La
imatge dels paratges afectats per l'incendi del passat diumenge i
dilluns a Barx, la Drova o Les Foies de Simat és
desolador. La zona cremada està considerada com de gran valor
paisagístic i bona prova és la
quantitat d'amants del senderisme que les visiten tots els anys. A
aquest valor cal sumar el botànic ja que el Mondúver és
una microrreserva de flora.
I no solament és el valor paisatgístic o
botànic el que perd la Valldiga. Perdem també valor econòmico, la font
d'ingressos que procedeix d'aqueix turísme “ecològic” que són els
muntanyencs i senderistes. I perdem, de fet ja hem perdut, la pràctica
totalitat de la massa forestal de la comarca.
L'enginyer forestal,
Xavi Ródenas, sobre aquest tema ha remarcat que la Safor-Valldigna
conserva uns reductes de poques hectàrees de bosc, i amb una antiguitat
d'entre 40 i 70 anys. Es calcula que el 80% de la massa forestal de la
comarca no arriba a complir els 30 anys d'edat, perquè els incendis es
repeteixen cada pocs anys i amb açò es talla l'evolució natural dels
ecosistemes, i cada vegada més, els processos de recuperació són més
lents i en alguns casos es tem que irreversibles.
L'incendi del
diumenge ha cremat zones ja calcinades en el 2006. Unes zones de
gran riquesa per albergar un patrimoni natural d'incalculable valor, cas
del Mondúver, on es troba una microrreserva de flora.
La microrreserva del Mondúver no ha sigut l'únic cas a
lamentar: el valor paisagístic de la solana de Barx, la Drova i altres
llocs del municipi han sigut afectats, la majoria zones de solana i que,
encara que es puga pensar que de menor importància ecològica,
l'enginyer forestal Xavi Ródenas remarca que aquests terrenys tarden més
temps a recuperar-se precisament per disposar de més hores de sol, que
retarda el creixement de la vegetació.
Un altre punt d'interès
paisagístico cremat ha sigut el Penyalba, muntanya molt visitada pels
senderistes i aficionats a l'escalada. El foc va creuar la muntanya per a
arribar als Foies, i va haver-hi sort perquè no va calar la zona de bosc
ni la Font del Cirer.
El foc va fer el mateix recorregut del 2006, i
amb açò ha desfet pistes i rutes senderísticas com la PR-CV51, o el
camí Els Foies-Penyalba-Mondúver molt conegut pels muntanyencs i
senderistes.
La zona cremada en aqueix 2006 començava a
regenerar-se i s'ha tornat a cremar. I la regeneració cada vegada és més
difícil i ja no es dóna ni temps als boscos perquè es recuperen, són
opinions de l'enginyer forestal Xavi Ródenas, que ha recordat que amb
els incendis el sòl perd nutrients i terra, que són arrossegats per les
freqüents pluges que afecten a la nostra comarca.
Els calculos més
optimistes indiquen que l'aspecte que tenien abans de l'incendi es podrà
aconseguir en períodes entre tres anys ( zones d'ombra) i cinc (zones
de solana.), però una zona de bosc de pi jove, per exemple, necessita
entre 15 o 20 anys, segons siga zona de ombría o de solana. I entre 50 i
70 anys serien necessaris per a disposar de frondosos boscos de pi i
carrasca. I aqueix aspecte a la Safor-Valldigna soló es dóna amb prou
faenes en un centenar d'hectàrees.
Xavi Ródenas opina que més
important que “invertir en equipaments d'extinció, mitjans aeris,
etcètera, és el manteniment per a realitzar adequats tractament
selvícoles”, o siga, mantenir nets les muntanyes. “Si la Generalitat
invertira a preparar les muntanyes, en educació mediambiental i donara
ajudes als propietaris per a mantenir-les adequadament, estalviaria
perquè els costaria menys diners del que es gasten apagant un incendi”
va reflexionar Ródenas. Segons calculos, el 90% dels terrenys calcinats
són de propietat privada. Només la microrreserva del Mondúver, a Xeresa,
era muntanya pública.
-
