A la manera de l'Ovidi
Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre
que m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
I amb una capsa
de cartó,
si no és molèstia
pels amics,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
i més coses
per a la propera
cançó a fer.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
I si per cas,
jo no ho crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre cop
de part dels bons,
segurament, com sempre passa,
els hi diran que som dolents.
De part del bons
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré:
faré vacances.
Publicat el dia 1 d'agost a les 00:01 hores
