L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR :1.312
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:37.238

diumenge, 5 de juny de 2022

Mossén Josep Escrivà, fill adoptiu de Tavernes i ara també de Beniarjó

https://img.mesvilaweb.cat/wp-content/uploads/sites/1648/2007/06/am9zZXBMUg==_53439_5796_1.jpg
Mossén Josep Escrivà en els treballs de restauració de la cúpula de Sant Pere

El passat divendres, dia 3 de juny de 2022, l'auditori de Beniarjó acollia l'acte de nomenament com a fill adoptiu de la localitat de mossén Josep Escrivà Gregori (Bellreguard 1945). Aquest nomenament s'uneix al que li va retre Tavernes el 2007, quan també era nomenat fill adoptiu en agraïment a la tasca cultural, religiosa i humana realitzada a la nostra ciutat. 

A Beniarjó, la pàtria d’Ausiàs March, va ser rector de l'església de Sant Joan Baptista, on va dur a cap l'execució de grans millores en el temple, on cal també esmentar les pintures murals que presideixen l'altar, obres de gran valor artístic d'Horacio Silva, amb ajuda d'Andrés Mellado, sobre una idea del pintor Joaquim Michavila.Col·laborador de la institució del Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March (1980), va impulsar la creació de la banda de música i contribuí a la recuperació de les festes patronals del mes de setembre.

Josep Escrivà va ser entre el 1993 i fins al 2010, un total de dèsset anys rector de Sant Pere Aposto i, com havia fet a Beniarjo), va esdevindre un referent en el panorama cultural, amb un compromís ferm amb la realitat cultural, social i lingüística de Tavernes i de la societat valenciana en general. Un dels primera èxits va ser normalitzar l’ús del valencià en els oficis litúrgics i en la catequesi, cosa que no oblidem en els primers anys d’estar al poble, li va dur al damunt moltes crítiques dels sectors vallers defensors de la litúrgia únicament en castellà i fins i tot de les altes instàncies de l’arquebisbat.

Novembre 2010: L'associació "Nacionalistes de la Valldigna" en l'acte de reconeixement de la tasca de recuperació de la litúrgia en la nostra llengua

 

Josep Escrivà es va preocupar de la restauració del temple parroquial, molt deteriorat, amb una remodelació total de la façana, i l'acabament de la torre del campanar que estava inacabada des del segle XVIII i es va restaurar un gran rellotge solar de 1738 de la cara sud, i es va recuperar un semblant totalment perdut en la cara oest.

Cal també esmentar la millora amb el canvi de moltes teules de la cúpula per evitar les filtracions d'aigua, amb la qual cosa es van poder restaurar les pintures murals de la cúpula central del temple. Va ser també l'impulsor del Museu Parroquial, on es troben per exemple diversos elements litúrgics del monestir de Santa Maria de Valldigna i altres objectes històrics, sense oblidar la multitud d'articles sobre la Valldigna i de Tavernes en revistes comarcals, com L’Avenc i en col·laboracions en diaris.

Mossén Josep Escrivà no ha perdut l'estima i el contacte amb la nostra ciutat i és habitual vore'l assistir a actes culturals, sobre tots musicals i de cors, del qual es un gran afeccionat.

Des d'ací, li donem de tot cor l'enhorabona  per aquest nomenament, en  els seus 50 aniversari d'ordenació sacerdotal, que s'uneix al rebut des de Tavernes, tots dos testimoni de l'estima dels pobles i persones amb les quals ha conviscut.

Elaboració pròpia