Xaro Bonilla Goikoetxea és una artista de Tavernes que, amb tota seguretat, deu ser ben coneguda pels seus habitants, i també, és clar, per més persones d’altres llocs. Ella és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Ha fet moltes exposicions pertot arreu i les seues obres han recorregut gran part del planeta. Escultora? Pintora? Artista? Xarrem amb ella per tal d’esbrinar-ho.
· Xaro, primer que res, ens agradaria que ens diguesses com et va nàixer això d’esculpir, pintar o, en definitiva, fer art.
–És una pregunta difícil i alhora fàcil de contestar: això és com tot, és una cosa que sents dins teu i necessites fer per a tu mateix, per mostrar, per compartir, i sobretot sentir. El millor per a sentir la força d’un artista és mitjançant la seua obra. L’art, a més d’expressar, està fet per a provocar, emocionar, comunicar i contar la nostra història.
· I ara explica’ns, què és exactament el que fas? Quins són els materials que utilitzes?.
- Què quina cosa faig? Depén. Si tinc algun projecte, estic en això , i si no, faig el que m’abelleix en eixe moment... gravat, pintura, o escultura. Materials? Ferro, plom, fusta, fibra de vidre, bronze, etc. Sempre s’està maquinant qualsevol cosa, qualsevol cosa que tenim en ment i quan trobem el moment, ens posem a realitzar-la. Jo crec que les barreres disciplinars sols formen part de la història de l'art.
· Bé, ens podries fer un resum de com ha estat la teua trajectòria artística? Exposicions, col·laboracions, viatges (perquè sabem que has viatjat una miqueta), premis, etc.
-Per a mi, ha estat molt satisfactòria i molt enriquidora. S’aprèn moltíssim de conviure amb altres artistes, de vore com es desenvolupen, és molt important conèixer. Observant les diferents cultures de totes estes convivències és quan, realment, se n’aprén, els diversos materials l’ús que en fan, de com fan senzill quelcom que nosaltres compliquem. Clar que se n’aprén, i molt. La llàstima és que no he viatjat tant com jo voldria, però encara queden coses per vore; i per descomptat, si no passa res, sí que pense continuar viatjant. Quant a exposicions, sí, la meua obra ha viatjat molt.
· I sobre el teu futur artístic més immediat?
–Sóc comissària de moltes exposicions. Tots els estius al meu taller, des del 2003, hi ha exposicions Internacionals. Per exemple, a la sala de l’Almàssera, del monestir de Santa Maria de Valldigna, una exposició de més de deu universitats, de Mèxic, Taiwan, Espanya. El passat estiu, en juliol, en va haver-hi quatre on vaig ser comissària i participant: al meu taller i a Gandia, a les Clarisses Antic Hospital i a la Sala Coll Alas on es va donar una conferencia i es va fer una demostració de cal·ligrafia xinesa.
També he fet col·laboracions i he participat en diverses ocasions per recaptar fons, per a ONG’s.
· Ens podries dir quins són els teus artistes de referència? Quins pintors, escultors o artistes, en general, trobes que t’han influït més o, simplement, has admirat o t’han interessat?
– Una gran quantitat de persones molt intel·ligents: l’arquitecte Oscar Niemeyer, August Rodin, Henry Moore, Vassily Kandinsky, Vincent Van Gogh; llegint "Cartas a Theo" em va enamorar la passió que vivia i compartia amb el seu germà, les seues emocions. Velázquez... Què dir d’ell? Sobretot Las Meninas, un quadre per a estudi; de fet, és un dels quadres més estudiats de la història de l’art.
Oscar Niemeyer m’encanta, com dibuixava, com treballava, les obres que ha fet, i damunt semblava ser una persona molt senzilla; sol passar.
Henry Moore... M'agrada moltísim la seua obra. I sóc una enamorada de Kandinsky. Un altre geni que m'agrada és Giuseppe Verdi entre altres, però la música la deixarem per a una altra vegada.
· Una curiositat. Estigueres a Taiwan per motius, diguem-ne professionals. Ens podries relatar com fou aquella experiència? Com va ser que te n’anares a l’altra punta del Món i, també, què et va semblar aquella terra, aquella gent... i aquell idioma, que eixa n’és una altra.
–Sí, vaig anar el 14 de juny de l’any passat (2016), era un dels viatges que tenia pendent des de fa molts anys, i cada vegada ho veia més lluny. De sobte, em toquen des de Taiwan dient-me que hi havia un projecte, si volia anar a donar una conferència sobre gravat (Gofrat ) i fer-ne un taller als alumnes de la Universitat de Chiayi en Taiwan. I jo vaig dir sí, i al moment pensava, “Però què ha passat que he dit que sí, no ho sé”. La meua família em va animar i jo vaig afrontar el viatge com un repte a mi mateixa, a una quantitat de fronteres que jo m’havia posat. Tot va eixir súper bé, amb alguna anècdota que no ve al cas. La duració dels vols molt bé. Són avions enormes, els aeroports, bàrbars. Per cert, vaig estar en Istanbul set o huit hores. Si hagués fet escala per a tornar, a la mateixa ciutat, haguera coincidit amb l’atemptat a l’aeroport.
L’experiència, molt positiva, persones molt respectuoses. La conferència va ser de matí, jo ja ho portava tot ben preparat en un Power Point i em traduïa el meu amic taiwanès. De vesprada vaig donar el taller i em va sorprendre el gran ventall d’edats; de xiquets de sis anys fins a persones de huitanta, amb ganes, amb curiositat; per a mi tot un plaer.
Aprofitàrem el viatge per inaugurar l’exposició "Mirades Mirall " que es va mostrar en l'estiu del 2015 en Sant Francesc, 22 a Tavernes, en la Sala Coll Alas de Gandia, en el Micalet a València, i en la Cisterna en Xeraco. Per cert tots els alumnes de les escoles de Xeraco vingueren per torns a la sala. I a Taiwan en la Casa de Cultura Chiaiyi, de juny fins a finals d’octubre.
La gent és molt educada, de fet fa poc hem tingut la visita de 17 artistes taiwanesos, han vingut per les inauguracions que tenim, en quatre de les quals sóc comissària. La primera va ser al meu taller Sant Francesc, 22 (Taleca). La segona en l’antic hospital de Sant Marc a Gandia, La tercera a la Biblioteca en el primer i segon pis, i la quarta en la sala Coll Alas fins el 26 d’agost. Era la primera vegada que Gandia obri totes les sales per a un projecte. Són 75 artistes i 95 obres. En estes exposicions també hi vaig participar. L’idioma és molt difícil, i damunt jo no sé anglés, em cal un traductor. Ara estic preparant un projecte a vore si vaig a Mèxic.
Per cert, he oblidat mencionar que durant el viatge a Taiwan, un poema d’Adriana Serlik va estar traduït a diversos idiomes inclòs el mandarí, i durant tot el temps des de juny fins a octubre, de fons estava la veu d’Adriana recitant. I el text del poema estava plasmat en metacrilat a l’exposició, també traduït.
. Ja per acabar, ens pots explicar un poquet millor això de Mèxic?
-Aquest sí que és un projecte per al futur que estic preparant sobre pintura i una tècnica mixta que m’agrada molt. Quan ho tinga a punt ho presentaré a la Universidad Autónoma de Ciudad Juárez. I bé, de moment, no puc contar molt més per no desvetllar alguna que altra sorpresa que hi ha.
Sicó Fons
Agraïm a Sico Fons que haja triat el nostre blog per donar a conéixer a Tavernes el treball d'una de les seues artistes més reconegudes actualment