L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Quo vadis, Bloc?

El mes de maig hi ha Congrés al Bloc. Pot ser el més important del valencianisme polític fins al moment després dels canvis visibles en el Bloc (canvis polítics i no polítics) i la renúncia del seu secretari general Enric Morera.

En el congrés últim, segons frase que es va poder escoltar, Morera va muntar un circ i li van créixer fins als nans. Crec que la gent del Bloc entendrà el símil. I si de cas no ho entenen, que recorden que ha estat Morera qui ha propiciat i ha beneït ara la successió en la persona d'Àgueda Micó, que ha sigut des d'aquell congrés com un gra en el cul del secretari general: són les coses de posar l'enemic a casa, de voler integrar, a voltes contra natura, els rivals polítics en l’executiva encara que siga per a lluir com a resultat del congrés un aval majoritari a la proposta de direcció feta pel secretari general. 

Ara mateix el Bloc té davant sí un dilema, continuar sent un partit d'arrel nacionalista o ser una pota més de la marca de moda, Compromís, més a prop als postulats espanyolistes de tall Podemos. Almenys açò és el que hem vist aquests mesos, avalat pels dirigents visibles del Bloc, que només ha faltat que li hagen posat la catifa roja a Oltra, consentint-li el seu capritx podemista en contra de la votació de la militància del Bloc. 

I aquests mateixos, que sembla ser han sigut l'ombra i "correveidiles" de Mónica en el Bloc –Àgueda Micó, Marzà, Ferri- i ara també l'ex crític Nomdedéu i Morera s’alcen com a grans avalistes del grup liderat per la candidata Micó.

No oblidem que és la gent de pes en l’Executiva Nacional del Bloc, la que ha signat un pacte amb Podemos en contra de la voluntat i votació de les bases, un pacte que va passar per l'incompliment de Podemos de l'acta notarial. I açò ha remogut una gran part de les bases que veu com el Bloc amb aqueixos dirigents perd cada dia més les seues arrels després d’haver salvat Compromís sobre la botzina. En la part oposada, hi ha el grup convençut de mantenir el Bloc com un partit valencianista i d'arrels en la terra, on s'albira com a possible candidat per al congrés al cap de gabinet de la Conselleria d'Economia, Rafael Carbonell, i com a suports a l'eurodiputat Jordi Sebastià i els diputats Jordi Joan, Mónica Àlvaro i Teresa Garcia. 

És el debat obert en el Bloc i on cada postura ha començat el treball de captació de possibles voluntats pensant en el congrés del mes de maig. I atenció, que el congrés afectarà no solament al Bloc sinó a Compromís, dins del debat obert en la coalició de cap a on ha de dirigir-se, si conservar la forma actual – una coalició de tres forces, pràcticament una marca electoral- o a constituir un únic partit, una força política valenciana, progressista i moderna. 

  

I més quan la força minoritària dins de Compromís, la lniciativa de Mònica Oltra, amb solament uns 700 militants ha aconseguit imposar sempre la seua voluntat als més de 3.300 del Bloc o al prop de miler dels no adscrits de Gent de Compromís.

I amb açò ha obtingut els seus beneficis, i si no comproveu, els llocs en les llistes electorals o qui ha nomenat majorment els càrrecs públics que avui governen conselleries i direccions generals.

Ací en Tavernes tenim un bon exemple de a qui beneficia l’apartat de quotes: l'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, va ser el segon més votat en les primàries a Corts Valencianes, i per quotes va ser relegat al vuitè lloc de la candidatura. 

Potser per això Iniciativa defense el model actual de Compromís, mentre en base a la tradició i la pròpia historia i recordant com ha anat creixent al llarg del temps, un gran sector del Bloc preferisca la fórmula d’únic partit. 

I cal seguir atalaiant l'horitzó, perquè un objectiu clar té Oltra: ser cap de llista en les autonòmiques del 2019, el seu gran objectiu. I per a açò necessita el Bloc i Compromís, i per a açò necessita un Bloc submís com és de preveure tindrà amb la candidata Micó i els seus avalistes, que al cap i a la fi són els mateixos que fins ara ha tingut Oltra dins del Bloc i de l'executiva de Compromís. I més encara després que els crítics dimitiren per no respectar la voluntat de les bases en el pacte amb Podemos.

L'Estat de la Qüestió només expressa l'opinió de l'equip de la Cotorra