Són massa vegades només en 30 anys. Són massa vegades de comprovar com la força del riu Vaca ens fa mal, ens
afecta Tavernes i les infraestructures, les urbanes i les rurals, i ens
destrossa les collites i deixa l’economia dels llauradors a nivells del
desastre.
Són quatre vegades les més significatives, que recordem ara, en aquests vora 30 anys, però si ens parem a comptar les vegades que sense afectar el casc urbà, el Vaca ens ha malmès les collites i ens ha destrossat camins i infraestructures de camps són moltes més, però moltes. I el gat escaldat, fuig de l’aigua freda!!
Són quatre vegades les més significatives, que recordem ara, en aquests vora 30 anys, però si ens parem a comptar les vegades que sense afectar el casc urbà, el Vaca ens ha malmès les collites i ens ha destrossat camins i infraestructures de camps són moltes més, però moltes. I el gat escaldat, fuig de l’aigua freda!!
El pont antic que el Vaca s'endugué (1989) |
Any 1989:
Era la primera setmana de setembre, no podem precisar exactament quin dia, va ploure bastant i al final, una pluja descomunal segurament de convecció per la manera que va ploure i en un espai ben localitzat - com el passat dia 20 d’octubre- es va endur el pont. Només hem pogut conservar les imatges que ara reproduïm.
Era el pont de sempre, segurament centenari, el que tot el món coneixia a Tavernes: Un pont de pedra, de tres ulls, i que els embats de l’aigua, ajudat per les canyes, degué erosionar la part on s'unia al mur sobre el camí, i d’ací a ensorrar-se l’ull i caure, va ser tot d’una. A la fotografia de dalt es veuen les restes, unes quantes davall del mateix ull desaparegut del pont, i altres un poc més endavant.
Era la primera setmana de setembre, no podem precisar exactament quin dia, va ploure bastant i al final, una pluja descomunal segurament de convecció per la manera que va ploure i en un espai ben localitzat - com el passat dia 20 d’octubre- es va endur el pont. Només hem pogut conservar les imatges que ara reproduïm.
Era el pont de sempre, segurament centenari, el que tot el món coneixia a Tavernes: Un pont de pedra, de tres ulls, i que els embats de l’aigua, ajudat per les canyes, degué erosionar la part on s'unia al mur sobre el camí, i d’ací a ensorrar-se l’ull i caure, va ser tot d’una. A la fotografia de dalt es veuen les restes, unes quantes davall del mateix ull desaparegut del pont, i altres un poc més endavant.
Ampliació de la segona foto (1989) |
La construcció del nou
pont va ser cosa ràpida. La tecnologia ja permetia unes grans bigues de formigó
amb el reforç intern del ferro i podien travessar de punta a punta el llit del riu. Un
pont d’un sol ull que, segons diuen, sempre es millor perquè còrrega l’aigua.
El Passeig Colom i Adjacents: un riu d'aigua i fang (1996) |
Any 1996
Era el dia 11 de setembre, dimecres de festes del poble. Havia començat a ploure la nit de diumenge, ja no es va poder celebrar el concert de la banda i ja no va parar, però dimecres ja de matinada i al llarg del matí, les mars del cel es van obrir sobre la Valldigna: el riu va començar a desbordar per la zona d’Envasos Grau i molts troncs de la fàbrica flotaven pel passeig de Lepant i Colon, l’aigua va botar el pont més d’un metre, va omplir la zona del Vergeret, encara no urbanitzada, i tot el casc urbà entre la carretera i el riu. Moltes zones del sud del poble eren un lluent.
Era el dia 11 de setembre, dimecres de festes del poble. Havia començat a ploure la nit de diumenge, ja no es va poder celebrar el concert de la banda i ja no va parar, però dimecres ja de matinada i al llarg del matí, les mars del cel es van obrir sobre la Valldigna: el riu va començar a desbordar per la zona d’Envasos Grau i molts troncs de la fàbrica flotaven pel passeig de Lepant i Colon, l’aigua va botar el pont més d’un metre, va omplir la zona del Vergeret, encara no urbanitzada, i tot el casc urbà entre la carretera i el riu. Moltes zones del sud del poble eren un lluent.
Plaça del futbol i la fira destrossada (1996) |
Nivell de l'aigua en el CEIP Alfàndec (1996) |
La fira muntada a la
plaça del futbol va ser completament arrasada i els cotxes de xoc flotaren pel
Passeig Colom, on l’aigua va assolir al final alçades de vora 2 metres en
alguns moments: sotans, baixos, cases, el col·legi Alfàndec, cotxes.... tot va
patir l’efecte de l’aigua. I sort que no hi havia classe i es van evitar els
possibles episodis de pànics dels familiars en voler arreplegar els xiquets i tampoc
va haver cap dany personal.
No és el riu Vaca: encara que no ho semble es el principi del Camí Gandia (1996) |
L’autopista va fer
efecte pantà i les aigües regolfades afectaren les industries de la zona de
Borderia. Tavernes va quedar incomunicada un temps pel tall de carretera però
la pitjor part se l’emporta la platja, que va romandre
alguns dies incomunicada.
Plaça del futbol i adjacents: 1'50 metres d'aigua (1996) |
I al mal, molt de mal
del riu, es va sumar el mal dels rius que baixaven de la Muntanya de les Creues
i que en la part alta alçaren carrers, entraren dins de cases, i portaren la
por a molts veïns.
Industria al costat del pont. Fixeu-vos en el nivell de l'aigua (1996) |
Els danys en el poble
considerables, els danys en els horts del terme incalculables. I tot de seguit les
promeses i més promeses de l’Administració (que permeabilitzarem l’autopista,
arreglarem el riu entre Tavernes i passar el Tol·lo... ) que mai no foren
complides.
Passeig Colon (2007) |
Any 2007
Era el 20 d'octubre i havia estat plovent tot el dia, fort, a bots i barrals, com acostuma a fer a la Valldigna. El riu va anar creixent i creixent i sobre la mitja nit va començar a desbordar per la zona de Vergeret i per darrere del Col·legi Alfàndec.
Era el 20 d'octubre i havia estat plovent tot el dia, fort, a bots i barrals, com acostuma a fer a la Valldigna. El riu va anar creixent i creixent i sobre la mitja nit va començar a desbordar per la zona de Vergeret i per darrere del Col·legi Alfàndec.
Passeig Colon (2007) |
Al poc de temps, des del
Vergeret fins al final del Passeig Colom tot era un riu d’aigua, nivells
diferents segons els llocs i, com sempre, al final més aigua, més d’un metre. I va haver sort
perquè començant a desbordar el riu va parar de ploure.
Col·legi Alfàndec (2007) |
El Vergeret (2007) |
Així i tot molt de mal:
cotxes, cotxeres, baixos, el col·legi Alfàndec i en els camps els mals
habituals de camins, infraestructures i el mal a la taronja.
Vergeret novembre 2018 |
Any 2018
Dos episodis: el 20 octubre i 19 de novembre amb inici de desbordament en el poble, sense arribar a fer mal però... l’ai al cor no ens el va llevar ningú. En el terme molt de mal. Inundació general entre la carretera i vora mar, que ara al cap de quatre dies encara continua, camins rurals tallats i que pateix de danys en l’asfalt, carreteres tallades, horts amb mig metre o més d’aigua, taronja que cau i arbres que es voren més o menys afectats.
Dos episodis: el 20 octubre i 19 de novembre amb inici de desbordament en el poble, sense arribar a fer mal però... l’ai al cor no ens el va llevar ningú. En el terme molt de mal. Inundació general entre la carretera i vora mar, que ara al cap de quatre dies encara continua, camins rurals tallats i que pateix de danys en l’asfalt, carreteres tallades, horts amb mig metre o més d’aigua, taronja que cau i arbres que es voren més o menys afectats.
Horts inundats novembre 2018 |
Està encara massa
recent i ho hem explicat ja en altres noticies i al llarg de les cròniques que
férem eixos dies. No cal insistir massa perquè és de tots conegut.
Horts inundats novembre 2018 |
Any 20..
No ho sabem quan, però si que estem segurs que la hi haurà la cinquena. I més amb aquesta climatologia tan irregular que vivim des que el canvi climàtic, a pesar d’algunes veus que el neguen, es massa evident.
Potser en caldrà una mes forta perquè el govern de l’Estat es digne vore la realitat que vivim i d’un vegada recupere el projecte del riu Vaca, qualificat en el Pla Hidrològic Nacional encara vigent com a “urgent i necessari”.
Urgent i necessari potser més que a ningú per a Tavernes per les circumstàncies que tots coneixem (Vergeret, casc urbà, inundacions en el terme...) però també urgent i necessari per a Simat, Benifairó i Xeraco. Hem de ser realistes i la solució ha de vindre de manera global, recuperar el pla que era una solució global. ¿Tant sords i tant cecs estan a Madrid que no ho veuen?
No ho sabem quan, però si que estem segurs que la hi haurà la cinquena. I més amb aquesta climatologia tan irregular que vivim des que el canvi climàtic, a pesar d’algunes veus que el neguen, es massa evident.
Potser en caldrà una mes forta perquè el govern de l’Estat es digne vore la realitat que vivim i d’un vegada recupere el projecte del riu Vaca, qualificat en el Pla Hidrològic Nacional encara vigent com a “urgent i necessari”.
Urgent i necessari potser més que a ningú per a Tavernes per les circumstàncies que tots coneixem (Vergeret, casc urbà, inundacions en el terme...) però també urgent i necessari per a Simat, Benifairó i Xeraco. Hem de ser realistes i la solució ha de vindre de manera global, recuperar el pla que era una solució global. ¿Tant sords i tant cecs estan a Madrid que no ho veuen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada