Més d'un any sense notícies de la ronda de circumval·lació de Tavernes

 

Ha acabat febrer i per tant portem poc més d'un any sense cap notícia ni novetat en la ronda de Tavernes després que el febrer del 2024 la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori de la Generalitat  aprovara definitivament el projecte denominat pomposament "Variant de la carretera CV-50 a Tavernes de la Valldigna i connexió amb la N-332" (foto superior). L'execució de la ronda servirà per desviar fora del casc urbà entre 12.000 i 14.000 vehicles que actualment travessen la ciutat per la comarcal Tavernes-Llíria (CV-50).

L'aprovació va ser en desembre del 2023, però es va publicar en el DOGV el 8 de febrer del 2024 i s'hi ordenava la redacció final del projecte o projectes que desenvolupen l’alternativa adoptada en el projecte bàsic (foto superior) sempre tenint en compte els condicionants de la declaració d’impacte ambiental i l'informe de resposta a les al·legacions i els informes rebuts durant el tràmit d’informació pública del mes juny de del 2022. O siga que, amb les múltiples gestions realitzades des del 2011 fins a la legislatura 2019-2023 pel govern municipal de Compromís, el projecte porta ja alguns anys i la Generalitat no espavila.

 

I no és només la ronda de circumval·lació: hi ha pendents el projecte d'una rotonda d'entrada a la població venint des d'Alzira (encreuament de la carretera CV-50 Avinguda de la Valldigna amb el carrer Portalet) i una altra rotonda a l'entrada des de Borderia, ja dins del casc urbá  en l'encreuament de la CV-50 amb el carrer Major, i que serviria per desviar el transit cap a la comarcal o el centre de la ciutat.

Però és que, a més a més, l'Ajuntament no pot executar el projecte de remodelació i voreres en tota la comarcal al seu pas per Tavernes (Avinguda de Germanies i Avinguda de la Valldigna), un projecte que fa anys que roman a l'espera d'executar, i que no serà possible fins que la Generalitat deslliure la comarcal del pas per dins de Tavernes (foto de davall).

 

En aquestes circumstàncies, la ronda se suma al conjunt de projectes pendents de fa anys i que, per una o altra causa, no avancen, alguns responsabilitat de la Generalitat (la ronda, la segona fase del col·lector de la platja, la nova depuradora), altres de l'estat (projecte de regeneració de la Goleta, duplicació de la carretera nacional Favara-Xeraco, duplicació de la línia del tren Cullera-Gandia, l'estació de Tavernes) i fins i tot de responsabilitat municipal (mota del Vaca, centre d'interpretació de Bolomor, polígons industrials Teularet i El Pla 2...)  

Anys de gestions per arribar a un projecte final que no sabem quan s'executarà

Els terrenys que hi havia en reserva per a la ronda de circumval·lació, van desaparèixer amb la urbanització del Vergeret i va ser el govern de Compromís qui va començar la recerca d'alternatives per poder construir eixa infraestructura tan necessària per a Tavernes.

 

A la legislatura 2011-2015 no es va avançar res perquè mai no es van atendre les demandes de Tavernes, exposades en les reunions de l'exalcade Jordi Joan, i la exregidora d'urbanisme, Carme Canet, amb el secretari autonòmic de la Generalitat del PP (fotografia de dalt).

A la situació 2015-2019, el govern del Botànic de la Generalitat es va mostrar predisposat a la demanda del govern de Compromís valler, i va impulsar el projecte amb un primer avançament donat a conéixer l'abril del 2019. La Generalitat va presentar a l'Ajuntament tres possibles alternatives per a la ronda de circumval·lació perquè en presentara opinions.

Els tres traçats inicials presentats per la Generalitat 

Finalment, en desembre del 2021 i una vegada triada l'alternativa, es va presentar el projecte bàsic de la "Variant de la carretera CV-50 a Tavernes de la Valldigna i connexió amb la N-332" i s'iniciava el tràmit d'informació pública el 4 de gener del 2022. Aquest projecte bàsic és el que, amb les modificacions derivades de la declaració d'impacte ambiental i les al·legacions acceptades, s'ha d'executar.

Paisatge (trist i desolador) després de la DANA

 

La DANA al nostre territori és sinònim de temporal marítim causat pels forts vents que l'acompanyen, normalment de gregal i llevant, bufant sobre la costa. I amb el temporal les onades colpejant sobre la platja i emportant-se l'arena. Una vegada més, i en van...!!! 

Més amarg és el cas de la Goleta,  s'hi arrossega tota l'arena dipositada en les darrers reposicions i un poc més cada vegada. I cada vegada menys platja.  No cal dir res més. Es sempre la mateixa història, interminable segurament fins que no s'hi donen altres solucions, les mateixes que Costes si que hi ha donat a altres llocs de la geografia valenciana. I ho deixem ací. Som a març del 2025 i camí del 2026. A buen entendedor...

 

 

 I una constant que es veu en tots els temporals: quan acaba el treball de la mar "marejada" - com solem dir a Tavernes- la poca arena que hi havia encara ha minvat més. Amb cada temporal perdem un tros d'amplada de platja, i cada vegada la mar colpeja més endins del que hi resta del cordó dunar. Les fotografies de dalt són bastant eloqüents. Mireu els senyals en els murs on abans hi havia arena de les dunes, pràcticament desaparegudes. 

 

  

 

 

En el cas de la "Platja de Tavernes" els efectes fins ara no són tan devastadors com a la Goleta. Així i tot la reposició que havia iniciada abans de la DANA s'ha quedat en no res, com es comprova a les fotografies. I tant en una platja com en l'altra, les restes de les canyes, velles i noves, un problema de cara a la Pasqua que està en girar el cantó.

 Fotografies: d'avui dilluns

Europa VI

 

Europa VI

Avui es juga el partit de la civilització a la nova Atenes, la pràctica, lluny d’Europa, al marge de l’Ètica d’Èdip, a l’aixopluc del moralista Hamlet, i un cop més sacrificarem la paraula per la sang, la voluntat de saber per la revenja insaciable. 

___

Una cicloide és la corba descrita per un punt d’una circumferència que es desplaça sobre una recta. Tindrà l’altura del diàmetre i els punts de contacte sobre la recta seran tan distants com 2πr. Si aquesta corba la volem fer més extensa, i tanmateix regular en la seua forma, basta que al mateix temps desplacem la circumferència al llarg de la recta a una velocitat constant, v (=vo), el temps que tarde en tornar a la posició inicial, i així obtindríem una distància entre els punts d’intersecció inicials de la circumferència i la recta igual a la suma de 2πr més la distància recorreguda pel centre de la circumferència al temps t a una velocitat v, això és, vt. L’altura seguiria sent la mateixa, solament que ara hem obtingut una cicloide molt més estilitzada, tant que podríem fer-la coincidir, a una velocitat exorbitant, a la recta que li fa de sol. La cicloide, així, s’haurà convertit en una recta, pràcticament de llargària 2πr + ct inabastable, i això amb un segon (300.000km + 2πr, ajustant les magnituds). Si, a més a més fem desplaçar el pla de la circumferència en línia ascendent el seu centre, la cicloide descriurà una helicoide a l’ensems que serà una paràbola, en un temps igual, el de rotació i ascensió. Si la velocitat d’ascensió l’exagerem obtenim una recta, l’eix de les xeix. Combinant tots els moviment obtindríem l’espai al qual el nostre cervell ens té avesats. És impossible imaginar una forma geomètrica que no estiga inscrita en aquest espai. 

 

 ___

Hom diu que som el que hem menjat; d’altres solen afirmar que cadascú és fill de son pare. Al món que coneixem sabem que som allò que hem relatat, sempre seguint el camí que va envers la identitat, tot reduint l’estranyesa. I som, clar, el que som capaços de veure, i així hem anat desplaçant-nos, des de l’engròs al detall, des dels processos reversibles als quàntics, fins que els nostres ulls sàpiguen del no res i pleguen.

___

Europa és un devessall de dogmes, de vegades complementaris, d'altres oposats, que en ocasions s'han aliat contra un suposat enemic extern o intern, real o imaginari, sempre construït expressament, malgrat les diferències internes d'interessos d'aquells. En aquest ball d'influències que s'alternen les posicions dominants hi ha ineludible una constant: tothom sap que la suma del domini tecnològic i "espiritual" ens duu a un atzucac.

___

Si la mecànica quàntica, que ja tocava bé el piano - i altres instruments -, hagués acabat sent dirigida pels seus pares, ara el món seria distint. Vàrem estar a una distància força breu - la mínima plankiana - de fer coincidir totes les "raons" en un punt, com en aquella cosa original. La cosa ara era que queia en mans del dolor més feréstec: aquell la causa del qual és considerada una condició necessària.

___

 

Europa 1916

 

A Europa, entre Carlemany (814) - Imperator Augustus - i Francesc Josep I (1916) - Emperador Reial i Apostòlic -, vàrem passar 1102 anys de formació contínua, de defensa mancomunada de la nostra cristiandat, hereva de la caiguda de l’Imperi Romà (476-1453) en dues fases, amb un primer moment de vigília dels pobles germànics (476-814) i un segon de mediterrani (814-1453) i atlàntic (1453-1916), amb tots els matisos que es vulguen considerar - catòlics, protestants, anglicans - i tot de baralles internes i externes a tenir en compte, però mai vàrem haver de mester d'un jutge aliè a l'antiga frontera dels lacis per resoldre les nostres discrepàncies. Quan hom diu que a la gran guerra el món es va dissoldre en realitat vol dir que Europa havia nascut.

Tavernes ja ha rebut els 2'7 milions en ajuda per reparar els danys de la DANA d'octubre

 

Tavernes ja ha rebut els 2.761.373 euros que el govern de l'estat li havia assignat per a la reparació de les infraestructures municipals afectades per la DANA del passat octubre. Tavernes, tal com ací vam publicar en el seu dia, és un dels 75 municipis afectats que rebran ajudes dins dels 1.745 milions que els pressupostos de l'estat ha dedicat a aquesta finalitat i que permetrà els municipis finançar el cent per cent de les obres.

L'Ajuntament de Tavernes, tal com es va mencionar el passat ple, destinarà fonamentalment els diners donats per l'estat a reparar els camins rurals, entre ells alguns trams de la séquia la Bova. Recordem que el desbordament del Xúquer va inundar la partida durant uns quants dies amb afecció a collites, camins rurals i altres infraestructures agràries.

 

 

Aquestes ajudes són de concessió directa del govern de l'estat a tots els municipis afectats, estan contemplades dins del decret llei de mesures urgents i extraordinàries,  i per tant ni les dóna cap partit polític ni cap personatge polític en concret. Beneficien totes les poblacions afectades per igual, i és obligació de les alcaldesses i dels alcaldes acceptar-les en nom del seu municipi.

Tal com s'indicava en la publicació del BOE (ordre del Ministeri de Política Territorial), l'Ajuntament de Tavernes una vegada rebuda l'ajuda a compte, cosa que va ocórrer ahir divendres, els ajuntaments tenen fins el 5 de febrer del 2026 per detallar al ministeri els projectes de les obres que es financen. Així ho ha de fer Tavernes i així ho han de fer els ajuntaments afectats, que han acceptat el compromís d'enllestir les obres abans de dos anys a partir de la data en què el govern espanyol valide els projectes. 

 

"Molt lluny" (nom en VO) es projectarà en cines l'11 d'abril, després d'haver participat en els festivals de Màlaga i D'A de Barcelona

 

Sergio viatja a Utrecht amb la família per assistir-hi a un partit de futbol. Abans de prendre el vol de tornada, pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. No pot donar una explicació lògica a la família, talla tot el contacte amb el passat i, a partir d'aleshores, haurà de viure sense diners, sense casa i sense saber parlar l'idioma. 

 

En la lluita per sobreviure en un entorn desconegut, Sergio haurà d'enfrontar-se a les seues pors més fondes i trobar-hi la força per reconstruir-se des de zero, a la recerca de la seua veritable identitat.

 

És el resum de la pel·lícula "Molt lluny", dirigida per Gerard Oms, que s'estrenarà als cinemes espanyols el pròxim 11 d'abril, després d'haver-se projectat en la clausura del "Festival D'A de Barcelona, el 6 d'abril, i haver participat - d'ací uns dies- com a nominada al premi "Biznaga de Oro" a la millor pel·lícula en el 28é Festival de Màlaga.

 

 

 

I s'estareu preguntant:  per què ens conteu tot això? Doncs per una raó ben senzilla, la pel·lícula és una coproducció Espanya-Països Baixos, i té com a director de fotografia i també com a primera càmera al valler Edu Canet Ciscar.  I els èxits laborals i acadèmics dels vallers i les valleres són sempre benvinguts i són un content per a Tavernes.

Habitualment recordem i parlem dels actors i actrius de les pel·lícules, algunes vegades del director però és molt rar que sorgesca en la conversa el nom del director de fotografia, quan és el responsable de crear-la visualment, enquadrar i gravar les escenes, després d'haver decidit la il·luminació, el color i tota l'atmosfera de les escenes que, després, gaudirem asseguts a la butaca del cinema o al sofà de casa.

 

 

La tasca del director de fotografia comença abans del rodatge amb la preproducció: planificació de l'estètica visual, selecció d'equips i dur a cap les proves que faran possible que la idea/visió del director es plasme en les pel·lícules. 

I perquè això siga possible ha de seleccionar els equips de gravació, les lents de la càmera perquè després les imatges tinguen la perspectiva i profunditat de camp que seran un factor principal en tota la narrativa visual de la pel·lícula. 

 

Tota aquesta tasca la desenvoluparà Edu Canet que, a més a més, és el responsable de la primera càmera de gravació en "Molt lluny". Les tasques de càmera ha estat una constant i, com a tal, ha participat en desenes de pel·lícules entre les quals podem esmentar "Bird Box Barcelona", "Durante la tormenta","Contratiempo", "La piel que habito", "El secreto del orfebre", "La habitación de al lado", "Los renglones torcidos de Dios" o en series de TV com "Tu también lo harías", "Alma" o "Escenario 0".

 

Li desitgem tota la sort i èxit en aquesta nova responsabilitat al nostre conciutadà, i esperem i desitgem poder vore el seu nom nominat als "Goya" i, perquè no? a algun guardó en la meca del cinema: els Òscars.

 

Les dades de pluges de la DANA en la Valldigna. Previsió per al cap de setmana, amb visita de la borrasca Jana

La DANA s'ha allunyat i ha deixat de ploure en moltes comarques valencianes. En allò que respecta a la Valldigna  ha estat una situació molt plovedora a Barx i el seu terme municipal (amb punts de 180/190 litres), mentre les quantitats no han estat massa cridaneres, com podeu vore en el quadre resum que publiquem, en la resta excepció del Pla de Corrals.

Cal esmentar les pluges que s'han mesurat al Pla de Corral, més de 200 litres, el màxim de la Valldigna. Amb això queda evident que la DANA, en el cas de la Valldigna, ha tingut un protagonisme diferent segons les zones geogràfiques: molt plovedora en la zona de muntanya i poc plovedora en allò que seria la Valldigna del pla, sempre comparant amb la Valldigna de muntanya i altres comarques del País Valencià.

En el quadre resum hi ha les pluges d'aquest 2025. Dues columnes per a les pluges de gener i febrer i, en la tercera columna,  la suma dels dos mesos. La quarta columna ens informa de les pluges que hem tingut en aquest episodi de pluges on, com hem dit, són notables a Barx i el Pla de Corrals.

Previsió del cap de setmana

AEMET ens ha deslliurat de l'avís groc per avui i demà, però les pluges poden tornar a fer acte de presència amb el pas de la Borrasca Jana, catalogada per AEMET com a borrasca d’alt impacte i que portarà pluges abundants, neu i fortes ratxes de vent a la península, tot i que sembla ser que al Mediterrani serà el punt amb menys afecció.

Els efectes els notaran ja avui les comunitats de l'oest occidental peninsular amb pluges, mentre demà dissabte arribarà al nostre territori que pot presentar ruixats i tempestes a la vesprada i estar acompanyades de granís.

La predicció apunta a una inestabilitat continuada per Jana i un riu de borrasques que travessaran la península i ens seguiran afectant principis de setmana que ve. Estarem pendents dels canvis que puguen haver-hi.

TOTES LES DADES de la consulta de la llengua base i resultat a Tavernes

 

El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, ha fracassat en el seu intent d'arraconar el valencià que s'ha imposat en el gruix de les comarques valencianes, en 20 de les 33, cas de la Valldigna on totes les poblacions han escollit el valencià com a llengua base d'ensenyament.

Us oferim tot seguit totes les dades de Tavernes, centre a centre, nivell educatiu i cursos

 

 

 

La 23á Curs Popular del Dia de la Dona se celebrarà amb nova data el 21 de març

 

 

 

La Cursa de la Dona de Tavernes, la pionera entre totes les que se celebren a la comarca de la Safor-Valldigna, se celebrarà - si l'oratge no ho torna a impedir- el divendres, dia 21, a partir de les 19'30 hores amb l'eixida i tornada a la Plaça Major. Serà la 23a edició de la cursa.

 

 

Escalfament (imatge d'arxiu)

 

La cursa, com ja és ben sabut, no és competitiva, i  les inscripcions es podran fer abans en la mateixa plaça Major, moment en que rebran una samarreta de record de l'esdeveniment. 

 

L'arribada a la Plaça Major (imatge d'arxiu)

 

La cursa està oberta a la participació a dones i xiquetes majors de 14 anys, per a completar un circuit urbà que serà d'1 i de 3 quilòmetres,  segons trien les participants per les seues circumstàncies personals.Com és habitual, tindrà un dorsal "zero" amb recaptació que anirà destinada a la Asociación de Artrogriposis Múltiple Congénita i a la Fundación Alpe Acondroplasia.

 

 

Dades globals i per províncies (comarques) de la consulta de la llengua base

 

Font: Conselleria d'Educació

Tavernes diu "Sí al valencià" majorment. L'opció valencià guanya en totes les classes dels centres, excepte 2 en Sant Josep Patronat

 Els centres públics i concertats de Tavernes han elegit majorment el valencià com a llengua base d'ensenyament en la consulta efectuada per la Conselleria d'Educació i que va tancar el dimarts les votacions. L'única excepció a l'elecció majoritària pel valencià apareix al col·legi Sant Josep Patronat on a les aules de 4 anys Infantil i 4t d'ESO ha guanyat l'opció castell`.

No coneixem a hores d'ara tots els percentatges dels centres que, pensem, aniran publicant-se en les taulons i xarxes al llarg del dia. Recordem que són els centres qui han de donar/facilitar les dades de cada centre i aules.

No obstant, ja en tenim algunes dades definitives:

A l'IES Jaume II el Just els grups d'ESO del centre han triat el valencià pràcticament en el 100%. Només hi ha hagut 1 vot pel castellà en 2n ESO.

Al CEIP Magraner el valencià s'ha imposat a totes les aules del centre amb 156 vots emesos (el 69'52 de l'alumnat) i d'aquests el 96'57% ha triat el valencià i el 3'42% el castellà. 

En el CEIP Alfàndec han votat el 78'16 de les famílies i el valencià ha guanyat en totes les aules, amb un percentatge global del 97'5% i un 2'5% el castellà.

A l'IES La Valldigna tots els grups de l'ESO han triat el valencià. El resultat final ha estat 96% al valencià i 4% al castellà tant en 1r ESO com en 3r ESO, mentre ha estat un 100% al valencià en 2n ESO.   

Al llarg del dia, anirem ampliant la informació i per tant, consulteu aquesta pàgina.

ACTUALITZADA ÚLTIMA HORA: Tavernes manté avui dijous les mesures de prevenció i AEMET augmenta la zona de risc a tot el País Valencià, Murcia i zones de Tarragona i Andalusia

 

L'Ajuntament de Tavernes seguint les recomanacions del Centre de Coordinació d'Emergències (112) ha donat a conéixer el conjunt de mesures que estaran vigents en el municipi i terme municipal avui dijous, dia 6, i entre les quals cal esmentar la cancel·lació del tradicional mercat de dijous, que s'afig a les mesures que han estat vigents des del dimarts.

Així doncs, es mantenen les restriccions concretades en:

- Cancelació del marcat ambulant del dijous 

- Suspensió de classes en els centres educatius i escola de jocs.

- Tancament de les instal·lacions esportives municipals a l'aire lliure.

- Tancament del cementeri.

- Tancament de parcs i jardins.

- Precintat de jocs infantils.

 

Cal saber també que el Departament de Salut ha suspés també les cites programades demà dijous en el Centre de Salut i només es manté l'atenció en Urgències.

 

Pluges que preveu Meteored per al dijous al País Valencià

 

Tavernes i la Valldigna tenen avui alerta de nivell groc, mentre el nivell taronja es manté en la major part del País Valencià i, a més, augmenta la zona geogràfic de risc amb la inclusió de la província d'Alacant, Múrcia i amples zones d'Andalusia en nivell groc, com podeu vore en el nou mapa de riscos que publiquem dalt.

 

Tot i que fins ara a Tavernes no han estat les pluges de gran intensitat, i de fet quasi no ha plogut des de dimarts (ahir dimecres la màxima en el terme va ser l'Ull de Bou, amb 1'2 litres), no podem oblidar que la DANA pot descarregar ruixats torrencials locals, i així hem vist que en els últims dies hi ha poblacions on porten arreplegats ja vora 400 litres.

 

Aquesta última actualització del mapa de riscos per a dijous, AEMET avisa que algunes poblacions podran superar fins i tot els 400 litres sumats en tot el període de pluja perquè la situació demà dijous continuarà complicada i en punts de Castelló, València i el sud de Tarragona podran acumular 100 litres en 12 hores.