Després de l'Any Estellés del 2024: Ni càpsula del temps ni placeta Vicent Andrés Estellés

 

Fa ara un any, l'Ajuntament de Tavernes anunciava a bombo i plateret en els mitjans oficials i premsa una iniciativa que "volia fer justícia a un dels noms més il·lustres de la literatura valenciana", o siga el gran poeta de Burjassot Vicent Andrés Estelles dins dels actes del centenari del naixement celebrats l'any passat. 

Havia de ser un bon final d'homenatge a l'Any Estellés, i es va anunciar que la placeta que amb col·laboració amb Mercadona s'havia remodelat enfront del supermercat, portaria el nom del poeta (Desconeixem si oficialment ja s'ha aprovat eixe nom per a la placeta). La iniciativa naixia de Política Lingüística i el regidor responsable, Juan Bautista Talens, segons va explicar i així va arreplegar la premsa, en la inauguració de la placeta  s'enterraria una "càpsula del temps".  

Una placa en el terra, amb una estrela a semblança del Passeig de la Fama d'Hollywood, marcaria el lloc on estava enterrada la càpsula, una urna tancada que contindria un periòdic del dia, elements de la via diària dels vallers i un dispositiu digital amb vídeos veïnals on s'indicaria que pensaven de la situació en que estaria la nostra llengua d'ací 100 anys, en el 2124 data en que es tornaria a obrir.

 

 

Circumstàncies polítiques, amb les diferències de criteris polítics entre el regidor Talens, del PSOE, i l'alcaldessa Romero determinaren un cessament en les responsabilitats del regidor, que finalment va dimitir i va renunciar a l'acta de regidor del consistori.  I aquell projecte d'una placa en terra amb el nom de Vicent Andrés Estellés i de la càpsula del temps es va paralitzar i ja no s'ha sabut res, almenys amb caràcter oficial.

Què va passar amb el projecte que presumptament ja estava iniciat pel regidor Talens?  S'havia triat com a llosa un marbre granulat en tons rosats? El preu del treball estava ja acordat? Preguntes que es queden sense resposta per la dimissió de Talens i el nomenament d'un nou tinent alcalde responsable de Política Lingüística, raons que estarien entre les presumptes possibles causes de que s'aturara el projecte. 

 

 

Siga com siga, ens queda el mural d'Estellés, però.... amb el greuge de que al contrari de tants i tants mural al País Valencià, el nostre reprodueix una frase del poeta sense nomenar-lo, tot i que ample i lloc en la part superior del mural, n'hi havia i n'hi ha. Algú s'imagina un mural d'homenatge sense el nom de l'homenatjat?  En tants i tants murals per tot arreu del País Valencià sempre hi ha el nom del poeta, ben gran. 

Aquesta incongruència durant més de 200 dies la denunciàrem, cada dia amb uns versos del poeta i avisàvem: el mural per a Estellés estava sense nom, sense cap referència al poeta. Eixa manca d'autor no s'ha corregit, però com a alternativa es va fixar una petita placa al costat del mural ara en fa un any. Segons es va dir, s'havia previst per als actes del 9 d'Octubre, però es va avançar per aprofitar la data del 4 de setembre, dia del seu naixement.  

Un altre gran poeta, Miquel Martí i Pol, ho va dir en un celebre poema "els anys passen de pressa",  i el 2024 va passar tant de pressa que no va donar temps per a organitzar actes culturals i acadèmics oficials als centres educatius de Tavernes,  ni temps per organitzar un centenari  com calia del que està considerat el millor poeta valencià des d'Ausiàs Marc.

Avui és l'aniversari d'Estellés, i a setembre celebrem la "Festa Estellés" en homenatge al poeta tot coincidint amb el seu naixement

Una imatge històrica: la primera Festa Estellés a Tavernes (2011) amb alcaldia de Compromís

Vicent Andrés Estellés va naixer a Burjassot el 4 de setembre del 2024 i, tradicionalment es a setembre i al llarg de la tardor quan al País Valencià se celebra la "Festa Estellés" en record de la data de naixement del poeta. Les festes  Estelles han omplit des del 2010 de poesia i música els carrers de centenars de pobles del País Valencià, una festa en la qual i de manera multitudinària també hi ha participat Tavernes. 

Enguany, el 2025, són desenes els municipis que s'han sumat a una iniciativa que impulsa Acció Cultural del País Valencià, Coordinadores d’Escola Valenciana, col·lectius locals i agrupacions de Compromís, per celebrar la XIV edició de la Festa Estellés.  De nou es tornarà a repetir l'esdeveniment però per ara no tenim cap constància ni notícia que s'hi celebrarà a Tavernes, tot i que un govern municipal qualificat de "progressista" regeix la ciutat i on no cal ni dir per massa sabut que Compromís també n'hi forma part.

 

Josep Lozano, iniciador de la Festa Estellés, a Tavernes el 2013

Sí que hem llegit a la premsa que molts d'aquests actes, com hem dit, compten amb la col·laboració de Compromís, cas de Moncofa (5 de setembre), Fondeguilla (12 de setembre), Vila-real (18 de setembre), Onda (19 de setembre), la Vall d’Uixó (19 de setembre), Borriana (26 de setembre), Estivella (13 de setembre), Sagunt (octubre), Benicàssim (24 de setembre), Castelló de la Plana (17 d’octubre) i l'Alcúdia de Crespins.

Un any més, per tant el País Valencià tornarà a escoltar per places i carrers la recitació dels versos del poeta, alguns musicats pels cantautors valencians seguint el camí que va encetar l'Ovidi i que es prenen com a reivindicació cultural del que som i volen continuar essent els valencians. 

L'alcalde Jordi Joan llegeix Estellés 

Fins ara són més de vint municipis les que amb sopars populars, recitals i concerts homenatjaran Vicent Andrés Estellés, en cites destacades i per citar-ne uns quants com Burjassot, el seu poble natal, Montcada, Alaquas, Vila-real, Alboraia, Carcaixent o Gandia (19 de setembre), i que tindran continuïtat a l'octubre a Sagunt, La Vall d'Uixó, Godella, Onda, Elx, Benicarlo, l'Alcúdia de Crespins, Castelló de la Plana, València i un llarg etcètera,  en molts casos, comptant amb Compromís dins de l'organització.

 

Festa Estellés del 2022, passada legislatura, al passeig del País Valencià

 Els sopars Estellés van nàixer l'any 2010 com una iniciativa de l'escriptor d'Alginet, Josep Lozano, recolzada pel món cultural valencià, a semblança de les trobades populars que Escòcia celebra cada any per recordar el poeta Robert Burns. La iniciativa va arrelar i es va estendre arreu del País Valencià fins a convertir-se en un acte tradicional anual - excepte el temps de pandèmia- que combina poesia, música i germanor.

Finalitza la campanya de vigilància forestal a Tavernes i Benifairó amb la satisfacció de no haver patit cap incidència

 

El passat dia 31 d’agost finalitzava la campanya de vigilància que ha dut a cap el "Voluntariat Forestal de Prevenció d'Incendis Forestals" en les localitats de Tavernes i Benifairó, tasca duta terme pels voluntaris del Grup Muntanya Valldigna. Els participants reberen les classes informatives i instruccions que calia per poder complir amb total seguretat i eficàcia llur missió.

 

Al llarg de l'estiu, els voluntaris del GMValldigna han informat de tots els incidents i anomalies detectades a les administració competents. Les principals tasques dels voluntaris han estat de prevenció d’incendis forestals, vigilància i control de paratges naturals i camps agrícoles, control d'abocaments incontrolats de fem, així com informar i controlar els horaris de cremes de restes de poda i matolls.

 

Cal ressaltar que durant el temps de vigilància no hi ha hagut cap incendi, cosa que ha omplert de satisfacció i alegria l'entitat pel benefici a la Valldigna, cosa en la qual nosaltres coincidim. 

 

La Secció de Voluntariat Forestal del GMValldigna assenyla com a "molt positiu que les tant les administracions locals com autonòmiques s'impliquen en les tasques de prevenció dels incendis forestals". I afig que "no cal ni dir que entitats com la nostra, en les circumstàncies ocorregudes enguany a la península,  els és impossible realitzar extincions i altres tasques si es produeix un foc. Per la nostra part sempre fem el que podem, i ara aprofitem per encoratjar a les administració locals perquè continuen aquesta tasca de prevenció d’incendis forestals".

 

El Grup de Muntanya Valldigna agraeix el treball dut a cap pels voluntaris forestals que han participat durant els darrers 15 anys que es porta de campanyes de vigilància i prevenció, així com l'inestimable tasca realitzada, on són els verdaders protagonistes. "Pensem que val la pena l'esforç que s’ha fet, més després de vore quin any estem passant a tota Espanya amb vora 400.000 hectàrees cremades".

Ha faltat a Castelló de la Plana Vicent Grau Reig, professor, investigador i polític valler

 

Vicent Grau Reig, nascut a Tavernes l'any 1944, ha faltat a Castelló de la Pla, ciutat a la qual estava molta  vinculat des dels anys 60 quan va arribar com a mestre. La seua vida ha estat una constant de lluita pel País Valencià i les reivindicacions socials, essent un exemple fidel de militància activa fins als seus últims dies en els moviments de l'esquerra valencianista i verda.

El comiat de les despulles humanes es farà al fins a  demà dijous al Tanatori "La Magdalena" de la capital de la Plana mentre les exèquies fúnebres, seran demà dijous, a les 18.00 hores a la capella del tanatori.

 

 

Una llarga trajectòria docent i investigadora.

A Castelló, després d'aprovar les oposicions de professor d’EGB en 1968, es llicencià en Filosofia i Ciències de l' Educació a la Universitat de Barcelona i en  Història Contemporània per la Universitat de València. Després d'aprovar les oposicions a Secundària, va exercir a  Nules i a Castelló. 

Doctor en Història Contemporània per la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló el seu amor pel territori i per la memòria històrica, el va dur a escriure com a tesi doctoral "Segona República i Guerra Civil a Castelló: Discurs Republicà, Mobilització política i Sindicalisme Revolucionari", amb qualificació d’Excel·lent Cum Laude i que la UJI va publicar com a llibre en 2012, sota el títol "La Segona República a Castelló. Una memòria històrica positiva".

A més de participar com coautor en llibres de la UJI com "Vides truncades per la Guerra Civil a Castelló"  i "Biografies rescatades del silenci. Experiències de guerra i postguerra a Castelló", ens va oferir el seu segon llibre, "La batalla de llevant, una victòria silenciada" (2021).

Vicent Grau Reig ha estat un dels membres fundadors del Grup d’Estudis d’Història Local i Fons Orals de la UJI, i fruit de les seues tasques ha estat la creació del Centre de Documentació de Recuperació de la Memòria Històrica Local de la Universitat Jaume I, l’any 2005.

 

Conferència impartida el 17 d'abril del 2013 en la Setmana Ciutadana de l'Associació de Veïns 

 

Polític reivindicatiu, valencianista i d'esquerres

No va amagar mai la seua ideologia ni el seu caràcter reivindicatiu. Adobat en mil batalles, va ser el fundador en 1976 de l'associació de veïns San José Obrer, primer col·lectiu d'aquestes característiques que sorgia a la ciutat en plena transició, i va participar en moltes iniciatives socials i veïnals a Castelló, sempre a la recerca de millores per a la ciutat i el gaudi ciutadà. En aquest context, va liderar accions contra el soterrament de les vies i la plataforma SOS Ribalta per evitar que el TRAM travesses el Parc Ribalta a Castelló, declarat BIC. 

En l’aspecte polític sempre ha militat en el valencianisme polític, però d’esquerres. Primer ho va fer en l’Esquerra Independent de Castelló, on va ser cap  de  llista  a  les  eleccions  municipals.  Després  va  militar  en l’organització  que seria després EIC,  és  a  dir,  en  Unitat  del  Poble Valencià. 

 

Quan  va  haver  un  viratge  ideològic  d’aquesta  formació,  abandonà aquest partit tot ingressant en EUPV, en el seu sector més valencianista anomenat “Esquerra i País". En EUPV arribà a ser coordinador general de Castelló i cap de llista a les municipals.També va ser un dels fundadors d'Iniciativa del Poble Valencià, formació clau en la política progressista valencianista.

Vicent Grau Reig deixa un llegat acadèmic amb publicacions i projectes al voltant de la memòria històrica, així com un exemple de compromís social i polític des del valencianisme progressista. La seua figura és recordada com clau en la defensa de la identitat i els drets socials a Castelló.

Descansa en pau, Vicent. Que la terra et siga lleu. El nostre condol més sincer a tota la família.

La nova obra teatral de Trencadís "Alícia al Vaixell de les Meravelles" s'estrena diumenge, dia 7, a la Casa de la Cultura

La Casa de la Cultura de Tavernes viurà el pròxim diumenge, 7 de setembre, una cita molt especial: l’estrena absoluta d’"Alícia al Vaixell de les Meravelles", la nova producció de Trencadís, la companyia resident al nostre poble i que tantes bones satisfaccions ens ha donat al llarg dels anys pels èxits aconseguits i premis arreu de l'estat espanyol. 

La nova producció de Trencadís es basa en la història que ens porta als anys 60, quan el iaio Cristóbal va deixar Cuba per vindre a Espanya buscant un futur millor. Els néts, Alícia i Miquel, reconeixen similituds entre el viatge real que escolta Miquel del iaio, i el que llig Alícia en "Alícia en el País de Meravelles". Les seues vivències es creuen i es crea un joc de paral·lelismes entre el món real i el món de la fantasia. Un relat que parla de migració, de memòria i també de la força dels somnis i les històries compartides en família, a més de canvis culturals i un equilibri entre l'adaptació al lloc d'acollida i la conservació de la identitat i l'enyorança del país d'origen.

 

D'esquerra a dreta, Andreu Beltrán, María Bruñó i Héctor González Martí protagonistes de l'obra "Alícia al vaixell de les meravelles". 

A bord d'un vaixell simbòlic, els tres protagonistes faran un viatge transformador, on entendran una mica millor les circumstàncies i les motivacions de les persones que es veuen obligades a abandonar el seu lloc d’origen.

El muntatge compta amb direcció de José Tomàs Chàfer, text i lletres de Josep Mollà, música original de Paco Ibáñez i un equip creatiu amb noms com Pascual Peris (vestuari), Luis Crespo, Dora Piles i Raquel Segarra (escenografia), Jaume Girona (il·luminació), Chicorela Arte & Eventos (atrezzo) i Inma Fuentes (maquillatge i perruqueria).

Les funcions de l'estrena seran diumenge, dia 7, a les 17.30h i a les 19.30h, a la Casa de la Cultura i no cal ni dir que són una gran oportunitat per vore de ben a prop el treball de la nostra companyia resident i donar suport al teatre fet - i molt ben fet, que també cal dir-ho amb orgull-  a Tavernes.

 

ENTRADES

A la Casa de la Cultura de 10h a 14h, fins al pròxim divendres inclusiu però també podeu reservar mitjançant el WhatsApp al 636459548.

PREUS

Entrada general: 7.50€

Venda anticipada: 6€

Si voleu llegir... El País Valencià maltractat i ben maltractat pel govern de Madrid en la condonació del deute: Una vegada més, a la cua!

Manifestació del 17 novembre 2017 "per un finançament just"

 

"Cadascú veu les coses segons la ullera que es posa" o "mai no plou a gust de tots", o si ho voleu en castellà "cada uno cuenta la feria según le va en ella". I aquesta diversitat de parers en la quitança del deute del País Valencià, ha estat palesat com a "una burla" per uns i "una mesura històrica" per a altres. I no cal dir noms de partits.

El síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldoví ha remarcat i ha deixat ben clar una realitat que confirmen tots els estudis, entre els quals hi ha el "Consejo de Política Fiscal y Financiera (CPFF), que confirma que el País ¨Valencià és l'autonomia pitjor finançada de l'estat des de fa dècades.  

 "Tenim 60.000 milions de deute i 45.000 és deute il·legítim, derivat de l'infrafinançament que patim valencians i valencianes" manifesta Baldovi qui afirma que "quitança del deute, per suposat" però amb uns altres criteris de repartiment. Un govern progressista ha dit, referint-se al PSOE, "ha de condonar més deute a les comunitats autònomes més endeutades de manera il·legítima, per l'infrafinançament".

Des de Compromís, Baldoví es pregunta pels criteris que redueix a algunes autonomies el 47% del deute  i al País Valencià, la pitjor finançada, només el 19%, quan la mitjana global de l'estat és del 26%. Per a Compromís el govern del PSOE de Sánchez aplica als valencians en la quitança els mateixos criteris que, des de fa dècades, ha fet que patim el pitjor finançament de l'estat.

El PSOE valencià (dit altrament PSPV), en paraules del síndic en les Corts José Muñoz, és una decisió “magnífica i històrica” perquè permetrà més recursos, reduir tipus d'interés i millorar la posició de la Comunitat (sic) en els mercats financers.

Tots a una veu al 17 de novembre del 2017: partits polítics, sindicats, entitats empresarials, entitats culturals, etc etc per un finançament just. Amb el temps, d'aquella unitat per reclamar el finançament just al País Valencià no queda res. 

Resum: en termes absoluts, el País Valencià rebrà una reducció sobre els 11.200 milions d'euros, la tercera en valor absolut darrera d'Andalusia i Catalunya. Tanmateix, eixa quitança en percentatge només és el 19% del deute, per davall de la mitjana estatal del 26% i molt lluny de l'oferit a Canàries i Andalusia que arriben al 50%. Una vegada més hi ha maltractament general per als valencians i valencianes, mentre els diputats dels grans partits estatals, d'un i altre color, pensen més en clau de Madrid que en clau valenciana, i deixen de costat tot allò que es s'ha aprovat i signat sobre quitança i finançament en les Corts Valencianes.

Per molt que diga la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, que "no hi ha hagut cap greuge amb cap part del territori i això seguirà essent així", la realitat és la que és, i les dades següents ho confirmen.

El truc (o engany) en la formula del govern del PSOE per a calcular la quitança a les comunitats 

 

El govern de Sánchez una una formula que té tres fases per calcular la quitança, i la trampa està en la tercera fase com podeu vore marcat en roig en el quadre anterior.

La tercera fase afig una quitança addicional de 10.590 milions per a comunitats que reben finançament per davall de la mitjan entre el 210 i el 2022, i eixa condició la compleix de sobres el País Valencià que, repetim, és la comunitat pitjor finançada de l'estat al costat de Múrcia.

Això ho reconeix el Ministeri, però deixa fora els valencians, amb zero (0 €) amb l'excusa que després de la fase 1 i 2 diu que és la que més rep per habitant. En poques paraules: el govern del PSOE exclou de la condonació del deute derivat de l'infrafinançament a la comunitat que està més infrafinançada. A causa d'això, el País Valencià és l'última autonomia en percentatge de deute condonat, amb un 19,33%, lluny del 50% que assoleix Canàries.

FEDEA considera més equitatius i eficients altres criteris que no contempla el Ministeri 

FEDEA (Fundación de Estudios de Economia Aplicada) amb estudis, documents i opinions fruit d'un treball investigador independent considera que més raonable "per consideracions d'equitat i eficiència", compensar l'infrafinançament acumulat entre el  2010 i el 2022 y distribuir després els recursos que hi queden en proporció al poblament ajustat. 

Moltes diferències amb la proposta del Ministeri, com es veu en el gràfic següent

 Elaboració resum a partir de la premsa del dia, en especial de Levante-EMV i Valencia-Plaza

 

INFORME Nº 2: Sense notícies de la remodelació integral de l'IES Jaume II el Just que ha d'executar la Generalitat

 

Si ahir publicàvem que el Pla Edificant en els centres públics de primària estava paralitzat de feia 2 anys, avui cal dir que la mateixa sort s'esdevé en els dos instituts de Tavernes que no han vist avançar ni un milímetre la gestió dels seus projectes, de reforma integral en el cas de l'IES Jaume el II el Just, i de millora en el IES Valldigna.

El cas de l'IES Jaume II el Just és més cridaner i sagnant per a la comunitat educativa del centre i Valldigna en general, més encara després que l'Ajuntament, a  petició de la Conselleria d'Educació, va renunciar a la delegació de les competències per executar el projecte de rehabilitació integral dins del Pla Edificant. Hi havia el convenciment que amb això, i el fet que era  la Conselleria qui passava a ser l'única responsable de redactar el projecte, s'acceleraria la licitació i adjudicació de les obres de tot el procés de rehabilitació.

El canvi d'Administració responsable, d'Ajuntament a la Conselleria, segons anunciava en abril del 2024 l'aleshores director general d'Infraestructures Educatives de la Generalitat del PP-Vox, Rafael Valcárcel, implicava millores en el plantejament general del projecte i de les obres, amb una acceleració de tràmits perquè, segons deia, en quatre anys el nou centre seria una realitat.

 

Visita del director general  Larena a l'IES Jaume II el Just. Foto: Ajuntament de Tavernes

 

Un any més tard, d'això fa uns mesos, el nou director general d’Infraestructures Educatives, José María Larena, visitava els IES Jaume II el Just i La Valldigna per conéixer l’estat actual dels instituts, visita que responia a una petició feta pels regidors d’Obres Públiques, Urbanisme i Educació, Josep Llácer de Compromís, Amparo Bo, del PSOE i Encar Mifsud, de Compromís,  en una reunió en la Conselleria d’Educació.

Però tot el conjunt de promeses i visites, fins i tot amb publicacions triomfals en Facebook des del PP de Tavernes, les obres de l'IES Jaume II el Just, es queden per ara en "no res". I mes greu: és bon indicador de la voluntat de la Generalitat el fet que per aquest 2025 només ha contemplat 250.000 euros en el seu pressupost del total d'11'5 milions en que es van valorar les obres fa uns anys i que, presumptament amb  la pujada de preus de la construcció incrementaran bastant aquest valor. El temps passa, i la Generalitat/Conselleria d'Educació com hem dit  únic responsable de tota la reforma integral,  tampoc no ha informat de cap cronologia de previsió d'obres durant els pròxims anys, ni tan sols els conceptes en que es gastaran els 250.000 euros consignats enguany. 

En el cas de l'IES la Valldigna les millores havien de solucionar problemes de filtracions en el pavelló esportiu i els vestidors, a més d'alguna millora menor en les instal·lacions. La Conselleria va confirmar que les obres passarien a dependre de la Direcció Territorial en ser de menor quantia del milió d'euros, perquè que la Direcció General s'encarrega dels grans projectes, els de més quantia. No cal dir que fins ara no se'n sap res. 

 

 

 

Els 11'5 milions de l'IES Jaume II el Just era per dotar les partides del centres públics valers inclosos en el Pla Edificant? 

I amb preguntes fetes al sector educatiu de Tavernes i fonts fiables ens hem assabentat, almenys així ens ho han dit, que l'anterior director general, Sr. Valcarcel,  va confirmar que la Conselleria no disposava dels diners que calia per assumir els costos de les actualitzacions de preus dels projectes dels centres i instituts inclosos al Pla Edificant al País Valencià. Per tant, amb la renúncia de l’Ajuntament a la delegació de competències de l’IES Jaume II el Just, els 11'5 milions consignats servirien per dotar l’increment de les partides del projectes dels centres públics de primària vallers. 

Això, si és així, ha estat per ara un engany a Tavernes i a l'Ajuntament que va renunciar com se li demanava a la delegació, però eixos diners no s’han aplicat a Tavernes per ara. Cal suposar que els 11’5 milions s’han quedat dins del pressupost de la Generalitat però no sabem en què s'han aplicat. Ara sempre queda l’esperança que encara estiguen consignats en la partida com a IES Jaume II el Just i no s’hagen dedicat a altres coses.

I com a anècdota cal dir que la DANA d'octubre sempre es manifesta omnipresent en totes les reunions, demandes i/o sol·licituds d'obres als responsables de Conselleria d’Educació: “és que la DANA... no podem per la DANA..." . El trist episodi de pluges i destrosses ho tapa tot, però la DANA va ocórrer fa 10 mesos i la Generalitat PP-Vox va assumir el govern en juny del 2023, fa dos anys i dos mesos...

 

 

INFORME: Dos anys de paràlisi total del Pla Edificant, que ha de millorar els centres públics de Tavernes i en especial el CEIP Sant Miquel

 

El Pla Edificant a Tavernes està completament paralitzat i sense que s'hagen produït avanços des del principi de la legislatura amb l'arribada del nou govern del PP i Vox a la Generalitat, com passa a la majoria de localitats valencianes i la premsa ha informat desenes de vegades. És la trista realitat de l'estat en que es troben els projectes de millora dels centres públics a Tavernes.

El regidor d'obres, Josep Llàcer de Compromís,  ens ha confirmat el que ja coneixíem de fonts del sector educatiu local. El regidor ha participat en la gestió del Pla Edificant, el pla d'obres que en passades legislatures va posar en marxa el govern de la Generalitat del Botànic i al qual Tavernes s'hi va acollir. A preguntes que li hem efectuat, Llàcer ens ha confirmat el que és "vox populi" en el sector educatiu i és que fins i tot el CEIP Sant Miquel,  que tenia les gestions més avançades, està paralitzat de fa 2 anys. 

L'Ajuntament, segons confirma Llàcer, anava a licitar les obres del CEIP Sant Miquel, de fet i així s'ha dit en premsa ja estava habilitat l’espai on anaven a instal·lar-se els mòduls prefabricats i la conselleria ja havia licitat i adjudicat la instal·lació de les aules modulars i, fins i tot l’empresa havia acudit a Tavernes per comprovar les condicions on s'anaven a muntar. 

Però... "amb el canvi de govern de la Generalitat, l’estiu del 23 quan estava tot previst, es va paralitzar tot. No ho sabem, però cal pensar que l'adjudicació de les aules prefabricades haurà decaigut i ara, dos anys després, estarà sense efecte, i si és així estem com fa tres anys, per iniciar el procés de nou" reflexionava el regidor de Compromís.  

Imatge d'arxiu del CEIP Sant Miquel

Però a més, a Tavernes ara i amb el pas del temps ha sorgit un problema que coincideix amb la realitat de tanta obra pública els darrers anys i que, pateix el CEIP Sant Miquel, però també la resta de projectes de centres públics vallers, com majorment passa al País Valencià: una actualització de preus. En el cas del CEIP Sant Miquel implica un increment sobre el milió d’euros del cost inicial previst. L'increment s'ha de fer efectiu en el projecte final sempre i quan l’aprove la Generalitat, cosa que fins ara que sàpiguen no ha fet, mentre l'Ajuntament està a l’espera perquè sense actualització de preus, no hi ha licitació de les obres.

I ací sembla ser que les promeses no s'han complit: en una reunió els responsables de les obres de la Conselleria digueren als de l'Ajuntament que els donarien l'autorització de l'increment prèvi a la consignació en els pressupostos de la Generalitat i així podrien iniciar la licitació de les obres del CEIP Sant Miquel, sempre condicionada a l’existència del crèdit però això no s'ha produït. 

El CEIP Alfàndec estava afectat per una obra considerada "menor" i era més fàcil en tindre un projecte ajustat sense modificacions, però tampoc no s'ha aprovat cap increment que seria automàtic.

El resum que fem nosaltres: els quatre centres de primària de Tavernes estan paralitzats a l'espera de les consignacions pressupostàries. El procés d'ençà que Tavernes es va acollir al Pla Edificant ha estat:

-presentar les memòries valorades i aprovar-les, acceptar l'Ajuntament la delegació de competències amb la seua consignació pressupostària i licitar i redactar els projectes, cosa que estava feta en iniciar-se la legislatura.  

- Després de la redacció inicial hi havia la revisió dels documents d'obra redactats i incloure els modificats dels projectes. Això unit a que els última anys hi ha hagut un bon increment del preu de l'obra, obliga a l'augment final dels projectes i ha de ser Conselleria qui ha d'autoritzar tots aquest nous preus. Com que no hi ha l'autorització (per ara), cap dels projectes dels centres públics vallers es pot licitar i el temps passa i tot el procés està paralitzat.

EL PLA EDIFICANT DELS CENTRES PÚBLICS DE PRIMÀRIA A TAVERNES: MEMÒRIES VALORADES INICIALS EN EL 2022 AMB EL GOVERN DEL BOTÀNIC

CEIP Sant Miquel - 4.544.810,33 d'euros

 

Obres de millores en les aules, l’habilitació d’un ascensor per a facilitar l’accessibilitat al centre educatiu, l’ampliació del gimnàs, el menjador i la planta baixa de l’escola, la millora de la tanca exterior i l’enderrocament i reconstrucció del mur de contenció de la zona de jocs, tot seguint les directrius marcades per la Conselleria en les visites efectuades.

Divina Aurora - 3.057.709,49 d'euros

 

Sala polivalent d’usos múltiples, amb 90 metres de superfície, l’habilitació de l’aula informàtica de 75 metres, la biblioteca de 50 metres, un gimnàs i aules de recolzament per a Primària i Educació Especial de 25 metre, un aula polivalent de 50 metres per educació infantil a més d’altres per a usos dels equips docents, alhora que es reubicarà l’entrada principal i s'instal·larà un ascensor per complir amb totes les normes d’accessibilitat. 

 

 

Alfàndec - 800.000 euros.

 

Instal·lació de dos sistemes d’ascensor, nous lavabos al pavelló infantil, lavabos adaptats i per al professorat, la modificació de l’accés nord per complir amb l’accessibilitat així com millores en finestres del pavelló infantils. Es contempla també un gimnàs al primer mòdul amb vestidors, lavabos, magatzem i una sala per a la caldera.

 

 

 

 CEIP Magraner -  2'8 milions

 

Les obres inicials programades tindrien un valor de 2’8 milions per executar la habilitació d’un menjador per a 90 alumenes, sala d’usos múltiples, aula per educació especial i aules de reforç a primària, així com també  un gimnàs integrat a l’espai cobert de la pista esportiva i espais auxiliars en els vestidors. Les previsions d’instal·lacions es contemplen amb una biblioteca i els despatx de la direcció i cap d’estudi.