La unió fa la força i per això els Ajuntaments de Xeraco i
de Tavernes han entès que els interessos de les localitats i el benestar dels
veïns està per damunt de colors polítics i cal unir esforços en llur defensa. I
més si el problema és comú. La fotografia superior ens mostra l'entrada, ahir, del Camí Real des de la rotonda xeraquera.
L’alcalde de Xeraco, Avelino Mascarell, del PP, i el de Tavernes, Sergi Gonzàlez, de
Compromís, acompanyats pel regidor d’Urbanisme i Seguretat Ciutadana de Tavernes,
Josep Llácer, de Compromís, es van reunir a l’Ajuntament xeraquer per
intercanviar punts de vista sobre el problema que les ha vingut al damunt sense
tindre res a vore amb ell: la propietat i obligació de manteniment del Camí Real i la prohibició de pas de vehicles entre la rotonda de
la platja de Tavernes i la de Xeraco. En el cas de
Tavernes, cal dir que el Camí Real en el nostre terme té una longitud de 5.800
metres, dels quals estan afectats per la prohibició un total de 2.230 metres.
 |
| Camí Real amb l'encreuament amb el pas d'Asensio (ahir) |
Els punts tractats van girar al voltat de saber quins són
els vehicles que poden transitar sense problemes, quin tipus d’identificació o
document s’ha de facilitar als vehicles dels usuaris i sobre tot, el rebuig a
la propietat que se’ls ha donat a Tavernes i Xeraco sense haver-ho demanat, amb
l’obligació de manteniment quan no s’ha executat cap millora en una via que en necessita
de moltes després d’anys sense actuació, i més encara en el terme de Xeraco, en
estat de complet abandó.
En conclusió, cap dels dos Ajuntament es mostra disposat a assumir
aquesta propietat i argumenten en contra distintes lleis estatals sobre vies pecuàries,
unes lleis que han servit per a fonamentar el recurs contenciós-administratiu
que cada consistori per separat ha presentat en contra de l’aprovació del nou catàleg de vies i
carreteres valencianes.
 |
| Entrada al Camí Real (ahir) des de la rotonda de la platja |
Els ajuntament de Tavernes i de Xeraco van decidir en la reunió
demanar una reunió urgent amb les altres dues administracions afectades i
implicades, el Consell valencià i la Diputació de València. La proposta que
presentaran està ben definida: el Camí Real ha de ser una carretera com
qualsevol altra, ha de poder circular qualsevol vehicle, com passa en tots els
trams des de Natzaret a Oliva, i més quan a ningú se li escapa la importància
de la CV-605 per al turisme de la comarca.
El problema de la via pecuària i un intent de solució
La qualificació de via pecuària d’una gran part del Camí Real en el termes de Tavernes i Xeraco és un problema, com també ho és el canvi legal de qualificació perquè siga considerada una carretera com tantes altres.
Potser per això l’Àrea de Carreteres de Diputació va presentar, com a possible solució l’any 2011 un projecte de nova carretera que unirà les rotondes de Tavernes i Xeraco, amb un trajecte diferent de l’actual del Camí Real, que quedaria com a via rural.
El problema de la via pecuària i un intent de solució
La qualificació de via pecuària d’una gran part del Camí Real en el termes de Tavernes i Xeraco és un problema, com també ho és el canvi legal de qualificació perquè siga considerada una carretera com tantes altres.
Potser per això l’Àrea de Carreteres de Diputació va presentar, com a possible solució l’any 2011 un projecte de nova carretera que unirà les rotondes de Tavernes i Xeraco, amb un trajecte diferent de l’actual del Camí Real, que quedaria com a via rural.
 |
| Projecte del 2011 |
La documentació va estar fins i tot exposada a l'Ajuntament
de Tavernes i al web de Diputació i finalment sembla ser va passar al calaix de
l’oblit perquè no se n’ha parlat més. La nova carretera tenia previst dos
carrils de set metres d'amplada cadascun, amb una vorera de dos metres i mig
d'amplada per carril.
El projecte indica que la carretera partiria de la rotonda
que dóna accés a la platja de Tavernes i aniria a parar a la rotonda de Xeraco, com podeu apreciar en la captura del plànol que férem ací en la
Cotorra en aquell temps. Inicialment el
recorregut era en paral·lel a la via del tren i després, ja en la meitat, pel
costat del riu Vaca a buscar la rotonda xeraquera.
El projecte va ser rebutjat per la practica totalitat dels
sector socials de les dues poblacions en entendre que beneficis n’aportava ben
pocs i si que molts perjudicis, amb afeccions amb el rec, divisió de terrenys i
perjudicar parcel·les de ple cultiu, a més de significar una desfeta del territori
i duplicació d’una carretera ja existent.
