Desllunat 16á edició: Un gran esforç, molt meritori i de gran qualitat, malgrat la reducció del format per la Covid-19

 

No corren molt bons temps per als esdeveniments musicals, així i tot l’empeny de LaCasaCalba aconseguia, un any més i malgrat totes les dificultats, celebrar el Desllunat que, arribava a la 16a edició, més reduït quan a actuacions però amb la mateixa qualitat.

Ara sí que Francesc Burgos, com sempre ànima del festival, podrà dir que és el festival més petit del Món! Però nosaltres hi afegim: I el més gran també, almenys quan a voluntat, interès a celebrar-lo i gran per haver posat totes les mesures que calien per fer possible la completa seguretat dels assistents.

La POP

Moltes mesures de seguretat: separació social, gel a la porta, presa de la temperatura, indicació de nom i telèfon per poder fer un seguiment en cas d’incidència Covid. Molt bona l’organització. A les 21 hores ja havien passat pel control sobre les 350 persones (dades de l’organització) i el degoteig va ser constant posteriorment al llarg de la nit. La nostra enhorabona.

Las Libelu

Com LaCasaCalba ja havia anunciat va ser un festival d’escala menuda i sense aglomeracions, amb la qual cosa la desescalada cultural es produïa tranquil·la i segura, amb un "Pare i fill" que vetllaven en tot moment per la seguretat i pel manteniment de la distància social: en l’entrada i durant l'esdeveniment.  I com a fons i marc del festival, el llac de la Goleta.

Carles Pastor

Les actuacions de La POP - Petita Orquestra Peiotaire, Las Libelu, Carles Pastor i Òscar Briz, tots en la línia musical que els coneixem,  foren molt aplaudides i valorades. Professionalitat sobre tot, amb ganes de demostrar que el sector musical està viu i amb ganes de reprendre l’activitat, i això el públic ho entenia, ho agraïa i ho valorava, més encara tenint en compte el context en què ahir se celebrava el festival i després les darrers noticies de rebrots, que no ajuden res a un sector musical que ha estat, i ho està, molt castigat per la pandèmia.

Òscar Briz

Sense dubte va ser un festival més casolà, més nostre quan als protagonistes dels concerts, perquè enguany l’experimentació musical - que sempre ens ha dut l’organització-, la gran diversitat d’actuacions, la participació del públic a través d’espectacles de carrer  i la innovació cultural,  que sempre ha estat la norma del festival,  no ha estat possible.

Però això no ha desmerescut la programació comparada amb altres edicions. Fins i tot ens atrevim a dir que ha estat més meritòria per les circumstàncies. I en això, “l’anima mater” que és Francesc Burgos té molta culpa. I esperem que la tinga per molts anys i tornem tots i totes a gaudir d'una nova normalitat festivalera. L’any que ve més i millor!