Semiòtica i Cinema: Escenografia i Posada en Escena del Film Noir (III)

 

Semiòtica i Cinema: Escenografia i Posada en Escena del Film Noir

III

Un bel sogno che è anche un grande errore.
Riflessioni per una estetica del cinema.György Lukács

 

Decorats i escenari, vestuari i maquillatge que tindran una funció importantíssima: dir del personatge principal i de l'ambient on es mou, amb una petita mirada al quadre, tot allò que altrament s'hauria d'explicar amb moltíssimes paraules. Si es tracta del gàngster principal, el luxe l'ha de delatar ostentosament. Si és un secundari, el podrem trobar una mica embrutit amb petiteses humanes: freqüentarà llocs poc recomanables i potser vesteix qualque vegada descuradament. La dona del capo serà d'alt estanding. La del segon s'emporta alguna bufetada. El detectiu o el policia que acompanyen o protagonitzen aquests mons solen anar adequadament vestits en públic, encara que no li arriben ni de lluny al gran gàngster, la dona del qual sol estar enamorada (enlluernada) del gran coratge que mostren, pobres com són. Superen amb elegància els segons, això sí, i els guardaespatlles, vertaders monstres de la creació, tipus frankensteinians, trassumptes del poc enginy que has de tenir si vols sobreviure devora un capo de la màfia. 

 

"El crepuscle dels déus" (1950) de Billy Wilder

Íntimament relacionat està el maquillatge, que arrodoneix l'aspecte que volem que tinga el personatge. Tanmateix, els personatges del film noir, fortament caracteritzats pel seu propi físic, no necessiten de molt més adobs per tal de tenir la fisonomia cercada i, en qualsevol cas, es temptarà que els homes, tan marcadament masculins aquí, sembli que no en porten, de maquillatge.

La il·luminació dirigeix la nostra mirada i defineix textures mitjançant els reflexos, crea ombres inherents i projectades, ajuda a definir la nostra percepció de l'espai, delimita la profunditat i el volum dels objectes, unifica els personatges i en destaca els protagonistes, segons la seva qualitat (intensitat), direcció (frontal, lateral, contrallum, contrapicada i cenital), font (de to alt o baix) i color. Pel que fa al cinema negre dominarà la direcció lateral i de to baix, perquè sobresurtin les faccions dels protagonistes i les seves ombres hi participin del drama i l'aventura de la llum. Generalment s'utilitza el blanc i negre, més filosòfic i expressionista que el color, encara que en la disseminació del gènere, de gàngsters i thriller, també s'utilitza el color. 

Perversitat (1945) de Fritz Lang.

El moviment de les figures és un altre tret de la posada en escena. Entenent per figures persones, animals, objectes, robots, i qualsevol cosa que pugui ser animada en la pantalla i expressi sentiments o pensaments. La interpretació de l'actor del cinema negre serà molt mesurada i controladora dels gestos, encara que les seves expressions facials puguin ser dures i marcades i la seva veu tingui una personalitat pròpia. La versemblança d'aquells anys de depressió econòmica no deixava gaires possibilitats per als gestos excedits. Ara ens poden semblar molt estilitzades aquelles actuacions, però aleshores es veien com a molt realistes i pròpies dels baixos llocs de la societat: sobre qui pesa l'angoixa vital no es pot moure molt alegrement i s'ha d'adequar a la causalitat de la narració i les convencions del gènere on cada casella demanava un tipus determinat d'interpretació. A més a més, com que es tracta d'un gènere on els primers plans abunden, els gestos has d'estar perfectament calculats perquè no acaben sent exagerats.

Sed de mal (1958) d'Orson Welles. ..

Finalment, hem de considerar que la posada en escena conté un gran nombre de factors purament espacials (moviment, diferències de color, equilibri dels diversos elements i variacions de mida) i temporals (compàs, tempo i accent) que guien les nostres expectatives i condicionen la nostra visió de la imatge. Les funcions narratives de la posada en escena en el cas del cinema negre són fonamentals i ajuden moltíssim a seguir l'argument i la història. Els elements estilístics han d'estar fortament caracteritzats, l'atmosfera carregada, l'espai claustrofòbic, els personatges radicalment ancorats al seu destí, i gairebé mai hi haurà possibilitat de fugida. El món del cinema negre és tancat i les peces han de funcionar sincrònicament perquè l'objecte estigui perfectament arrodonit.

En realitat és un d'aquells mons en què qui es mou no surt a la foto: el posat és fonamental, i res no es pot deixar de la mà. És el gènere que més ressò popular va tenir en el sentit que més s'adequava a la constitució d'una societat en continu canvi i on les aspiracions d'èxit més es mostraven a les clares. 

 Josep Franco i Giner

 

Rafael Chirbes, protagonista a la fira "La Vall dels Llibres".

 

 

La 2a edició de La Vall dels Llibres, una fira d’editorials independents i de proximitat celebrada el passat cap de setmana en el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna va dedicar un conjunt d'actes a l'escriptor de Tavernes i fill predilecte, Rafael Chirbes.

La Fira va començar amb la jornada dedicada a Rafael Chirbes, en la qual es van tractar diversos aspectes de l’obra de l’escriptor de Tavernes, destacant-hi la valencianitat i el seu compromís i esperit crític i insubornable. 

Uns actes on van intervindre especialistes arribats a la Valldigna des de l'Argentina, Lleó, València i Alacant, i que va comptar amb la presència d'escriptors com ara Alfons Cervera, Xavier Aliaga, Joaquim Espinós i Carles Mulet, traductor al valencià d’una de les obres emblemàtiques de Chirbes, La bona lletra. A destacar la conferència de la catedràtica Agustina Pérez sobre aquesta obra de caràcter autobiogràfic, situada a l'espai de Tavernes i Dénia durant la postguerra.

 

 

Els organitzadors indicaren que cada any es tractarà alguna faceta de Rafael Chirbes, guardonat en dues ocasions amb el Premi Nacional de la crítica, autor que en paraules de Joaquim Espinós, estudiós de l’autor i especialista en literatura comparada, "se sentia plenament valencià, defensava la seua llengua sense estridències i sentia una certa recança pel fet de no haver-se pogut expressar literàriament en valencià", com apunta el mateix Chirbes en l'obra postuma "Diarios. A ratos perdidos".   

Extracte del "Diari del País Valencià"

Ara sí: el cartell oficial i definitiu dels actes per al "9 d'Octubre", diada del País Valencià, i no el de la filtració no oficial d'ahir

L'Ajuntament de Tavernes ha donat a conéixer avui el cartell i programació oficial per als actes programats per al dia "9 d'Octubre", data que commemora i festeja la diada del País Valencià.

La publicació del cartell oficial per banda de l'Ajuntament representa pocs canvis respecte al que ahir es va filtrar en xarxes anunciant la programació. De fet, els canvis que hi ha són pocs, afegir "amateur" per a les partides de pilota del Club de Pilota, la inclusió de les inscripcions als tallers Bolomor i afegir les creus a la muntanya de les Creus i canviar fons.

El cartell que ara publiquem és ja el definitu i oficial, i conté actes culturals, festius i institucionals i bastant interessants per als dies al voltant del 9 d'octubre i eixe dia mateix.

 

Foment Local, que dirigeix Josep Llácer, aconsegueix més d'1 milió d'euros per a tallers d'ocupació

Les gestions de l'àrea de Foment Local, que dirigeix el regidor Josep Llàcer, de Compromís ha aconseguit dos noves subvencions, que superen el milió d'euros, per a posar en pràctica Tallers d'Ocupació per a gent desocupada de la nostra ciutat. 

Josep Llàcer, en confirmar aquesta subvenció, ha destacat que “de nou Tavernes ha aconseguit  dos subvencions importants en matèria d’ocupació que es destinen a formar i millorar l’ocupabilitat dels veïns i veïnes desocupats". El regidor de Compromís ha assenyalat que des de l'àrea de Foment "seguirem treballant en aquesta línia perquè les dades d’inserció laboral al finalitzar els tallers són molt positives”. 

Les dues subvencions aconseguides per l'àrea de Foment de l'Ajuntament de Tavernes provenen de "Labora", del Servei Valencià d’Ocupació i Formació, i amb aquestes dues subvencions de més del milió d’euros en total es podran contractar a  48 persones desocupades. Cal indicar que l’Ajuntament completarà el finançament dels tallers d’ocupació amb una aportació municipal de 65.000 euros. 

Acte de cloenda i lliurament de títols d'uns dels Tallers d'Ocupació

 Cinquena edició del taller "Millorem Tavernes"

La primera subvenció apuja a la quantitat de 754.063,20 euros i es destinarà a engegar la cinquena edició del taller d’ocupació"‘Millorem l’entorn de Tavernes", per a la qual cosa es contractaran 30 veïns i veïnes i 6 persones per a l’equip docent durant un any. 

‘Millorem l’entorn de Tavernes V’ constarà de tres itineraris diferenciats, amb 10 alumnes per cada especialitat: activitats auxiliars en vivers, jardins, jardineres i manteniment de zones verdes; activitats auxiliars en conservació i millora de muntanyes i repoblació forestal; i operacions auxiliars en acabats rígids i urbanització i pintura decorativa en construccions. 

 

Parc del Cambro, una de les obres dutes a cap per l'alumnat del Taller d'Ocupació

Una segona subvenció exclusiu per a la dona

I una altra bona noticia, que és novetat, és que el consistori també ha rebut una subvenció de 251.354 euros per a posar en marxa un taller exclusiu que facilitarà la formació i la inserció laboral de dones desocupades a través del taller d’ocupació "Millorem i creixem". Aquest taller permetrà la contractació durant un any de 10 alumnes i 2 persones que formaran l’equip directiu i docent.

El taller ‘Millorem i creixem’, dirigit exclusivament a dones, tindrà un únic itinerari al voltant de la interpretació i l’educació ambiental. L'alumnat obtindrà els certificats de professionalitat corresponents en acabar el taller.

Per a poder ser seleccionat com a alumne, cal inscriure’s abans del pròxim divendres 30 de setembre (inclòs) com a demandant d’ocupació en Labora i afegir l’especialitat formativa en la fitxa de demanda. 

Classe teòrica de formació del Taller d'Ocupació

 

Aquest  vídeotutorial s’explica com sol·licitar formar part de l’alumnat d’un taller d’ocupació: http://ow.ly/jJPQ50KVxKu. Les persones interessades també poden posar-se en contacte amb el departament de Foment Local en el Braç Treballador (96 282 36 60).

L’oficina Labora serà l’encarregada de remetre al departament de Foment Local un llistat amb les persones preseleccionades entre les quals es farà la selecció final d’alumnes segons els criteris establerts en les bases reguladores.

A partir de la nota de premsa del Gabinet de Premsa

L'Alumnat del Taller d'Ocupació millora la jardineria i pintura del CEM Mestre Arnau

 

L’alumnat de les dues especialitats de Jardineria i d’Obra/Pintura del Taller d’ocupació "Millorem Tavernes IV" continua treballant i completant la tasca en el Centre Autoritzat d'Ensenyament Musical "Mestre Arnau". Després del treball a l'interior de l'edifici, ara ha tocat el torn dels jardiners, a l’exterior, amb treballs de condicionament del jardí perimetral exterior i els pintors, a l’interior, pintant reixes i baranes.

 

Tal com vam informar, l'alumnat de l’especialitat d’Obra/Pintura del Taller d’ocupació havia iniciat els treballs de pintura a l’escola de música CEM Mestre Arnau aquest estiu i entre les tasques d'aquest període estival  hi ha la pintada general de l'edifici (zones comuns de l'escola, aules de les classes de música, amb reparació de desconxats i pintura) i posteriori eliminar goteres, per continuar darrerament amb la pintada de les baranes metàl·liques de les escales i espais de subjecció de les mateixes.

 

 

El Taller d’ocupació "Millorem Tavernes IV",  que depén de  l'àrea de Foment dirigida pel regidor de Compromís Josep Llàcer, efectua treballs de millora d'espais de la ciutat i del terme municipal, així com dels edificis públics (recordem la pintura i millora de centres escolars duta a cap aquest estiu) dins del treball de pràctiques complementàries a l¡ensenyament que reben. Són un total de 30 veïns i veïnes els que estan contractats durant un any, dirigits per 6 professionals que formen part del personal directiu, docent especialitzat i auxiliar del taller d’ocupació, gracies a les gestions de la regidoria que va aconseguir del Servei Valencià d’Ocupació i Formació, una subvenció de 724.075 euros, complementada amb 40.000 euros de fons municipals per a a dur endavant la quarta edició del taller. 

 

 Elaboració pròpia  a partir del web del Taller d'Ocupació

La Conselleria d'Educació adjudica 2'8 milions per a obres de reforma i millora del CEIP Magraner

 

La Conselleria d'Educació ha efectuat una nova adjudicació del Pla Edificant de construcció i millora de centres  per valor de 72,5 milions d'euros i que afecta 16 centres educatius valencians. Entre els centres incloses en aquesta nova adjudicació es troba el CEIP Magraner de Tavernes, al qual se li ha assignat una dotació de 2'8 milions per  les obres de millora que ja publicarem en un anterior article.

El CEIP Magraner està inclós en la segona fase del Pla Edificant a Tavernes i l'adjudicació de 2'8 milions d'euros serviria per executar la habilitació d’un menjador per a 90 alumnes, una sala d’usos múltiples, l'aula per educació especial i aules de reforç a primària, així com també  un gimnàs integrat a l’espai cobert de la pista esportiva i espais auxiliars en els vestidors. Les previsions d’instal·lacions es completen amb una biblioteca i els despatx de la direcció i cap d’estudi.

Cal destacar que el Pla Edificant contempla diverses actuacions en tots els centres públics de Tavernes d'educació primària a Tavernes. Així a més dels 2'8 milions anunciats ara per al CEIP Magraner, tal com ja hem publicat en altres ocasions el Pla Edificant contempla obres al Divina Aurora (3 milions),  el Sant Miquel (4,5 milions) i Alfàndec (0'8 milions)-

 

En el cas de centres de secundària, és a dir els instituts, està anunciada la nova construcció de l'IES Jaume el Just, que serà demolit i construït de nou, amb una inversió d'11 milions d'euros.

 

 

 

Cal recordar també que en l'anterior adjudicació de fons de la Conselleria d'Educació i dins de la segona fase del Pla Edificant es van adjudicar els fons per a les obres del CEIP Valldigna, de Simat, l'escoleta Migdia de Barx i el CEIP Jaume II el Just de Benifairó (foto superior), amb actuacions que milloraran, reformaran o ampliaran els centres.

 

 

Elaboració pròpia

Treball en pedra i terra per millorar l'entorn del Clot de la Font

L’alumnat de l’especialitat de Forestal del Taller d’ocupació "Millorem Tavernes IV" continua treballant per millorar l’entorn del Clot de la Font. L’alumnat  ha treballat aquestes passades setmanes a la zona d'ombria del Clot de la Font per tal d'obrir un faixa auxiliar i recuperar una antiga senda del paratge per tal de millorar l'accés i l'ús públic d’aquest indret.

 
Pedra, terra, treball forestal, tot plegat per l'aprenentatge d’un ofici per part de l’alumnat del taller i per una altra l'avantatge a tota la ciuatdania de la millora de l’entorn del paratge del Clot de la Font per poder gaudir tothom de la natura en aquest indret de Tavernes.

 

 
En aquest cas, una tasca important en tal que permet recuperar antigues sendes usades pels vallers i que amb el pas del temps estaven pràcticament desaparegudes i intransitables, a més de servir com a element de connexió amb altres senders que són usats pels excursionistes i que des del Clot de la Font faciliten, per exemple, l'anada al castell de Marinyén. 

 

 

 

Els treballs del Taller d'Ocupació "Millorem Tavernes IV", depén de l'àrea de Foment que dirigeix el regidor de Compromís, Josep Llàcer, i entre els seus objectius, a més del formatiu i aprenentatge d'un ofici, hi ha la millora i posada en valor d'edificis i paratges del poble. És el cas, per exemple, d'aquesta actuació en el Clot de Font, un lloc molt apreciats per tots els veïns i veïnes de la Valldigna, amb independència de la localitat en que visquen i on conjuntament celebren el "Dia de la Sang" el segon dimecres de juliol. Segons la nota remesa pel Taller d'Ocupació i elaboració pròpia.

 

Elaboració pròpia a partir de la nota del Taller d'Ocupació
 

Una inversió de 16 milions per a l'IES Jaume II el Just i el CEIP Sant Miquel

Els regidors Josep Llàcer i Fina Vercher, ambdós de Compromís i responsables respectivament d'Obres i Urbanisme i d'Educació,  han assenyalat que “el treball de l’Ajuntament i la planificació consensuada amb la Conselleria permetrà iniciar el pròxim any les obres de les dos actuacions de major magnitud del Pla Edificant, amb el qual millorarem els centres educatius del municipi, dotant-los de nous serveis i garantint aules dignes a tota la comunitat educativa de Tavernes”.

 

Aquestes manifestacions han estat fetes després que els dos regidors d’Obres Públiques, acompanyats dels tècnics municipals s’hagen reunit amb els tècnics de la Conselleria d’Educació per a planificar les obres de construcció del nou IES Jaume II el Just i la remodelació i ampliació del CEIP Sant Miquel, unes obres que començaran amb l’inici del pròxim curs escolar.

 

Les actuacions emmarcades dins del Pla Edificant de la Conselleria d’Educació comporten una inversió de més de 16 milions d’euros. La construcció del nou IES Jaume II el Just tindrà una inversió de 11.500.571,91 euros, mentre que en l’ampliació, remodelació i unificació del CEIP Sant Miquel s’invertiran 4.544.810,33 euros, finançats íntegrament per la Conselleria.

 

 

 

 

Reafirmar la planificació aprovada el passat desembre

 

 Els regidors de Compromís, en nom de l’Ajuntament de Tavernes, i la Conselleria d’Educació han refermat la planificació acordada el passat mes de desembre: l’alumnat començarà ja el pròxim setembre el curs 2023-2024 en les aules prefabricades, perquè al mateix temps puguen donar inici les obres de millora en els dos centres educatius.

 

 

La Conselleria es farà càrrec de la inversió en el lloguer i muntatge de les instal·lacions prefabricades, mentre que l’Ajuntament prepararà en els pròxims mesos els terrenys municipals sobre els quals s’alçaran els centres provisionals, així com totes les connexions dels serveis que es necessiten (llum, aigua, telèfon…). L’Ajuntament ja ha finalitzat els estudis geotècnics en els dos centres i està preparant els plecs de condicions per a licitar la redacció dels projectes de construcció.

 

Elaboració pròpia a partir de la nota municipal

L'alumnat del Taller d'Ocupació efectua en el mercat treballs de pintura i manteniment

L'Ajuntament de Tavernes comptant amb la col·laboració de l’alumnat de l’especialitat d’Obra/Pintura del Taller d’Ocupació "Millorem Tavernes IV" ha realitzat diversos treballs de pintura i manteniment a l’interior del Mercat Municipal. 

 

 

Aquest treballs han tingut lloc en el temps que el Mercat Municipal va paralitzar la seua activitat dins de la passada setmana de Festes del Poble per diverses obres de millora entre les quals hi ha aquestes del Taller d'Ocupació. 

 

Aquest se sumen als realitzats fa uns mesos per l’alumnat de Millorem III, tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici, que milloraren la infraestructura de l'edifici. Entre aquests foren l'adequació de la façana amb la reparació del sòcol inferior per a després pintar-lo, així com les portes d’entrada i el mobiliari urbà, mentre es pintaven baranes, passamans, papereres i baixants.

 

Segons la nota del Taller d'Ocupació

Millora del proveïment d'aigua i les voreres en un tram del carrer Calvari

Tavernes... sempre en positiu.

 

Les obres de millora del servei d'aigua potable i millora de les voreres en el tram del carrer Calvari  entre els carrers Mare de Déu del Desemparats i Pintor Sorolla, avancen a bon ritme i molt prompte el veïnat podrà gaudir d'un bon servei.

 

El regidor d'Urbanisme i Obres, Josep Llàcer, de Compromís ha assenyalat que les obres han estat adjudicades a l'empresa local "Grau Pascual" i que s'emmarquen dins del compliment dels objectius de l’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible de Tavernes. 

 

 

 

Mentre han durat les obres s'ha hagut de proveir de servei d'aigua potable a les cases, per a la qual cosa s'ha construït una canonada provisional penjada a uns metres d'alçada de la façana, d'on pengen les entrades individuals de les cases per tindre servei mentre duren les obres. 

 

  

Aquestes obres contemplen la substitució de les antigues canalitzacions existents per altres més modernes i que evitaran pèrdues d'aigua en la xarxa, a més d'eliminar materials obsolets i corregiran deficiències de pressió en la xarxa. Les voreres es modifiquen de manera que es milloren les  condicions  d’accessibilitat i quan tot estiga llest s'instal·larà la nova senyalització horitzontal i vertical en vies públiques. 

Un factor molt important pel que afecta a la salut pública és el desmuntatge de  tota la canalització  soterrada  feta amb tubs  de  fibrociment  de  fins  a  20 cm de diàmetre, una tasca que ha realitzat el personal autoritzat de "Grau Pascual. Els tubs són substituïts per uns altres adequats a la sanitat i segons la normativa actual. I com a complement, es realitzara una  preinstal·lació de  xarxa telefònica.

 

Elaboració pròpia, les dades d'execució obtingudes de la licitació de la PCSP