Els treballs d’exhumació de la fossa comuna 112 al cementeri de Paterna han conclòs amb l’exhumació de les restes de 49 persones afusellades, repressaliats del franquisme, i que formaven part de la denominada “saca 1” de la fosa. Les restes d’aquestes persones se sumen a les altres 49 de la denominada “saca 2”, que foren exhumades fa un mes. Foto superior els darrers dies de treball.
Els treballs d’exhumació de la fossa 112 ha estat possible gràcies a la subvenció de 90.000 euros de la Diputació de València, completada amb 6.000 euros per l’Ajuntament. Va ser l'Ajuntament qui va rebre la subvenció, i va haver de licitar i adjudicar els treballs perquè l’associació de familiars estava en aquells temps en tràmit de constitució.
El resultat general dels treballs, en opinió de Carmen Gómez, presidenta de l’associació de familiars enterrats en la fossa 112, han estat “molt positius” atés que els documents parlaven de 100 persones, 50 per saca, i se n’han exhumat en total 98. La presidenta explicava que això confirmaria uns fets narrats per familiars dels repressaliats: que després dels afusellaments i dipòsit dels cadàvers en la fossa, es va traure una persona de cada saca.
Recordem que en la fosa 112 hi havia els afusellats d’una primera saca, la datada el 30 de novembre, enterrats en la part inferior. Els d’una segona saca, datada el 9 de desembre del 1939, foren enterrats en la part superior i els treballs acabaren a finals d’octubre.
Els treballs d’exhumació de la fossa 112 ha estat possible gràcies a la subvenció de 90.000 euros de la Diputació de València, completada amb 6.000 euros per l’Ajuntament. Va ser l'Ajuntament qui va rebre la subvenció, i va haver de licitar i adjudicar els treballs perquè l’associació de familiars estava en aquells temps en tràmit de constitució.
 |
| Firma de l'adjudicació dels treballs d'exhumació |
El resultat general dels treballs, en opinió de Carmen Gómez, presidenta de l’associació de familiars enterrats en la fossa 112, han estat “molt positius” atés que els documents parlaven de 100 persones, 50 per saca, i se n’han exhumat en total 98. La presidenta explicava que això confirmaria uns fets narrats per familiars dels repressaliats: que després dels afusellaments i dipòsit dels cadàvers en la fossa, es va traure una persona de cada saca.
Recordem que en la fosa 112 hi havia els afusellats d’una primera saca, la datada el 30 de novembre, enterrats en la part inferior. Els d’una segona saca, datada el 9 de desembre del 1939, foren enterrats en la part superior i els treballs acabaren a finals d’octubre.
La fossa 112 albergava les restes mortals de 13 vallers, entre els quals hi havia l’alcalde republicà de Tavernes, Vicente Gómez. Va ser l’únic valler afusellat el dia 9 de desembre (la sentència d’afusellament estava signada per a complir-se el dia 8, i es va endarrerir un dia per ser eixe dia la celebració de la Immaculada), mentre els altres 12 vallers que ho foren el dia 30 de novembre, formaven part de la primera saca, l’enterrada més fonda i que ara s’ha exhumat.
La recuperació de les restes d’aquesta segona saca ha permés comprovar com els cadàvers ubicats al fons del tot, i per un procés que els tècnics nomenen de saponificació, es trobaven en un estat semblant a la momificació. Molts d’ells conservaven encara part de la roba, sabates i fins i tot s’ha recuperat algun objecte personal. Tot això servirà per a la identificació, encara que serà difícil que al cap de 80 anys els familiars recorden o sàpiguen detalls tan concrets, per a la qual cosa els científics serviran la prova de l’ADN.
Una prova aquesta de l’ADN que es realitzarà a Madrid a partir d’un estudi genèric que compararà l’ADN obtingut de les restes òssies amb els dels familiars. De fet, els científics ja han obtés mostres dels ADN dels familiars per fer l’estudi i la comparació.
Una vegada conclosos aquests treballs d’identificació, es procedirà al trasllat dels cossos a cada municipi i seran entregat als familiars perquè puguen donar-los una sepultura digna junt a les persones que més estimaren en vida. Tot un procés que podria durar fins a dos anys.
 |
| Una imatge que ja és història: els familiars davant la fossa 112 abans de l'exhumació |
La recuperació de les restes d’aquesta segona saca ha permés comprovar com els cadàvers ubicats al fons del tot, i per un procés que els tècnics nomenen de saponificació, es trobaven en un estat semblant a la momificació. Molts d’ells conservaven encara part de la roba, sabates i fins i tot s’ha recuperat algun objecte personal. Tot això servirà per a la identificació, encara que serà difícil que al cap de 80 anys els familiars recorden o sàpiguen detalls tan concrets, per a la qual cosa els científics serviran la prova de l’ADN.
Una prova aquesta de l’ADN que es realitzarà a Madrid a partir d’un estudi genèric que compararà l’ADN obtingut de les restes òssies amb els dels familiars. De fet, els científics ja han obtés mostres dels ADN dels familiars per fer l’estudi i la comparació.
Una vegada conclosos aquests treballs d’identificació, es procedirà al trasllat dels cossos a cada municipi i seran entregat als familiars perquè puguen donar-los una sepultura digna junt a les persones que més estimaren en vida. Tot un procés que podria durar fins a dos anys.
 |
| El gran forat de la fossa 112 |
Ara de la fossa 112 queda només un gran forat en terra, en forma de quadrat d’un poc més de 2 metres de costat, i on els científics d’ArqueoAntro han situat un cartell amb el nom de la fossa i un regle, com a senyal d’acabament dels treballs. Un testimoni esgarrifador d’una època de la nostra història recent i que desitgem no es repetesca mai mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada