L'escut de Tavernes es basa en l'escut històric del senyoriu de Valldigna: no és la torre de guaita
L'escut
de la ciutat té com a imatge principal una torre sobre les aigües de la
mar (Atenció: la torre no és, ni simbolitza la torre de guaita de la platja) i es basa en l'escut del Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna, o siga està basat en l'escut del territori històric al qual ha pertanyut Tavernes al llarg del temps. La
torre sobre les ones de la mar fa referència al privilegi que el rei de la Corona d’Aragó, Jaume II el Just,
va atorgar a l’abadia de governar, de tindre poder, cinc milles endins de la mar. Un privilegi que mai no ha tingut cap senyor feudal i l’abat de
Valldigna, religiós si voleu, però era un senyor feudal.
Els dos elements, la torre i les ones sobre les quals s’hi aixeca, són
elements identificadors de tot el territori històric, i és un escut que el trobem per tot
arreu del monestir (sala capitular, església, façana de la Mare de Déu
de Gràcia...), i són elements que hi han adoptat en el seu escut les localitats que
formaren el senyoriu de Valldigna, cas de Benifairó, Simat i Barx.
| La torre sobre les ones de la mar (escut de Valldigna) és comú en els escuts dels pobles |
Dit això, cal remarcar que la torre de guaita, una construcció defensiva de la costa, és molt
posterior car fou bastida en 1575, més de 250 anys després de la fundació de Valldigna. I
damunt, aquesta torre quedaria també sota el poder i la jurisdicció de
l'abat, com el mateix castell de Marinyén.
L'escut del poble, al llarg dels temps, ha passat per diferents interpretacions quan a forma, quin tipus de corona, etc. i així en alguns dels llibres antics de Festes del Poble que editava l'Ajuntament (anys 1955 i 1956) els amb corones diferents, i també diferents els escuts en façanes i immobles municipals. Per solucionar aquestes situacions i vist que Tavernes no tenia legalitzat com calia el seu escut, el 5 d'octubre del 1992, l'Ajuntament en
ple, i per unanimitat, va aprovar sol·licitar
l'assessorament del Consell Tècnic d'Heràldica i Vexicologia
de la Generalitat. Aquest organisme és l'encarregat d'emetre els dictàmens en
l'aprovació, rehabilitació o modificació d'escuts i banderes
dels pobles valencians.
 |
Tres imatges de l'escut de Valldigna al monestir, i que han adaptat els quatre pobles: 1r Formant part de l'escut del creuer de l'església, 2n Damunt la porta de la sagristia; 3r A la façana de la capella de la Mare de Déu de Gràcia, ací al costat de la torre apareixen els atributs abacials, el bàcul i la mitra
|
A la sol·licitud se li va adjuntar l'acord en ple de l'Ajuntament del 21
d'octubre del 1952 on s'encomanava, a la Secretaria General Municipal, la formalització
de la legalització de l'escut heràldic oficial d'aquesta ciutat. I també s'hi va adjuntar l'informe oficial signat per Vicente Castañeda aprovat a la sessió del dia 13 de març de 1953 per la
Real Academia de la Historia i la resolució presa aleshores pel Ministre de la
Governació (8 de maig del 1953) on autoritzava a l'Ajuntament
l'escut amb la particularitat de "que haurà de dur la
Corona Reial que és la que correspon, excepte circumstàncies, a tots els
Ajuntaments que formen el Regne d'Espanya". Eixa corona es deia popularment que "era de marqués", però tancada per dalt corresponia més a la denominada "corona borbònica".
El
Consell Tècnic d'Heràldica i Vexicologia de la
Generalitat Valenciana, en sessió del dia 21 de desembre de 1992, va
emetre un informe on estimava convenient i recomana el canvi de la
corona reial tancada
que timbrava l'escut segons el dictamen esmentat de 1953 de la Real
Academia de la
Historia, i que en el seu lloc s'usara una corona reial oberta, perquè "aquesta és
igualment corona reial, ha de considerar-se més apropiada històricament per ser
el timbre tradicional dels municipis al Regne de València i en general a la
Corona d’Aragó".
 |
| 2
de les 8 claus dels arcs tercelet de la volta de la sala capitular del
monestir són l'escut de Valldigna: una torre sobre la mar, tot i que en
aquest cas a cada costat hi ha el bàcul abacial. |
L'informe del Consell Tècnic d'Heràldica considerava vàlida la composició de l'escut municipal aprovat
l'any 1953, perquè es basava en un ús des de molt antic i en la inspiració en el
blasó de l'abadia de Valldigna, senyora territorial de la vall, és a dir un castell
sobre les aigües de la mar.
No obstant, demanava a l'Ajuntament dissenyar l'escut amb major correcció heràldica. En tal sentit:
- La boca de l'escut serà rectangular amb la punta redona,
segons el model ibèric, i no tan allargada com la que s'usava fins aleshores.
- La torre serà d'or, aclarida de gules i maçonada de
sabre, en camper d'atzur (atzur o blau fosc).
- La torre reposa immediatament damunt de les ones de
plata i atzur, que han de cobrir tota la punta de l'escut i no únicament una
part, com s'usava fins aleshores.
El ple municipal, el dia de
15 de febrer del 1993, en prenia coneixement alhora que instava al Consell Tècnic la definició de la
bandera que figura a la torre d'or de l'escut. El Consell Tècnic d'heràldica, amb data 22 de
febrer de 1993, completava l'informe anterior i remetia definitivament la descripció de l'escut municipal de Tavernes de la Valldigna.
La descripció definitiva és: Escut ibèric. En camper d'atzur, una torre torrejada d'or, aclarida de gules i maçonada de sabre. Damunt de la torreta, una bandera de gules (en heràldica el color vermell). A la punta de l'escut,
la torre descansa damunt d'unes ones de plata i atzur. Al timbre, una corona reial oberta.
Sotmés al tràmit informació
pública amb anuncis al DOGV , al BPO i al Tauló d'Anuncis de la
Corporació no va rebre cap al·legació i l'escut s'aprovava definitivament el 10 de juny del 1993.
