L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR :1.947
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 51.241

divendres, 26 de juny de 2015

El TSJ no admet el recurs de Compromís, i sense entrar en el fons del tema, dóna a EU un segon regidor. Compromís presentarà recurs d'empara al Tribunal Constitucional

Captura de pantalla del Ministeri on són els resultats reals de Tavernes


El Tribunal Superior de Justícia en sentència coneguda avui ha declarat com “no admissible” el recurs contenciós-electoral interposat per Compromís contra l'Acord de la Junta Electoral de Zona de Sueca (València) de data 29 de maig de 2.015. El TSJ per tan dóna com a bona la proclamació de candidats electes efectuada per la Junta Electoral de Sueca, i en conseqüència assigna nomes nou regidors a Compromís, que perd el dècim regidor aconseguit en les urnes a favor d'EU per l'errada en el comput de vots.

Compromís havia presentat al TSJ al·legacions que es dictara sentència per la qual s'anul·lara la proclamació de Sueca  i s'acordara una nova que reconega el seu dret al fet que se li atorguen10 regidors que li corresponen en funció de la votació.

El recurs presentat per Compromís assenyalava que dins del comput dels vots obtinguts per les diferents candidatures en el Municipi, en la Mesa B-4-3 es va assignar a Compromís “un total de 307 votos cuando en realidad obtuvo 337 y se hizo constar un total de votos emitidos por electores censados de 607 cuando en realidad fueron 637 y un total de votos emitidos de 609 cuando en realidad fueron 639, tal como se desprende del Acta de Sesión de la referida Mesa de fecha 24 de mayo de 2.015".


Els vots estan clars en l'acta.
 El Ministeri Fiscal, per la seua banda, va demanar com a objectes de prova la remissió de les actes originals de la mesa implicada, tant la que es conserva a l'Ajuntament com al Jutjat de Tavernes e indica que "si demostrasen lo alegado por el recurrente (Compromís) habría que declarar que el número de candidatos electos por la Coalición Electoral Compromís al Ayuntamiento de Tavernes de Valldigna (Valencia) son 10 (Diez)".

Totes les proves demanades pel Fiscal, segons hem sabut, i que eren demostratives de quina era la veritat de les xifres van ser remeses al TSJ com objectes de prova.

EU, com a part afectada i després d'haver-se li asignat un segon regidor que les urnes no li van donar el 24 M, va sol·licitar l'arxiu del recurs de Compromís “al entender que la parte actora no ha agotado la vía administrativa previa ya que ha interpuesto el recurso contencioso-electoral sin formular, tras los escrutinios realizados en la Mesa Electoral con fecha 24 de mayo de 2.015 y en la Junta Electoral de Zona con fecha 27 de mayo de 2.015 y con anterioridad a la proclamación de candidatos electos - que tuvo lugar el 29 de mayo de 2.015 - las reclamaciones y protestas a que se refiere el artículo 108.2 LOREG”. Aquest article dóna un termini d'un dia per a presentar les reclamacions i protestes i en eixe temps d’un dia havia d’haver-se presentat el recurs.

El TSJ, que en cap moment entra en el fons de la qüestió que seria la falta de 30 vots de Compromís que fan variar el resultat electoral, argumenta en la seua sentència i en això segueix les tesis d'EU que Compromís hauria d'haver reclamat l'error de comput de vots abans de la proclamació de regidors. 

Després de citar diverses sentencies Tribunal Constitucional indica que “tal como sostiene la Coalición demandada (EU), la interposición del recurso de amparo electoral requiere el conveniente agotamiento de la vía administrativa previa, constituída por las reclamaciones ante las Juntas Electorales de Zona y Central" y es obvio que Compromís no efectuó antes las reclamaciones por lo tanto declara que no es admisible el recurso por falta de agotamiento de la vía administrativa”.

El TSJ indica igualment que per falta d'esgotar la via administrativa  “excluye el análisis y resolución de la cuestión de fondo planteada” o siga com hem assenyalat el TSJ no entra a valorar els fets argumentats per Compromís de que sí que  ha hi hagut un error en el comput tant dels vots emesos al seu favor en la taula com en els totals,  i té en compte només el fet que no va reclamar en el termini d’un dia que, com hem dit marca la llei, i això determina que li rebutge la petició. 

No obstant, la sentència no és ferma, i Compromís pot presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional perquè l'alt tribunal siga qui entre en el fons de la qüestió: que falten 30 vots d'electors vallers, amb la qual cosa desconeixem si es podria estar conculcant els drets constitucionals al vot de 30 electors, amb la modificació de la voluntat popular expressada lliurement en les urnes el passat 24 de maig.


Segons totes les notícies, Compromís  presentarà  recurs d'empara al Tribunal Constitucional, i més encara quan les actes de la taula demostren, malgrat l'enrevessat d'una de les cal·ligrafies – i açò suposadament és la que va poder produir l'error en el compute- que va obtenir en aqueixa taula 30 vots més i que van votar 30 persones més que les que va comptabilitzar la junta electoral de zona.

La web del Ministeri de l'Interior, a qui s’enviaven directament els vots de cada mesa per funcionaris de l’ajuntament i la captura de pantalla del qual adjuntem, segueix donant un resultat exacte que coincideix amb el resultat oficial escrutat per l'Ajuntament: 4.833 vots totals a Compromís i 10 regidors i no com s'indica en l'escrutini de la Junta Electoral 4803 i amb açò la pèrdua d'un regidor.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

No sé si estic en la certesa, però del que dius deduïsc que si EU no havera presentat cap recurs, i comprovat pel Fiscal les actes i l'error, el TSJ segurament hauria fallat en favor de la veritat que tot Tavernes sap són 10 regidors per a Jordi Juan.

Enric Estuch i Ferrando ha dit...

Serà legal però gens moral i si jo fora Jareño no voldria per a mi el q se no es meu per voluntat popular

Anònim ha dit...

El que està clar es que EUPV vol ha guanyat i vol mantindre un regidor quan les urnes no li'l ha donat.
Pollo que a mi casa viene.... Porque me conviene....
I jo i molts ens preguntem; a EUPV li convé tenir un segon regidor guanyat d'eixa forma?
Jo crec que no. Ara que si es així que callen quan algú es diga que en política tot val.
Ací no estem parlant que algú es troba algo que no sap de qui és. Ací estam parlat d'un partit que té algo que no li correspon, el seu amo li la reclama, i li contesta que no vol tornar-li-la.
Si aixó es aixì, podem dir que per a EUPV tot val.
Que poca honestitat i elegància.
Ja comencem malament

Anònim ha dit...

Papelón té Jareño e proper dia 3 de juliol en la Constitució del nou Ajuntament. No voldria jo estar en el seu lloc.
Si te coneixement el que tindria que fer es prendre possessió no per imperatiu legal com fan molts, sino per injusticia declarada, donat que encara que la decisió siga legal no vol dir que siga justa.
La justícia es un concepte que de vegades per damunt de la propia llei i de les resolucions judicials.
Algú considera que es justa una llei hipotecaria que faça fora a les persones de les cases i damunt continuen estant endeutades de per vida amb els bancs.....
Algú considera que es justa una resolució judicial que empresona a una mare necessitada per utilitzar una targeta de crèdit que s'ha trobat per comprar panyals al seu fill i que els banquers, polítics, sindicalistes i altres corruptes que han furtat a mans plenes estiguen al carrer ....
De vegades, i cada vegada amb més freqüència, la llei i les resolucions dels tribunals porten un camí molt diferent a la justícia, i aquest cas es un dells.

Anònim ha dit...

Jareño no pot alegar injusticia declarada quan el seu partit ha batallat eixe regidor als jutjats. Per a esquerra unida valen les errades i no la justícia. Açò és un fet i demostra el seu tarannà

Anònim ha dit...

Si Jareño accepta el càrrec serà legal pero seria igual o més injust o il.legitim que el càrrec de Karina Vercher quan EUPV la va expulsar.
Si la democràcia es representa pel govern que els ciutadas han triat, ser regidor, amb uns vots que es evident que els ciutadans li havien donat a un altre partit, es INJUST i ANTIDEMOCRÀTIC, encara que siga legal (pero legal amb minúscules).

Jose Huertas Monreal ha dit...

Estimades i estimats lectors de la cotorra, no sóc seguidor habitual d’aquest mitjà, no per res sinó perquè tinc altres ocupacions més divertides, en primer lloc voldria contestar-li al primer anònim, No, no estàs en la certesa, ja que si EU no haguera presentat recurs (ja que es tracta d’un error administratiu, i el representant de COMPROMÍS NO ha sigut el diligent que tocava) la sentencia del TSJ haguera segut la mateixa.
Per altre costat m’agradaria fer una reflexió a nivell general, és clar que quan s’enceta un procés electoral tothom coneix les regles del joc, fins i tot els electors, està clar  que per a traure regidors hi ha que tindre vots suficients, està clar també que tots els que es presenten a les eleccions no parteixen amb les mateixes oportunitats, està clar també que es poden produir errors. Amb tot això hem de comptar perquè en tots els àmbits de la vida es donen aquestes circumstàncies de regles, normes o com vullgam dir-li. Doncs bé, s’ha produït una circumstància que és aliena a tots els partits que s’han presentat, i que ha de decidir una instancia superior com és el TSJ, i ja hi han comentaris sobre lo just o injust del fet, que si no voldria res que no fos meu, que si EU ha llevat un regidor a COMPROMÍS.
No, senyores i senyors, les regles del joc estan establertes, i una cosa és lo legal i altra es lo just. Aquells que reclamen insistentment els 30 vots, tenen tot el dret del mon, però tenen que reconèixer que no han estat diligents en la seua tasca, i tenen raó no es just, però és legal.
Altres que diuen no és just que  cada regidor ens coste 900 i pico de vots, mentre que altres els coste aproximadament la meitat, també tenen raó, no és just per és legal.
Per tant, i per finalitzar, opine que les coses s’han de prendre amb tranquil·litat i no hem de crear-nos enemics de manera fàcil i gratuïta, ja que la legislatura és molt llarga i del que es tracta és de treballar pel poble.

Anònim ha dit...

Pero quina culpa te Jareño?
Te ell la culpa de que el funcionari s'enganyara i que el representant de Compromís donarà com a bons els 9 regidors?
No culpeu a Jareño que ell no ha fet res mal.

Anònim ha dit...

Discrepe en el que diu D. Jose Huertas.
La sentència, atés l'escrit del fiscal de que quedava demostrat l'errada i li corresponia a Compromis 10 regidors, potser si i potser no, però m'incline a pensar que no hagués sigut la mateixa sense el recurs d'EU.
El TSJ, pensen alguns advocats, que hauria interpret que donada la certesa de l'errada tots estaven d'acord en que es corregira i no s'oposaven al 10 regidor de Compromís.
En el moment que EU s'oposa, el TSJ ha de fallar segons la doctrina de no haver reclamat abans, encara que sap que la raó està de part de Compromís que demostra amb l'aportació d'actes l'errada inicial. I ho diu de manera clara: no podem entrar en el fons perque no s'havia esgotat la part administrativa.
Són els principis de la seguretat jurídica, encara que siguen tràmits administratius, els que fa valdre el TSJ, perquè té una petició d'EU de que no accepte el recurs de Compromís.
Ho diu ben clar la sentència.

Enric Estuch i Ferrando ha dit...

Jose, no es tracta de fer amics o enemics si no de reconeixer que per una errada i cuites legals no es respete la voluntat del poble en les urnes d.acord a una llei que a ni no m.agrada gens ni miqueta i que no ha segut justa amb el teu partit a nivell autonòmic, però el que ningú discutix es que trenta vallers li votaren a Compromís i el seu vot no va a ser contemplat, això es el que no es just.

Anònim ha dit...

Pero es legal.

Xelo ha dit...



Constitución Española, 1978

Artículo 1
2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes

De los derechos fundamentales y de las libertades públicas
Artículo 23
1. Los ciudadanos tienen el derecho a participar en los asuntos públicos, directamente o por medio de representantes, libremente elegidos en elecciones periódicas por sufragio universal.

Això és el que s'ha saltat la sentencia. I jo em pregunte si no és més important els drets fonamentals reconeguts en la Constitució que un error material produït per una mala cal·ligrafia. I sembla que el Ministeri Fiscal pensava el mateix.

La Cotorra de la Vall ha dit...


Això pensem nosaltres. Que els drets fonamentals dels 30 veïns als quals no se'ls reconeix el vot és més important que el tràmit administratiu, sempre corregible si es comprova la veritat dels fets.

La sentència del TSJ recull l'opinió del Ministeri Fiscal: "si demostrasen lo alegado por el recurrente (Compromís) habría que declarar que el número de candidatos electos por la Coalición Electoral Compromís al Ayuntamiento de Tavernes de Valldigna (Valencia) son 10 (Diez)".

I això es dedueix que es va demostrar amb l'aportació de proves: actes originals guardades a l'ajuntament i al jutjat. A més de la relació de votants que es va eixe dia quan es vota i que demostra clarament que falten 30 persones en el recompte.

Esperem que el constitucional entre en el fondo, i com altres vegades ja ha fet, declare que cal seguir la veritat i la realitat expressada pel poble en les urnes, com tu has assenyalat en l'article constitucional.

Anònim ha dit...

estava clar que lo únic que anava a valorar el Tsj era la interposició del recurs FORA DE PLAÇ. I si, és injust, s'han llevat vots, s'han vulnerat drets dels electors però de moment la llei està aixina i si tu no presentes el recurs en plaç ho tens clar!
I al que diu que Jareño no havia d'acceptar el càrrec: si ell renúncia entraria el següent de la llista.

Anònim ha dit...

Era el mes probable perquè Esquerra Unida ha presentat al·legacions demanant que el TSJ no tinga en compte la reclamació de Compromis.

Amb la postura del Fiscal de donar a Compromis el 10 regidor perquè es demostra l'error i sense eixa al·legacio d'Esquerra Unida demanant el que no li han concedit les urnes, potser no havera estat tan clar eixa decisió del TSJ.

Si ningú presenta al·legacions i nomes Compromís reclama el regidor 10, la pregunta seria perque el TSJ té que ser mes papista que el Papa i donar-li un segon regidor a qui no ha dit res?

Esquerra Unida no ha actuat de bona fe, serà tot legal, però eticament es rebutjable el que ha fet i dubte que Compromis ho oblida en temps. I mes quan Esquerra Unida va anar a oferir-se a Compromis per entrar al govern a canvi de Urbanisme para Bononad i Esports per a Jareño.

Xelo ha dit...

A l'anònim de les 15'32;
És cert que la sentencia és injusta però legal. Però igualment si haguera entrat en el fons del assumpte i haguera donat la raó a Compromís, també seria legal, i a més a més justa. Perquè les lleis son interpretables, per aixó existeixen el jutges, i així ho interpretava el Fiscal. Per això és una falacia la juxtaposició que fa Jose Huertas de la injustícia de la llei d'Hondt amb aquesta. Perquè la llei d'Hondt és injusta, però no és interpretable; perquè és l'aplicació d'una regla matemàtica. En canvi en aquest cas sí que caben diferents postures, totes legals, com s'ha demostrat amb les diferents postures del Tribunal i del Ministeri Fiscal, que cal recordar és l'encarregat de defensar la legalitat.

Anònim ha dit...

Chapeau!
No es pot dir més clar!

Anònim ha dit...

Està clar que l'errada administrativa - no ho oblideu:administrativa- la fa el representant de Compromís per no reclamar quan per tocava, siga pel motiu que siga.

¿Els 30 vallers que veuen conculcats els seus drets constitucionals tenen alguna culpa que un Sr. no observe l'errada produïda i que per això no se li reconega el vot? Ells són aliens al procediment i no tenen perquè pagar-ho.
Una societat democràtica es basa en el vot dels ciudadans: és un valor superior a una errada administrativa i això ja hi ha sentencies del TC que ho diu.
El TSJ no ha entrat en el fons, que era precisament això.