ACTUALITZAT: El mural ja està definitivament acabat. Expliquem el simbolisme de les imatges

 

Aquest migdia l'artista plàstic Keoni VGN ha donat com a acabat el mural que li havia encarregat la Fundació del València CF per a la façana del pavelló cobert. tot el muntatge de tanques que hi havia al voltant de la façana, per seguretat, que impedien el pas a la zona de treball i la grua que ha facilitat pintar el mural, s'han retirat com es pot vore en la fotografia següent presa fa poc. 

Un mural que, ara que ja està acabat, es veu amb tot el seu simbolisme, i on cal destacar diverses referències a Tavernes, la relació de la ciutat amb el futbol i en concret amb el València CF. El mural en si és tota una lloança i potenciació del València CF i de recordatori del sentiment que tenen centenars i centenars de vallers i valleres envers els colors de l'equip de  Mestalla. Tot per viure un somni de triomfs i de resultat, a Espanya i Europa, tot i que els darrers anys no són del grat dels afeccionats.

Una primera referència a Tavernes la trobem en el centre, on s'ha triat un símbol religiós, la creu, com a símbol de la ciutat: una reproducció exacta de la que corona la muntanya que domina la ciutat  al fons les muntanyes de l'Ombria, tal com es veuen des de l'alçada de la creu, tot per simbolitzar Tavernes. 

 

Desconeixem els criteris per fer d'aquesta creu un símbol del poble, quan s'ha obviat la torre,  element que usa l'Ajuntament en detalls, escultures i recordatoris, i mai no li hem vist usar una creu de la muntanya per representar la nostra ciutat. Tampoc hauria quedat gens malament, i més adient a la simbologia del poble la torre pintada amb un fons de la mar quan ix el sol, de forma que els tons grocs i rogencs per l'horitzó marí hagués unit i donat continuïtat en el mural amb el color taronja de la graderia de Mestalla que hi ha al fons. L'artista té llibertat per interpretar els elements que se li posen a l'abast, no sabem d'on ha eixit la idea de la creu  però... ¿se li ha explicat quina simbologia té la torre a Tavernes?  

 

Al centre hi ha dos jugadors, un record i símbol a tants jugadors dels pobles que han jugat al València i ací un clar recordatori dels jugadors que Tavernes ha donat al club,  en concret dels germans Ferrando -César i Paco- que foren jugadors del València CF en primera divisió. 

 

 

I completa la referència vallera l'autobús amb el número 92, l'any de fundació de la Penya Valencianista La Valldigna. Un autobús, que hi apareix retolat amb el nom de la penya,  ple d'afeccionats vallers i valleres camí de Mestalla

.

I al mural hi trobem una referència directa al futbol femení, representat en la figura gran d'una jugadora a l'esquerra del mural, reivindicant el paper i el potencial de la dona en l'esport, ací en concret representada en la seua faceta de jugadora de futbol.

El mural de Tavernes està patrocinat i costejat per la Fundació del València CF, i entra a formar part de la  tercera edició  de la "Ruta d'Art Urbà del València CF", una iniciativa cultural i esportiva de la fundació del club valencià, i que en aquesta edició, al costat de Tavernes, hi ha les localitats de Gavarda, Beniatjar i Montroi. 

L'artista 

Últims retocs a un gran mural (gran en superfície i gran en qualitat artística)

Ha estat un gran  treball el realitzat per l'artista, amb la plasmació d'elements que giren al voltant del món del futbol i que són reconeixibles per tots els afeccionats valencianistes vallers, en particular, però també per als que som afeccionats al futbol en general. 

 Keoni VGN (seudònim de Juan F. Hurtado Montaña), nascut a Cali (Colòmbia) però valencià d'adopció, viu des de molt xiquet a València. És un professional creatiu multidisciplinar format en la Universitat Politècnica de Valencià i especialitzat en il·lustració, pintura mural, disseny gràfic i tipografia artística, ha treballat en projectes artístics, tant en les vessants més clàssiques com en les modernes d'il·lustració digital.

La Generalitat reconeix que el darrer any no ha actuat en el monestir de Simat, ni ha complit el que contempla la "Llei Valldigna"

 

L'última reunió del Consell Rector del Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna va tindre lloc el dia 21 de març del 2023, és a dir, fa més d'un any. Cal remarcar que és l'ultima, però també l'única reunió celebrada per l'entitat i va servir convocada per constituir el Consell Rector, determinar les actuacions en el monestir, aprovar la concessió del Premi Valldigna i designar l'equip multidisciplinar, per a fer possible les intervencions, d'acord amb la llei 4/2022, del cenobi.

 

 

21 de març del 2023: Constitució del Consell Rector

 

 

 És la resposta escrita que el govern de la Generalitat del PP-Vox, a través del conseller de Cultura Vicent Barrera, ha donat en perfecte castellà a la pregunta escrita i en valencià de la diputada de Compromís, Nathalie Torres Garcia, on s'interessava sobre diverses qüestions referides al monestir de Simat.

 

En la mateixa resposta, i sobre els actes celebrats el Dia de la Valldigna, es confirma que enguany només hi ha hagut com a actes el concert oferit per l'Orquestra Simfònica de la Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes, amb la qual cosa es fa evident i queda palés la falta d'interés del nou govern valencià en el monestir i "l'any en blanc" que ha patit quan a actuacions de conservació i rehabilitació, actes culturals i activitats contemplades en la llei, entre elles el Premi Valldigna.

 

 

 

 

La diputada de Compromís,  Nathalie Torres Garcia, s'ha manifestat completament decebuda per la resposta, i ha presentat una nova pregunta perquè siga resposta de manera oral pel conseller Barrera en el ple de les Corts Valencianes, sobre "l'aplicació  que està fent  la conselleria  de  la  Llei   4/2022,  de  18  de novembre de  la  Generalitat, sobre el  Reial   Monestir de  Santa Maria  de Valldigna". Es donaria així una oportunitat a obrir un debat on la diputada de Compromís - impulsora precisament d'aquesta Llei Valldigna-, podrà expressar en seu parlamentària el que pensa sobre la falta d'inversions i actuacions culturals.

Recordem que el Consell Rector, segons contempla la "Llei Valldigna" és l'òrgan que s'encarregarà de vetlar per la conservació, restauració i millora del recinte monumental -"un símbol central del poble valencià"-, així com de fomentar les activitats culturals, formatives, educatives i científiques relacionades amb aquest símbol de la història i del patrimoni cultural valencià. 

 

La "Llei Valldigna" va ser aprovada per les Corts Valencianes per a "garantir la gestió pública transparent i eficaç, a més d'adaptar la conservació i el funcionament a les noves necessitats i usos".

 

 

 

El Consell Rector, en base a l'article 7, està integrat pel president/a de la Generalitat, que n’exercirà la presidència  d’honor i el titular de la Conselleria de Cultura, els quatre ajuntaments de Valldigna representats pels alcaldes i una persona representant de la Mancomunitat Valldigna. Es completa amb el president/a del Consell Valencià de Cultura, el titular de la direcció general de l’Institut Valencià de Cultura i tres representants de les universitats públiques valencianes, de reconegut prestigi professional en l’àmbit de la història, el patrimoni cultural o la conservació  i restauració  de béns culturals.

 

La primera gran decisió de Diana Morant al front del PSOE valencià: no exigir el fons d'anivellament que demanava el govern del Botànic

 

Fa uns dies les Corts Valencianes van aprovar una Proposició No de Llei (PNL) que exigia al govern de Pedro Sánchez la implantació d'un fons d'anivellament de 1.782 milions anuals per al País Valencià fins que s'aprove la reforma del sistema de finançament autonòmic. El sistema actual de finançament autonòmic va caducar en el 2014, i resulta de gran perjudici a valencians i valencianes (vore quadre de dalt)

La PNL la va impulsar el PP per aconseguir més diners per als valencians i valencianes i només la va recolzar Compromís, que havia presentat esmenes acceptades. Vox va votar en contra seguint el que és costum: sempre en contra dels temes autonòmics i també va votar en contra el PSOE que fins ara s'havia mostrat a favor de la reforma del sistema i també, de la creació d'un fons d'anivellament.

Va ser una decisió personal de la nova líder del PSOE valencià i ministra del Govern d'Espanya, Diana Morant, qui va donar la instrucció de votar en contra, malgrat que és una reivindicació que els socialistes valencians, amb Ximo Puig al capdavant, han recolzat en els últims anys.

 

La responsabilitat d'impulsar la reforma del sistema de finançament o d'habilitar un fons d'anivellament correspon al Govern d'Espanya. Una de les raons del grup socialista per a oposar-se a la PNL és que hi ha un pacte de passades legislatures en Les Corts Valencianes per a reformar el sistema de finançament i, com que no ha canviat res, consideren que és una mera maniobra del PP per a "ficar el dit en l'ull a Pedro Sánchez".

L'entorn de Morant assegura que la nova líder no vol entrar en debats parany, però així i tot els socialistes valencians s'han posicionat en contra d'una mesura que havien defensat fins ara mentre eren govern del Botànic i el seu vot en contra és oposar-se a la petició d'uns fons que són importants per a finançar la sanitat, l'educació i els serveis socials. 

 

Diana Morant públicament recalca sovint que els governs de Pedro Sánchez s'han preocupat d'esmenar i compensar l'infrafinançament valencià en els últims anys. Una qüestió discutible perquè una solució que naix de la generositat puntual d'un govern és un pegat al no figurar en cap llei com a obligatori. I a tindre en compte que l'arribada de més diners en els últims anys al País Valencià no ha millorat la seua situació dins de la mitjana espanyola: seguim en la cua.

 

 Evidentment el desig de no alinear-se amb el PP -ni amb Compromís- i d'ací la seua votació es veu com a una decisió política, en la línia d'oposició dura, i en una confrontació similar a la que es dóna en l'àmbit estatal, amb acords impossibles entre els dos partits. Una línia que, convé recordar, va ser la seguida pels populars valencians quan governava el Botànic.

I com es diu a Tavernes, a pagar-la "poca roba", o siga el poble valencià.

Segons l'article de Valencia-Plaza "La primera gran decisión de Morant: desmarcarse del PP y no exigir el fondo de nivelación"

ACTUALITZAT: Només uns pocs detalles li queden al mural que la Fundació del València CF pinta a la façana del pavelló cobert

 

Un dia més de treball des de l'última informació de dissabte sobre el mural i, per tant un nou avançament, amb la qual cosa, com es pot apreciar el mural està ja quasi acabat. 

I amb els treballs del dia d'avui un detall per agrair: Vam interpretar en la darrera informació que allò que faltava pintar semblava en esbós un autobús d'afeccionats. Avui hem pogut confirmar que anàvem encertats, però hem tingut la sorpresa que el protagonisme del  autobús és per a la Penya Valencianista La Valldigna, en una imatge que recorda un dels viatges des de la nostra ciutat fins a Mestalla per presenciar un partit. Un detall per agrair, com hem dit.

L'artista plàstic Keoni VGN, triat per la Fundació del València CF, entitat que paga el treball, està realitzant un gran treball i ara ja es qüestió de poques hores per veure'l completament acabat i que, com sol ser habitual en casos com aquest, procedir a la inauguració i a la sessió de fotos.

Tavernes ja coneix la seua fallera major 2025: Maria Ciscar i Pons, de la falla Prado

 

La Junta Local Fallera de Tavernes ha comunicat que Maria Ciscar i Pons, de la falla Prado,  és la fallera major 2025 i per tant la nova màxima representant de les falles valleres. La proclamació de Maria Ciscar i Pons com a fallera major va tindre lloc en el saló de plens de l'Ajuntament amb la presencia d'una nodrida representació de les falles local i del consistori valler.

 

Maria Ciscar Pons és fallera de la falla Prado des de fa 37 anys, on ha estat fallera major en el 2002 i 2018. També ha format part de la cort d'honor de la fallera major de Tavernes durant els anys 2020, 2021 i 2022 i ha format part de la Junta Local Fallera durant 3 anys.

 

La nostra enhorabona 

Vaga a l'ensenyament per l'escola pública: El manifest que explica els motius de la vaga

 

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic - integrada per FAMPA-València, STEPV, Federació d’Educació CCOO PV, UGT Ensenyament Serveis Públics PV (UGTSP-PV), Escola Valenciana, CAVE-COVA, CGT Ensenyament, FAAVEM, FEPV, SEPC València, BEA, Sindicat d’Estudiants, Associació de Directors de Primària-PV, Associació de Directors de Secundària, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica PV, ADIDE-PV, FAMPA-Enric Valor, FAMPA Penyagolosa i València Laica- convoca a tota la comunitat educativa a la vaga del dia 23 de maig per aturar les noves lleis educatives regressives PP-VOX, malament anomenades de “llibertat educativa” i “concòrdia”, perquè atempten contra els drets de la comunitat educativa i perverteixen el significat de la paraula “llibertat”.


Us oferim els motius de la vaga,  resumit per l'extensió que tenia el text original:

Per millorar les condicions laborals

Per exigir els recursos necessaris per a una vertadera inclusió educativa, la millora de les condicions laborals i salarials dels treballadors i treballadores de l’ensenyament, així com mesures per atendre la salut laboral del professorat i una millor organització del treball docent que pose fi a les massificacions, les agressions, la conflictivitat i l’autocensura del professorat pateix sovint a la que no es dóna cap solució. Reclamem una negociació seriosa per corregir aquestes situacions de gran perjuí per als drets laborals dels treballadors i treballadores de l'educació.

 

Per la NO paralització de l’Edificant, No a les retallades

Les obres més urgents s’estan dilatant en el temps i això compromet la integritat estructural dels edificis i la seguretat i benestar de tota la comunitat educativa: goteres, trencament i oxidació de tanques exteriors, falta d’instal·lació d’aires condicionats i adequació dels edificis a les condicions de l’emergència climàtica, desperfectes als sòls del pati que ja han ocasionat accidents, sostres que cauen a trossos... Els espais educatius estan en perill. Reclamem un increment de la inversió per a protegir i garantir una educació pública de qualitat.


No a les retallades a les EOI

No a les retallades en la xarxa pública d’escoles oficials d’idiomes valencianes que són un referent a nivell estatal i europeu pel seu prestigi en l’ensenyament públic d’idiomes. L’ensenyament d’idiomes i l’educació al llarg de la vida és un dret que s’ha de garantir des del sistema educatiu públic amb suficient distribució territorial i horària de l’oferta de tots els idiomes a les EOI. 

 

 

Per dir SÍ al valencià

A l'any 2024 hi ha casos d’un inacceptable maltractament dels drets de les persones en el dret a conèixer i d’aprenentatge de la nostra llengua. Garantir eixe aprenentatge i competència lingüística en igualtat d’oportunitats, no es una qüestió de gustos o preferències de les famílies.

L'alumnat valencià ha de ser competent en les dues llengües oficials s’ha de garantir que hi tinguen un contacte natural, per suposat també en el valencià. La presència de les dues llengües ha de ser equilibrada i són les aules l’espai idoni des d’on aprendre el valencià.

Per dir NO al districte únic segregador

Eliminar les zones escolars en l’admissió dels alumnes va en contra de la llibertat d’elecció de les famílies i sols afavoreix la selecció dels alumnes i de les família de determinats centres educatius. És una mesura segregadora i que provoca que l’alumnat es concentre en uns centres educatius mentre altres perden matrícula, i per tant, aules i mestres, on serà l’educació pública qui acabarà patint les retallades. La zona única ha estat en altres llocs l'avantsala de la privatització de l’educació, fonamentada en termes mercantils, d’oferta i demanda.


Per reivindicar l’ensenyament dels valors ètics i democràtics

Cal aturar la retallada de l'assignatura d'Educació en Valors a 4rt de l'ESO, que quedarà reduïda a una única hora setmanal el proper curs. L'ensenyament públic ha de garantir un espai per la reflexió pausada i crítica sobre els valors ètics i democràtics i els reptes de futur que afronta l'alumnat i la societat en conjunt. La mesura és antipedagògica i no permet el desenvolupament d'un pensament lliure i filosòfic.


Per l’Educació pública, vaga el dia 23 de maig.

Sense notícies de millora per a la Goleta: cada dia menys arena i menys lloc per als banyistes

 

19 de maig.  Ahir de matí la mar era en calma a la Goleta, que oferia per l'escassa arena un aspecte no gens adient per a la temporada estival que tenim al damunt. Tot i que les onades batien febles, la platja de la Goleta en gran part del seu tram se'ns presentava sense quasi arena, i en altres, hi era en quantitat insuficient. La part més afectada, la més acostada a Cullera.

 

13 d'abril 2024

19 de maig 2024.  L'angle de la fotografia és diferent però és el mateix tram. S'ha perdut bastant arena en un mes

Al llarg de l'hivern, com era d'esperar, la platja ha patit una pèrdua evident d'arena. I sort que de temporals forts, no n'hem patit, i això ha fet que en conserve, escassa, però al cap i a la fi un poc d'arena.

Només el tram que està prop al canal de "San Pablo" ofereix una amplada més gran. No sabem si serà per efecte de l'espigó que reté l'arena, però és l'única que es salva de la mala situació general de la platja de la Goleta. 

 

19 de maig. Tram prop del canal "San Pablo"

Fa quasi un any que la Delegada del Govern en el País Valencià, Pilar Bernabé, va visitar la platja de la Goleta acompanyada de l'alcaldessa Lara Romero per anunciar a bombo i plateret el “Proyecto de regeneración de las playas del Brosquil Sur y la Goleta, T.M. de Cullera y Tavernes de la Valldigna”. Aleshores, i ja quasi un any, el projecte era en fase d’al·legacions durant 30 dies hàbils a comptar des de de la publicació en el BOE, el 19 de juny. L’obra es va dir que podria estar acabada l'any 2026 o inclús abans, amb el finançament de fons europeus. Fins ara res de res sobre perspectives d'iniciar-lo.  Només les fotos i el bla, bla, bla.

 

19 de maig

Tenim la temporada estival al girar del cantó, i Tavernes espera les actuacions de Costes que permeten instal·lar els serveis de platja i que faciliten als turistes passar l'estiu, que per alguna cosa ja som municipi turístic. De les actuacions anunciades primer el passat mes d'octubre,  i després reafirmades el passat febrer... res de res, més enllà de les fotos en els despatxos de Costes a València.

 

19 de maig

Passen els mesos. La calor i l'estiu s'acosta i l'arena que hauria de servir per regenerar la platja - esperem que la garbellen amb un bon sedàs, o aparell mecànic que en faça la mateixa funció-  continua dipositada a muntons darrere la capella. Del contracte anunciat amb Tragsa, i la reposició a càrrec del Govern d'Espanya no s'ha tornat a parlar. Arribaran a temps? Les obres es faran en plena temporada estival? A Gandia o Cullera segur que això no passaria.

L'Associació de Veïns "La Valldigna" anima a la ciutadania a participar en els actes del 25 de maig "Dia Europeu del Veïnat i els Barris"

L'"Associació de Veïns la Valldigna" convida a tots els vallers i valleres a sumar-se a la celebració del "Dia Europeu del Veïnat i dels Barris" i a l'acte reivindicatiu sobre el dret a participar en els assumptes europeus. L'acte organitzat per la Federació d'Associacions Veïnals de València tindrà lloc el dissabte, 25 de maig, a les 19 hores a la Plaça de la Reina de València ciutat, seguit d'un concert de la "Big Band Benijazz" de Benicalap.

L'associació de veïns vallera ha fet seu el comunicat de la Federació Veïnal  Cave-Cova on es remarca que la Unió Europea està compromesa amb els Drets Humans, la Democràcia i l'Estat de Dret, i és a Europa on les associacions veïnals desenvolupen la seua activitat social i ciutadana segons aquests principis.

Després de recordar que tots tenim dret a circular, viure i treballar en el territori de la Unió, el comunicat remarca el marc democràtic de la Unió, basat en principis plasmats en la Carta de les Nacions Unides i el Dret Internacional, essent fonamental la Defensa dels Drets Humans i de la Democràcia, aspecte identitaris de la Unió Europea.

"Els ciutadans de la Unió esperem que la seua actuació en l'escena internacional es base en els principis que han inspirat la seua creació, desenvolupament i ampliació", d'acord amb les lleis que emanen del Parlament Europeu, amb uns diputats elegits  directament a través del vot dels ciutadans.

I arribats ací, l'entitat vallera recorda que el dret al vot el podrem exercir en les pròximes eleccions del mes de juny i animen a tots els ciutadans a participar i a optar per EUROPA, per defensar i continuar construint i millorant la Unió. "Les associacions veïnals estan compromeses sens dubte amb la construcció europea, no som aliens a Europa, sinó que  SOM EUROPA" conclou.

Alcaldes de la Safor (cap de la Valldigna) i la Marina es reuneixen per impulsar la unió de les comarques amb el tren Gandia-Dénia

 

Els  alcaldes i alcaldesses de Dénia, Oliva, Bellreguard, Ondara, Palmera i Gandia, fan el primer pas del que vol ser una aposta comuna pel tren Gandia-Dénia que ha d'unir la comarca Safor-Valldigna amb la Marina alacantina.

Les autoritats reunides, on no hi havia cap representant de la Valldigna, han  remarcat la necessitat de parlar clar en qüestions d’infraestructures que afecten comarques veïnes i que cal vertebrar social, territorialment i econòmicament en ser dos pols d’atracció turística del País Valencià. La reunió ha tingut lloc a Dénia i com a resum: la demanda de la connexió ferroviària entre ambdues comarques. 

La trobada de les primeres autoritats de les poblacions esmentades - no hi havia cap de la Valldigna- ha arribat a un acord de tres punts.

El primer és l’adhesió a una declaració conjunta que serà publicada en pocs dies on es marque la postura dels diferents ajuntaments implicats.

El segon punt és constituir un Fòrum Econòmic i Social que compte amb la participació de tots els agents socials i econòmics de la Marina i la Safor-Valldigna per “avançar més enllà de les infraestructures comunes i posar en marxa polítiques conjuntes que hem de reforçar per tindre un avantatge competitiu respecte a altres territoris”.

En tercer lloc, posar en marxa una Mesa de Diàleg on estiguen presents els ajuntaments, la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Transports.

El mural que la Fundació del València CF pinta a la façana del pavelló està quasi acabat del tot

 

El mural que la Fundació del València CF ha dissenyat i executat amb les mans de l'artista plàstic Keoni VGN està pràcticament acabat a falta d'un fragment en  la paret inferior, la de l'escala de pujada al pavelló.

Un autobús cap a Mestalla?

 

La part central del mural, la pintada sobre la gran façana del pavelló que dona a la plaça del camp de futbol està acabada, i es la que es pot vore en la fotografia superior. També hi ha iniciat el lateral de l'escala, i la solució que sembla s'ha triat és un autobús que  portaria al camp de Mestalla, mentre la part que falta a pintar sembla ser un esbós de l'interior de l'autobús, amb els afeccionats que acudeixen al camp. No sabem si estem encertats, eixa és la interpretació que nosaltres li donem, davant el secretisme a l'hora d'explicar el mural.

Sí que sembla més evident que la creu enmig, totalment igual a la de la muntanya que domina el nostre poble, i el conjunt de muntanyes al fons semblants a l'Ombria, seria un simbolisme de Tavernes. Sense cap ànim de polemitzar, potser hauria estat més que un símbol religiós, vore plasmat l'escut amb la torre sobre la mar - símbol del nostre poble i element comú als pobles de la Valldigna - agermanant amb l'escut del València. 

 

Per a la resta del mural patrocinat i pagat per la Fundació del València CF s'han escollit imatges evocadores del València CF, amb una aposta per al futbol femení representat en la figura més gran del mural. En conjunt, una gran obra, artísticament impecable la que ha realitzat Keoni VGN (es pot vore la firma a la part superior dreta del mural)  i que esdevindrà un element enriquidor del paisatge urbà de la zona.