L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Tavernes i l'exida de la Mancomunitat el 2017

El pròxim dilluns hi ha plenari. Entre els punts presentats, la proposta de separació del municipi de la Mancomunitat de la Valldigna que s'ha de fer amb un any d'antelació. Una decisió que, segons diverses fonts ve motivada per causes com la situació econòmica de l’Ajuntament de Tavernes i el fet que l’ens comarcal no té cap servei mancomunat, no dóna cap tipus de servei dels que ha d’oferir un municipi. 

Es massa conegut: la Mancomunitat no ofereix cap tipus de servei mancomunat als pobles. No hi ha cap servei mancomunat: ni el proveïment d’aigua, ni la neteja i recollida de fem, ni la guarderia rural, ni la policía local, ni el manteniment de camins rurals que compartim …

Podríem dir molts exemples de serveis que s’haurien pogut mancomunar, però com és massa sabut l’ens comarcal s’ha dedicat majorment a organitzar i sobre tot a sufragar esdeveniments culturals i festius tenint com a marc referencial el monestir i amb actes desenvolupat quasi tots a Simat, sobre tot amb motiu de l’efemèride del Dia de la Valldigna i, després, a subvencionar algun esdeveniment esportiu o cultural als pobles. 

La manca de funcions mancomunades ha estat una raó, però també hi ha una raó de pes que pensem ha motivat la decisió presa per Compromís: Tavernes aporta les tres quartes parts dels diners amb que treballa la Mancomunitat i, diguem ho clar, no rep en funció del que paga. 

Tavernes estava pagant ara mateix 220.000 euros anuals com a quota de pertinença, per rebre ben poc a canvi. Ara són 220.000 euros, però en altres èpoques se n’ha pagat prou més. Per tant, hi ha la manca de serveis mancomunats i també eixos 220.000 euros (880.000 euros en una legislatura) que l’Ajuntament podrà revertir en serveis i beneficis a oferir directament als veïns i veïnes de Tavernes. 

I una cosa volem deixar clara: Sempre hem estat d’acord amb la Mancomunitat, però amb compliment dels objectius d’unir esforços, d’oferir en comú serveis per abaratir costos als pobles que la formen, però una Mancomunitat com la d'ara i en la situació econòmica actual és inviable. 

I com no, ja hem pogut llegir avui algunes reaccions de l’oposició, això si sense entrar en el fons de la qüestió i anant-se’n per les branques de la crítica fàcil i sense nivell polític. 

Així, la portaveu del PP, Eva Palomares, abans de parlar hauria d’assabentar-se que l’únic que ha cobrat un sou de la Mancomunitat de la Valldigna com a president va ser el regidor del PP de Benifairó, José Luís Ferrando, sobre els 1.800 euros al mes i, a més, damunt amb secretària o assessora afegida nomenada a dit que també cobrava una bona pasta. 

I hauria de saber que la passada legislatura no es va cobrar cap sou: els tres alcaldes com a responsables conjunts de l’ens, percebien 600 euros al mes en concepte de dietes i indemnitzacions, o siga pels mateixos conceptes pels quals vosté cobra com a regidora: assistència a plenaris, a comissions i altres tasques pròpies de la funció. 

Això, li ho aclarim, ho cobrava l’alcalde de Simat, del PP, de Benifairó, del PSOE i el de Tavernes, de Compromís. Ara si vosté vol cobrar les dietes i indemnitzacions que li corresponen com a regidora, i no vol que altres les cobren per funcions semblants en la Mancomunitat…. no és el nostre problema, això sí, sense demagògia. 

El Sr. Borràs, del PSOE, aprofita ¡com no! per criticar al Sr. Joan, però li recordem on té la seu la Mancomunitat i quins han tallat l’abaejo durant legislatures i legislatures com a presidents i com no feren res per canviar en desenes d'anys.

I potser per això el PSOE ja es va oposar rotundament a la proposta de Compromís d'eixir la passada legislatura o  reduir la quota (com la que s’ha fet per al 2016) perquè era una sagnia per les arques municipals. Això sí, el Sr. Borràs i el seu partit mai no van presentar en l'equip de govern alternatives a la situació de l’ens. 

L'Estat de la Qüestió només expressa l'opinió de l'equip de la Cotorra