L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.158
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 10.560

dimecres, 1 de juny del 2022

Un grup de muntanyers del Centre Excursionista ascendeix al Basauri (2.670) al Pirineu Aragonés

 

Un grup de muntanyers del Centre Excursionista de Tavernes es desplaçaren el passat cap de setmana als Pirineus Aragones per tal d'escometre l'ascensió al Pic del Basauri. Els components de l'expedició foren Lluís Ferrando, Javier Gálvez "Malagueño", Vicent Tuso i Paco Cuñat.

 

 

 

La narració del grup ens informa que es va iniciar l'ascensió per la cara nord, més complicada perquè manté  la neu durant tot l'any. La primera parada l'efectuaren al refugi de Lizara, la nit de divendres, reprenent l'ascensió el dissabte, a les 7 del matí, amb tot l'equipament inclosos grampons i piolets per començar l'ascensió per la vall dels Sarrios.

Segons ens han contat, arribats a la vall seguiren pel seu interior en direcció al refugi d'Ordeica, en una ascensió que va resultar bastant ràpida perquè la vall es trobava sense neu. Des d'aquest punt, l'ascensió va continuar cap a la Mistresa pel denominat camí de les Formigues, fins arribar al darrer refugi, els dels "forestals".

 





 

 

Va ser a partir d'ací quan l'expedició va iniciar la part de trajecte i d'ascensió més difícil per les grans pendents i també per l'existència de glaceres. L'existència de la neu complicava més el trajecte, i es va fer imprescindible l'ús de grampons i piolet, caminat lentament i amb dificultats per la vall de Secus. El trajecte final, sobre els 200 metres, foren els més complicats i perillosos de l'ascensió, però es va assolir finalment el cim, situat a 2670 metres. 

 Era el moment de l'alegria, de la satisfacció d'haver aconseguit el cim, i de celebrar que tot havia anat bé.  La baixada l'encaraven amb més tranquil·litat perquè la cara sud és menys complicada i sense neu. La baixada els va dur al refugi de Gabarnito i després al de Lizara, tot seguint el sender GR11.

Redactat a partir  de la narració del grup. Fotografies del grup expedicionari