Les Corts Valencianes han aprovat per unanimitat una norma que podem qualificar de “antichiringuito público” i que comprèn l'auditoria econòmica i de personal de més d'un centenar d'empreses o fundacions depenents de la Generalitat, de les quals es desconeixen els comptes de pèrdues i guanys.
Es vol, per tant, acabar amb les entitats semipúbliques de “dubtós resultat pràctic”, “gran opacitat”, “sobredimensionament de la plantilla” o que “dupliquen” les funcions que fan altres organismes.
L'exemple usat per les Corts Valencianes en el debat va ser la Fundació Jaume II El Just, que té la seua seu en el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna, en Simat.
La Fundació Jaume II el Just està en el centre de l'huracà. El seu objectiu era “la posada en ús i divulgació del patrimoni històric valencià” i particularment del monestir de Simat. El PP i especialment el president Francisco Camps va veure el monument com a element clau de la cultura i el valencianisme en contraposició als catalans de Poblet i Santes Creus. I tant la va potenciar que va saltar per l'aire amb uns mals gestors que van deixar un deute de 9 milions d'euros després d'una gestió qualificada de megalòmana i que ací, a la Valldigna, recordem molt bé.
La Generalitat va tapar el forat en el 2008 però la Fundació va seguir funcionant: en el 2014, segons la Sindicatura de Comptes, va costar 666.000 euros i amb el 43 % de costos de personal. Les Corts van assegurar que partides dels seus comptes, com les despeses diverses per 111.000 euros i pagaments a proveïdors per 162.000 euros, són tan opaques que és impossible controlar-les.
En el 2016 tindrà un pressupost de 400.000 euros i 6 treballadors. La Conselleria d'Educació ha assegurat que el seu departament n’avaluarà el funcionament per a, si escau, canviar a treballadors endollats per altres triats per mèrits i introduir-hi el codi de bones pràctiques.
La auditoria que ara s'ha iniciat haurà d’informar a les Corts Valencianes en tres mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada