La política cultural cal de temps, de vegades molt de temps perquè no és només oferir espectacles, celebrar esdeveniments... sinó educar en cultura, crear hàbits i això costa esforços, diners i molt de temps. Són 23 anys de festival “Sete Sois, Sete Luas”, una iniciativa recolzada per premis Nobel com Saramago i Dario Fo, i que ha rebut premis importants d’Europa al treball d’establir llaços de germanor, d’unir cultures de la riba de la Mediterrània, de bastir ponts de comprensió, tolerància entre els pobles, en definitiva la pau.
Són 23 anys de festival a Tavernes i alguna cosa d’això pensem s’ha aconseguit, i només cal vore l’entusiasme dels espectadors davant manifestacions tan diverses que fan seues, com si els ritmes, les llengües, els costums foren els d’ací, els de casa. Tolerància absoluta durant 23 anys a totes les manifestacions artístiques i culturals que hem pogut gaudir.
D’això ens parlaven Encar Mifusud, regidora de Cultura de Tavernes, i Marco Abbondanza, director artístic del festival, mentre recordaven el creixement del festival a Tavernes i a les altres seus, fent “un pont de mar blava”, en feliç expressió d'En Llach, entre les cultures de la “mar nostra” per ser motiu de pau, i no de mort com veiem en els successos recents dels migrants que no arriben a port per les polítiques de les nacions d’Europa, com recordava Encar Mifsud.
“Sete Sois, Sete Luas” és cultura, pensada i adobada per al foment del diàleg entre cultures i els seus creadors, i esperem que siga per molts anys.
I una prova d’eixe enriquiment personal i artístic el vam viure anit a la plaça de la Goleta, amb dues mostres musicals, diverses i diferents, però germanes i això pensem ho van entendre el bon nombre d’espectadors que congregava l’espectacle.
Cor de cambra "Quinze de Març"
El cor de cambra “Quinze de Març” iniciava el concert amb un tast de les seues peces musicals, acompanyat a la percussió per Roberto Mello, brasiler, i membre del grup que ompliria la segona part del programa. Com sempre una espectacular actuació, on hem de nomenar “El canó de Palomós”, eixe canó que no volia disparar més bombes per la seua boca, un al·legat com deia el director del cor Fran Lledó a la pau, tan necessària sempre.
Orkestra Popular des 7Luas
I si parlàvem de fusió/unió cultural, d’enteniment entre cultures i distintes formes de vore la vida, “l’Orkestra Popular des 7Luas” en feia un destacat testimoni amb un grup creat “ex professo” pel festival i músics de diversos orígens i que saber interpretar i versionar cançons populars dels seus països d’origen.
I si parlàvem de fusió/unió cultural, d’enteniment entre cultures i distintes formes de vore la vida, “l’Orkestra Popular des 7Luas” en feia un destacat testimoni amb un grup creat “ex professo” pel festival i músics de diversos orígens i que saber interpretar i versionar cançons populars dels seus països d’origen.
Així poguérem gaudir de la dolçor de la cançó d’amor francesa, amb els ritmes del Brasil, la cançó d'amor tradicional de la Pulla italiana a més de la tarantel·la i el so tradicional de la gaita del nord de Portugal, sense oblidar la tradició espanyola amb l’oferiment d’una peça històrica provinent de la tradició sefardita del segle XVI, una altra popular com la versió oferida de “La Tarara” i acabant amb una cançó de Serrat “Mediterràneo” que ja ha esdevingut un himne en quan a l'expressió que transmet de sentiments i vivències en la nostra mar.
Un grup que es presentava a Tavernes per primera vegada i omplia de satisfacció el nombrós públic que, amb les palmes, seguia el ritme que li encomanava des de l’escenari unes vegades el percussionista Roberto Mello i unes altres el baixista de Guinea Bissau Manecas Costas. Cal remarca la cantant italiana Barbara Eramo, una veu potent amb molt de registre i que va donar un toc personal i de força, sense fugir del sentiment, tant a la Tarara com a Mediterráneo. I per completar el grup Ricardo Coelho, a la gaita i a la flauta, i el magnífica guitarrista ceutí Javier Blanes.
Tots delectaren als espectadors en un concert que va ser un gaudi, i que deixa entrevore el que seran els pròxims concerts, cosa que ningú posa en dubte, perquè “Sete Sois Sete Luas”, per damunt de gustos personals, sempre ha estat qualitat, bon treball i intèrprets de primera fila, encara que no tan conegut per no ser habituals en els circuits comercials.
Us oferim un reportatge fotogràfic al nostre perfil de facebook
https://www.facebook.com/lacotorradelavall.noticies.3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada