ADISVA rep una ajuda de La Caixa de 9.022 euros per a mobiliari que suma als 100.000 de l'Ajuntament per acabar el taller

L'Associació de Discapacitats de la Valldigna (ADISVA) ha rebut 9.022 euros per adquirir mobiliaria que cal per al funcionament del centre. 

La Fundació que regeix l'associació ADISVA ha expressat la seua gratitut per aquesta ajuda i en especial a l'Ajuntament pels 100.000 euros que va aprovar en una passada sessió i que faran possible l'acabament del taller ocupacional que té com objectiu integrar les persones de la Valldigna amb discapacitat intel·lectual. 

 

A l'ajuda de 100.000 euros de l'Ajuntament, l'Obra Social La Caixa ha sumat els 9.022 euros per al mobiliari.

-

Regeneració de la Goleta: les fotografies

 Com hem informat, avui s'ha iniciat una regeneració de la platja de la Goleta. Us oferim unes fotos d'on s'extrau l'arena (fotografies de dalt), al final de la platja de Tavernes en el límit de Xeraco, al costat del canal del riu Vaca i on es diposita, en la platja de la Goleta (fotografies de davall).

Costes inicia avui una regeneració de la platja de la Goleta. Els treballs es pararan els dies festius per no destorbar els visitants de la platja.

Imatge del 2002 amb l'arenal de la Goleta

La regidora de Compromís Llum Sansaloni, responsable d'Infraestructures Urbanes, ha confirmat que Demarcació de Costes inicia avui dimarts obres de reposició d'arena en la platja de la Goleta que s'allargaran fins el pròxim dia 15 d'abril. L'objectiu es reposar l'arena arrossegada pels temporals d'hivern i preparar la platja de la Goleta per a la temporada estival. 

Sansaloni reconeix que "la reposició d'arena és necessària. Però lamentem que Costes es dedique any rere any a efectuar obres i gastar-se diners en parxes per reposar una arena que la mar es tornarà a engolir, en lloc d'iniciar un projecte definitiu que solucione el problema que té la Goleta i tot el sud de la desembocadura del Xúquer". 

Els treballs de reposició d'arena s'han iniciat una vegada el Ministeri de Medi Ambient ha obtingut els permisos de medi ambient de València i es confia estiguen conclosos el 15 d'abril. Cal indicar que els treballs pararan el pròxim divendres, dissabte, diumenge i dilluns de Pasqua i també el dissabte, diumenge i el dilluns de Sant Vicent per no destorbar els visitants de la platja en aquests dies festius. 

L'arena a aportar a la Goleta s'extraurà de l'arenal ubicat al costat d'on desemboca el riu Vaca i els camions de transport, com ja ha passat en altres actuacions, viatjaran pel Cami Reial ( la carretera comarcal Natzaret-Oliva), per entrar a la platja de la Goleta per la zona del Molló, seguir al costat del canal de defensa del nord, urbanització Maria Azul i dipositar l'arena en la platja, entre les places de Cabrera i Formentera, per ser escampada.

 

Una imatge actual amb l'arenal desaparegut

 

Diners al fons del mar

L'aportació d'arena pretén evitar la regressió de primera línia, cas de la Goleta, des que es va construir l'espigó del Xúquer. Les aportacions continues d’arena des de fa anys s’estan demostran que són transitòries i només són remeis puntuals per evitar entrades de la mar a la urbanització, però continuem des de la solució definitiva malgrat les promeses que vam tindre passades legislatures de solució definitives. 

Segons els estudis, l'erosió de la platja de La Goleta es deuria al fet que els dics i espigons construïts a la desembocadura del Xúquer barren el pas als sediments i fan que es dipositen al nord quan una gran part haurien de dipositar-se tant a la platja de la Goleta com a la del Brosquil, al sud del Xuquer. I mentre la situació siga eixa tot continuarà igual, amb la qual cosa per molta aportació d'arena que es faça al primer temporal desapareixerà, com estem veien de fa anys. 

El Ministeri del Medi Ambient que té la competència de la costa ja fa anys que, siga amb govern del PP o del PSOE, prometen actuacions definitives que mai no han arribat. Un estudi de la UPV assenyala que després de la regeneració dels trams perduts calia construir espigons submergits al llarg de la platja que retingueren els sediments i garantir la línia de costa. 

I això no es fa, i per tant, haurem de dir ¡benvingudes siguen les regeneracions! encara que tots sabem, començant pels nostres governants a Madrid, que serà diners tirats.... al fons de la mar!!!

Compromís proposa un nou sistema de finançament autonòmic més lògic i racional

Compromís proposa que les comunitats autònomes recapten tots els impostos i després abonen una part a l'Estat per a garantir la solidaritat interterritorial, amb la qual cosa es passaria del "demanar a l'Estat  i gastar sense control a la responsabilitat".

Aquesta és la proposta de nou sistema de finançament autonòmic que Compromís inclourà en el seu programa electoral per al 24M, segons va anunciar ahir el portaveu en les Corts, Enric Morera.

Serà la proposta electoral neuràlgica de Compromís, qualificada com "assenyada i bona per a totes les comunitats" i no precisaria d'una reforma constitucional, sinó d'una adaptació de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca).

Un model paregut al pacte fiscal que tenen el País Basc i Navarra que tan bon resultat els ha donat a aquestes regions: Agències Tributàries Autonòmiques consorciades amb l'estatal recaptaran els impostos i després aportaria una part a l'Estat per a finançar els serveis generals. En alguns casos les comunitats rebrien fons, en lloc d'aportar.

El cas valencià és sagnant, segons Morera, perquè recaptem molts diners i ens n'arriben molt pocs per a finançar les competències. Els valencians recapten 23.000 milions d'euros, necessitem 16.000 milions per a atendre les competències transferides però rebem menys de 10.000 milions. 

Segons Compromis només es necessita voluntat política per a fer realitat un model que permetria avançar cap a un model més federal, ademas de ser més clar i més objectiu i on no es produirien diferències tan abismals entre unes comunitats, ni arbitrarietat com les que vol fer ara el PP: contemplar el deute històric d'Extremadura, comunitat superfinanciada amb els diners de les altres, mentre ni es planteja el deute a València. Les últimes dades dels experts indiquen que són més de 14.000 milions els que deu l'Estat a la nostra autonomia que arriben a 25.000 milions en sumar la infrainversión pública territorializada des del 2002. 

Compromís afirma que és l'única formació amb proposta per a millorar el finançament, ja que "el PP no en té" i el PSOE només "alguns criteris, però no proposta", com tampoc EUPV, "més enllà d'algunes declaracions", mentre que Podemos es partidaria de "recentralizar l'Estat i anul·lar les competències en matèria financera, com l'impost de successions i transmissions patrimonials", que ara està cedit a les autonomies.

-

-

L’Ajuntament de Tavernes lliura a cinc famílies de Tavernes uns habitatges de promoció pública.

Les famílies beneficiades

L'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, responsable de Serveis Socials Municipals, i la directora general de l'IEGE (Entitat d'Infraestructures de la Generalitat) Inmaculada Solernou Sanz, han lliurat a cinc famílies de Tavernes els habitatges ubicats als carrers Benifairó i Simat rehabilitats i millorats per l'Ajuntament valler. Els habitatges passaran a ocupar-se en règim de lloguer gràcies a la inversió de 10.000 euros destinats per l'Ajuntament a la seua reparació i millora.

Jordi Joan i Inmaculada Solernou han lliurat avui de matí la documentació i les claus a quatre famílies de Tavernes per primera vegada. El cinqué habitatge correspon a un canvi per problemes de mobilitat de la titular, que passarà a ocupar un pis en una planta baixa en lloc d'un tercer.

L'alcalde Jordi Joan i Immaculada Solernou, directora general d'IEGE.

L'alcalde ha recordat en el seu parlament que "Tavernes es va integrar al principi de legislatura en el Programa Extraordinari de Lloguer de Vivendes d’Interés Social. Aleshores es va firmar un conveni amb l'anterior responsable de l'IEGE, Inmaculada Garcia Pardo, i ha estat gràcies a eixe conveni que s'han pogut millorar primer i lliurar en el dia d'avui aquest cinc nous habitatges a famílies de Tavernes". 


Jordi Joan ha destacat la inversió i implicació de l'Ajuntament "en l'atenció de les les necessitats bàsiques de famílies que han perdut sa casa per diverses causes". També ha indicat que "la concessió dels habitatges segueix uns criteris i baremació estrictes per part de la Generalitat i de fet, és realment qui designa els beneficiaris per ser la propietària dels immobles. Finalment ha felicitat els beneficiaris". Finalment ha agraït el treball dels tècnics i funcionaris dels Serveis Socials municipals. 

Firma del conveni amb Inmaculada Garcia al principi de legislatura

La directora general de l'IEGE, Inmaculada Solernou, ha agraït la col·laboració de l'Ajuntament i de Serveis Socials de Tavernes, dels quals ha indicat que treballen colze a colze amb l'IEGE, i que toda eixa tasca beneficia a famílies necessitades. També ha remarcat la transparència en l'adjudicació que es fa en base a criteris de necessitats familiars. 

A l'acte han assistit també diversos regidors del consistori i els tècnics de Serveis Socials de l'Ajuntament. 


Habitatges habilitats per l'Ajuntament

Els habitatges que avui s'han lliurat es trobaven deshabitades per no estar en condicions. L'Ajuntament es va fer càrrec de la reparació perquè es pogueren cedir a famílies locals amb necessitat d’habitatge i que, per circumstàncies particulars, no poden accedir a una vivenda digna. 

La directora general conversa amb els regidors del govern municipal

El mateix alcalde, Jordi Joan, com a responsable de Serveis Socials, el 19 de desembre signava els documents de finalització d'obres i s'enviava la documentació a l'EIGE perquè procedira a la baremació de sol·licituds i a la redacció de la documentació que caldrà a les famílies per poder contractar els serveis bàsics, cosa que ha ocorregut el dia d'avui.
-

L'Ajuntament de Tavernes adjudica la redacció del projecte del mur de defensa del riu Vaca.

La mesa de contractació de l'Ajuntament de Tavernes que presideix la regidora Llum Sansaloni, de Compromís, ha adjudicat la redacció del projecte de mur que ha d'evitar les inundacions del riu Vaca en la zona urbana del Vergeret. El mur s'ha de construir sobre el marge esquerre del riu, entre l'Assut i el final del Vergeret i amb l'objectiu d'elevar un metre l'alçada actual.

La mesa de contractació després de conéixer les ofertes de les empreses que s'han presentat ha adjudicat el contracte de redacció a "Set arquitectura més enginyeria (7a+i) per un import total de 64.160 euros.

Dos anys d'estudis previs

L'alcalde de Tavernes, Jordi Juan, ha assenyalat que amb l'adjudicació del projecte acaben els dos anys de treballs previs que es van iniciar quan, vam en conèixer la sentència del Suprem, i vam haver d'arribar a un acord amb la Confederació sobre la possibilitat de donar aquesta solució provisional.

L'alcalde ha recordat que "el projecte és complicat, i a més, calen molts informes adjunts perquè el disseny del traçat del mur no és simple ni senzill". Entre aquests informes que caldrà incloure es troben l'estudi d'impacte ambiental, un altre estudi d'integració paisatgística, i després, obtenir les autoritzacions de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de la Generalitat Valenciana. 

 

Un projecte per evitar casos com aquest d'octubre 2007

Jordi Joan ha indicat que "tot no és dir "volem un mur", i cal pensar en les dificultats que podíem trobar-nos en el projecte. "I eixes dificultats que tindrà el projecte les coneixem gràcies als dos anys de treballs previs que hem realitzat, amb múltiples reunions amb Confederació i els seus tècnics. En aquests dos anys una cosa si que és ben certa: aquest govern i aquest alcaldia mai ha deixat de costat el problema del Vergeret, ni mai ha deixat de reunir-se amb els organismes oficials per poder ara avançar en la redacció del projecte" indicava.

El projecte 

 
Una vegada coneguda la sentència del Suprem que confirmava la il·legalitat del Vergeret, l'alcaldia va mantindre diverses reunions amb la Confederació Hidrogràfica per buscar una solució. La solució provisional i fins les obres definitives del Vaca passen per la construcció d'eixe mur que evite l'entrada de l'aigua al casc urbà i el Vergeret, un mur que des del primer moment ja es va advertir que la construcció era complexa.

"Hem hagut de fer un esforç per saber en quines dificultats ens podiem trobar i eixe esforç es demostra ara positiu, amb les directrius de la redacció, i es veu també que tot no és dir: volem un mur, sinó que calia el treball previ i no era cosa d'un parell de dies, sinó de mesos i mesos.. Ha valgut la pena per marcar el camí del projecte". 

L'alcalde s'ha reunit moltes vegades amb la Confederació per consensuar la solució

Un camí que passa, a més pel global d'informes alguns dels quals ja hem indicat per l'adquisició per part de l'empresa adjudicatària d'un programari informàtic específic per a realitzar simulacions de l'impacte de les riuades sobre el mur i saber la seua resposta. Tot això, sense deixar de costat que caldrà solucionar qüestions com la possible modificació del Pla General, un fet que podria allargar més en el temps la solució.

L'alcalde ha recordat que alçar el mur "no va a solucionar els problemes urbanístics de Tavernes" perquè la solució definitiva ha de passar per la canalització del riu Vaca, una obra declarada "urgent i prioritària", que ha d'escometre l'Estat, i que encara que es va aprovar en el 2005, quan ja portem 10 anys de l'aprovació, ni l'Administració socialista abans ni ara la popular l'han executada. Tavernes espera i espera, mentre ha vist com els projectes semblants a Gandia i Oliva, i a tota la Safor, si que es van dura cap en les passades legislatives quan governava el PSOE i Zapatero.

L'Ajuntament esperarà a tindre redactat el projecte i a que s'haja valorat el seu cost d'execució per a obrir la partida d'execució i iniciar des del govern municipal les negociacions amb les administracions per tal que els vallers i vallers no carreguem amb el cost de l'obra, sinó que s'execute amb la implicació de la pròpia CHJ i fins i tot de l'agent urbanitzador.

Tavernes enjardina l'Avinguda de la Marina sense cap cost per al municipi

L'Ajuntament de Tavernes millora l'enjardinament del bord oest de l'Avinguda de la Marina de la platja mitjançant la reposició de terra i plantació de massa vegetal. Les obres tenen un cost 38.000 euros i  l'eixiran debades a l'Ajuntament perquè es paguen de la subvenció que ha aconseguit el govern de Jordi Joan al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

El projecte actualment en fase d'execució té com a denominació "Restitució de terra i elements vegetals de l'Avinguda de la Marina en la platja de Tavernes" i ha estat adjudicat a Tecniverd, una empresa local especialista en enjardinament i creació i manteniment d'espais verds, a més de zones de jocs i espais esportius.

Els treballs, executats en el terraplè que forma el bord oest de l'Avinguda de la Marina, consisteixen en la reposició de terra en els llocs on ha estat arrossegada per les pluges i la plantació d'espècies vegetals, principalment palmeres, plantes arbustives autòctones aromàtiques i altres de flor. El conjunt vegetal natural es completa amb la col·locació de gespa artificial en moltes de les zones del terraplè.

 Els treballs de reposició de massa vegetal du aparellat la reposició del sistema de reg de degoteig. El termini total d'execució del projecte s'ha fixat en dos mesos i amb una garantia d'un any, segons les clàusules del contracte.

-