L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.395
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 26.374

dimarts, 15 de desembre del 2015

La Generalitat abonarà 157 milions d’interessos pels impagats del PP a 31 de desembre del 2014

La Sindicatura de Comptes informa sobre l'exercici 2014 amb unes dades esgarrifoses per als nous gestors del Consell.

El document està en període d'al·legacions i apunta que, del 2012 a 2014, amb l'aplicació del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i del fons per al pagament a proveïdors l'anterior Consell va assumir un deute de 5.959,9 milions d'euros, o siga, quasi 6.000 euros que, en plena crisi, es van emprar per a tapar els forats de Radiotelevisió Valenciana, Ciegsa, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), la Epsar o la Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa).

Però no és l'única xifra que denota la delicada situació que travessen les arques públiques de la Generalitat. El document explica dades fins ara complicades de conèixer, com és el cost dels impagaments o, dit d'una altra manera, quant li costa al Consell no pagar a temps els seus deutes.

L'informe del 2013, la Sindicatura advertia que no s'arreplegava cap quantitat en concepte d'estimació dels interessos de demora però s'apuntava que aquesta xifra podria ser significativa. Enguany sí, les dades ixen a la llum i l'estimació dels interessos per no pagar a temps seria de 157,6 milions d'euros a 31 de desembre de 2014. Una quantitat alta per a un Consell el deute del qual cavalca ja pels 40.000 milions.

En un altre aspecte, l'informe assenyala també que 9.914 places d'ocupació pública van ser suprimides en els anys de la crisi. D'aquestes places suprimides, la majoria (6.500) eren de funcionaris de carrera o interins. En canvi, en aqueixos anys el personal eventual (el triat a dit) va seguir creixent.