Cullera, Sueca, Canet i Sagunt ens donen sana enveja amb la regeneració de les seues platges: De la Goleta no es diu res

Platja de Cullera que gaudirà de la regeneració (Foto L'Expressió)

 

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic inicia el dia 16 d'aquest mes les actuacions de regeneració mitjançant les quals l'executiu central "retornarà la fisonomia dels anys cinquanta a les platges del sud de Cullera, el Marenyet i Estany". En total, el Miteco finançarà amb més de 42 milions la regeneració de platges danyades a Cullera, Canet, Sagunt i Sueca. De Tavernes i la Goleta no es diu res.

L'actuació del Miteco, dins del marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, també afecta a les platges de Canet, Almardà, Corint i Malva-rosa (Canet d'en Berenguer i Sagunt); El Perelló, El Pouet i Els Palmeres (Sueca), a més de les de Cullera, totes en el litoral valencià, segons ha informat la Delegació del Govern en un comunicat. De Tavernes i la Goleta no es diu res.

 

 

La Goleta ara

 

Pilar Bernabé ha explicat que les platges del Marenyet i l'Estany, estan en retrocés "durant dècades per la construcció dels dics del Xúquer en els anys 50 i per la falta de sediments del riu". Són les mateixes causes que els estudis del MITECO indicaven havien produït el retrocés i desaparició de la Goleta, però de Tavernes i la Goleta no es diu res.

Les obres dragaren l'arena del banc submarí situat enfront de la costa de Sueca i Cullera, usant la draga de succió Bonny River, col·locant el material dragat a la platja a través d'un sistema de canonades flotants, submergides i terrestres. "Unes actuacions que es complementen amb mesures ambientals, com la restauració dunar i millores d'accessos, construcció d'espigons i retirada d'estructures marítimes a les platges del Marenyet i l'Estany de Cullera", ha ressaltat. De Tavernes i la Goleta no es diu res.

 

  

La Goleta ara

 

Recordem: el dia 5 de juliol del 2023, en el comunicat oficial de l'Ajuntament sobre la visita a la platja de la Goleta,  la delegada Pilar Bernabé "va insistir en el compromís ferm del Govern d’Espanya per recuperar la platja fins que presente la mateixa imatge que tenia als anys 60. La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana ha manifestat la seua voluntat de donar màxima celeritat a este projecte que tindrà una inversió de quasi 20 milions d’euros, en concret de 19,4. 

D’eixa manera, Pilar Bernabé ha manifestat que l’obra podria estar finalitzada l’any 2026 o inclús abans, ja que el finançament arriba gràcies a fons europeus i té un termini establert".

També podeu llegir la noticia clicant a l'enllaç a: 

Valencia-plaza 

Levante-EMV 

La Razón 

Els sous dels càrrecs electes de Tavernes en el 2024 segons l'organisme oficial lSPA

 

 L'organisme ISPA (Información Salarial Puestos de la Administración), que depén del Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública, ha donat a conéixer les retribucions que perceberen els alcaldes i alcaldesses de l'estat (ISPA) durant l'any 2024. L'actualització de dades és del passat mes de desembre, les xifres que arreplega són les oficials remeses pels Ajuntaments però sempre sobre les retribucions de sous de l'any anterior i no indica el nom de la persona. 

A partir d'aquestes dades eldiari.es  en la seua edició valenciana ha publicat un article on es pot accedir a la mateix informació però en aquest cas si que hi consta el nom de l'alcalde o alcaldessa i el sou cobrat. Alhora s'hi indica quin lloc ocupa entre els alcaldes i alcaldesses del País Valencià quan al sou que cobre. En el cas de Lara Romero (PSOE) indica que és el 23é alcalde-alcaldessa millor pagat. L'article del diari permet comprovar, amb una gràfica comparativa, els sous cobrats pels alcaldes des del 2013 fins al 2024. 

En la gràfica els anys 2013-2019 corresponen a alcaldia de Jordi Joan (Compromís), de l'any 2019 al 2023 a l'alcaldia de Sergi Gonzàlez (Compromís) i a partir del 2023 a Lara Romero (PSOE)

 

Així mateix, informa de les retribucions que perceberen en eixe any 2024 els regidors i regidores dels municipis de l'estat, diferenciant-hi si són de dedicació exclusiva i parcial, però al igual que en el cas anterior no consta el nom dels regidors.

 

RESUM estadístic de les pluges mensuals a les poblacions de la Valldigna, dades d'AVAMET.

 

L'any que hem acabat, el 2025, ha esdevingut un any plovedor en el seu conjunt amb xifres superiors globals als 1.000 litres en tots els quatre pobles de la Valldigna, com podeu vore en la suma total, l'última columna, de la gràfica superior. Cal dir que manquen algunes estacions, cas de Benifairó Poble o IES Jaume II el Just de Tavernes que no hem recollit en les dades perquè, en haver-se incorporat ja començat l'any a la xarxa AVAMET,  no tenien complet el registre de l'any. 

Com es pot vore en les dades, la Valldigna presenta tota la característica del clima meditarrani, amb plogudes més copioses sobre la primavera i la tardor, estacions que contrasten amb les de sequera de l'estiu, quan el mes d'agost quasi no veierem la pluja, com també va passar el mes de juny. 

Cal dir que la majoria de períodes plujosos han correspost a situacions atmosfèriques de DANA, que han dut també vent i mala mar, com hem publicat al llarg de l'any passat. 

Respeste a les xifres, les zones més plovedores com és habitual a la Valldigna corresponen a les muntanyes, localitat de Barx i pedania del Pla de Corrals, que han superat en el passat 2025 els 1.500 litres mentre a la Valldigna del pla, Benifairó, Simat i Tavernes s'han passat els 1.000 litres amb escreix.

L'any 2025 se situa a Tavernes entre els anys plovedors del darrer lustre (cinc anys) i a un nivell semblant als 2021 i 2022, mentre els 2023 i 2024, tot i la DANA del 29 d'octubre, queden molt lluny en les xifres totals, com podeu comprovar en el quadre següent.  

 Les gràfiques han estat elaborades a partir de les xifres que ofereix AVAMET en el seu web. Si cliqueu al damunt, engrandireu la gràfica i es podrà llegir millor

La borrasca Francis se n'ha anat i ja ens anuncien l'arribada de Goretti que , inicialment, durà temporals a la mar

 

 La borrasca Francis ens ha deixat, tot i que els efectes en forma de descens de temperatures encara els patim, i ja ens anuncien una nova borrasca, que ha estat batejada com a Goretti. Les previsions diuen que portara pluges i neu en moltes zones de la península, i sobre tot vent. La seua afecció serà bastant forta en Europa Occidental, tot i que les previsions indiquen que menys a la península.

No obstant, i en allò que ens afecta a la nostra zona, sembla més que afectarà la mar. Ja hi ha avisos d'AEMET per temporal costaner demà dijous i divendres en la nostra zona -  per tant perill i afecció a la Goleta- amb vents que poden ser de 50 a 65 km per hora. 

 

A l'espera de més concreció en la previsió dels pròxims dies, cal indicar que la baixada de temperatura per Francis s'ha fet notar. Hem tingut la matinada més fresca en temps, i per exemple a la Drova arribaven a -2ºC, mentre a Tavernes a estat de 4ºC, i un poc menys, 3ºC, a l'Ull de Bou. 

 

La baixada de temperatura ha produït algunes imatges cridaneres en els corrents d'aigua, cas del Clot de la Font, on el contrast entre el vapor que desprén l'aigua sorgent de la muntanya, a més temperatura, amb l'ambient ha causat aquest aspecte de boira que podem observar a les fotografies. 

 

Us oferim també dues fotografies del corrent d'aigua que naix de l'Ull de Bou, més que res perquè no és habitual vore córrer tanta aigua des d'aquest naixement. No obstant el temporal de pluja de diumenge i dilluns passat no ha tant significatiu com el de Nadal a Tavernes, i les quantitats totals arreplegades han estat de 61 litre en Ull de Bou i 34 en la zona d'Els Sequers. 

El bon temps d'ahir va facilitar celebrar la cavalcada de Reis d'Orient aplaçada dilluns pel mal oratge

 

Ahir va tindre lloc la cavalcada des Reis d'Orient, traslladada al mateix dia de Reis pel mal oratge del dilluns, el dia d'abans quan és tradicional de celebrar-s'hi. Va recórrer des de la plaça dels Furs (zona Sequers) pels carrers La Barca, La Mar i Major fins a arribar a l’Ajuntament on van ser rebuts per la corporació municipal.

Una de les comparses usades en la cavalcada

Enguany l'Ajuntament ha adjudicat el contracte d'organització a l'empresa de Cullera "JM Gestion Teatral SL" de Cullera  per procediment negociat i sense publicitat, amb un costat total de 50.000 euros, IVA inclós, segons consta en la Plataforma de Contractes del Sector Públic. El contracte contempla una previsió de poder efectuar  tres  pròrrogues d’un any, amb la qual cosa s'apujaria el valor total que seria de  200.000 euros finals (no s'hi indica una possible revisió de preu). La duració total del contracte, incloses las pròrrogues, no podrà excedir de 4 anys. 

L'acte va seguir el protocol acostumat de lliurar als Reis d'Orient la clau màgica que obre tots els panys de les cases perquè puguen entrar i deixar els regals i joguets a tots els xiquets i xiquetes. I després dels parlaments va seguir un espectacle en la plaça Major.

 

El temporal d'aquests dies augmenta el mal estat de la platja de la Goleta

 

Segon temporal, o segona llevantada com vulgueu dir-li: primer el del dia Nadal i ara el de Reis. Amb dues setmanes de diferència - i ara comencem l'hivern- i suma de danys a qui més ho pateix de sempre: La Goleta, que novament s'ha vist ben afectada.

El cordo duna cada vegada en queda menys. I encara sort que l'Ajuntament el va reforçar, sobre tot en la zona de frontera del llac, on hi ha l'avió, perquè segur que hauria entrat dins de la urbanització. En aquest punt la mar ha guanyat un metre o més? i són ben visibles les pedres i altres elements que tothom desconeixia hi existien perquè fa uns anys eren davall de més d'un metre d'espessor d'arena que les onades s'han empassat.

 

   

Així que novament tenim un pedregal en tota aquesta part que impedirà, amb bastant seguretat, el poder usar-la com a platja l'estiu que ve a no ser que, novament, hi haja una reposició semblant a la que va gaudir temps arrere. Tot i que dure una rosada!

A poc a poc, però cada vegada augmenta la pèrdua d'arena, la pèrdua de cordó dunar i l'afecció als edificis i instal·lacions de primera línia. Aquest matí encara teníem, com podeu observar en les fotografies i vídeo, mar marejada i sembla que això no era massa si la comparàrem amb les onades d'aquests darrers dies, on com es pot observar en la plaça de Formentera, saltaren per damunt de la vorera que han destrossat i arribaren a llançar aigua i arena dins de la plaça. 

 

L'estiu passat va haver també una reposició d'arena en la zona del canal que ens separa de Cullera. Tota l'arena que hi havia reposada ha desaparegut entre Nadal i Reis, com també ha una part de l'escàs cordo dunar que hi havia. Fixeu-vos-hi en l'ultima fotografia (reposició estiu del 2025) i compareu. Fixeu-vos-hi en el nivell d'arena en la paret de l'edifici. 

 

 

La Goleta estiu del 2025

A tot això, continuem sense notícies d'una regeneració que es volia acabada en el 2026. 

La situació de destrossa de la Goleta queda palesa amb el vídeo següent

 

 

Hauria estat un bon regal de Reis per enguany, però...

La Goleta després del temporal de Nadal 

 

Hauria estat un bon regal de Reis, com ahir ho va ser la noticia de l'adjudicació de les obres de l'estació, després de 3 anys de paralització, però...

 

El mes de juny del 2023 el MITECO (Ministeri per a la Transició Ecològica) presentava a exposició publica el "Projecte per a la regeneració de la platja del Brosquil Sud i la platja de la Goleta". Arran d'això i ho podeu llegir en la nota oficial, , la delegada del Govern en el País Valencià, Pilar Bernabé (PSOE) visitava Tavernes  el 5 de juliol del 2023 i, acompanyada de l'alcaldessa Romero i regidors municipals, després d'una recepció institucional a l’Ajuntament es traslladava a la platja de la Goleta per comprovar-ne la situació. 

 

Com és habitual en aquests esdeveniments, hi hagué manifestacions de les dues polítiques i en la nota oficial, entre altres coses, haureu llegit: "Pilar Bernabé ha insistit en el compromís ferm del Govern d’Espanya per recuperar la platja fins que presente la mateixa imatge que tenia als anys 60. La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana ha manifestat la seua voluntat de donar màxima celeritat a este projecte que tindrà una inversió de quasi 20 milions d’euros, en concret de 19,4 milions. 

 

Amb cada temporal augmenta el perill d'ensorrament de construccions

D’eixa manera, Pilar Bernabé ha manifestat que l’obra podria estar finalitzada l’any 2026 o inclús abans, ja que el finançament arriba gràcies a fons europeus i té un termini establert. “El més important és saber que és un obra que quan passe ja l’exposició pública comença la licitació i l’execució té un termini de 10 mesos. Estem en una fase molt avançada i podrem començar eixa licitació més prompte que mai i així farem”, va assenyalar.

Per la seua banda l'alcaldessa assenyalava que la presència de la delegada del Govern era “tota una declaració d’intencions perquè el projecte tant demandat pel vallers i valleres siga una realitat”. I després "el que hem fet és treballar conjuntament per a assegurar eixa màxima celeritat. Hui la delegada del Govern ha sigut molt insistent en eixe sentit i celebrem que per fi Tavernes estiga en el mapa del Govern d’Espanya”. 

 

Sense arena i sense dunes, les afeccions dels temporals són més grans

 

Doncs bé, han passat 2 anys i 6 mesos, encetem el 2026 i ho desconeixem tot d'un projecte que es volia acabat enguany i que havia d'executar-s'hi amb fons europeus. La cosa és que a principi del 2026 no en sabem res del resultat de l'exposició pública, ni quin és l'estat del projecte.

El que si que sabem, i comprovem temporal darrere temporal, és que el treball destructor de la mar no para, que amb cada llevantada l'arena de la Goleta minva, el cordó dunar perd amplada i les ones són cada vegada més un perill per a la primera línia en xocar violentament contra els edificis, com va passar el dia Nadal.

COSTUMS I TRADICIONS: Algunes consideracions al voltant del tortell de Reis

 

Avui és el dia de Reis, festa que celebrem a tots els racons del nostre àmbit lingüístic amb tradicions semblants entre les quals hi ha menjar el tortell de Reis, sense oblidar que en moltes poblacions valencianes aquest tortell adquiria personalitat pròpia i la tradició era "la casca", com era el cas de Tavernes.

El tortell destaca per damunt de tot per contenir com a decoració fruita confitada, cosa que també passa,  com ja hem dit en altres articles,  amb la casca: cireres, tallons o rodanxes de taronja,  trossos de meló o de carabassa confitada, és a dir el carabassat.  

De vegades, aquesta decoració s'acompanya de fruita de color verd que, quasi sempre ens preguntem: què serà?: normalment és meló, que ha pres eixe color verd gràcies al colorant, però també pot ser carabassat. I la manera de diferenciar-ho és simplement mirant la forma: si és meló tindrà forma de mitja lluna i serà més blanet, mentre el carabassat es presenta en forma quadrada o rectangular i és més dur. Els tortells industrials solen tindre carabassat, més barat, i el meló queda quasi sempre per als artesanals.

 

 

I una altra costum és que dins del tortell s'amaguen dues figures: un rei i una fava. Antigament només s'hi col·locava una fava i aquell que la trobava era coronat "rei de la fava" i adquiria alguns privilegis com, segons els historiadors, anar a l’església en representació de la família per adorar i besar al Jesuset. Era el rei familiar per unes hores, el "Rei de la Fava".

Tot i això, hem de remarcar que una fava seca no és fa malbé en la cuita dins de la massa del tortell, d'ací potser l'elecció. Però tenim també un costum antic: quan es triava algú per sort,  de vegades el sistema era posar dins d'un sac faves i una pintada o amb algun senyal diferenciador, i guanyava o es triava a aquell que treia la diferent. Ara ja sabeu que la "sort" de traure la fava consisteix en pagar el dolç. 

I quan al nom... segons els diccionaris, tortell derivaria de llatí torta, una espècie de dolç o pastís que se solia preparar en festivats religioses importants, sobre tot a l'hivern com els Reis d'Orient o Sant Antoni. 

I quan a l'origen, cal cal recordar que les coques i els pans dolços, en temps molt antics, era costum menjar-los en les festivitats religioses (recordem el mateix dia de Sant Antoni, a Simat es reparteix coca dolça amb llavoretes i  pa benet). 

D'aquest pans o coques ensucrats, per evolució i cada vegada amb més elaboració i més ingredients, s'hauria arribat al llarg del temps al tortell, farcit o no,  que en el cas que siga de pasta de massapà ja sabem que l'anomenem "casca" com a Tavernes. I més generalitzat amb la forma  de corona, potser per la simplicitat i ser més fàcil de fer. 

PRIMICIA: RENFE adjudica les obres de l'estació a l'empresa "Vialobra SL" per import total de vora 4'4 milions

 

"Vialobra SL", empresa de València, ha estat l'adjudicatària del contracte per a l'execució de l'obra "Millora de l'accessibilitat de l'estació de Tavernes de la Valldigna. Nucli de rodalies de València" per un valor total de amb un valor total ofertat (amb impostos) de 4.383.202,92 euros, segons hem pogut comprovar en la  Plataforma de Contractació del Sector Público. L'empresa ha aconseguit el contracte, segons es diu, per ser l'oferta econòmica més avantatjosa entre les 4 que havien presentat ofertes.

 

Captura de pantalla de l'adjudicació en Contratos Gobierno i la PCSP

 

RENFE va publicar en la mateixa plataforma la licitació el passat mes de juliol, i les empreses interessades a concórrer al concurs públic poden presentar les seues ofertes fins el 15 de setembre, i s'anunciava que les obres tindran un termini per executar-les de 12 mesos a partir de la firma i replanteig de l'obra. Si se'ns permet fer un càlcul, i a partir de la data d'adjudicació fa uns dies, i amb un càlcul optimista de 12 mesos podrien acabar les obres a finals del 2026 o principi del 2027.

 

Imatge d'arxiu del passat estiu

L'anunci de la licitació per contractar una nova empresa ha estat motiu de moltes promeses els darrers anys, i més en concret a partir del gener del 2023 quan es van paralitzar les obres. Ara, després de tres anys de la paralització, ens arriba aquesta notícia que esperem i desitgem siga el tancament final de tota la problemàtica i l'acabament dels maldecaps que han patit (i continuen patint) els usuaris de Tavernes.

Així havia de ser l'estació de Tavernes segons el projecte adjudicat en l'any 2021, paralitzat en gener del 2023 i del qual suposem que no canviarà massa en la nova execució