Gran espectacle infantil de Dani Miquel o com celebrar la Pasqua com es feia tradicionalment i que s'ha perdut

Anar a vore l'espectacle de Dani Miquel i les Feretes és tornar a la infantesa, una infantesa de fa unes desenes d'any quan després de la processó de  l'Encontre el passeig del País Valencià s'omplia de colles de xiquets i xiquetes botant a la corda, cantant cançons i gaudint d'una festa que no te res a vora amb l'actual de mòbil, tauletes i jocs electrònics. 

 

 

 

 

Ha estat una matinal de 3 hores, un complement perfecte per a uns dies de Pasqua organitzat per la regidoria de Festival que presideix el candidat de Compromís, Josep Llàcer, que es mostrava content i satisfet per la gran quantitat de pares i fills que al llarg del mati hi ha acudit. Tot un encert, senyor Llàcer, i que es repetesca que els menuts també tenen dret a gaudir d'un festival per a ells i diversions en Pasqua!!

 

Aquells anys cançons com El tio Pep se’n va a Muro, Venim de berenar de Benicolet,  La Manta al Coll, Un dia de Pasqua Pepito plorava o La xata merenguera, etc i etc animàvem la gent, i són eixes mateixes cançons les que avui hem sentit cantar a Dani Miquel entre moltes altres. I això té un valor molt especial, perquè la nostra música infantil que ha estat i encara està  mal considerada, es va coneixent, i al costat el fet de ser cançons i un espectacle complet, amb jocs i entreteniment, en valencià.

 

 

I hem vist xiquets i xiquetes que s'ho han passat d'allò molt bé, però també hem vist pares i mares gaudir de tot el que passava en el passeig del canal, que en molts moments recordava "els sequers" on fa unes dècades anàvem a menjar-nos la mona i passar la vesprada amb jocs, cançons i rialles. Al final, com algú deia i hem pogut escoltar  al nostre costat "... no sé qui s'ho passa millor, els fills o els pares".  

 

 

En resum una matinal ple de content, completa d'alegria i on els menuts a més d'escoltar cançons i músiques que entronquen amb les nostres tradicions (el rap de La Quarantamaula, la cançó Una de gegants...) s'han divertit amb molts jocs, amb les pintades de les cares o formant part d'un trent de xiquetes i xiquets, moguts per una màquina nomenada Dani Miquel, corrent i fent voltes al passeig del canal o fins i tot pujant a l'escenari a cantar o fer embarbussaments.