L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.044
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 23.237

dimarts, 22 de març del 2016

Portes giratòries


Moltes companyies han comptat amb exministres del Govern: Repsol, Gas Natural, Endesa, Iberia, Indra o Telefónica. Des de 1977, el 40% dels ministres han passat a engrossir els consells d'administració i les estructures directives d'empreses privades. 

En total per les portes giratòries, de l'anglès "revolving doors", han passat 71 ministres dels 176 que han tingut una cartera en un Govern d'Espanya. El 49% dels ministres dels Executius d'Unió de Centre Democràtic (UCD), presidits per Adolfo Suárez (1977-1981) i Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982); el 49% dels responsables de ministeris de Felipe González (1982-1996) i més de la meitat (51%) dels ministres de José María Aznar (1996-2004). En el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2008), solament el 23%, potser pel poc temps per a poder donar el salt a la privada. 

Repsol, Gas Natural i Endesa són les tres companyies que més exministres han incorporat a les seues plantilles, amb cinc i quatre antics membres del Govern cadascuna. Repsol: Ignacio Bayón Mariné, ministre d'Indústria durant la Transició; Luis Croissier, responsable d'Indústria amb Felipe González; Marcelino Orella Aguirre, que va mantenir la cartera d'Exteriors durant el govern d'Adolfo Suárez; Juan Antonio García Díaz, vicepresident i titular d'Economia durant la Transició; i Juan Antonio Ortega, ministre d'Educació en la primera legislatura de la democràcia.

De valencians tenim a Juan Costa i Eduardo Zaplana, del PP, i els socialistes Pedro Solbes i Jordi Sevilla que passaren a l'empresa privada després de ser ministres.

Repsol és la companyia que més exministres ha fitxat per al seu Consell d'Administració i tots després de 1997, quan va iniciar el seu procés de privatització en 1989, amb el Govern de Felipe González. 

Sense oblidar casos com el de Rodrigo Rato, vicepresident i responsable d'Economia i Hisenda durant el Govern de José María Aznar, president de Bankia entre 2010 i 2012.
En el 2006 per a evitar aquestes situacions es va aprovar que els alts càrrecs d'Estat no podran “exercir els seus serveis en empreses relacionades directament amb les competències del càrrec” però… durant els dos anys següents al seu cessament!!!.

I com no, la llei de “portes giratòries” tenia els seus buits legals. Elena Salgado, vicepresidenta de l'Executiu de Rodríguez Zapatero, va fitxar com a consellera per Chilectra, filial d'Endesa a Xile, tres mesos després de deixar el Govern. L'exministra va eludir les incompatibilitats de la llei en incorporar-se a una filial en un país estranger.