borrasca al nord-oest de la Península, denominada Ingrid, que patirà un procés de ciclogènesi explosiva a mesura que es desplaça cap a les illes britàniques. Juntament amb l'anticicló de les Açores, produirà un passadís de vents del nord-oest que conduirà una massa marítima polar sobre la Península, donant lloc a un acusat descens de les temperatures durant el cap de setmana. (Mapa superior) 

S'esperen precipitacions generalitzades amb una cota de neu en descens, especialment en el quadrant nord-occidental durant la vesprada del divendres i el matí del dissabte, quan podria nevar per davall dels 300-400 m. Les nevades poden donar-se en forma de ruixat, amb intensitats elevades i acumular grossàries significatives en poc temps, a més d'anar acompanyades de vents forts i torb, podent complicar la circulació per les carreteres" indica AEMET en un avís especial 

Així doncs, al País Valencià, tindrem un cap de setmana típicament hivernal amb un descens tèrmic i la presència de fortes ratxes de vent, que dara passe a uns dies d'extrema inestabilitat amb arribada de pluges per a la setmana vinent.

Demà divendres, s'esperen ratxes molt fortes de vent de l'oest i nord-oest, a l'interior de València i Castelló, i en tota la província d'Alacant. La cota de neu baixarà de sobte fins als 700-900 metres, amb punts de 500 metres a l'interior nord. 

 

Avís groc en la nostra zona litoral per al dissabte

 

Dissabte serà un dia de fred intens, amb cels coberts mentre el vent amainarà a la vesprada, amb baixada de les temperatures màximes fins als 10° en la costa. Per a eixe dia, AEMET té previst el nivell avís groc en la zona litoral de València i Alacant per mala mar.

Diumenge serà un dia relativament tranquil, amb cels amb núvols i clars. Les temperatures mínimes seran molt baixes, entre 2 °C i 5 °C a l'interior; uns 8 °C en el litoral.

La vallera Ángeles Solanes Corella presenta candidatura al Rectorat de la Universitat de València

 

La vallera Ángeles Solanes Corella, catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de València (UV) ha formalitzat la seua candidatura al Rectorat. Ángeles Solanes és llicenciada i doctora en Dret per la UV amb premi extraordinari de llicenciatura. En aquesta universitat ha estat vicedegana de Relacions Internacionals de la Facultat de Dret, directora del Departament de Filosofia del Dret i Política i és membre del Claustre de la Universitat de València.
 

També ha estat presidenta del Consell per a l'Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (Ministeri d'Igualtat), i actualment és presidenta del Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants (Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions).

Quan a la seua activitat docent i investigadora, els seus treballs s'han centrat en temes relacionats amb la filosofia del dret i els drets humans, des de la perspectiva del dret espanyol i el comparat. En aquest camp, és autora de nombrosos llibres, capítols de llibres i articles a revistes nacionals i estrangeres.

Ha format part de més de trenta projectes  nacionals i internacionals, actualment lidera el projecte "Racisme i Discriminació: els Drets Humans sota amenaça", del Ministeri de Ciència i Innovació. Ha dirigit vuit tesi doctorals, cinc de les quals tenen una menció internacional.

 Ángeles Solanes es presenta amb un programa que prioritza l'estabilització i també la promoció de les persones, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida als campus i aconseguir una universitat amb visió internacional i infraestructures modernes per a poder fer una docència i una investigació de qualitat.

La vallera presenta una candidatura basada en la renovació i en la transformació responsable, amb un equip de persones i un programa que pretén una universitat arrelada en el territori, donant importància a la seua llengua i la seua cultura. Una universitat pública i moderna, però amb una forta projecció a nivell internacional.

Estàvem avisats de fa 25 anys: El 2001, la mar feia la primera entrada a la Goleta després de destrossar les dunes

 

La foto de dalt no és actual, no és del dimarts encara que ho semble: és una fotografia del novembre del 2001. Perquè els problemes en les platges de Tavernes no venen d'ara, sinó que van començar ja fa quasi 25 anys, amb independència de que la transgressió/regressió primer va ser a la Goleta i ara ha sumat la genèrica Platja de Tavernes. Encara que la situació  no haja mai preocupat als governs de Madrid. I no ho diguem nosaltres, sinó els fets i una llarga història que comença el 2001, quasi ja 25 anys,  sense cap solució al problema, que any rere any s'agreuja i es fa més dolorós per als veïns.

El mes de novembres del 2001, dies 10 i 11, la platja de Tavernes va ser afectada per un gran temporal, el més gran en el Mediterrani des del 1957: vents huracanats, pluges intenses a les Balears i a Algèria, on les inundacions causaren 737 morts i deixaren sense casa a 23.000 persones. El nord d'Àfrica: Orà, el Marroc, Algèria foren afectades, però també les Balears: 250 litres i vents de més de 150 km/h. I amb eixes condicions una mar i un temporal com en temps no s'havia vist. 

 

Novembre 2001: Primera entrada de la mar a la urbanització de la Goleta. Era el primer avís seriós

I va ser tant l'ímpetu i força del temporal que va trencar el cordó dunar en la Goleta i va entrar en els carrers de la urbanització. Era la primera vegada i, això succeïa després que  la Goleta, tingués una reposició d'arena feia un l'any, el 2000. Era el primer avís del que començava i vindria després, però el primer avís no va servir, ningú no en va fer cas.

I començaren els problemes: cada vegada amb menys arena a la Goleta, més palesa la desaparició de platja i més perill per als edificis amb cada temporal.

I d'ençà el 2001 comença la reposició d'arena, pràcticament quasi tots els anys, sempre un parxe temporal que no era la solució, encara que inicialment quan encara hi havia bon toll d'arena, pogués ser una ajuda per evitar els embats de la mar amb tota la força contra les dunes i contra els edificis. Però amb els anys, la batalla l'anava guanyant la mar i en cada temporal les evidències de la situació de perill, en aquests anys era només en la Goleta, esdevenia més evident. 

 

I comença també les gestions del govern valler, aleshores en mans de Compromís, a Madrid. Any rere any, entre el 2012 i el 2018 amb presentació tots els anys d'esmenes al pressupost de l'estat demanant actuacions a les platges de Tavernes. Esmenes semblants amb la inclusió de 200 milions per a defensa de tota la costa valenciana, 50 milions per a defensa de la costa de la Safor-Valldigna...  Un any i el següent també i l'altre.... sempre la majoria absoluta aleshores en el Congrés les votava en contra, els diputats valencians a Madrid inclosos. Inacció total del govern de Madrid, que era qui tenia la responsabilitat d'actuar i solucionar. 

Intervencions en els organismes oficials, a més del Congrés i Senat, explicant la situació que patia la Goleta, sense que "ningú dels que podien fer, feren". És l'època de la concentració davant la Delegació de Govern de València, que presidia el gandià Moragues, i a la qual només hi acudia amb els veïns el govern de Tavernes d'aleshores. 

Només Compromís en la concentració del 2016

Anys i anys, fins fa poc, de gestions, preguntes parlamentàries, intervencions en el Congres i Senat

Amb el pas del temps, el partir en el govern de Tavernes anava sumant gestions davant de Costes i del Ministeri de Madrid usant els representants en el Senat i Congrés, que són al cap i a la fi els organismes on s’ha de donar la solució definitiva a les nostres platges.  Intervencions, preguntes, demandes que mai no tingueren una resposta positiva en cap dels governs de Madrid des del 2001 fins ara. 

I vingueren també els temporals Gloria, gener del 2020, i Filomena, gener del 2021, encenien més encara les alarmes. Us oferim unes imatges recordatòries:

 

 

 

 

 

Imatges de la dana Glòria

 

 

Imatges de la dana Filomena

I  després de Glòria i Filomena, les dues danes que més mal havien fet fins a aleshores a les platges, es van reiterar les peticions de solucions. Encara no hi han arribat.

 

 

Resposta del Govern a Joan Baldoví sobre el projecte de la Goleta

 

 

  

 

L'espigó de Cullera... leré, leré 

Els estudis del MITECO deixen clar que el sentit dels corrents marins és de nord a sud i l'arena s'acumula allà on una infraestructura detura el transport. Passa a Cullera, on el MITECO reconeix  l'espigó del Xúquer com a causa de que no arribe l'aportació que cal al Brosquil i les platges de Tavernes, que cada dia tenen menys arena mentre al nord de l'espigó cada any n'hi ha més i més. 

Però ara mateix... no creiem que ningú siga capaç d'acurtar l'espigó de Cullera, que es va allargar fa unes dècades. Va ser a partir de llavors quan començaren els nostres problemes...  

El Xúquer i l'espigó de Cullera: arena al nord i al sud, camí del Brosquil i Tavernes, res 

I fa uns anys, semblava que la cosa finalment podia anar de bo: el MITECO anuncia el projecte de  projecte de regeneració del tram de costa Brosquil-La Goleta, inclús la presentació d'al·legacions però a les possibles alternatives presentades com a solució final. 

I tot seguit ens van dir que la regeneració i el projecte estaria acabat pel 2026  però la realitat és tossuda, som al 2026 i ho desconeixem tot del projecte, però si que sabem una cosa ben certa i segura i ahir ho manifestava el regidor Llàcer, de Compromís, a Valencia-plaza: amb cada temporal perdem més d'un metre d'amplada de platja i, a més,  una gran quantitat de metres cúbics d'arena en els dos metres d'altura que es menja. 

I la mar avança, i desfà murs i ensorra terrasses... i cada vegada temporals més forts i seguits, mentre hi ha qui nega el canvi climàtic. 

La Platja de Tavernes ahir després de Harry

Més informació

https://saforguia.com/art/73832/el-gobierno-trabaja-en-un-proyecto-para-dejar-la-playa-de-la-goleta-de-tavernes-como-en-los-anos-60

https://www.levante-emv.com/safor/2023/07/05/gobierno-estima-regeneracion-goleta-estara-89486633.html