Diumenge, 4 de maig, "Passion d'Art Tango Ensemble"

La Casa de la Cultura acull el pròxim diumenge a les 8 de la vesprada i dins de la programació de la regidoria de Cultura l'espectacle "TANGO PASSIÓN" d'Art Tango Ensemble dirigit pel valler Joaquin Palomares.

ART TANGO ENSEMBLE presenta Tango Pasión, una versió musical amb escenificació a càrrec de la parella de ball “ David i Victoria “, basada en instruments de corda i piano, amb el bandoneó del mestre argentí Orlando di Bello, lluny dels canons tradicionals i amb identitat pròpia.


El tango immortal que arrasa l'ànima, que porta amb passió el cos fins al límit de la carnalitat junt amb el valler Joaquín Palomares, un dels millors violinistes clàssics d'Espanya, que demostra una vegada més la seua versatilitat, amb grans músics i ballarins, per a portar-nos en un emocionant viatge per les grans pàgines del tango.

Interprets: Joaquín Palomares i Katalin Petrik (violins); Adrián van Dongen (violoncel); Serafín Rubens (contrabaix); Pero Valero (Piano); Orlando Dibello (Bandoneo) i la parella de ball: David & Victoria.

Ximo Felis, deixa avui la presidència de la Federació de Falles tal com manen els estatuts

La Federació de Falles “Junta Local Fallera” celebra avui a les 20 hores l’assemblea anual, acte que serà aprofitat per l’actual president Ximo Felis, per deixar la presidència després de dos anys al front de la federació, com manen els estatuts. L’assemblea servirà també per a donar coneixer l’estat de comptes del màxim òrgan de les falles locals. 

El president Ximo Felis ha agraït en aquests moment el treball i recolzament de tot l’equip amb el qual ha compaginat càrrec, esforços i il·lusions per fer unes falles cada dia millor i més participatives.

A partir de demà s’obri el temps en que es pot iniciar el procés electoral, ja que com diuen els estatuts, s’ha d’engegar dins dels 30 dies. Durant tot aquest procés, el vicepresident Salva Talens assumirà la presidència en funcions i tot el que respecta sobre el procés electoral. 

Com a tema d’actualitat fallera cal dir també que Toni Gómez, pel Passeig, i Joan Cantus, pel Cambro, repeteixen com a presidents de les seues comissions després de les assemblees celebrades en els casals. 

-

ARTICLE D'OPINIÓ: Casa, treball i pa: llibertat

¿Què preocupa a la gent de Tavernes en la situació actual de crisi? Òbviament com a la resta de l’Estat: l’atur, la vivenda i l’alimentació. El que marca el CIS. En concret pa, treball i casa. Fa uns dies a Madrid, joves i gent assenyada venia a coincidir que aquesta crisi és una estafa ben muntada contra la societat lliure: “ ¿Què pasa? que no tenemos casa. ¿Qué ocurre? que no tenemos curre y ¿ si esto no se apaña? Canya, canya, canya “.

Quantes vegades hem sentit dir que no escoltem el carrer. Era una massa tan gran sense convocar PP-PSOE, ni CCOO, ni UGT que els preocupava, i tant, una marxa digna com aquella. Però segueixen igual d’inconscients fins a tindre un disgust ben gran.

Sabem perfectament que el món de la vivenda ha estat l’esclafit de la crisi. Era la forma que tenia aquesta societat capitalista de llevar llibertat als joves: estar tota la vida pagant una vivenda. Fins a cinquanta anys arribaren a fer-se les hipoteques , sense que no ningú defensara els drets dels ciutadans front al negoci basat en la necessitat. Damunt arribaren a dir que els esclaus en vida vivien per damunt de les seues possibilitats. Ací ningú els recorda el dret constitucional a una vivenda. Callen, els politics de la crisi, demanen el vot i segueixen donant beneficis al capital. Vam plorar només de sentir a l’ex jutge Elpidio José Silva, amb el tema Blesa, Aznar, Rato, Gallardon i comparses sindicals i un partit d’esquerra, com IU Madrid, al qual Gallardón, amb la seua etiqueta de progre, va convéncer.

Hi ha una ètica social que explica clarament que no podem deixar fora de la seua vivenda la gent que no puga pagar al un banc perquè tampoc no hem deixat al banc fóra de circulació financera al no poder pagar. Tots i totes som Estat. La resta poseu-li la música que vulga, que al final serà un Rèquiem.

En no haver seguretat en la feina s’ha deixat massivament de consumir. Tendes, negocis, tallers i fàbriques han entrat en crisi. Junt a la fallida de la banca que fa el negoci amb l’Estat, un negoci legal : jo prenc de la Unió Europea al 0’5 per cent d’interés i li’l deixe a l’Estat que avala la operació al 5%. Sense complicacions. El problema: L’Estat no té diners per a invertir només pagara el deute. I no deixen diners a les Pymes que generen treball ja que ho donem tot a l’Estat. Negoci redó. Però no hi ha un euro per a invertir en treball. Salvem la banca i a les persones..... ja vorem! Temps al temps. Mentre apareix una mena de violència neuronal, com explica el filòsof alemany Han, en eixes persones que no tenen casa , ni treball. A Tavernes hem escoltat que hi ha persones, jornalers que treballen a horts, que han arribat a dir: paga’m el que vulgues però agarra’m per a treballar.

Ara hi ha ofertes de mini jobs fetes a destemp, del president de la Generalitat, per a precaritzar més el treball. Però no és fia la gent d’uns politics que han estat en contacte amb la corrupció i que no representen la gestió pública. Quan ells, mira per on, són la màxima representació pública de l’Estat.

Unes persones que estan en política per a privatitzar, però ¿per què ? Hi ha que col·locar els seus, front a la llibertat i la igualtat d’oportunitats. Les seues Universitats privades han de donar eixida als seus titulats, i evidentment és més fàcil en empreses privades. Damunt els polítics - quina vergonya - passen a dirigir. Per cert en les Caixes,els politics segons la creació estaven per a controlar, no per a gestionar. Ja veus.

Per tant atenció als cants de sirena de baixar impostos, baixar taxes, etc. Recaptar i ben recaptat, aquest any 2013 s’han perdut 75.000 milions d’euros per ocultació al fisco. La idea no és pagar menys, la idea és que aquestos diners donen felicitat al poble en forma de treball, Com bé ha entés l’ajuntament de Tavernes. Les lleis les fan la parlament valencià i cal ser bon mariner per a sortejar certs marejols i portar a bon port la nau: la creació de treball dins de les possibilitats.

Com exemple, el cas del Partit Liberal a Alemanya. En el dos mil nou tingueren un brillant èxit i manaren amb Merkel i els democratacristians bàvars, un tripartit per cert. Van aconseguir tant de vots que, d’acord el filòsof Sloterdijk que presentava a l’Estat com un cleptòman per als alemanys, proposava que cadascú pagara el que volguera a Hisenda i al concepte que volguera. NI els economistes de Xicago. La forma directa d’acabar amb la gestió pública i amb l’Estat. En el dos mil tretze la derrota fou sonada. Ni ho compliren, ni els alemanys estaven per suïcidar-se com a poble.

Per tant que es pague, l’administració que cobre, i un bon pressupost participatiu que done treball: amb treball hi ha pa i casa.

 

Jaume Talens

-

L'ajuntament pareda una finca abandonada per evitar entrades i robatoris

 

L'Ajuntament ha decidit paredar els accessos del garatge i els dos portals d'una finca del carrer Sant Benet per a prevenir l'ocupació il·legal. Aquest edifici que està deshabitat i mai es va arribar a estrenar és l'objectiu des de fa temps d'assalts i robatoris per a sostraure material i electrodomèstics.

L'edifici fa sobre els 10 anys que està acabat però roman buit després que l'empresa constructora iniciarà el procés de concurs de creditors sense haver-los lliurat als compradors.

El regidor d'infraestructures municipals, Josep Llacer, després d'un informe dels tècnics municipals i amb l'acord de l'administrador concursal, ha decidit paredar els accessos per a donar una una solució als robatoris i al risc d'ocupació indeguda dels habitatges.

El regidor ha confirmat que es compta amb l'autorització escrita de l'agent concursal i els treballs corresponents s'afegiran al concurs, com ja va ocórrer temps arrere quan es va haver de reparar un desperfecte en la vorera.
 

La promoció d'habitatges va entrar en concurs de creditors a pesar que alguns propietaris havien avançat fins a 18.000 euros i ja fa una dècada que estan deshabitats i sense lliurar. 

 

 

"Estic molt content" ha dit Mariano Rajoy (PP) sobre les dades de l'EPA que confirmen vora 6 milions de desocupats

El Govern del PP de Mariano Rajoy va aprovar fa dos anys la reforma laboral. La reforma ha abaratit l'acomiadament en facilitar una indemnització de 20 dies per any treballat; ha permès a les empreses rebaixar el sou dels treballadors per raons de competitivitat o productivitat sense necessitat d'acord; ha llevat poder als convenis col·lectius i ha facilitat acomiadament per absentisme.

 

Tot això, segons la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, ha evitat la destrucció d'ocupació i ens donarà grans alegries amb ocupacions de més qualitat. Mentre l'Observatori de Seguiment de la reforma afirma que els salaris s'han reduït un 10% de mitjana.
 

El resultat de dos anys de reforma laboral, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) és el següent:

Atur
La desocupació frega el 26%. Hi ha 265.400 aturats més a Espanya des de l'aprovació de la reforma laboral i la taxa d'atur s'ha elevat del 24,19% al 25,93%. El nombre d'aturats amb més de dos anys sense ocupació s'ha disparat d'1,5 milions a 2,4 milions en el primer de 2014,

Ocupació
L'agricultura ha guanyat 46.100 treballadors, però la indústria, la construcció i els serveis han perdut 211.100, 258.700 i 390.700 llocs de treball, respectivament.
També baixen els autònoms en 20.200 persones i l'administració pública ha destruït 280.000 llocs de treball.

Treball precari
Contractes indefinits: S'han perdut 552.900 assalariats de contracte indefinit en aquests dos anys, d'11,2 a 10,7 milions en total.
Contractes temporals: Ha disminuït 241.300 menys, de 3,4 a 3,2 milions des de la reforma laboral.
Treballadors a temps parcial: el nombre de treballadors per "no haver pogut trobar treball de jornada completa" pasa d'1,4 a 1,7 milions de persones en aquests dos anys.

Activitat
La població activa s'ha reduït de 23,4 a 22,8 milions de persones en aquests dos anys, és a dir, 549.100 menys que en el primer trimestre de 2012. Açò es deu, entre altres motius, a la marxa del país de ciutadans que no troben ocupació i a canvis demogràfics com l'envelliment de la població.
La població activa estrangera s'ha reduït de 3,3 a 2,8 milions de persones des de la reforma laboral. D'aquesta xifra, 1,1 milions estan en atur, per la qual cosa la seua taxa de desocupació ronda el 37,7%.
I per última, hi ha 483.600 persones que han deixat de buscar treball perquè creuen que és impossible trobar-ho: aquestes persones no figuren com a aturats en la EPA

A aquestes dades, el Govern del PP segueix llançat el seu discurs positiu sobre l'economia, i ni la destrucció de 184.600 ocupacions en el primer trimestre fa canviar l'argumentació de sempre. Ara, el millor de tots, el propi president Rajoy que ha valorat les dades de la EPA indicant que “Estic molt content. A més, crec que les coses van bé i van a anar millor. Falta molt, però van a anar millor”.

Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2014 son molt dolentes per als valencians.
 

L'EPA del primer trimestre de 2014, publicada registra 683.100 aturats en el País Valencià, el 27,91 % i un creixement del 2,21% respecte al trimestre anterior, la que més treball ha destruït en el primer trimestre de l'any. És el resultat de les polítiques d’ocupació de la Generalitat del PP si és que hi ha politiques d’ocupació en el govern valencià.

En general, els sindicats consideren les polítiques d'ocupació del consell valencià "un autèntic fracas". Els sindicats calculen que en el 15'7% de les llars valencianes no treballa cap persona, un 2% per damunt de la mitjana espanyola, mentre la cobertura per desocupació nomes arriba al 51'6%, o siga la meitat de la gent en atur no cobra res i, per arredonir-ho, l'atur en els menors de 25 anys és del 62'6%.

 

Per a Intersindical aquestes dades “posen en evidència” les polítiques laborals, socials i econòmiques dels governs valencià i espanyol, així com la “manca d'unes inversions i unes polítiques actives d'ocupació que puguen afavorir la creació d'ocupació”.

El sindicat culpa al govern valencià del PP d’aquesta situació, i entre les causes assenyla reforma laboral, la política fiscal i industrial, la desprotecció social i la reducció de les prestacions socials, els intents de desmantellament dels serveis i de les empreses publiques.

 

-

1 de maig, marxa a la Muntanya de les Creus

 

Dijous, dia 1 de Maig el Centre Excursionista de Tavernes organitzarà la tradicional marxa a Les Creus en col·laboració amb la regidoria de Medi Ambient. Esta activitat de senderisme en què participa una gran quantitat de persones, va ser instaurada per Ricard Maria Carles en els anys 50 i ha sigut organitzada pel CETV des de 1972.

La marxa transcorre per les Fontetes de Cantus, Les Creus, font de la Sangonera i sender dels Amoladors. També es realitza una missa en l'Alt de Les Creus (542 m.)

Com en les ultimes edicions el CETV en col·laboració amb la regidoria de Medi Ambient i Protecció Civil d'aquesta localitat, col·locaran contenidors en l'itinerari de la marxa per a evitar l'abocament de residus en la muntanya. Enguany a causa de l'extrema sequera, les fonts estan sense aigua, per la qual cosa es recomana als participants que porten prou aigua o liquid per a poder realitzar la marxa. 

 

L'eixida serà a les 08:30 hores des de la Plaça de L'Església. Els participants a més de l'aigua deuran dur esmorzar i menjar. A la tornada a la població hi haurà xocolatada en el local social del CETV.

-

 

El mercat de dijous se celebrarà DEMÀ dimecres per la festivitat del dia 1 de maig

El tradicional mercat de dijous que Tavernes celebra cada setmana es trasllada a dimecres 30 d’abril a causa de la festivitat del dia 1 de maig, Dia del Treball. Els veïns cal que ho tinguen en compter especialment per el tema de l’aparcament de vehicles.

L'ajuntament de Tavernes ha recordat a tots els ciutadans que els dies de mercat no es pot estacionar en els carrers del voltant del mercat municipal ni en el passeig del País Valencià.

-

-

La regidoria de Foment Local organitza un taller gratuït de creació i manteniment d’una pàgina d’empresa en Facebook

La Regidoria de Foment Local que dirigeix Josep Llacer prepara un taller gratuït dirigit a empresaris i comerciants de la localitat, on s’ensenyarà a crear i mantenir una pàgina d’empresa en Facebook, una fan page. 

El taller es durà a terme els dies 5, 6 i 7 de maig, de 15 hores a 17 hores en la Casa de la Cultura, organitzada per la Regidoria de Foment Local amb la col·laboració de l’Associació de Comerciants de Tavernes. Les places són limitades i es poden demanar directament en les oficines del Braç Treballador, al carrer Calvari número 87, telefonant al número 962 823 660 o en el correu b009@tavernes.org. 

El regidor de Foment Local, Josep Llàcer, ha indicat que “seguim treballant conjuntament amb l’Associació de Comerciants de Tavernes, realitzant activitats que fomenten el nostre comerç local i l’economia. Les noves tecnologies i les xarxes socials són un recurs fonamental i un mitjà cada vegada més important en el dia a dia dels negocis. Conéixer bé estes tecnologies contribueix a millorar la seua competitivitat i atenció al client. És per això que l’Ajuntament de Tavernes està compromés a dotar de les ferramentes formatives adequades el teixit comercial i empresarial de la nostra ciutat”. 

Per a fer el taller és recomanable acudir amb ordinador portàtil amb connexió Wi-Fi, i tindre ja obert un compte de perfil personal en Facebook. En l’aula els participants podran seguir tot el taller de creació i manteniment d’una pàgina d’empresa en Facebook en una pantalla de gran format. 

-

L'ESTAT DE LA QÜESTIO: Tres de cada quatre emissores són il·legals però el PP només tanca emissores en la nostra llengua

Tres de quatre emissores valencianes són il·legals, però ací només s’ha tancat TV3, Catalunya Ràdio i que, sapiguem, la ràdio local vallera.

Des de fa anys, i amb aquest govern del PP, els pirates han abordat les ones del País Valencià. Més de 400 emissores sense llicència emeten en l'autonomia amb total impunitat de manera que es calcula que tres de cada quatre estacions són il·legals.

Alacant és el paradís de les ones clandestines i concentra més de la meitat de les emissions: Només 56 de les 220 cadenes de la província tenen concessió de la Generalitat. El Consell només ha imposat una dotzena de sancions en La Marina Alta encara que desconeix si han culminat amb la desconnexió dels equips.

I la pregunta és: ¿Per què la Generalitat no persegueix als intrusos? “És un procés complex. Tenim els mitjans que tenim. No és fàcil saber qui està darrere d'aquestes societats i, a més, els seus titulars canvien. És difícil enxampar-los”, expliquen des del Consell a "El País" . 

I una vegada dit açò El País pregunta a l'interlocutor del Consell: ¿I per què sí van tallar el senyal dels repetidors de TV3, propietat de Acció Cultural?. I la resposta donada és que  “aqueix era un cas diferent. Ells portaven dues dècades” donen per tot argument. 

Vosaltres s'ho cregueu? Nosaltres tampoc. I com preguntar no és ofendre, nosaltres preguntem encara que ja sabem que no ens van a respondre: ¿No serà més aviat perquè, en el cas de la TV3 i Catalunya Radia, eren emissores que no controlaven? No serà més aviat perquè emetian en una llengua que ells prefereixen primer no escoltar i després si poden anihilar? 

La ràdio és un mitjà de creació d'opinió i hi ha qui fins i tot creu que la tolerància del Consell amb tots aquests mitjans es deu a una estratègia per a afavorir a mitjans afins al PP. “La tendència política no és una justificació perquè es complisca la llei. Si han comès alguna irregularitat, l'Administració hauria d'intervenir aquestes empreses al marge del seu color polític”, opina Alfonso Ortega, professor de Dret Internacional Privat de la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

Però la llei està ací i una altra cosa és que es complisca o es tinga interès a complir. I aqueixes més de 400 emissores il·legals a el País Valencià junta al tancament de TV3 i Catalunya Radio són la prova, “parlen” per si soles de quin és el veritable interés dels populars.

(Basat en una informació d' "El País")

-

Compromís denuncia que Miguel Arias Cañete, exministre i cap de llista del PP a les europees, ha deixat a punt la autorització dels sondejos de petroli en la costa valenciana, però ho faran públic després d’eleccions per evitar repercusions electorals contra el PP.

Les Columbretes, parc natural afectat per les prospeccions

Compromís afirma que el govern de Rajoy tindria a punt l’autorització i que s'amaga per motius electorals. I ho diu fent-se ressò de la denúncia pública en aquest sentit de la Coordinadora Canària contra les Prospeccions Petrolieres, de la qual forma part Equo, partit que concorre junt a Compromís a les europees. 

 

Compromís afirma que “som conscients que, el mateix que a Canàries, està passant en els sondejos previstos en l’entorn de les Columbretes, com també a les Balears. I per això pensem que l’opinió pública ho ha de saber, abans de decidir el sentit del seu vot a les eleccions europees”. 

Compromís exigeix al PP valencià que “per higiene democràtica, prenga postura sobre aquest tema, ara que és a punt de començar la campanya electoral de les europees”. Compromís li demana coherència perquè no pot anar a les manifestacions al costat dels que estan en contra de les prospeccions i després demanar el vot per a un cap de llista absolutament partidari de les prospeccions. 

Compromís exigeix a totes les formacions “absoluta claredat sobre aquest temsa; una claredat com la que demostrem nosaltres, on nostre cap de llista, Jordi Sebastià, ha deixat ben clara l’oposició a aquestes prospeccions i la voluntat decidida de dur aquest tema a Europa, per a que el Parlament Europeu legisle en contra del greu atemptat econòmic i mediambiental que la seua posada en pràctica comportaria”.

-