La nova Llei de Costes, la de Simplificació Administrativa i altres canvis que prepara el govern de la Generalitat del PP

 

El govern del PP amb l'ajut dels seus (ex)socis de Vox han impulsat un conjunt de canvis legislatius en protecció i conservació del medi ambient que obren la porta a retrocessos en eixos aspectes. Una problemàtica que es fa evident en dos documents legislatius: l’avantprojecte de la Llei de costes i el projecte de Llei de Simplificació Administrativa.

La nova Llei de costes del PP

La nova llei de costes es va presentar ara fa  un any en esborrany i, era qualificat com a un  pas endavant cap a l’especulació del litoral. L'esborrany es presentaria després com a avantprojecte de Llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana (LPOCV), i s'aprovava el 22 d’octubre de l'any passat.

La denominada LPOCV ofereix la possibilitat de construir habitatges a 500 metres de la línia de costa en reduir a la meitat la protecció del PATIVEL i poder edificar hotels a només 200 metres de distància d'eixa línia. 

 

El PP promovia la llei malgrat que relacionats amb el litoral ja hi ha l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana del 2011, el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL) del 2018 i la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge del 2021.

L'objectiu del PP  és crear una llei que, amb l'argument de la “sostenibilitat” i  “compatibilitzar l’ús de la costa amb la seua protecció” pot desprotegir zones costaneres verges i augmentar la pressió antròpica, la derivada de l'activitat humana, sobre el litoral. I el camí seria atribuir competències a la Generalitat que no li són pròpies o no incloure els plans estratègics del Ministeri per a la Transició Ecològica sobre la protecció de la costa. I això duria com a conseqüència directa que el PATIVEL no tindria efectes legals, un pla que de sempre ha estat en el punt de mira del PP d'ençà que va entrar en vigor.

 

 La nova llei no exigirà l’avaluació ambiental a projectes urbanístics en el litoral, amb la qual cosa augmentarien les actuacions urbanístiques en un litoral valencià molt urbanitzat i modificat, i amb pocs trams verges com el de Tavernes fins al límit de Xeraco.

Una llei que, segurament serà recorreguda als tribunals perquè a banda de facilitar construir en sòl no urbanitzat del litoral, xoca frontalment amb el Reglament de Restauració de la Naturalesa del Parlament Europeu que prioritza els espais de la Xarxa Natura 2000 i estableix objectius de restauració d'hàbitats degradats.

La Llei de Simplificació Administrativa i altres canvis

Un altre projecte del PP és la Llei de Simplificació Administrativa, que modifica 66 documents legislatius amb afecció a quasi 500 articles. Els canvis afecten l’ordenació del territori, la prevenció de riscos d’inundació, la prevenció i control ambiental d’activitats, la caça, la implantació d’instal·lacions d’energies renovables, entre altres. 

 

La Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP) seria modificada en 49 dels 310 articles. Hi destaca el canvi que permet edificar hotels a 100 metres de la línia costanera en sòl no urbanitzable, la qual cosa redueix més els límits de l’avantprojecte de Llei de costes.  I això es fa amb un canvi de conceptes del PATIVEL, que de “minimitzar l’ocupació de nous sòls” es substitueix per “justificar i motivar racionalment l’ocupació de nous sòls”. 

Per altra banda, l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel govern del PP el 2011 com a "orientativa", i que el govern del Botànic va fer "vinculant", torna a ser com era inicialment. La norma que marcava límits en el creixement i sòl urbanitzable en els municipis en passar a ser un document orientatiu, afavorirà el creixement que fomenta el govern del PP.

 

La Llei de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats, en no exigir la Declaració d’Interés Comunitari (DIC) per sol·licitar l'Autorització Ambiental Integrada (AAI) sinó poder aportar-la posteriorment,  incompliria la legislació bàsica estatal.

Els canvis legislatius del PP afectaran també l’autonomia local en temes com la instal·lació de  plantes fotovoltaiques en passar del 3% al 10% l’ocupació del sòl en el terme municipal i prohibir als Ajuntament la suspensió de llicències  per a ordenar el sòl no urbanitzable i designar les ubicacions per a aquestes instal·lacions. 

L'informe vinculant del Consell Jurídic Consultiu (CJC) denuncia que la Llei de Costes de Mazón no té estudis sobre habitatge, climatologia o fauna

 El Consell Jurídic Consultiu (CJC) en un informe vinculant indica al Govern de Carlos Mazón que en l’avantprojecte de llei de protecció i ordenació de la costa valenciana li falten estudis previs que haurien contribuït “a un millor examen i efectes de la futura ordenació del litoral". 

El CJC indica que l'avantprojecte segueix l’esquema normatiu d'altres comunitats autònomes, especialment la Llei 4/2023, del litoral de Galícia, amb què coincideix en la major part. .Així amb caràcter general s’atribueix al litoral una amplària de 500 metres, susceptibles d’ampliar fins a 2.000 metres i proposa dividir el litoral en tres espais segons les condicions i les accions que exigesca fer-hi: 

- Àrea de Protecció Ambiental,  per les característiques naturals singulars i insubstituïbles
- Àrea de Millora Ambiental i Paisatgística,  espais que lliures de processos d’urbanització
- Àrea de Reordenació, espais transformats per urbanisme i degradats, impossibles o difícils de renaturalitzar, que exigeixen accions de reordenació.

  

 

 

El CJC constata en  l'avantprojecte "l’absència d’estudis previs que proporcionen informació de la realitat del territori litoral sobre el qual es projecta l’avantprojecte de llei" i considera que eixos informes "haurien permés, d’una banda, un estudi d’opinió, i de l’altra, una recopilació dels diferents aspectes del medi físic, social i econòmic amb influència territorial”. També assenyala que “l’absència d’estudis del medi físic no permet accedir a conéixer els trets fisiogràfics més rellevants de la diversitat de la costa: el relleu i el modelatge, la composició geològica, la climatologia i la hidrologia, els sòls, la vegetació, la diversitat d’entorns i hàbitats, la fauna, etc.”.

L'alt organisme consultiu indica que hauria sigut desitjable “l’aportació d’estudis sobre la població i l’habitatge en el litoral, destacant, si escau, els principals problemes relacionats amb aquests" alhora que indica la falta d'estudis de la “dinàmica demogràfica, la dinàmica de l’habitatge, la relació del poblament amb la distància a la línia de costa, així com altres aspectes la finalitat dels quals permetera aproximar-se al coneixement de les dinàmiques de població, l’activitat econòmica, la disponibilitat de recursos, les infraestructures i els equipaments disponibles”.

 

No pot haver rebaixa sobre la protecció mediambiental

L'informe vinculant del CJC adverteix que les sentències del Suprem indiquen que “l’activitat de les administracions públiques i la pràctica jurisdiccional no poden implicar una rebaixa o un retrocés quantitatiu ni qualitatiu respecte dels nivells de protecció ambiental existents a cada moment, llevat de situacions plenament justificades basades en raons d’interés públic”.

El Consell Jurídic recorda l’actual normativa de costa aprovada pel Govern del Botànic, el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), i adverteix que el nou text legal, no podrà suposar un retrocés. O siga, el Pla d’Ordenació del Litoral, que tramite el govern de Mazon s'haurà d’examinar sota el principi de no regressió mediambiental. 

 

Només protecció per a béns d'interés culturals (BIC)

L'informe dedica molta atenció a la figura dels nuclis urbans de valor etnològic, una mena de vestit a mida que vol crear l’avantprojecte per a atorgar protecció a edificacions que no en tenen i que es troben dins del domini públic maritimoterrestre,  dependents de l’Estat. L'objectiu seria influir o decidir en el seu futur, cosa que el CJC ja adverteix que no seria possible perquè només els declarats legalment Bé d’Interés cultural (BIC) podran obtindre una concessió amb què definir uns usos determinats.

L’articulat proposat en l’avantprojecte, indica que "la Generalitat Valenciana, prèvia sol·licitud de l’Ajuntament en què radiquen o d’ofici, podrà declarar nuclis urbans amb especials valors etnològics els conjunts d’edificacions residencials, comercials o vinculats a activitats econòmiques tradicionals". Ací el CJC recorda que han de complir les característiques de estar "integrats en l’entorn costaner de manera que la demolició o la supressió suposara una pèrdua dels valors propis del patrimoni cultural, històric o etnològic”.

El CJC assenyala que l'Administració pot declarar nuclis urbans del litoral amb valors etnològics especials, però hi ha una sentència del Suprem que, entre altres coses, indica que estaria només  referida "als béns culturals dotats del màxim nivell de protecció en els termes que hem explicat que són els únics que, per ser els més rellevants del patrimoni històric espanyol, poden ser declarats béns d’interés cultural”.

Podeu llegir  l'informe complet clicant damunt aquest enllaç

 

L'anunci d'una nova reposició d'arena a les nostres platges acaba en enfrontament i polèmica entre el PP i el PSOE

Foto: Ajuntament de Tavernes

El Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va notificar ahir als Ajuntaments de Xeraco i Tavernes, a través de la Demarcació de Costes de València, una nova extracció d’arena a la desembocadura del riu Vaca per tal d'abocar-la a les platges de Tavernes. De fet, segons informa l'Ajuntament de Xeraco en Facebook, les màquines han començat la retirada de les canyes exclusivament en la zona d’actuació, i després es procedirà al drenatge del riu i al transport de l’arena cap a la platja de Tavernes.

Ahir mateix, l’Ajuntament de Tavernes, en una nota oficial, va informar que l'alcaldessa Lara Romero i el regidor de Turisme, Emilio Fonseca, s'havien reunit amb el subdelegat de Govern, José Rodríguez Jurado, i el cap de Demarcació de Costes, Javier Estevan, per manifestar-los "la seua profunda preocupació per l’estat actual de les nostres platges, en especial la Goleta, i que s’ha agreujat després de la DANA" i en demanava una nova reposició.

Una reunió en la qual, malgrat la importància de la problemàtica, no estaven presents els representants del tres partits que configuren el govern municipal. En aquesta ocasió Compromís i EU no hi eren presents i com a representants/portaveus de l'Ajuntament només hi havia els dos regidors del PSOE.

 

 

 

La platja de la Goleta després de la DANA d'octubre

 

La preocupació per la platja, que en la nota de premsa han mostrat tant l'alcaldessa Romero com el regidor Fonseca, no cal ni dir que és compartida pels altres dos partits del govern i l'oposició, així com per tots els veïns i veïnes de Tavernes, i també pels propietaris dels edificis en perill a la platja, més quan com hem publicat en altres ocasions la DANA d'octubre passat va deixar la Goleta en el mateix estat que tenia abans de la darrera reposició. 

La nota oficial parla que l'alcaldessa ha exigit una actuació immediata i efectiva que garantesca la recuperació i preservació de la costa vallera, i demana a Costes que no reaccione tard sinó que la reposició "siga imminent i d’urgència perquè l’estat és dramàtic".

Com hem dit, Demarcació de Costes, ja havia avisat de la nova reposició als dos municipis implicats. Davant de que la reposició ja era coneguda, el PP ha criticat la nota de premsa oficial, i la seua portaveu Eva Palomares, qualifica la reunió de "teatre" i de "comèdia" per demanar una actuació que ja estava confirmada. 

La regidora popular afirma en un post en el seu perfil de facebook (que reproduïm) que l'alcaldessa Lara Romero estaria fent "postureo" perquè Costes ja ha comunicat a Tavernes i Xeraco la nova reposició i Eva Palomares li pregunta a l'alcaldessa "perquè exigia una cosa que ja estava de camí".

 

Una realitat que és tossuda, i trista, la de les nostres platges, sobre tot la Goleta, i ens atrevim a dir més que dramàtica perquè la Goleta està sense platja després els temporals. I amb un projecte anunciat de regeneració de les platges del Brosquil i Goleta que havia d'estar acabat per al 2026 i del qual ningú, després d'un any i vuit mesos d'ençà l'exposició per al·legacions ningú no en sap res.  A més a mes, amb una nova delimitació del domini marítim terrestre que afecta a molts propietaris i propietats de la Goleta.

ORATGE: S'anuncia un cap de setmana gelat, encara que no es parla d'una onada de fred

A partir de demà divendres s'anuncia una baixada de temperatures, que s'agreujarà durant el cap de setmana. Alguns mitjans han parlat de l'onada de fred coneguda com la Bèstia de l'Est, en referència al temporal que va afectar a Europa Central en 2018, en la qual va haver-hi intenses nevades i baixes temperatures, però no és el cas.

La Bèstia de l'Est es caracteritza per aires molt freds provinents de Rússia i encara que no s'arribarà als nivells de fa set anys, AEMET si avisa d'un fort descens tèrmic a partir de demà divendres, quan s'esperen nevades en cotes baixes del nord peninsular (700 metres), ambient gèlid i forts gelades a l'interior peninsular el cap de setmana (No hi ha cap avís per al territori valencià).

 

Això es deu a la configuració atmosfèrica de demà: un potent anticicló entre Escandinàvia i Rússia i baixes pressions al Mediterrani. La situació traslladaria masses d'aire més fred des de Rússia a la resta del continent, amb vents molt secs del nord-est sobre Espanya i, amb una borrasca mediterrània amb aire marítim humit, es produirà inestabilitat en l'atmosfera. S'hi espera una forta baixada de les temperatures diürnes, amb valors entre 8 °C i 10 °C inferiors als actuals i per tant un cap de setmana amb ambient fred i temperatures hivernals.

Tot i això, no es considera una onada de fred

La situació, ara com ara, no es considera una onada de fred, per no complir els criteris meteorològics que calen. Hi haurà baixades de temperatures, principalment en el nord, i forts gelades a l'interior peninsular, però no en intensitat, duració i extensió geogràfica exigits perquè es catalogue com a onada de fred a Espanya.

Els requisits són durar almenys tres dies consecutius, amb un mínim del 10% de les estacions meteorològiques registrant temperatures per davall del percentil 5% de la sèrie de referència (1971-2000) per als mesos de gener i febrer.

Protecció Civil compta des d'ahir amb un nou vehicle per atendre les tasques pròpies

 

Protecció Civil de Tavernes compta des d'ahir amb un nou vehicle després de l'acte de lliurament efectuat per l'empresa "Vedat Mediterráneo SL", adjudicatària tal com vam publicar en el seu dia del contracte de compra. El valor de l'adjudicació és vora 50.000 euros, i es va contractar per un procediment negociat atés que  no s'havia presentat cap oferta a la licitació habitual en la PCSP. 

Amb aquesta compra se li dota a Protecció Civil d'un vehicle tipus turisme 4x4, i amb l'objectiu general d'eliminar la manca de mitjans del cos per a realitzar les tasques pròpies (prevenció i extinció d'incendis, rescats... ) o davant qualsevol tipus d'emergència.

 

El tipus de vehicle és Pick Up doble cabina 4x4, amb una potencia màxima de 127 KW/170cv i combustible dièsel, canvi de marxes manual i dotat de tots els elements que calen a un vehicle d'aquestes característiques: pont de senyalització, amplificador de sirena, llums, megafonia, etc.

 

L'entrega del vehicle va tindre lloc en els instal·lacions de la Policia Local, local on també té la seu des del 2020 Protecció Civil de Tavernes després que el govern de Compromís decidira deixar el local en el carrer Joan d'Àustria per no reunir condicions.

Fotos Ajuntament

Europa V

Europa V

Europa. El dolor més intens és prendre consciència d’aquell del qual hom n’és causa. Aqueixa veritable frontera entre allò que faig i l’efecte produït inicia el camí de la dissolució, llarguíssim, que ens durà a la ineludible realització de l’ésser en la Història (des de Sant Agustí a Hegel), lluny del mite, i és la via encetada per la tragèdia grega de Sòfocles, accelerada pel descregut Sòcrates i l’epígon Eurípides. El col·lapse del mite grec és el senyal de sortida de la magnífica ascensió cap a l’Olimp dels éssers humans, la lenta però inlassable victòria de la projecció dels hòmens sobre l’ombra inaccessible dels viaranys ineluctables dels jugadors de daus. Entre el segle IV aC i el segle XX, hem escrit els batecs de l’Europa Occidental, una barreja de jueus zoroàstrics i de grecs indostànics, inoculats pels imperis omaïta i persa, damunt de l’espessa capa de la cristiandat. L’antropomorfisme resultant, però, comença a diluir-se entre la bellesa incòlume que la tècnica posa a l’abast, i que no és altra cosa que el zenit dels anhels més recòndits, l’haver assolit el lloc reservat a aquells de qui ens volíem separar, el racó des d’on es decideix què serà la nostra vida, i si ens és llegut d’ésser-ne sobirans del seu traç, dibuixar llur trajecte i ajornar, fins que algú altre relate la nostra permanència eterna, el nostre final. El cicle, així, s’haurà acomplert: serem aquil·leus i després Apol·los, perquè puga refer-se la condició humana. 

 L’Europa Medieval és la tríada imperial, de magisteri i de sacerdoci que la Lotaringia de Carlemany ja assenyala, antiga frontera de l’Imperi Romà nuclear, Itàlia, França i Alemanya, inversa i respectivament. Un eix estable que suportarà les envestides dels perses i de l’islam incansablement. Unes envestides que li eren, al mateix temps, brases que atiaran la flama del bressol que fou un dia el món indoeuropeu, els grecs. Davant de la inèrcia estàtica dels imperis xinés i hindú, Europa es fa de capes de migracions del nord que mengen i beuen els àpats preparats per l’Hèlade i distribuïts pels semites. Eslaus i Germànics, Gots i Francs, Normands i Saxons seuran al banquet disposat per la pressió d’un Orient quiet però de presència inqüestionable, amb unes menges l’origen de les quals cal cercar entre aqueixa Troia VI del segle XIII aC i l’exquisidesa de l’Atenes del IV aC. A Carlemany se li afegirà una Europa externa i marítima que acabarà conformant el desplaçament del centre cap a l’est (d’Aquisgran al combinat Berlín / Viena) i que iniciarà l’Europa contemporània.

 Europa és possible, a més a més, perquè els seus habitants (segle V / 2-3 milions; XIV / 12; XVII / 16 milions; i XIX / 24) es disseminen per la terra que acollirà a les petites ciutats –la gran majoria- que únicament a partir del XVIII / XIX començaran a convertir-se en grans metròpolis. La xarxa agrària que és Europa permet unes connexions que ni l’antiguitat ni els pobles estantissos orientals haurien mai possibilitat. De fet, Europa, fins i tot en les seues expressions seculars i artístiques, presenta una diversitat que és fruit de la gran extensió que els seus habitants practiquen. Una extensió pel territori que no permet poder intensificar-se excessivament en alguna o altra ciutat / Estat, com era el cas en l’antiguitat. Només en el pas de l’Edat Mitjana a la Moderna i Contemporània és possible parlar d’una inclusió reduïda d’unes monarquies suficientment concentrades per esmentar l’aparició dels Estats / Nació i del triomf de la ciutat sobre el camp en tots els territoris. 

L’Edat Mitjana seria la vall que queda entre els cims de la Modernitat i l’Antiguitat. Des de l’actualitat, quan mirem enrere, visualitzem més les crestes de la serralada que no pas la fosca de l’espessor de la canal. Una vall de reminiscències prometeiques (home / natura) i de presents fàustics (home /tècnica).  

Com en totes les coses, hi ha límits, limitacions caldria dir, d’estats, i tots són dinàmics, això és, canviants, perquè un estat inalterable és, precisament, un no-estat, on el temps i l’espai, i totes les variables que puguem imaginar, estarien absents, no hi serien de fet, i així no seria ni tan sols possible d’imaginar-lo. I aquí rau la clau de l’estructura que coneixem de la matèria i totes les forces que li són d’aplicació, les dèbils i fortes de rang atòmic i la gravitatòria, requereixen d’un marc espacial i temporal, com el nostre cervell si vol traçar-lo. Tret que ens situem en el zero absolut, tot es mou, per bé que tendeix a la paràlisi absoluta, a aqueix zero. Sabem que morirem de fred. Mentrestant quasi tot és possible. Als jueus de Franc-Bourgeois de París els resultaria entranyable veure arribar a Morceau als nous rics d’Europa, pels volts de 1850, quan s’obrien les vistes de la ciutat. La vida fluïa al nord del Sena. Com s’arribarien a sentir, tots plegats, quan l’any 1940 el món es corglaçava i produïa un minúscul terrabastall a la galàxia en accelerar-se de cop el camí cap a la mort?

Josep Franco i Giner

Tavernes rebrà més de 2'7 milions per reparar els danys en les infraestructures de La Partida causades per la DANA

 

Tavernes rebrà la quantitat de 2.761.373,84 euros del govern de l'estat per a pal·liar i donar solució als danys que va causar en el nostre terme municipal la DANA del passat 29 i 30 d'octubre. El BOE d'ahir dilluns publica la relació de municipis damnificats, entre els quals està el nostre pels danys derivats del desbordament del Xúquer, principalment agrícoles i d'infraestructures.

La publicació del BOE de l’ordre del Ministeri de Política Territorial del govern de Pedro Sánchez confirma la concessió directa de 1.721 milions d’euros als ajuntaments de setanta-cinc municipis afectats per la gota freda. Uns diners que van destinats a finançar el cent per cent de les obres de reparació d’instal·lacions municipals.

 

 

Recordem que, segons el govern de l'estat, les inundacions i danys derivades de la DANA afecten 100 centres administratius, 45 escoles infantils, 58 biblioteques, 55 poliesportius, 40 centres de dia i 16 mercats i llotges, a més dels danys en l'agricultura i infraestructures.

Segons l'ordre, l'Ajuntament ha de comunicar abans de quinze dies l'acceptació sense cap reserva de totes les obligacions que recull el decret, i en un termini de cinc dies després la secretaria d’estat de Política Territorial resoldrà l'acceptació. 

A partir d'ací s'obre un termini per presentar els projectes que han de detallar quines obres es volen finançar fins el 5 de febrer de 2026. Les entitats beneficiàries, en aquest cas l'Ajuntament, rebrà a compte la subvenció i les obres s'han d'enllestir abans de dos anys a partir de la data en què el govern espanyol haja validat les actuacions.

 

  

Tal com vam publicar en el seu dia, i us mostrem les imatges que il·lustren aquesta notícia, el desbordament del Xúquer pel sud - el terme de Tavernes és part del desguàs natural del riu pel sud- va omplir amb alçades superiors al metre, segons els punts, la Partida, una zona que com és sabut ja va patir els efectes de la pantanà del 1982. 

Igual que en aquella ocasió, els danys materials en l'agricultura de la zona foren molt importants tot i que en aquesta ocasió, es va deslliurar la platja. Recordem que, en la pràctica, tota la zona del terme municipal entre la carretera nacional i la mar està considerada com a zona inundable.

 

 

 

CAPÍTOL 4: A l'horitzó assoma una nova plaga que, per ara, no té cura

 Ho hem dit en els altres capítols: el camp valencià i, més que res el sector citrícola, travessa una difícil situació derivada de la detecció de plagues en els punts d'entrada de les importacions i les dificultats per a combatre les introduïdes a Europa. Però... ens trobem davant una nova, el Huanglongbing (HLB), la pitjor malaltia dels cítrics i que, ara com ara, no té cura.

 

Els vectors transmissors del bacteri avancen per la conca mediterrània, i ja se senten veus que avisen que cal estar preparats per a previndre, i si ve al cas, lluitar de manera àgil i contundent contra aquesta plaga. Una plaga considerada la pitjor dels cítrics, la més greu, perquè quan un arbre s'infecta no té cura: pateix pèrdua de vigor, la mort de les branques i finalment de la planta. Abans d'arribar a la seua fi, els arbres malalts donen fruits amargs i deformes. 

Les pèrdues econòmicas són grans a causa de la disminució de collites, mala qualitat de la fruita i l'obligat arrancat de arboles, a més del control estricte dels vectors i reconversió del sistema de producció de plantes en els vivers, segons el Servei Agrícola i Ramader (SAG) del Ministeri d'Agricultura.

 Malaltia bacteriana transmesa per dues espècies d'insectes psílids 

El HLB, citrus greening, engroguiment o enverdiment dels cítrics, és una malaltia bacteriana causada per Candidatus Liberibacterspp., i transmesa per dues espècies d'insectes psílids portadors del bacteri ( Diaphorina citri i la Trioza erytreae), encara que també és possible per empelt amb brot infectat. La mort productiva de les plantes ocorre en un període màxim de huit anys, depenent de l'edat i condicions de cultiu. 

Els símptomes que presenten són:

 En Fulles:

-Aclariment de nervadures.
-Taques o clapejats, asimètrics respecte al nervi central, verds-clars o grocs mesclats amb un verd normal sense una clara divisió entre elles. Una planta sense la malaltia té els dos costats, dret i esquerre, cloròtics o verds normals.
-En alguns casos s'observa l'engruiximent de les nervadures de les fulles.
-Les fulles joves afectades romanen de grandària xicoteta.
-Símptomes semblants a la deficiència de minerals com: zinc, ferro, manganés, calci, sofre, Bor i magnesi.

 En Arbre:

-Mort apical en pocs anys de l'inici de la infecció.
-Important defoliació.
-Desenvolupament de múltiples brots amb fulles xicotetes, pàl·lides i clapejades creixent en posició erecta
-Reducció del creixement.
-Abundants branques seques.
-Sistema radicular poc desenvolupat i amb poca quantitat de pèls absorbents.

 En Fruits:

-Durant la infecció es poden observar fortes floracions amb un pobre quallat de fruits.
-Caiguda prematura de fruits i els que es mantenen en l'arbre són xicotets i asimètrics.
-Coloració anormal, amb una zona groga, normalment l'exposada al sol, i una altra verda-oliva intensa. 
- Inversió de color.
-En fer un tall transversal es pot observar l'eix central tort, asimètric.
-Poca quantitat de suc i poca concentració de sòlids solubles i sucres, obtenint-se un suc molt àcid que no pot utilitzar-se en la indústria pel seu sabor amarg-salat desagradable.
-Les llavors són xicotetes, poc desenvolupades i atrofiades, molt poques aconsegueixen bon desenvolupament, amb una coloració fosca , sovint amb taques.

Cal esmentar que la presència d'aquesta malaltia no sols es pot presentar en les zones productores, sinó també en zones urbanes  pel fet que el transmissor és un insecte que es trasllada d'un lloc a un altre, a través de material vegetal i/o per l'acció del vent.

Recopilació i resum de diverses publicacions en organismes oficials sobre el tema 

 

Més informació: 

 

Capítol 3: Comerç global, plaga global i maldecaps i ruïna econòmica dels menuts agricultors 

 

Capítol 2: Els trips arribats de fora que ara són les pitjors plagues de la Valldigna

 

Capítol 1: De Sud-àfrica ens arriben taronges i plagues: La Valldigna afectada per l’insecte Scirtothrips aurantii

CAPíTOL 3: Comerç global, plaga global i maldecaps i ruïna econòmica dels menuts agricultors

 

Vivim en els últims anys i des que es va descobrir la seua presència al País Valencià, un fort augment de trips en cultius citrícoles, sobretot com hem publicat en els anteriors articles, per la gran virulència del Scirtotrhrips aurantii, detectat a Espanya al novembre de 2020 a la província de Huelva i que ja s'ha escampat a autonomies com la valenciana.

Les temperatures hivernals que vam gaudir l'any passat, càlides per a l'època, van afavorir el desenvolupament i dispersió de Scirtothrips aurantii, en zones productores de Sevilla, Huelva i el sud de Portugal, i també la seua propagació per terres valencianes.

En aquests moments, en què la plaga com ha reconegut la Conselleria d'Agricultura amb les seues recents mesures és una realitat, cal continuar amb la prevenció com a un mètode mes de lluita i més econòmica, però també  inversions com a mètode de lluita, a més dels productes fitosanitaris adequats (autoritzats els que tenen com a base spinetoram 25%)

Afecció als caquis

El Scirtotrhrips aurantii és una plaga molt polífaga que afecta més de 70 espècies vegetals pertanyents a diferents famílies botàniques. Aquesta espècie de trips és una plaga amb greu afeccion econòmica en els cítrics, principalment en les varietats de taronja, però afecta també a les produccions d'alvocat, raïm de taula i caqui on ocasiona danys en els fruits, que fan que aquests perden el seu valor comercial. El mal més important, com hem dit, és el provocat per les larves i els adults, a pesar que es veuen també atacats els brots en formació.

Comerç global, plaga global

Els especialistes en plagues sempre han advertit que el comerç global implica una plaga global, motiu pel qual són de gran importància la seguretat en les importacions que haurien de vindre d'un major control, reforçar els llocs de inspecció fronterers (PIF) i, com no, destinar més recursos als departaments de sanitat vegetal en aquesta lluita contra les plagues. Previndre abans que curar.

Exemplars de Scirtotrhrips aurantii

Els acords amb paises tercers, que tant de mal han provocat en la nostra agricultura des del moment que es van signar, incrementen aquest mal amb el resultat que estem observant en els últims anys: la fruita que ens arriba d'eixos paises és la via d'entrada de plagues desconegudes en les nostres terres.

La introducció de noves plagues comporta una greu afecció a una citricultura valenciana, i especialment als xicotets propietaris, que han d'assumir costos desmesurats, entre ells més despeses en productes, fitosanitaris, a més de la depreciació de les nostres taronges, els preus de les quals es mantenen igual des de fa dècades, mentre les despeses derivades augmenten i augmenten. Amb això, l'abandó de camps cada any és major i les noves generacions no tenen entre les seues perspectives dedicar-se com a treball a l'agricultura.

 

Arreglant palets de taronja de Sud-àfrica en un port espanyol

La defensa dels nostres productes i del xicotet agricultor hauria de ser una aposta de les Administracions valencianes i estatals, més encara després dels tractats comercials amb països tercers. Deguts als tractats, Europa depén cada vegada mes de les importacions (veure els mercats holandesos, alemanys... i fins i tot supermercats espanyols) i, amb això, augmenta el risc de l'entrada de malalties que poden ser letals per al futur de la citricultura valenciana i europea, sense oblidar el seu elevat cost mediambiental.

Pròxim Capítol 4: A l'horitzó, una nova plaga que, per ara, no té cura

Més informació: 

 

Capítol 2: Els trips arribats de fora que ara són les pitjors plagues de la Valldigna

 

Capítol 1: De Sud-àfrica ens arriben taronges i plagues: La Valldigna afectada per l’insecte Scirtothrips aurantii

Un bon bassal en la carretera a la platja

 

Hi ha un bon bassal sobre la carretera. Es troba després de la darrer rotonda de la carretera C-6031 que ens porta a la platja, nomes uns pocs metres després. I no és d'ara: el bassal sempre apareix quan plou i, com que no té desguàs, l'aigua de pluja  roman fent un bon bassal sobre la via, fins que s'evapora o les rodes dels cotxes a poc a poc se l'enduen.

 

 

 Fins ara no tenim constància de que haja estat motiu de cap relliscada ni de cap accident per l'aigua acumulada, molt més després de pluges de la que avui hi havia. Només cal vore la part humida de la carretera

Seria bo un  avís de l'Ajuntament perquè carreteres de Diputació actuaren per millorar aquest tram. Nomes són pocs metres.

CAPíTOL 2: Els trips que, arribats de fora, són ara de les pitjors plagues per als cítrics de la Valldigna

 

 

Continuem avui amb el tema del trip Scirtothrips aurantii que iniciàvem ahir, per tal de donar la màxima informació d'un problema que afecta a la citricultura de la Valldigna.

 

Els trips del gènere Scirtothrips són molt petits, i  no amiden més d'1mm en longitud. Els adults són de color groc, amb ocels (formació que sembla un ull) de color roig i bandes fosques en els segments abdominals. A Espanya,  trobem ara tres espècies de Scirtothrips associades amb els cítrics: S. inermis, S. dorsalis i S. aurantii.

Les femelles ponen els ous dins dels teixits joves de la planta, són pràcticament invisibles. En nàixer les larves canvien de color crema a groc i, en el seu estadi de pupa, són difícils d'observar perquè el canvi a insecte el  fan en el sòl, racons del tronc o en fulles corbades.

 

 

 

Alguns trips del gènere Scirtothrips poden causar danys tant en fruits com en fulles joves, principalment les encara no obertes. Les zones afectades deixen de créixer, i apareixen com a canals paral·lels al nervi central de la fulla. 

Les larves i adults s'alimenten de les cèl·lules epidèrmiques dels fruits joves. Solen començar en la zona pròxima al calze, on els trips es refugien, i conforme el fruit augmenta de grandària, la superfície afectada s'expandeix i apareixent cicatrius que sovint formen un anell al voltant del peduncle, i fins i tot es confonen amb el ramejat. El principal mal econòmic és de tipus cosmètic: la mala vista i presència del fruit. 

 
La seua biologia

 
Totes les espècies del gènere Scirtothrips passen per sis estadis de desenvolupament: l'ou, dos estadis immadurs en què s'alimenten activament (larves de primer i segon estadi), dos estadis immadurs que no s'alimenten (prepupa i pupa) i els adults alats que sí que s'alimenten.

Les femelles ponen els ous individualment en els teixits joves i blans de les fulles, tiges i fruits amb el seu característic ovipositor en forma de serra. Els adults i les larves s'alimenten de les fulles joves i de la superfície de l'àpex dels fruits joves, sovint ocultant-se sota el calze. En completar el segon estadi larval, les larves busquen refugi per a transformar-se en pupa: davall del calze dels fruits, en fulles corbades o deformades i en racons de branques i troncs.

 

 

 

 La reproducció és quasi contínua, però el desenvolupament és més lent durant l'hivern. Per tant, les larves i els adults poden ser presents tot l'any en el cultiu, sempre que hi haja aliment disponible, com a brots o fruits joves. A Sud-àfrica s'han comptabilitzat més de nou generacions a l'any, amb disminució la tardor i hivern degut a la baixada de les temperatures i a la menor disponibilitat d'aliment, en reduir-se el numere de brots en creixement .

El cicle de vida de S. aurantii pot completar-se entre 18 dies a l'estiu i 44 dies a l'hivern. Les femelles posen una mitjana entre 0,4 ous al dia a l'hivern i 1,2 ous a l'estiu. Encara que és probable que els adults es dispersen a través del vent, s'ha observat que les infestacions a principis de temporada en els cítrics es deuen a trips que hibernen en la mateixa parcel·la, en lloc d'adults que volen des d'hostes silvestres.

 

 

 
Varietats atacades

Scirtothrips aurantii és una espècie que pot atacar fins a 70 espècies de plantes. A Espanya s'ha citat sobre cítrics, caqui, magrana, vinya, maduixes i nabius, però pot afectar també el plàtan o el mango. Totes les varietats de cítrics poden veure's afectades, però és la Nàvel la més vulnerable, segons les dades de Sud-àfrica.

 

Basat en les informacions i fotografies de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA)