Torna a somriure: Compromís presenta les candidatures a Corts Valencianes

"Ens han volgut esborrar el somriure, però no podran", deia Mònica Oltra aquest migdia en l'acte de proclamació com a candidata a la presidència de la Generalitat. Compromís ha aplegat els candidats a les eleccions municipals i a les Corts Valencianes del 24 de maig en un acte a la sala gran del complex la Petxina de València i ha donat el tret de sortida a la cursa electoral que pot deixar fora del govern el Partit Popular després de vint anys. 

Oltra ha condemnat l'agressió al territori i les polítiques socials del govern del PP, i ha dit: "Hi haja qui hi haja a Madrid, ningú no ens farà abaixar la cara ni deixar de reivindicar allò que és nostre".

I ha afegit: "No som ni volem ser ciutadans de segona. Tenim dret a tenir un bon finançament. El nou govern tindra un Varoufakis que anirà a Rajoy, a De Guindos i a Montoro a dir que ja n'hi ha prou".

Oltra ha atacat així el govern de Fabra: "No volem despotisme de cap mena. Que ningú torne a governar d'esquena al poble ni que prenguen decisions per altres." I ha avisat: "No ens apuntarem als que volen un bipartisme nou. Volem multipartidisme, on la paraula torne a ser la protagonista. Que el protagonisme siga compartit".

Els candidats

 Mònica Oltra és la candidata a la presidència de la Generalitat després que Enric Morera, amb un gest de generositat propi i del Bloc, va deixar-li el camí lliure com a cap de llista a les Corts. Morera encapçalarà la llista de València, acompanyat, en les primeres posicions per Fran Ferri, Jordi Joan, Maria Josep Ortega, Teresa Garcia, Isaura Navarro, Cristina Suñer, Paco Garcia, Graciela Ferrer, Josep Miquel Moya i Rafael Vicent Xambó.

Mireia Mollà ha estat proclamada avui cap de llista d'Alacant, acompanyada de Rafa Climent, Josep Nadal, Marian Campello i Imma Orozco. I Vicent Marzà encapçala la llista de Castelló, seguit de Mònica Alvaro, Marta Sorlí, Víctor Garcia i Belén Bachero.

Gran èxit de la IV edició "Amb autos a la babalà" ( I PART)

La Falla La Dula ha organitzat  avui la quarta edició "amb autos i a la babalà" amb gran èxit de presència de públics i onze autos participants. El circuit ha estat el tradicional, el tram del carrer Pintor Sorolla entre el Carrer Gómez Ferrer i el Carrer Sant Antoni, totalment condicionat amb bales de palla per evitar algun problema a participants i espectadors en cas d'eixida de la pista.

L'acte ha comptat amb la presència de la fallera major de Tavernes, Sara Tur, acompanyada de les falleres, majors i infantils, de les falles locals, presidents major i infantil i president de la Federació de Falles. L'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, acompanyats del regidor de festes, Josep Llácer i altres membres de de Compromís ha estat present en l'acte, on també hem vist regidors de l'oposició.

Els once participants han pres l'eixida en la part superior de la costera, deixant caure el cotxe cap avall amb distinta sort quan el temps i "problemes" amb el recorregut. Abans de l'eixida, cada equip ha fet la seua escenificació humorística, sempre molt ben acceptada pels assistents que han rigut a cor que vols les gràcies i ocurrències dels equips. No obstant, l'estrella de la jornada ha estat, com no, "el caloret" que ha suscitat tota mena de bromes i comentaris. 
 

Els  premis

1. Cazafantasmes. Auto i equip més originals on es valorava el disseny del cotxe, la disfressa de l’equip i la posada en escena. 200€
 

2.  La casa nova d'Isabel.  Auto més “currat”.  100€

3. 25 ombres de Grey. Auto més graciós. Un regal.

4. Prim Team. El més ràpid. (Premi Marina d'Or).

 
5. Els desauciats i els matamosquits. “El pupas”. Autos més accidentats. (Massatge en JJ Boscà).

6. Red Bull Racing. El mes original (Premi Marina d'Or) 

7. Aiguavall. Millor posada en escena. (Karting de Xeresa)

Gran èxit de la IV edició "Amb autos a la babalà" ( II PART)

Us oferim en aquest segona part un recull d'imatges, tant de alguns cotxes que no han estat premiats, encara que el millor premi,  vist el que hem vist i el bon "rotllo" que ha existit, pensem ha estat participar, passar-ho bé, gaudir de la festa... realment la gent de la falla la Dula s'ho haveu currat! 

Encoratgem a què, en pròximes edicions, també s'animen fallers d'altres comissions i hi participen amb els seus cotxes. Que tot ajuda a la festa i a la germanor!.

Enhorabona a totes i tots.

 

Avui dissabte la falla la Dula celebra la quarta edició de "Amb autos i a la babalà"

La Falla La Dula organitza la quarta edició "Amb autos i a la babalà" amb algunes novetats .

PREMIS:
1. Auto i equip més originals: es valorarà el disseny del cotxe, la disfressa de l’equip i la posada en escena. 200€
2. Auto més “currat”. 100€
3. Auto més graciós. Regal.
4. Auto més ràpid. Regal.
5. “El pupas”. Auto més accidentat. Regal.
 

EQUIPS:
Els equips estaran compostos per un mínim d’1 component a un màxim de 5 components.

SORTEIG de 1.000
En finalitzar la cursa tindrem la “ruleta loca”, on podreu guanyar 1.000 € en metàl·lic si hi concurseu. Cal aconseguir la parteta per només 3€ !! Una bogeria!!
.
Ja ho sabeu: demà, 28 de febrer, tots ens podrem tornar a tirar... si preparem les ferramentes, revisem els xassís i, sobretot, li donem voltes al "coco" per a veure que se'ns acut fer enguany

Xerrada informativa de l'alcalde, Jordi Joan, sobre els pressupostos municipals

Dos moments de la intervenció de l'alcalde

L'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, va oferir una xerrada informativa sobre "En què i com es gasta l'Ajuntament els nostres impostos" i que va servir també per informar a la ciutadania d'altres temes al voltant de la gestió pressupostaria municipal.

Jordi Joan va fer una explicació molt clara, senzilla i sobre tot molt didàctica donada la complexitat del tema i amb recolzament de projecció de dades i esquemes. Va començar explicant l'evolució dels compters municipals amb les dades de recaptació entre el 2006 i el 2014, per explicar com l'ajuntament havia passat d'ingressos de 20 milions en la passada legislatura als 15 milions d'aquesta, un 25% menys d'ingressos, "un descens molt gran" que han condicionat la gestió municipal de l'actual govern municipal.

Indicava que si a aquesta disminució tan dràstica dels ingressos, li sumes el 4'5 milions de romanent negatiu de tresoreria, els 1'6 milions de factures que hi havia en els caixons sense pagar, i els 16 milions que va deixar el PP de deute, es comprenia fàcilment com davant un Ajuntament  arruïnat, la prioritat del govern municipal havia estat sanejar un Ajuntament que es trobava en fallida econòmica.

Jordi Joan va dir que, a pesar de que el dèficit ja havia començat molt abans del 2009, el govern anterior del PP no havia pres cap mesura per evitar la fallida econòmica de l'Ajuntament a pesar d'haver cobrat també més d'un milió d'euros per plusvàlues i canon de l'aigua, i que havia estat en aquesta legislatura, la de menys ingressos, quan s'ha aconseguit el sanejament l'equilibri econòmic i damunt baixar l'IBI.

També va explicar que precisament per això, l'Ajuntament no havia disposat de diners fins el 2014 per a efectuar cap inversió, perquè el capítol que s'havia de dedicar a invertir en el poble, els havien hagut de dedicar a pagar el deute deixat pel PP.

El deute, indicava, ha estat rebaixat de 16 milions a 13'9 milions en tres anys, a pesar que s'han hagut de fer front al pagament de préstecs fets anteriorment, com els 5'7 milions firmats a finals del 2010 pel govern anterior i que tenien dos anys de carència, o pagar els 1'8 milions de l'aparcament, una altra de les "tristes herències" deixades pel PP.

També va recordar que el PP havia cobrat el canon anticipat de l'aigua fins el 2026, uns 2'2 milions d'euros, amb la qual cosa havia llevat una font de recursos al govern actual i als de pròximes legislatures. 

Aquesta situació greu que es van trobar, va dir, va anar poc a poc solucionant-se de manera que és en el 2014 ja va ser quan el govern va poder plantejar destinar 300.000 euros a fer menudes obres amb recursos propis i sense fer cap préstec i també poder baixar l'IBI. 

I ara les inversions? (amb el permís del PPSOE).

Arribats ací, va explicar en què pensaven ara gastar-se els pocs diners que podien destinar a inversions. Va explicar com en juny del 2014 va voler destinar el romanent de tresoreria a efectuar inversions per a Tavernes i com la falta de predisposició de l'oposició, que va preferir que els diners es destinaren a pagar bancs seguint el dictat del ministre Montoro,  ho va impedir.

També va recordar que, en desembre del 2015 havia presentat al plenari els pressupostos amb un capítol de 900.000 euros per a destinar a inversions per al poble (pintar passos de vianants, arreglar semàfors, millorar jardins, asfaltar carrer, reparar voreres, obres en el cementeri, etc) i com ni el PP ni el PSOE els havien volgut aprovar. 

L'alcalde va també explicar alguns temes importants per a la ciutat i inversions de futur, cas del col·lector de la platja, que tal com passa el temps s'ha vist que ha estat una més de les pifies del PP, que va pressupostar per a eixa obra 700.000 euros en un préstec i que ara, amb el projecte ha acabat i valorat, té un cost de 2'9 milions d'euros, quatre vegades més del previst la legislatura passada, cosa que obligarà a plantejar-se els sistemes de finançament. 

Aspecte parcial de la sala

Un altre punt que es va atendre també, ja en el torn de preguntes, va ser la situació de la piscina - una altra pifia també de l'anterior govern junt a l'aparcament- on Jordi Joan va recordar que el PP va donar la concessió a una empresa en contra de l'informe d'Intervenció que havia puntuat amb un 0 (zero) les condicions econòmiques. 

Al final es va obrir un torn obert de preguntes, on va sorgir dos temes en exclusiu, ADISVA i l'accessibilitat, i que l'alcalde va explicar des del punt de vista de l'Ajuntament, recordant en el cas d'ADISVA que l'Ajuntament havia complit i col·laborat en la fundació que era privada i assenyalant que al final invertirà un total de vora mig milió d'euros en el projecte. En el cas dels problemes derivats de l'accessibilitat, a més de recordar-se l'especial disposició de Tavernes ascendint per la falda de la muntanya, l'alcalde va indicar que era sensible en el tema i que els tècnics municipals també ho són, i les coses es fan en base a criteris tècnics.

Suma i segueix... El PP paga en negre part dels dos actes centrals de Rajoy a València en les eleccions autonòmiques 2007 i generals 2008.

Camps i Rajoy en un acte del PP

La cadena SER ha informat que la comptabilitat B de la filial valenciana de la Gürtel, Orange Market, desvetla que el PP valencià va pagar almenys 90.000 euros en negre per l'organització, de dos actes de Mariano Rajoy a València. 

L'any 2007 segons el document 30.000 euros es van destinar a pagar en negre l'acte del Palau de les Arts, en la precampanya de les eleccions autonòmiques i municipals de 2007 on va participar Rajoy.

L'any  2008 va ser el gran acte de presentació de la candidatura de Mariano Rajoy a la Presidència del Govern en les eleccions generals de 2008 i va comptar amb tota la cúpula del partit i el suport durant el míting de l'alcaldessa de València, Rita Barberà, i del president de la Generalitat i del PP valencià, Francisco Camps. Per a eixe acte s'haurien pagat en negre 60.000 euros.

Fins ara, i segons l'escrit de la Fiscalia Anticorrupció, es coneixien altres dos actes on va intervenir Rajoy, abonats a la Gürtel amb diners B. En concret, el 12 de maig de 2007 (“Acte Rajoy Alacant, 16.882,22 euros”) i el 28 de febrer de 2008 (Acte IFA Rajoy, 27.264 euros).

Carles Pellicer rebrà avui l'homenatge postum dels seus amics

Avui divendres, a partir de les 19'30 hores, i en la Casa de la Cultura, és el dia i hora que han triat un grup d'amics de Carles Pellicer per retre-li un homenatge i recordar la persona que va ser clau en el CB Tavernes i una de les que més va contribuir a la consolidació i creixement com a club. 

El bàsquet va ser molt important en la seua vida, al costat de la seu professió de metge, i és de lloança l'interés i la força de voluntat que han posat tots els amics, i en especial eixa gran entitat que és el C.B Tavernes, per fer possible un homenatge al qual la seua família ja ha donat el vistiplau quan farà poc menys d'un aniversari del seu traspàs, el dia 11 de maig desprès de molt de temps de lluita contra la malaltia que finalment el duria a la tomba. 

Carlos Pellicer ha deixat un record imborrable en moltes persones de Tavernes i com a  reconeixement ha nascut aquest homenatge-recordari, organitzat per tants i tants amics i companys del bàsquet  com va deixar, un homenatge que ha superat totes les previsions organitzaves encara que es vol senzill, com era Carles Pellicer, però també es vol que alhora deixe palés i reaferme la seua personalitat humana. 

Carles Pellicer en la Festa de l'Esport del 2013

Des que la idea va sorgir del cercle de més íntims, el grup d'amics de Carles Pellicer implicat ha anat aixamplant-se, ha anat prenent forma poc a poc aquest homenatge que ha estat preparant-se de manera callada, mentre s'ha anat arreplegant material gràfic que plasme el seu pas pel CB Tavernes i altres facetes de la seua vida.  

Tot està a punt per  a l'acte de la vesprada on intervindran amics de tota la vida, amb un vídeo que farà un repàs a la seua biografia alhora que s'anuncien diverses actuacions musicals i culturals. La seua vídua, Raquel Pons, tancarà l'acte amb unes paraules dirigides als presents.
-

Fabra (PP) es burla del desmai de Baldoví en el congrés quant a respost avui a Morera en les Corts Valencianes

El síndic de Compromís, Enric Morera, li ha recordat al president  Fabra, del PP, que no havia demanat els 26.000 milions d'euros que calcula que l'estat deu als valencians: 15.000 del deute històric i 11.000 per la manca d'inversió territorialitzada.

Morera ha acusat Fabra de submís i li ha dit que havia "manca d'interès" a millorar el finançament i li ha deixat sobre la taula el llibre 'El finançament valencià', editat recentment, elaborat per Vicent Cucarella.

La resposta de Fabra ha estat dir-li a Morera que "'M'ha comparat vostè amb Rajoy, desitje que no li passe com al seu portaveu al congrés, Joan Baldoví, i que es millore promte".  La resposta ha aixecat nombroses crítiques des de la bancada de Compromís, i de l'oposició. Fins i tot gent del PP ha indicat que "ha estat una eixida de to".

Més del mateix ¿fins quan?

Quins temps aquells -que han durat tantes dècades- on semblava eterna la fórmula consolidada durant la sinuosa Transició: «Ara governes tu, ara governe jo, i així ens anem alternant».

Ací, en aquesta terra, hem començat la setmana escoltant propostes del candidat del PSOE valencià i l'escenificació de grans empresaris donant afecte -de llavis cap a fora- al president Fabra. Els uns i els altres, queixant-se de la falta d'influència a Madrid.

I el més curiós és que ni PSOE ni PP fan el més mínim reconeixement dels seus enormes errors del passat. Gràcies a ells estem com estem, encara que ara es facen els bojos. O els distrets. Per fortuna, hi ha molts indicis que les coses no van a ser així en el futur immediat. Molts, però no bastants, perquè ningú sap amb certesa com es va a configurar el pròxim govern de la Generalitat.

Siga com siga, seria molt important que el PP i el PSOE locals començaran per reconèixer els seus errors i enganys del passat abans de presentar noves propostes -¿qui creu que seran més dignes de confiança que les anteriors, tan falses?- i tractar de convèncer a l'electorat que no tornaran a ballar-la.

No ho tenen fàcil. Especialment si pensem en el funcionament de l'economia valenciana, en relació amb l'estatal, i sobretot en el tema del finançament públic. ¿Per què no declarar obertament que, amb governs del PSOE o del PP, els interessos de la ciutadania valenciana sempre han resultat perjudicats, i que açò ha sigut possible amb la complicitat permanent dels diputats i senadors del PP i del PSOE triats en les tres circumscripcions del nostre país? ¿Què ha canviat en els dos partits estatals i en les sucursals que ací tenen per a pensar que no va a ocórrer de nou? ¿De debò els representants del PSOE i del PP van a dir prou, tant en el nostre infrafinançament com en les inversions de l'Estat? Jo tinc els meus dubtes. ¿Què ha canviat, perquè siga creïble qualsevol actuació diferent, més exigent, més reivindicativa, més favorable als nostres drets i interessos? Sense un revés electoral per als dos partits que es turnen no crec que hi haja canvis substancials. I és que no aprenem i després ens queixem. Així, difícilment ens van a respectar i molt menys rectificaran.

Pere Mayor.

President de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco. 

fundacio@paisvalencia.org

L'Ajuntament garanteix el pagament a proveïdors dins dels terminis habituals amb la contractació d'una pòlissa amb eixa finalitat i pequè no esperen a finals d'abril, quan es el primer pagament de l'IBI.

L'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, ha firmat una pòlissa per valor de 600.000 euros amb el Banc de Sabadell  que té com l'objectiu "seguir pagant proveïdors en els terminis habituals, i no haver d'esperar a la primera quinzena abril, quan l'Ajuntament efectua el cobrament del primer pagament de l'IBI".

Jordi Joan ha explicat que el normal és començar l'any amb menys liquidesa, atés que el primer tribut, l'IBI, no es fa efectiu fins abril. L'alcalde ha confirmat que la situació econòmica de l'Ajuntament és bona, de fet la liquidació del 2014  és positiva amb superàvit d'1'5  milions, però s'ha contractat la pòlissa per corregir la situació transitòria de principi d'any. Les condicions de la pòlissa són un interés de l'euribor més 0'7, firmat amb el Banc de Sabadell que és l'entitat bancària que ha ofert les millors condicions en el concurs públic establert per l'Ajuntament.

L'alcalde ha remarcat que aquesta informació s'ofereix a la ciutadania dins de la política de transparència que du a cap el govern municipal des de principi de legislatura, i amb la qual es dóna a la ciutadania una informació completa de com es gestionen els diners de l'Ajuntament i en què i com es gasten els impostos dels veïns.

Jordi Joan ha indicat que l'Ajuntament disposa de diners en caixa, però s'han de reservar per a fer front al pagament de nòmines dels treballadors, amortitzacions de capital dels préstecs i els seus interessos, pagar convenis i pagar les ajudes socials segons l'ordre de pagaments establert per l'Ajuntament.