L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Fora les carassetes!

Si per alguna cosa està servint aquesta campanya electoral és per a anar fent fora les carassetes, per conéixer la veritable condició del partit conservador que s’anomena Ciudadanos (C’s) i que pensem frega els postulats més conservadors del nacionalisme espanyol i de l’extrema dreta predemocràtica quan a les seues posicions sobre la cultura d’aquesta nació que anomenem Espanya. 

Si al País Valencià la seua lideressa, la Sra. Punset, ens qualificava com a “aldeanos” als valencians que usem la nostra llengua, ara li ha tocat el torn al País Basc. 

Ho contem: Els partits polítics amb representació institucional a les Juntes Generals d’Àlaba han donat suport a una declaració institucional en reconeixement als alabesos que han après l’èuscar d’adults. Era la celebració el dijous del Dia Internacional de l’Èuscar i van donar suport tots (PNB, PP, Bildu, Podem, PSE). ¿Tots, tots? No, tots tret de Ciudadanos, que afirmava en un comunicat que l’idioma basc s’havia imposat i que era perjudicial. 

I anava més lluny i afirmava que el model d’euskaldunització alabés té el seu pilar bàsic en la imposició i en l’adoctrinament polític i que suposava una imposició “de facto” en l’escolarització dels xiquets i xiquetes, amb efectes perniciosos en l’adquisició de competències i coneixements i per tant un greu pas enrere en els nivells d’exigència i de qualitat de l’educació. 

A més, considerava l’aprenentatge de l’èuscar en edat adulta era el reconeixement a que molts havien perdut llocs de feina per no haver assolit determinats perfils lingüístics i que el procés havia implicat una imposició.

L’atac contra l’èuscar ha rebut un munt de crítiques de gent que en molts casos ha comparat la posició de Ciudadanos sobre les altres llengües peninsulars amb la que han mantingu sempre els partits ultres. Llegiu: 

"El recio idioma vasco, como el noble idioma catalán, han sido utilizados no para cantar la bravura de Vasconia o la belleza de Cataluña, sino para atacar a España. En una palabra, se ha hecho política con el lenguaje llamado vernáculo, siempre proclive a ello; porque no debemos olvidar que las lenguas no fueron precisamente un castigo de Dios, aunque algunos eclesiásticos quieran convertirlo ahora en un don del Espíritu Santo, perturbados por la falsa interpretación posconciliar. (...) Porque como decía Insúa, la única frontera de los hombres es la del idioma. Sólo algunos privilegiados habían conseguido hacer de esa confusión de idiomas una belleza traducida en obras de arte. Pero esto deja de ser válido y estimable cuando se convierte en arma para desunir a los hombres, enfrentarlos y llenarlos de odio. (...) 

Com es veu, només el castellà aprofita per unir. Això deia el director de “Fuerza Nueva”, Pedro Rodriguez Martinez en un article del 19-06-76 titulat “Vernaculismo idiomático”. Sembla ser que no estaven massa lluny dels postulats que demostra ara Ciudadanos, quan han passat 40 anys.

I ens hem recordat de les paraules de Raimon: "Quan creus que ja s'acaba, torna a començar". ¿Serà per això que Ciudadanos té tant d'interés en canviar la Constitució? Serà per derogar aquells punts constitucionals que parlen de la riquesa de les llengües d'Espanya? Vosaltres mateix.

L'Estat de la Qüestió només expressa l'opinió de la gent de La Cotorra.