La Casa de la Cultura acull l'exposició "Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l'època del Renaixement", en commemoració del 5è centenari del naixement d'aquest astrònom
renaixentista de la Universitat de València. La inauguració serà el dia 28, dimecres, a les 19 hores, i romandrà oberta per a visitar-la fins al 26 de juny.
L’exposició, organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València i que compta amb la col·laboració a Tavernes de l'Ajuntament, és un
treball conjunt de l’Observatori Astronòmic i del Departament
d’Astronomia i Astrofísica. Ens mostra, a través de quinze panells, els
aspectes més rellevants de la vida i l’obra de Jeroni Munyós, amb textos
dels panells elaborats per Amelia Ortiz Gil i Fernando
Ballesteros Roselló, de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de
València, i Enric Marco Soler, del Departament d’Astronomia i
Astrofísica, que presentarà l'exposició.
 |
| Enric Marco presentarà l'exposició |
Jeroni Munyós (València 1520-Valladolid?, 1591) és sens dubte un
dels científics més destacats de la història valenciana i espanyola. Va néixer a València en el primer terç del segle XVI i va estudiar
a la universitat d’aquesta ciutat, al que va seguir un període de
formació i docència en diverses universitats europees. Al seu retorn als
regnes hispànics, fou catedràtic de llengua hebrea i de matemàtiques a
la Universitat de València i de Matemàtiques i Astronomia a la
Universitat de Salamanca, on va continuar la seva docència de l’hebreu.
L'exposició i el personatge
El primer panell ens parla
del seu naixement i joventut en una època convulsa, just durant la
Germania i la repressió posterior de la virreina Germana de Foix.
Posteriorment coneixerem l’època de formació del nostre personatge.
Sabrem així com s’educaven els intel·lectuals del segle XVI i veurem que
s’obrien al món i també feien els seus Eramus i post-docs. Després
sabrem, essent ja professor de la joveníssima Universitat de València,
es dedicarà a múltiples funcions, a banda d’ensenyar matemàtiques,
hebreu i astronomia. Així, farà treballs d’astronomia, matemàtiques,
geodèsia, de delimitació de les fronteres del Regne de València front al
de Castella, un cens de la població valenciana (cristiana i morisca),
tractats de geografia, treballs d’enginyeria per canalitzar aigua a
València, Múrcia, Llorca, Cartagena, Salamanca, etc… i a l’inici de la separació entre astrologia i la
nova ciència de l’astronomia.
Jeroni Munyós
va gaudir d’un enorme prestigi a Espanya i a Europa, sobretot gràcies
als seus treballs sobre la supernova del 1572, àmpliament citats i
comentats pels millors astrònoms europeus, treballs que encara
s’utilitzen per a estudiar el que encara queda d’aquest fenomen. Va publicar poques obres, però va deixar un important volum de manuscrits
de les diferents branques de les matemàtiques i l’astronomia de l’època
i les seues aplicacions, testimoniatge de les seues activitats i
ensenyaments a les universitats. En suma, la seua personalitat
intel·lectual es correspon amb els científics-tècnics-humanistes del
període renaixentista que van contribuir a crear les condicions que van
fer possible la ciència moderna i la seua emergència.
De tot els seus treballs cal destacar el seu estudi de la supernova
de 1572 (supernova de Tycho Brahe). Aquell any, a principis de novembre,
una nova estrella va fer-se visible a la constel·lació de Cassiopea.
L’estrany i astorador fenomen va atraure l’atenció de nombrosos
astrònoms, clergues, filòsofs i homes de tota condició. Jeroni Munyós,
per petició del rei Felip II, va publicar el “Libro del nuevo cometa”
(1573) on ataca obertament la tradicional creença en la
incorruptibilitat del cel i destaca el caràcter estel·lar de l’objecte
celeste encara que finalment l’anomena cometa.
Jeroni Munyós és un exemple no només per als astrònoms actuals, pel seu
treball intel·lectual constant, per la seua obertura al món. Però també
per la seua crítica al poder, a les idees imperants, als criteris
d’autoritat. Com deia: Soc de l’opinió que en les coses que poden
demostrar-se no cal donar crèdit a ningú, ni a Ptolomeu, ni al rei
Alfons, ni a Regiomontanus, que per a mi és més docte que Nicolau
Copèrnic i Erasme Reinhold.
Les imatges són de l'exposició a la Universitat de València
