L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.675
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:46.657

divendres, 23 de novembre del 2018

INFORME: En portem 4 de desbordaments en 30 anys. ¿Esperaran una 5a i a saber el que passarà?



Són massa vegades només en 30 anys. Són massa vegades de comprovar com la força del riu Vaca ens fa mal, ens afecta Tavernes i les infraestructures, les urbanes i les rurals, i ens destrossa les collites i deixa l’economia dels llauradors a nivells del desastre.

Són quatre vegades les més significatives, que recordem ara, en aquests vora 30 anys, però si ens parem a comptar les vegades que sense afectar el casc urbà, el Vaca ens ha malmès les collites i ens ha destrossat camins i infraestructures de camps són moltes més, però moltes. I el gat escaldat, fuig de l’aigua freda!!

El pont antic que el Vaca s'endugué (1989)

Any 1989: 

Era la primera setmana de setembre, no podem precisar exactament quin dia, va ploure bastant i al final, una pluja descomunal segurament de convecció per la manera que va ploure i en un espai ben localitzat - com el passat dia 20 d’octubre- es va endur el pont. Només hem pogut conservar les imatges que ara reproduïm.

Era el pont de sempre, segurament centenari, el que tot el món coneixia a Tavernes: Un pont de pedra, de tres ulls, i que els embats de l’aigua, ajudat per les canyes, degué erosionar la part on s'unia al mur sobre el camí, i d’ací a ensorrar-se l’ull i caure, va ser tot d’una. A la fotografia de dalt es veuen les restes, unes quantes davall del mateix ull desaparegut del pont, i altres un poc més endavant.


Ampliació de la segona foto (1989)

La construcció del nou pont va ser cosa ràpida. La tecnologia ja permetia unes grans bigues de formigó amb el reforç intern del ferro i podien travessar de punta a punta el llit del riu. Un pont d’un sol ull que, segons diuen, sempre es millor perquè còrrega l’aigua. 
 
El Passeig Colom i Adjacents: un riu d'aigua i fang (1996)
  

Any 1996 

Era el dia 11 de setembre, dimecres de festes del poble. Havia començat a ploure la nit de diumenge, ja no es va poder celebrar el concert de la banda i ja no va parar, però dimecres ja de matinada i al llarg del matí, les mars del cel es van obrir sobre la Valldigna: el riu va començar a desbordar per la zona d’Envasos Grau i molts troncs de la fàbrica flotaven pel passeig de Lepant i Colon, l’aigua va botar el pont més d’un metre, va omplir la zona del Vergeret, encara no urbanitzada, i tot el casc urbà entre la carretera i el riu. Moltes zones del sud del poble eren un lluent. 


Plaça del futbol i la fira destrossada (1996)
Nivell de l'aigua en el CEIP Alfàndec (1996)


La fira muntada a la plaça del futbol va ser completament arrasada i els cotxes de xoc flotaren pel Passeig Colom, on l’aigua va assolir al final alçades de vora 2 metres en alguns moments: sotans, baixos, cases, el col·legi Alfàndec, cotxes.... tot va patir l’efecte de l’aigua. I sort que no hi havia classe i es van evitar els possibles episodis de pànics dels familiars en voler arreplegar els xiquets i tampoc va haver cap dany personal.


No és el riu Vaca: encara que no ho semble es el principi del Camí Gandia (1996)


L’autopista va fer efecte pantà i les aigües regolfades afectaren les industries de la zona de Borderia. Tavernes va quedar incomunicada un temps pel tall de carretera però la pitjor part se l’emporta la platja, que va romandre alguns dies incomunicada.



Plaça del futbol i adjacents: 1'50 metres d'aigua (1996)

I al mal, molt de mal del riu, es va sumar el mal dels rius que baixaven de la Muntanya de les Creues i que en la part alta alçaren carrers, entraren dins de cases, i portaren la por a molts veïns.


Industria al costat del pont. Fixeu-vos en el nivell de l'aigua (1996)


Els danys en el poble considerables, els danys en els horts del terme incalculables. I tot de seguit les promeses i més promeses de l’Administració (que permeabilitzarem l’autopista, arreglarem el riu entre Tavernes i passar el Tol·lo... ) que mai no foren complides.

Passeig Colon (2007)
  

Any 2007 

Era el 20 d'octubre i havia estat plovent tot el dia, fort, a bots i barrals, com acostuma a fer a la Valldigna. El riu va anar creixent i creixent i sobre la mitja nit va començar a desbordar per la zona de Vergeret i per darrere del Col·legi Alfàndec. 


Passeig Colon (2007)

Al poc de temps, des del Vergeret fins al final del Passeig Colom tot era un riu d’aigua, nivells diferents segons els llocs i, com sempre, al final  més aigua, més d’un metre. I va haver sort perquè començant a desbordar el riu va parar de ploure. 

Col·legi Alfàndec (2007)
El Vergeret (2007)
 Així i tot molt de mal: cotxes, cotxeres, baixos, el col·legi Alfàndec i en els camps els mals habituals de camins, infraestructures i el mal a la taronja.

Vergeret novembre 2018

Any 2018 

Dos episodis: el 20 octubre i 19 de novembre amb inici de desbordament en el poble, sense arribar a fer mal però... l’ai al cor no ens el va llevar ningú. En el terme molt de mal. Inundació general entre la carretera i vora mar, que ara al cap de quatre dies encara continua, camins rurals tallats i que pateix de danys en l’asfalt, carreteres tallades, horts amb mig metre o més d’aigua, taronja que cau i arbres que es voren més o menys afectats.


Horts inundats novembre 2018

Està encara massa recent i ho hem explicat ja en altres noticies i al llarg de les cròniques que férem eixos dies. No cal insistir massa perquè és de tots conegut.


Horts inundats novembre 2018


Any 20.. 

No ho sabem quan, però si que estem segurs que la hi haurà la cinquena. I més amb aquesta climatologia tan irregular que vivim des que el canvi climàtic, a pesar d’algunes veus que el neguen, es massa evident.

Potser en caldrà una mes forta perquè el govern de l’Estat es digne vore la realitat que vivim i d’un vegada recupere el projecte del riu Vaca, qualificat en el Pla Hidrològic Nacional encara vigent com a “urgent i necessari”.

Urgent i necessari potser més que a ningú per a Tavernes per les circumstàncies que tots coneixem (Vergeret, casc urbà, inundacions en el terme...) però també urgent i necessari per a Simat, Benifairó i Xeraco. Hem de ser realistes i la solució ha de vindre de manera global, recuperar el pla que era una solució global. ¿Tant sords i tant cecs estan a Madrid que no ho veuen?