L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dimecres, 21 de novembre del 2018

La platja de la Goleta i el mite de Sísif



Entre les dues fotografies només hi ha pel mig un temporal de ciclogènesis. Dos dies els que han bastat perquè tot el treball d'un mes dipositant arena per refer la platja de la Goleta, se'n vaja anar a fer punyetes, engolida novament per la mar.

Si ens fixem en la fotografia de dalt es veu a la part esquerra una gran part de la platja recuperada, a falta de l'anivellament final. A la dreta de la fotografia, es veuen els grans muntans que s'havien d'anar escampant i que, en anunciar els temporals, es deixaren en forma de mur de protecció. 
  

La fotografia de dalt és de dissabte passat, després de les grans pluges però on no va haber gran temporal de la mar. La fotografia inferior és d'ahir, després de la ciclogènesis, amb forta maror i ones de 2 a 3 metres. El mur no ha resistit. Ara el mar s'ha encalmat, però ens hem quedat novament sense platja. Tot el treball d'un mes perdut. I van...



Sísif, en la mitologia grega, va ser castigat a pujar una gran roca a una muntanya. I només arribar dalt, la roca redolava cap a la vall, i de nou havia de començar la tasca. I així fins l'eternitat. Era el càstig dels Deus grec a la seua astúcia i per haver enganyat Hades, el déu dels morts.

A nosaltres ens ha tocat viure el mite en versió del segle XXI. Un govern de l'Estat (el Sísif del mite) s'encabota a reposar l'arena anys darrere anys i de vegades dues reposicions el mateix any (pujar i pujar la pedra a la muntanya, en el mite grec) i el resultat final una vegada acabada la feina, és que el mar es torna a engolir l'arena (en el mite, la pedra cau de la muntanya). I l'Estat-Sísif  torna a començar.


I així fins l'eternitat? No està en les nostres mans contestar eixa pregunta. Potser seria ja hora que l'Estat deixe de fer de Sísif i traga del calaix el projecte de modificació de l'espigó de Cullera i les actuacions complementàries que calen per poder recuperar no només la Goleta, sinó també les platges del Brosquil i de pas beneficiar la platja de Tavernes, on també comença a notar-se la falta d'arena.

Us oferim un vídeo general de la platja de la Goleta ahir a migdia.