Tavernes celebra amb una plaça Major de gom a gom l'Encontre de Jesús Ressuscitat amb sa mare, la Mare de Déu

Aquest matí ha tingut lloc la Processó de l’Encontre, un acte que a més de tindre un sentit religiós, és totalment una tradició dins de la cultura popular vallera i amb la qual s'ha tancat el cicle litúrgic cristià de la Pasqua. L’Encontre, com és sabut i amb independència de creences i conviccions religioses, és un acte simbòlic i que representa la trobada de Jesús ressuscitat i sa mare Maria, la Mare de Déu, i és alhora una de les processons més celebrades de la Setmana Santa a la nostra ciutat, des de temps immemorials.

 

 

 

Perquè, al cap i a la fi, és això el que els cristians celebren d’acord amb les seues creences: la resurrecció de Jesucrist i la consumació de la redempció de la humanitat amb la seua mort i passió. Aquest simbolisme es converteix en una processó, una de les més concorregudes de la Setmana Santa des de temps immemorials, però també pel sentiment en els creients de ser un dia de goig per la redempció i la salvació.

 

 

El costum és el qui mana: dues desfilades, dos seguicis, portant cadascuna la imatge corresponent i que eixien de l'església de Sant Pere a les 10'30 del mati, cadascuna amb un itinerari diferent per a confluir a la Plaça Major. Tal com s’han aproximen les imatges té lloc l’acte de les salutacions, amb la inclinació o davallada de les andes cap al terra. Tot seguit, té lloc l’Encontre que es festeja amb una gran quantitat de pètals i flors que es llancen a les imatges, mentre el mantell de la Mare de Déu, que era negre pel dol de la mort del fill, es canvia per un blanc. Ara, les dues imatges i els dos seguicis processonen juntes cap a l’església amb un mateix itinerari: Major, Empedrat i carrer de l'Església fins a Sant Pere i, tancat ara tot el seguici, una espectacular formació de la banda de la SIUM de Tavernes. 

 

 

Tradició anys rere any que es viu intensament a la plaça Major de Tavernes. I un acte que ha gaudit d’una àmplia presència de veïns, a més de les confraries. I ara toca a continuar la tradició:menjar, la mona, volar el catxirulo (cada dia se'n volen menys, una altra tradició que es perd) o menjar-se la paella o fer la torrada amb els amics. 

 

Res, nosaltres seguirem la tradició.... i fins l’any que ve.  Bones Pasqües a tots i totes!!!