El canvi d'hora afecta la salut?

No és massa temps una hora, sembla poca cosa, però els estudis demostren que és suficient perquè afecte la nostra salut. I això és perquè el desajustament horari altera la producció de melatonina, l'hormona responsable de regular el somni, i de cortisol, la coneguda com a hormona de l'estrés. 

Les alteracions hormonals poden provocar insomni, fatiga diürna i major vulnerabilitat a l'estrés i l'ansietat i un major risc de malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis i diversos tipus de càncer. El canvi d'hora és com realitzar un viatge a països amb zona horària diferent: forcem a l'organisme a adaptar-se ràpidament a un horari diferent del del cicle natural i foscor habitual.

I un fet comprovat: Espanya està en la zona horària equivocada, és una herència de la dictadura de Franco que ens va obligar a viure des d'aleshores amb l'horari alemany, i això és en part responsable que a Espanya dormim pitjor que en uns altres països.

Estudis dels Estats Units i Suècia, amb dades de més de 150 milions de persones, han comprovat que en la primera setmana del canvi horari augmenten els trastorns, tant en freqüència com en gravetat, i tenen efecte sobre l'ús de drogues il·legals, problemes immunitaris, malalties cardiovasculars i lesions.

També s'ha registrat un augment dels accidents de trànsit i laborals, disminució del rendiment acadèmic en els estudiants, augment de la depressió, l'ansietat i els trastorns del comportament. I damunt, segons estudis recents, no s'estalvia energia que ha estat sempre una de les excuses del canvi.

Hi ha moltes veus que avisen de la necessitat d'eliminar un canvi horari sense sentit, mentre s'assenyalen mesures per a "alleujar" els efectes negatius sobre la salut. Així és convenient ficar-se al llit entre 15 i 20 minuts abans cada nit, un costum que hem d'iniciar uns dies abans del canvi d'hora, i a partir de hui exposar-nos a la llum del sol el més primerenc possible, encara que estiga ennuvolat, perquè ajuda al cervell a sincronitzar-se.

Cal mantindre una rutina de somni regular, evitar l'exposició a pantalles abans de dormir, sense oblidar que la pràctica d'exercici regular i una dieta saludable i equilibrada milloren la qualitat del somni i augmenten la nostra capacitat d'adaptació enfront de l'estrés.

Totes les previsions de l'oratge confirmen al País Valencià un diumenge de Pasqua mullat, tot i que no seran grans pluges

No han canviat els pronòstics que vam dir fa uns dies sobre els dies de Pasqua, sinó que més bé es confirmen: avui dissabte començarà el dia amb bon oratge per anar canviant a la vesprada, sobre tot a les comarques de l'interior valencianes, amb tempestes que poden afectar les comarques del sud de València i nord d'Alacant.

Serà demà, diumenge de Pasqua, quan la borrasca Nelson, que tant ha fet parlar aquest dies, ens afectarà amb un matí gris i plujós, sobre tot de cara a migdia i primeres hores de la vesprada que serà quan les pluges, encara que no massa fortes, es generalitzaran en tot el territori valencià i en alguns casos de la mà de formacions aïllades de tempesta.

Com se sol dir, seran pluges que majorment només mullaran els carrers, però això sí,  molestaran bastant les celebracions a l'aire lliure. Vaja que... ens faran la Pasqua! I s'espera igualment una abaixada de temperatures amb la qual cosa alguna peça d'abric no vindrà malament per la vesprada. 

El dilluns es normalitza la situació, tot i que encara tindrem núvols, però la situació començarà a canviar per gaudir d'una setmana on regnarà novament l'anticicló i l'augment de temperatures a partir de dimecres. 

Del cap de setmana de Sant Vicent ja en parlarem, que queda un poc lluny per a previsions tot i que ja s'anuncia la probable formació d'una nova borrasca en la mateixa zona on es va originar Nelson, i que seria de característiques semblants: seria la quinzena borrasca de la temporada i es batejaria com a Olivia.

Bones Pasqües a tots i totes.

El Juvenil de la UE Tavernes es classifica lluny dels llocs del descens

 

El Juvenil de la UE Tavernes de 1a Preferent va vèncer per 3-0 al conjunt de la Llosa de Ranes. La victòria assoleix més importància perquè l'equip que dirigeix José Enrique Cuñat va ser contra el cinqué classificat,  però que no va poder fer massa quan davant es va trobar amb uns rogets que feren de la intensitat i bon joc el millor aval de la victòria.

Tres punts que, com se sol dir, saben a glòria perquè són una empenta important perquè els juvenils vallers es classifiquen en la zona mitjana-alta de la classificació, lluny dels lloc perillosos de descens.

Remés

El Calvari es va omplir de sentiment, fervor i cultura popular amb la interpretació de la Passió Vella

Un any més, el dia de Dijous Sant, s'ha complit la tradició secular: els cants de “la Passió” es tornaran anit a  escoltar en l'ermita del Calvari de la mà del Cor de Cambra "Quinze de Març". Són pràcticament 20 anys els que els membre del cor pugen  a celebrar la "vetla"a l'ermita que acull la imatge del patró de la ciutat, el Santíssim Crist de la Sang, les portes de la qual romanen obertes tota la nit per poder complir amb un ritu que es repeteix des de generacions, d'ençà de temps immemorials.

I en la silenciosa nit es va tornar a escoltar anit les estrofes de la "Passió Vella" vallera, amb estrofes que els “cantors i cantores de la Passió” han conservar durant anys amb el dramatisme interpretatiu, sentiment i fervor,  que ha estat transmès de generació en generació. 

És un fet religiós, però alhora cultural, que s'entronca ben fort i ben a fons en les arrels, en l'anima vallera. Tradicionalment, la interpretació comença a l'església de Sant Josep, segueix a Sant Pere i acaba en el Calvari, amb les primeres llums de l'alba. Antigament, molts vallers i vallers residents fora de la localitat tornaven a Tavernes per a participar en el cant.

Lluny queden els temps en que els cants de la Passió eren interpretades generalment per dones tant pel Calvari, com a l'església i fins i tot pels carrers. Estem parlant dels primers anys del passat segle XX. Al Calvari, en la dècada dels mil nou-cent cinquanta les portes encara s'obrien de bat a bat perquè la gent no cabia en el seu interior.

 

 En la dècada els anys 70/80 del passat segle foren els membres de la Coral Polifònica de Tavernes qui acudien totes les nits de Dijous Sant a acompanyar les dones que les cantaven, ja persones majors, a fer-les companyia i, fins i tot, escrivien tot seguit aquelles estrofes que havien estat transmeses de forma oral i que eren en perill de desaparéixer.

“La Passió” eixia de l'ànima. Impressionava entre les parets de l'ermita, encara ressonen en el record les veus d'Asunción "La Melera", Rosa "la Manyana", María "La Quintina" i Dolores Magraner. Aquelles dones vallers, que fa ja més de mig segle, amb les estrofes apreses dels pares, memoritzades i sense partitura, cantaven en la nit del Dijous Sant, una tasca que ara ha continuat el cor "Quinze de Març" perquè els seus membres són ben conscients que aquest llegat cultural secular no s'ha de perdre.

Intercalada entre els resos, de manera intermitent, les estrofes de “La Passió” esquincen el silenci. La seua màxima expressió tràgica en les referides al "Divendres Sant", iniciades amb el patètic

“Viernes Santo, ¡qué dolor
expiró crucificado.
Mira, alma, por tu amor,
en el monte del Calvario
 por salvar al pecador.

 

 

 

El dramatisme general realitza,  no obstant, concessions a elements més entroncats amb la visió popular de la mort de Crist.

  Ya vienen las golondrinas 
  con el pico ensangrentado
  de quitarle las espinas
a Jesús crucificado

En conjunt, les estrofes de la Passió versifiquen els esdeveniments viscuts per Crist en la setmana de la seua mort i passió. Agrupades per temes, no obliden apartats que fan referència a les negacions de Pere, el prendiment de Jesús o a les set paraules pronunciades pel redemptor en la creu. Una joia de la cultura popular vallera que l'estimat músic i musicòleg, el fill predilecte Antonio Chover (qepd) va arreplegar, en música i lletra, en la seua obra "Cançons, Danses i Pregons de Tabernes de Valldigna" (1951).

El sentit actual que donem a la vida fa que, a poc a poc, es perden tradicions integrades en la nostra cultura popular. La “Passió” de Tavernes es resisteix a desaparéixer, i ara com ara, el grup coral "Quinze de Març" fa costat al majors que coneixen la Passió i s'esforcen per perpetuar aquest patrimoni.

La regidoria de Serveis Públics ja ha iniciat el Servei de Salvament i Socorrisme a les platges de Tavernes

 

L’Ajuntament  ha engegat el Servei de Salvament i Socorrisme a les platges de Tavernes, una tasca que efectuarà la Creu Roja. "Hem començat el servei de vigilància amb l'arribada de la Setmana Santa i Pasqua amb un objectiu clar de dotar de seguretat el nostre litoral i beneficiar els banyistes en oferir el servei en aquests dies que arriben a les nostres platges a gaudir de les vacances" ha assenyalat el regidor de Compromís José Enrique Cuñat, responsable dels Serveis Públics municipals.

 

El regidor ha destacat la importància de “poder començar la temporada abans d'un període d’alta afluència, com és aquest cap de setmana i la Setmana Santa, i així garantir que els serveis estiguen completament operatius en el moment que la afluència siga major". 

 

Cuñat ha destacat que la situació d'iniciar el servei "ens permet adaptar-nos més i millor i potenciar la seguretat. Hem organitzat un inici primerenc i ben planificat de la temporada de salvament i socorrisme, una tasca que és fonamental per assegurar que les nostres platges siguen llocs segurs i de gaudi a plena satisfacció dels nostres veïns i de tots aquells que ens visiten". 

 

 

Els horaris en Setmana Santa i Pasqua de Sant Vicent seran els següents 

Setmana Santa: 
Dijous Sant de 11:00 fins a les 18:00

Divendres Sant de 11: fins a les 18:00

Dissabte de Pasqua de 11:00 fins a les 18:00

Diumenge de Pasqua de 11:00 fins a les 18:00

Dilluns de Pasqua de 11:00 fins a les 18:00

Cap de setmana i fins a Sant Vicent: 

Dissabte, diumenge i dilluns de Sant Vicent de 11:00 fins a les 18:00

 

 

A partir del més, s'anirà ampliant el servei i els horaris de vigilància, tot adaptant-lo a les necessitats dels usuaris per oferir la millor cobertura  als banyistes a mesura que avance la temporada estival. El dispositiu de salvament,  a més de personal qualificat, disposa de vehicles i equips propis com ara embarcacions i motos aquàtiques cosa que augmenta l'eficiència i la capacitat de resposta en cas de qualsevol emergència.   

La pròxima matinada, la del dissabte al diumenge, i ja en dia de Pasqua es produirà el canvi d'hora i començarà l'horari d'estiu

 

 

Fa uns dies que ha començat la primavera i com és habitual, ens arriba poc després el canvi d'hora que es produirà la matinada del 30 al 31 de març, o siga la matinada de diumenge: haurem d'avançar una hora el rellotge, a les dues posar les busques del rellotge a les tres, amb la qual cosa eixe dia, precisament el dia de Pasqua, perdrem una hora de són.

La conseqüència primera del canvi: es farà de dia i de nit una hora més tard, hi haurà més hores de llum a la vesprada i hi ha qui diu que els beneficis són per a l'oci, la restauració i el turisme, tot i que l'intent siga ajustar la jornada de treball a la llum natural del sol.

Cal saber que és una modificació que apliquen els països de la Unió Europea per tal de complir la directiva general, tot i que la consulta no vinculant que es va fer l’estiu del 2018 per saber què en pensaven els ciutadans, les parts interessades i els estats, s'ha quedat en no res. Per ara, tot i que els resultats foren que dels 4,6 milions de ciutadans que respongueren, un 84% volia eliminar el canvi horari i d'ells els 64% volia tindre per a sempre l’horari d’estiu. Tot i que es va aprovar, el març del 2019 el Parlament Europeu va ajornar la decisió definitiva.

 

A l’estat espanyol es va crear una comissió d’experts que s’havia d’encarregar de decidir-ho, però encara no ha arribat a cap acord concloent. El baròmetre del CIS del mes d’abril del 2022 va donar que un 65,6% dels enquestats volia posar fi al canvi horari i gairebé un 71% volia mantenir el d’estiu.

Consells per al canvi d'hora

Hi ha gent que presenta molèsties amb el canvi d’hora, però hi ha formes senzilles d'ajudar al cos a adaptar-se a la nova situació. 

Uns consells que us poden ajudar:

1. Mantindre el patró de son regular abans i després del canvi d’hora  i sobre tot aixecar-se a una hora regular al matí.
2. Acostumar el cos a la nova hora canviant a poc a poc l’horari de son, canviar l’hora d’anar-se’n al llit d’uns 10-15 minuts abans o després cada dia ajudarà el cos a adaptar-se sense inconvenients a la nova hora..
3. Gaudir de la llum del sol al matí. La llum del matí ajuda el cos a adaptar-se més ràpidament i sincronitza el rellotge corporal, millora l’estat d’ànim i l’estat d’alerta durant el dia i ajuda a dormir més bé a la nit.
4. Evitar la llum brillant a la nit. No usar els telèfons mòbils, les tauletes i més dispositius electrònics que poden endarrerir l’alliberament de l’hormona del son, la melatonina, i el rellotge intern. Un ambient fosc és més adequat per a dormir.
5. Mantindre un patró d’alimentació regular. El menjar també pot ajudar a sincronitzar el rellotge corporal. Cal complir els horaris  i evitar  menjar tard.

No s'anuncia massa bon oratge el cap de setmana i fins dilluns de Pasqua

 

Són previsions però sembla no gaudirem de bon oratge a partir d'avui i fins el dilluns de Pasqua, on la inestabilitat i el vent seran la tònica general al País Valencià. La borrasca Nelson continua enviant-nos onades de tempestes, i sobre tot vent que ahir va ser molt fort en zones de les comarques de Castellò, tot i que avui sembla aniran afeblint-se i amainarà

Per a demà Divendres Sant les previsions apunten a augment de les temperatures, un dia més tranquil de matí i canvis cap a la vesprada on poden créixer nuclis tempestuosos a diverses zones de l'interior de València i Castelló que duran xàfecs irregulars, fins i tot amb alguna pedregada.

I a partir del dissabte i també per al diumenge les previsions no són massa bones, continuarà el tren de borrasques atlàntiques travessant la península i al País Valencià ens oferirà oratge prou rebolicat i previsions de pluges, dèbils però sempre molestes per al gaudi i menjar la mona, i més quan s'anuncien més habituals per la vesprada. Les temperatures experimentaran un descens, més acusat el diumenge que també s'espera siga el dia més inestable, amb ruixat i tempestes. Com hem dit són previsions però caldrà estar pendents de l'evolució les pròximes hores.

"Pensar el cinema" de Josep Franco

 

Pensar el cinema

I

Sí, però com fer-ho? Usant-lo com pretext? Si des d'una posició post estructuralista esborrem la diferència entre el cinema i el que se’n diu, el text que l'interpreta, encara haurà qui ens condemnarà per necis, i de no pensar prou. Si, per contra, deixem els textos originals amb les seves despulles intactes, potser ens convertirem en predicadors del desert, cosa encara més improbable. Així les coses, i malgrat pecar d'ignorants reiteradament, apostarem una vegada més per la semiòtica de la deconstrucció, no perquè la considerem cap clau màgica per desvetllar res, sinó perquè ens resistim a pensar que, en l'horitzó d'expectatives de les lluites textuals, no quedi cap escletxa per a la fragmentació, la multiplicitat i la diferència altres que no pugui ser imposada pel context. I això, renunciant expressament a qualsevol categoria que olori a autoritat. Precisament perquè el temps no és cap accessori, hem deixat de costat tota pretensió de completesa, totalitat o voluntat d’esdevenir perenne.

Açò no és cap original, com aviat comprovaran. Ara bé, la nostra falta d'originalitat no ha de convertir-los a vostès en sords, ja sigui perquè tot els soni a present, sense correspondències possibles, ja sigui perquè tot els soni a refregit del passat, perquè, com deia Heidegger en 1957, quan el pensar, esperonat per una cosa, va després d'aquesta, pot ocórrer-li que en el camí es transformi (Heidegger, 1988: 61). I així, sense balises oxidant-se en el profund mar de l'autenticitat, aparador de l'originalitat ordenada on l'ésser i el temps es corroeixen, pretenem parlar del cinema, dels textos fílmics i de la seva transformació, sense considerar-los autèntics textos històrics, sinó coses que ens apel·len, no se sap bé des d'on, perquè ens fem diferents en el camí del seu dir. 

Pensar el cinema, doncs, des d'on? Per ventura existeix un lloc des d'on puguem convertir-nos en productors de paràmetres d'espai i temps? Tota la nostra història està repleta de mitjancers que mesuren com de fràgil és la resistència de les coses per deixar de ser-ho i convertir-se en paraules, acorralades per hermeneutes. Quant d’oblit hi ha entre les línies que ens dibuixen. Quina textura més banal la que ens acull i com és de fosca.

En la casa del ser mai va entrar el dir de la parla, sinó coltellades d'ordres i marges i límits i mort. Potser era l'única manera de progrés, la mort. El cinema neix simultàniament en molts llocs. Dir-ho així és condemnar-lo ja eternament. Durant molt temps es deia que el cinema va néixer en tal lloc primer i després en tal altre. Això era parir-lo mort. Per als d'un costat cecs de l'altre, inexistents. Però no va ser així. El que va néixer no tenia ni tan sols un sol nom que el fités. Pot ser tingués, provisionalment, un o diversos camps semàntics associats, no necessàriament relacionats entre si, o sí, el de la vida i el del moviment, però també el de l'escriptura.

Una escriptura, no obstant això, molt particular, feta de llum i destinada, aquesta sí, per a la mort. Una escriptura que trigarà molt temps a ser inscrita/escrita com formant part de l'en presència del pare. L'antídot no li seria aplicat fins molt més tard, però es va demorar molt més temps encara a trobar-ne un d'àmbit universal. L'epidèmia finalment es va controlar amb les primeres trobades internacionals i la llum es va fer estreta, de poques bandes. El que havia estat una experiència amb la llum en el clar del bosc, distinta en cada lloc i diferent cada vegada, es va convertir en sermó. Havia llums distants que practicaven una parla silent, un dir d'agulla que tot just provocava distorsió. Em refereixo als experiments reproductors de moviment. Havia també feixos mostradors de vida que s'implicaven en documentar el que interessava a l'oci, a la novetat, a l'exòtic, obrint cada vegada de forma subtilment nova la casa de l'ésser. Havia trossos de llum fins i tot que modificaven la seva pròpia estructura difractant-se en mil trossos recol·lectors de somni. Per onsevulla es va tenir una idea en alguna cosa que semblava el mateix i que no obstant això no ho era. Com gairebé sempre en el temps de la modernitat, allò altre anava a ser dissolt en la ‘mateixïtat’ pàl·lida de la dialèctica, seguint la línia de les reduccions i convergències que converteixen els esdeveniments, les experiències, en àmbits d'aplicació més general; el particular en general; la diferència reduïda a identitat (de l'altre amb mi). És possible que tenir una idea en alguna cosa ens limiti a tenir-la encaixonada en un domini concret (Deleuze, 1995), però segur que pot haver aspectes diferents que convoquin pensaments afins. 

 

 

El filósof francés Gilles Deleuze presenta en La imatge-moviment una filosofia del cinema basada en el pensament d'Henri Bergson on, entre altres, classifica les imatges i els signes com apareixen en el cinema.

Normalment es procedeix d'una altra manera, és el pensar monolític que tot i apropant-se a aspectes distints els redueix a res en forma de paraula. És el nostre logocentrisme, que desconeix la dialogia, aquest errar filosòfic bajtinià i levinasià fundat en el reconeixement de la diferència entre l'ésser i l'ens, entre el clar del bosc i la parla que l’inaugura.

No es vol substituir aquí el cinema, com ha estat pensat, per altra cosa, que seria un joc de fragments, però potser és possible ocupar-se d'objectes distints sense projectar-los cap a cap vèrtex filosòfic de progrés necessari, i crear nous conceptes, ara sí, per necessitat. El que hem convingut d’anomenar cinema és un concepte que fa conceptes, a més de fer blocs d'imatge i moviment, temps i escriptura. I tot el que crea conceptes és susceptible, al seu torn, de ser pensat de nou, en un nou espai-temps, perquè les imatges i els sons no estan en el cel per a sempre, com sempre, sinó que ens parlen cada vegada d'una manera distinta, fins i tot allò de la qual cosa parlen s'amaga per a aparèixer d'una altra manera. 

 

Josep Franco i Giner